Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

L'Edat Mitjana

Elements significatius de l'Edat Mitjana
by

Miquel Herrera

on 17 March 2011

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana Es considera Edat Mitjana,l'espai de temps que va des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al descobriment d'Amèrica. Per tant, des del segle V d.C. fins a finals del segle XV d.C. Els visigots, es varen instal·lar a Hispània desprès dels romans. El regne visigot va durar 200 anys, unificant la major part del territori peninsular amb:
unes mateixes lleis
una mateixa religió, el cristianisme.
Toledo va ser la seva capital. L'any 711, un exèrcit musulmà va envair la Península Ibèrica i derrotà els visigots. Ocuparen la major part del territori que varen anomenar Al-Andalus.
La presència islàmica es va allargar fins el 1492, en què va ser conquerit el regne de Granada. Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la Península, que no havia estat ocupat pels musulmans, hi varen anar creant regnes i comtats independents:

regne asturlleonès
comtat de Castella
regne de Pamplona
comtat d'Aragó
comtats catalans.

Aquests regnes i comtats varen dur a terme una expansió territorial cap al sud peninsular. Tenien com objectiu conquistar les terres musulmanes d'Al-Andalus. Al segle XIV s'havien format al territori de la Península Ibèrica quatre grans regnes cristians:

. Corona de Castella
. Corona d'Aragó
. Regne de Navarra
. Regne de Portugal Al-Andalus Els primers anys, Al-Andalus depenia del califat de Bagdad.
Poc a poc la majoria dels habitants d'Al-Andalus varen adoptar la religió islàmica, l'idioma àrab i els costums dels musulmans.
El segle X(929) es creà el califat de Còrdova, que arribà a ser un estat independent. El califa n'era la màxima autoritat política i religiosa.

La societat andalusina era fonamentalment urbana. Les ciutats estaven envoltades de muralles i solien tenir una alcassaba, un alcàsser i unes quantes mesquites. El centre de la ciutat era la medina, on vivien els artesans i comerciants.
Els intercanvis de productes es feien al soc (mercat).
Els andalusins crearen nous sistemes de regadiu(aljubs, sèquies i sínies) i varen introduir nous conreus d'arbres fruiters (tarongers, llimoners) i a l'hort (albergínies, carxofes) i també l'arròs i la canya de sucre. La cultura àrab va ser una de les més avançades de l'època medieval. N'hem heretat, a través d'Al-Andalus, el paper, la numeració aràbiga (amb el zero) i la pólvora.
Al-Andalus va ser un gran centre cultural on es practicava la medicina, s'estudiava filosofia, astronomia i altres ciències.
Una de les figures més importants va ser Averrois que va viure a Còrdova al segle XII. La societat feudal Durant l'Edat Mitjana, als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica hi havia una societat de tipus feudal.
Al lloc més alt de la societat s'hi situava el rei, que era la màxima autoritat. Per davall hi havia tres estaments:

Els nobles, encarregats de fer la guerra.
Els monjos, dedicats a l'oració, a la lectura, a l'escriptura i a la còpia de llibres.
Els pagesos, que treballaven la terra.

Els nobles i monjos eren els estaments privilegiats de la societat. Els nobles juraven fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus) i es convertien en senyors feudals. Vivien en un castell i s'envoltaven de cavallers, que els oferien els seus servicis militars a canvi de terres.
Les terres dels feus les treballaven pagesos lliures, que podien ser propietaris de les seves terres, i els serfs, pagesos que no eren propietaris ni tenien llibertat personal. Tant els pagesos lliures com els serfs depenien del senyor feudal i havien de pagar-li imposts a canvi de protecció. Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu: eren els monjos i les monges, que es retiraven a un monestir per retirar-se del món. Un abat o una abadessa dirigien el monestir.

Havien de dur un hàbit i seguir normes i horaris molt estrictes. Les tasques diàries dels monjos es repartien entre l'oració, el treball i l'estudi.
Els que es dedicaven a l'estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir i escriure. A l'Edat Mitjana, la majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear la terra i a tenir cura del bestiar.
Bàsicament conreaven cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes,ciurons i pèsols). També pastures pel bestiar, i el boscs, d'on obtenien fusta per a la construcció i fer foc.
La producció agrícola resultava escassa, perquè les eines del camp eren rudimentàries i perquè gairebé no utilitzaven adobs. La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en llogarets (pobles molt petits) i en granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor feudal o a l'abat (imposts). Els pagesos es feien ells mateixos totes les coses que necessitaven: habitatges, eines del camp i vestits.
Les males collites eren freqüents i els pagesos passaven fam i patien malalties terribles con la pesta, que causaven una gran mortandat. Alhambra de Granada Almudaina de Palma A partir dels segles XI i XII les tècniques agrícoles varen millorar molt i els pagesos varen comerciar amb els seus excedents. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se'n fundaren de noves (que es deien "burgs").
Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils. Les ciutats estaven envoltades de muralles, amb portes fortificades que donaven sortida a l'exterior. A dins, hi havia molts habitatges. Les cases estaven unides les unes a les altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la plaça es trobaven els edificis més importants: l'església, el palau, l'ajuntament i l'hospital. A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) que treballaven als tallers, on elaboraven i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era l'únic que podia tenir un taller. Els oficials i aprenents estaven a les seves ordes.
Els artesans s'agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat. Els gremis controlaven la qualitat i el preu dels productes Mesquita de Còrdova Durant els segles XI i XII, per tota l'Europa cristiana es construïren nombroses esglésies amb un mateix estil: el romànic.
Eren construccions de pedra d'aspecte molt massís, amb murs molt gruixats, poques finestres i un campanar.
La façana solia estar decorada amb relleus i escultures. Les parets interiors eren plenes de pintures murals on es representava la vida de Jesús i altres escenes religioses amb la finalitat d'explicar la Biblia al poble, que no sabia llegir.
Romànic Durant els segles XIII, XIV i XV es varen construir esglésies i catedrals amb un nou estil: el gòtic.
Es feren els murs eren més alts i prims i obriren amplis finestrals que feien esglésies clares i lluminoses. La façana estava decorada amb escultures i relleus.
A diferència del romànic els murs interior no tenien pintures murals. La decoració se centrava en el finestrals, adornats amb vitralls de colors que representaven imatges religioses.
Moltes catedrals gòtiques tenien una gran rosassa per la qual penetrava la llum exterior. Les Balears a l'Edat Mitjana Els àrabs ocuparen les Balears l'any 902 i pertanyeren a Al-Ándalus durant un 3 segles.
Al començament del segle XI es formaren els regnes de taifes. Les Balears varen formar part de la taifa de Denia i tengueren un breu període independent.
La ciutat més important era Madina Mayurqa (Palma). L'any 1229, el rei Jaume I d'Aragó va conquerir Mallorca i Eivissa, que varen passar a formar part de la Corona d'Aragó.
A final del segle XIII, les Illes Balears es convertiren en un regne independent, el regne de Mallorca. Però al segle XIV, Pere III d'Aragó, va derrotar a Jaume III de Mallorca, i les Illes Balears, tornaren a formar part de la Corona d'Aragó.
Full transcript