Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I

No description
by

Cèlia Flores

on 3 April 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I

Les forces polítiques

Partit Constitucional Demòcrata
(Partit
Kadet
, de caràcter liberal burgès).

Partit Socialrevolucionari
(defensava una revolució pagesa).

Partit Socialdemòcrata Rus
(orientació marxista i militància obrera).

Any 1912 es va dividir:

Menxevics:
Caràcter més moderat.
Aliances amb els partits burgesos per posar fi al tsarisme.
Bolxevics
:
Més radicals.
Liderats per Lenin.
Revolució obrera
El
segon Congrés dels Soviets de Rússia
, reunit a Petrograd, va proclamar un
govern obrer ( Consell dels comissaris del poble)
. Presidit per Lenin, amb Trotski i Stalin.

Primeres mesures revolucionàries:

Expropiació de les terres per repartir-les entre els pagesos.

Fàbriques sota el control de comitès obrers.

Es signa el
Tractat de Brest Litovsk
(1918) amb Alemanya. Rússia perd territoris.

5.3. La revolució burgesa de febrer del 1917
Règim autocràtic
que se sostenia sobre:
Burocràcia fidel.
Exèrcit poderós.
Església ortodoxa.
Una economia endarrerida

L’economia russa era una de les més endarrerides.
L’
agricultura
era l’activitat econòmica principal.
Terra en mans de
terratinents
.
La
majoria de la població
eren
pagesos
, sotmesos a un règim gairebé feudal.
Finals del segle XIX: tímid procés d’
industrialització

Sorgiment d’un
nombrós proletariat
.
Creixement de la
burgesia
escàs.

Tema 5
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
I
LA REVOLUCIÓ RUSSA

1.- Europa al començament del segle XIX
1.1.- L'extensió de la democràcia
1.2.- La persitència dels règims autoritaris
ANGLATERRA i FRANÇA
Sistemes democràtics constitucionals
ALEMANYA
Règim constitucional. Sufragi universal.
Kaiser: govern autoritari.
SUD d'EUROPA:
ITÀLIA, ESPANYA i PORTUGAL
Dificultats en la consolidació dels sistemes democràtics.
IMPERI TURC
Revolució dels Joves Turcs 1908.

Accepta una constitució.
IMPERI RUS
Poder absolut del tsar.
IMPERI AUSTROHONGARÈS
Sufragi restringit.
Llibertats públiques.
1.3.- La pau armada
Cursa d'armaments
Inversió en la fabricació d'armes: canons, obusos i metralledores..
Construcció de vaixells de guerra.
Entrenament de tropes
2.- El camí cap a la Primera Guerra Mundial
2.1.- Les causes de la guerra
2.2.- L'esclat de la guerra
Àustria
va acusar
Sèrbia
d’haver instigat l'atemptat, li
va declarar la guerra
i li envià un ultimàtum amb les seves exigències.
Últimatum a Sèrbia:

1.- Suprimir tota publicació que fomenti el menyspreu cap a Àustria.

2.- Acceptar la col·laboració del govern austríac per a suprimir el moviment nacionalista subversiu.

3.- Acceptar la col·laboració del govern Austríac a les seves fronteres comunes per impedir el tràfic il·legal d’armes.

Àustria esper resposta abans del dissabte 25 de juliol a les cinc de la tarda.

3.- Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918)
3.1. La Guerra de Moviments
Arxiduc
Francesc Ferran
i
la comtessa Sofia:
eren els
hereus del tron austrohongarès.
Gavrilo Princip:
estudiant bosni, pertanyia a una societat secreta paneslavista i antiaustríaca. Tenia la complicitat de la policia sèrbia.
28 de juny de 1914:
Gavrilo Princip assassina l'arxiduc Francesc Ferran i la comtessa Sofia a Sarajevo (capital de Bòsnia).
Guerra en dos fronts
Front occidental
: ALEMANYA: Atac ràpid a França. A través de Bèlgica i Luxemburg.
Front oriental
: Atac austríac. RÚSSIA contrataca envaeix territori austrohongarès.
3.2.- Guerra de trinxeres
Símbol de la Primera Guerra Mundial

Guerra de trinxeres
: Fase defensiva de la guerra en què les tropes es protegeixen per mitjà de trinxeres o fortificacions per impedir l'avanç de l'enemic.
FRONT OCCIDENTAL

Després de la
batalla del Marne
, els fronts es van immobilitzar.

Es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Guanyar un pam de territori significava desenes de milers de morts.
Aliats: 1 milió de soldats morts
Alemanys: 800 000
Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.

1914: Turquia.
1915: Itàlia i Bulgària.
1916: Romania.
El 1916 els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el front occidental, però a la
batalla de Verdun
els francesos van resistir durant mesos.

El juliol, britànics i francesos van atacar les línies alemanyes(
batalla de la Somme
), amb èxit escàs.
3.3. La crisi del 1917 i el final de la guerra
L’any
1917
triomfa la
revolució bolxevic.
Els revolucionaris, contraris a la participació de Rússia a la guerra es retiren i signen el
Tractat de Brest Litovsk (1918)
amb Alemanya: va haver de cedir nombrosos territoris al Bàltic.
L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la
intervenció dels Estats Units
(els hi van enfonsar el transatlàntic Lusitània).
L’any 1918, al
front oriental
, els britànics, francesos i italians van derrotar els austríacs i els seus aliats.

Imperi Austrohongarès
Imperi Turc



Armistici:
Suspensió de les hostilitats pactada entre pobles, països o exèrcits bel·ligerants.
Al
front occidental,
els alemanys van ser derrotats a la segona batalla de Marne. Es van produir revoltes a l’exèrcit i a la marina, també manifestacions obreres contra el govern alemany.

L’
11 de novembre del 1918 Alemanya firma l’armistici
. Guillem II abdica i es proclama la República de Weimar.
3.4. Un nou tipus de conflicte
La Primera Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos econòmics i humans.
Va implicar tota la població.
Els
exèrcits nacionals
van incorporar tots els
homes
en
edat militar
.
Els exèrcits van incorporar
nou tipus d’armaments
.
El grau de
destrucció
va comportar una situació de
penúria
a la
reraguarda
.
Els països participants van
reconvertir les seves indústries
. Objectiu: fabricar armament.
Mà d’obra: femenina
.
La utilització de tècniques modernes de
propaganda
va permetre mobilitzar l’opinió pública.
MAI CAP GUERRA ANTERIOR HAVIA

tingut lloc a
tants territoris diferents
(4 continents),
ni havia mogut tants
soldats
(65 milions)‏
ni havia provocat
tants morts, ferits, desapareguts
(37’5 milions)‏
ni havia costat
tants diners
(82 bilions de dòlars)...

«Vaig a dir-vos una cosa terrible. Només una de cada 10 de vosaltres es casarà. [...]. Gairebé tots els homes que s'haurien pogut casat amb vosaltres estan morts. Heu d'obrir-vos pas en aquest món tan bé com pugueu. La guerra ha deixat més espais per a les dones que abans, però haureu de lluitar».

Aquest discurs d'una directora d'institut femení anglès a les seves alumnes el 1917 reflecteix el desequilibri de sexes que va crear la Gran Guerra i les seves conseqüències: les dones tindrien més oportunitats laborals i moltes quedarien solteres.
Dones treballant en fàbriques bèl·liques, conegudes com a 'munitionnetes'.
4.-Les conseqüències de la guerra
4.1.- Els tractats de pau
Gener de 1919
s’inaugura a
París
una conferència per establir les condicions de pau.

32 països
Decisions preses per les
4 potències guanyadores
: EEUU, França, Gran Bretanya i Itàlia.
El president Wilson presentà un document amb la seva visió de la pau, fonamentada en la concòrdia i en l’absència de revenja contra Alemanya.
Els 14 punts de Wilson.

Les
potències europees
, especialment França, pretenien rebre fortes
compensacions dels alemanys
per les destruccions i els costos.
Es signaran diferents tractats, entre els més importants:

Versalles 1919

Alemanya única culpable de l’esclat del conflicte.
Se li exigia el pagament de fortes reparacions de guerra.
S’havia de desarmar i desmantellar el seu exercit.
Havia de cedir amplis territoris i havia de renunciar al seu imperi colonial.
A París es van signar altres tractats, en els quals es van ficar les condicions exigides a la resta de vençuts, i les compensacions que havien de lliurar als vencedors de la guerra.
4.2. El nou mapa d’Europa
IMPERI TURC: va desaparèixer gairebé completament. Quedà reduït a l’actual Turquia. Part del seus territoris van passar a Grècia, al Pròxim Orient van sorgir països com: Iraq, Síria, Líban.. com a protectorats britànics o francesos.
IMPERI AUSTROHONGARÈS
es desintegrà. Àustria va perdre tota les seves possessions, es convertí en una república.
Hongria
s’establí com un estat independent i cedí part del seu territori a
Txecoslovàquia
. Sèrbia es convertí en el cap d’un nou estat:
Iugoslàvia
.
ALTRES:
Es va crear una gran
Polònia
i una gran
Romania
. Objectiu: aïllar la nova Rússia revolucionària. Els territoris cedits per Rússia en el Tractat de Brest-Litovsk es van constituir com a estats independents: Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània .
4.3. Les conseqüències socials i econòmiques
ECONÒMIQUES

Les pèrdues materials van empobrir els estats. Pobles i ciutats arrasats, camps de conreu destruïts, infraestructures devastades.
Els estats van emetre més moneda i deute públic. Demanaven préstec a l’exterior. Gran inflació.
Els EE.UU es converteixen en el prestamista i en la nova potència mundial.
SOCIALS
Les diferències socials s’accentuen.
La incorporació de la dona al món laboral i una nova consideració social pel seu important paper durant el conflicte.

4.4.- La Societat de Nacions
A petició del president Wilson es fundà l’organització : la
Societat de les Nacions
(SDN), que havia de garantir la pau.
La seu es va instal·lar a
Ginebra.
Es va establir dos organisme: una Assemblea (formaven part tots els estats membres) i un Consell (format per les potències vencedores de la guerra).
Els EEUU no es van integrar.
Exclusió inicial de l’URSS.
Retirada d’alguns països, Alemanya i Itàlia, descontents amb els resultats de la pau.
Woodrow Wilson
president dels EEUU
Societat de Nacions: organització únicament de vencedors sense mitjans per imposar les seves decisions.
5. La caiguda de l'imperi tsarista a Rússia
5.1. L’Imperi del Tsars
5.2. La revolució del 1905
Al 1905, la
derrota russa en una guerra amb el Japó
va fer esclatar el descontentament de la població i provocà una
revolta
que demanà la fi de l’autocràcia.

La gent es manifestà (100000 homes, dones i nens) de forma pacífica i el tsar va respondre amb una gran repressió (1000 morts i 2000 ferits):
Diumenge Sagnant.

Els treballadors van crear uns
consells d’obrers, pagesos i soldats:
ELS SOVIETS
.
Després d’uns quants mesos de vagues i manifestacions, el
tsar
es comprometé a convocar
eleccions per sufragi universal
al Parlament (Duma) i a propiciar una
reforma agrària.

Les promeses no es van complir i al cap de poc el tsar va clausurar la Duma i va tornar a governar autocràticament.
La participació de Rússia a la
Gran Guerra
va assentar les bases per a un esclat revolucionari.

Desastres militars al front.
Nombre de baixes molt elevat.

Avituallament
de l’exèrcit. Ciutats desproveïdes.
Fam
entre la població.

Es van succeir
protestes
que exigien la
retirada de la guerra
, la
provisió d’aliments
i la
fi del tsarisme
.

El 23 de febrer de 1917 es produeix una gran
manifestació a Petrograd
, seguida d’una vaga general i d’amotinaments a les casernes.

El tsar abdica i es proclama una república dirigida per un
govern provisional
.

Es comprometé a convocar eleccions constituents per convertir Rússia en una democràcia parlamentària.
5.4. El govern provisional
Reformes polítiques i socials
.
Mantingué els
compromisos amb els aliats
a la guerra.
No hi ha una millora de les condicions de vida.
La reforma agraria no avança.

Augmenta el descontentament popular
.

Els
soviets
van començar a demanar la destitució del govern.

Dualitat de poders
que enfrontava el govern provisional i els soviets.

Creix la influència dels bolxevics:
Suport de la majoria dels soviets.
Lenin va tornar a Rússia
Tesis d’Abril
(full de ruta que calia seguir).

6.1. La Revolució obrera d’octubre del 1917
6. La Revolució Bolxevic i la Guerra Civil
Els
bolxevics
, amb el suport del
soviets
(amb milícies armades:
Guàrdia Roja
) van preparar una insurrecció per al
25 d’octubre de 1917.

Els insurrectes van ocupar la ciutat de
Petrograd,
van prendre el
Palau d’Hivern
i van destituir el govern provisional.

El
novembre de 1917
es celebren les
eleccions per a l’Assemblea Constituent
convocades pel
govern provisional
.

Els
bolxevics
només van obtenir el
25%
dels escons.

Davant la por de que els grups contraris a la revolució s’imposessin a la Duma,
Lenin dissolgué l’Assemblea
i posà fi al pluralisme polític a la nova Rússia soviètica.

6.2. La Guerra Civil (1918-1921)
Principis de l’any 1918: partidaris del
retorn del tsarisme
(terratinents, oficials de l’Exèrcit, grups privilegiats) o de mantenir un
sistema polític liberal
(burgesia) s’aixequen en armes contra els soviets.
Exèrcit Blanc
Suport de les tropes franceses, britàniques, japoneses i nord-americanes
Exèrcit Roig
Organitzat pels bolxevics sota la direcció de Trotski.
Els tres anys de guerra civil van ser molt cruels per a la
població
:
L’escassetat d’aliments.
Morts en combat .
Represàlies polítiques d’ambdós bàndols.

L’estiu del 1918, el t
sar i la seva família van ser executats pels bolxevics
.

Els
contrarevolucionaris
intentaren un cop d’estat i atemptaren, fallidament, contra la vida de Lenin.

El 1921 l’Exèrcit Roig va aconseguir imposar-se militarment i la guerra civil es va acabar.

El conflicte havia endurit el règim soviètic.

El partit bolxevic, que des del
1918
havia agafat el nom de
Partit Comunista
:
Aconseguí el monopoli del poder.
Reprimí tots els que se li oposaven.
Organitzà una policia política.
En l’àmbit econòmic es va instaurar el comunisme de guerra. Es va nacionalitzar tota la indústria, es van col·lectivitzar les terres i es va obligar els pagesos a lliurar les collites a l’Estat.

Dos dels pilars principals del tsarisme queden tocats:

BUROCRÀCIA
: baixa la capacitat adquisitiva dels funcionaris.

EXÈRCIT
: Desercions massives. Pèrdua del principi d'autoritat.
22 milions de km2
170 milions d'habitants
Full transcript