Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La riera de Vallcàrquera

No description
by

Tania Martínez

on 12 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La riera de Vallcàrquera

COMPARACIÓ
Primer tram
Segon tram
Plantes:
Fauna:
Aigua:
Sorra:
Estudi geomorfològic de la riera de Vallcàrquera
L'ecosistema del bosc de la ribera
Visió general de l'entorn geològic
TRAM BAIX
Estudi de l'aigua
Estudi biològic
Estudi geològic
Dades
INTERMIG OMBRA
TRAM MIG-ALT
Estudi de l'aigua
Estudi biològic
Estudi geologic
Observacions
CONCLUSIÓ
INTERMIG SÓL (zona pissarres)
Maduixera
Ortiga
pissarra
Parlem dels materials: al Montseny un dels materials habituals és la rosada, entre d'altres. A vegades, quan obren una carretera, ens va molt bé per veure com és una muntanya per dins. D'altra banda està la formació de la pissarra força meteoritzada, això vol dir que els agents meteorològics també han influït en aquesta pizarra: unes de les característiques que tenen és que es trenquen amb molta facilitat i en forma de llàmines de diferents tamanys.

PLANTES I ARBRES
Iguera
D'altra banda, per l'acció de la meteorització física, les arrels en crèixer, és fiquen pels espais i els acaben trencant formant esquerdes. Podem dir que també hi actua la meteorització química: l'aigua necesita esquerdes, i quan les trobi, augmentaràn de volum. Aquestes esquerdes que les arrels de les especies vegetals han anat fent molts cops, fan cada vegada l'esquerda més gran.
Un cop analitzat i traballat totes les nostres dades i elements agafats de l'ecosistema diem que:
Al observar un tema com el de la sedimentació dels dos trams, podem dir que les roques del riu del primer tram estàn més gastades i erosionades que les roques del segon per motiu del que l'aigua del riu ha anat erosionant a base de milers d'anys aquestes roques i canviant la seva forma, per tant és normal trobar roques, pedres i codòls més erosionats i fins i tot quasi en forma de sorra en el primer tram que en el segon. Pel que fa l'aigua, la hem trobat que la seva velocitat és la mateixa en els dos trams, seguramente és ja qüestió de les époques del riu, lògicament la velocitat del riu del tram alt hauria de ser més que la del tram baix, ja que aquesta baixaría amb més força. I la fauna, en tots els trams abunden els mateixos a excepció d'algguns com el sabater que només el vam trobar al segon tram del riu. I per concluir, la vegetació hem pogut observar que la flora sempre és més verda si és situada a prop del riu ja que aquest proporciona més minerals per alimentar-les, i es veu com les plantes tants dels arbres o arbustos són més grans i humides que les que no són prop del riu, aquestes característiques es compleeixen en els dos trams.

Ens situem en un congost (pas estret) per on passa un riu (riu Congost) que desguassa al Besos uns quilometres més ellà. Nosaltres ens trobavem damunt de la riera de Vallcàrquera, que arriba fins al Tagamanent.
En tot congost, sempre hi han poblacions a les entrades i les sortides d'ells, però, també hi han poblacions dins del Congost. En aquest congost hi han dues: el Figueró i Aiguafreda. El poble es troba en una terrassa del riu.
Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí. A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials, no és d'estranyar que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.
L'àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home des de temps immemorials i, per aquest motiu, costa trobar retalls de bosc prou madurs per ser considerats representatius de la vegetació potencial. De fet, als dominis del bosc de ribera és freqüent trobar-hi arbres forans plantats per l'home amb la intenció d'aprofitar-ne la fusta.
Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Malgrat que acostumen a ser d'extensió reduïda, presenten diferents estrats i bandes de vegetació i, a més, tenen l'aigua ben a la vora. Tot això els converteix en petits oasis, sovint enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. De fet, els boscos de ribera són els hàbitats amb una major diversitat d'aus a tot Europa i les densitats poden arribar a ser de 50 ocells per hectàrea. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i també d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi.

Desembocadura de la riera
Aquest és el tram que compren la desembocadura de la riera de Vallcarquera en el riu Congost.
Desembocadura de la riera de Vallcàrquera
El mur serveix per frenar la força el torrent i així protegir l'autovia, construida a l'altre costat del riu Congost.
Es pot veure molt bé la progressió de roca mare, roca més esmiculada, el sol primari i tota la capa a on estan les arrels (capa d'humus o capa fèrtil).
El sòl d'aquest tram està compost per sorrim, producte de l'erosió de les roques arrossegades des de el tram alt pel corrent d'aigua , i tots els altres elements orgànics que composen l'humus.
Es poden veure alguns còdols de tamany petit i vores arrodonides i algunes pedres grosses que han aconseguit arribar a l'últim tram sense ser completament erosionades i encara conserven costats angulosos.
Herbari:
http://anhela.edu.glogster.com/herbari-tram-baix/
Herbari:
http://anhela.edu.glogster.com/tram-intermig-sol/
Herbari:
http://anhela.edu.glogster.com/tram-mig-alt/
Fauna:
Encara que per manca de fotografies d'aquestes espècies aquestes són les que van poder trobar en aquest tram.
-Copèpode (F. Copèpodes).
-Gamba d'aigua. (F. Gammàrids)
-Ostràcode (F. Ostràcode).
-Sabater (F. Gèrrids).
-Efímera (Larva d'efemeròpter).
-Escarbat (F. Driòptids).
-Fisa (F. Físids)
-Puça d'aigua (F. Cladòcers).
-Espiadimonis (F. Cenàguids).
Durant el recorregut del tram mig-alt vam poder observar una roca amb certa oxidació, ja que tenia una part on predominaba el vermell, això es deu a que en aquesta roca es troben minerals derivats del ferro o aquest.
Observacions
Durant el trajecte d'aquest tram vam poder observar un arbre el qual estaba sent invaït per les seves pròpies arrels, un tronc ja ho havia sigut i per aquest motiu va caure, en canvi l'altre arbre estava en procés de ser colonitzat.
Observacions de l'aigua en el laboratori.
Xarxa trófica
Aquesta xarxa trófica la complementen tots els animals i plantes que nosaltres hem pogut traballar tant a l'ecosistema com al laboratori, clarament no hi són tots, però si traballesim tots, trobariem que hi ha més trams en aquesta cadena.
Productors
En tot ecosistema, aquests, els productors
són bastant importants, ja que són els fotosintètics (les plantes, arbres, arbusos..) transformant matèria orgànica en inorgànica.
Consumidors Primaris
Aquests animals, que són els primaris, són els consumidors que viuen dels productors, són animals hervíbors.
Ens trobem es un pas estratègic entre zones rurals i de muntanya i la linea costanera. Desde l'antiguitat, hi havien els trajiners, que trajinaven mercaderies, de la linea de costa cap a l'interior i al revés. Aquests treballadors anaven amb carros i hi havien jornades per tal de travessar el congost.
A les entrades i a les sortides per tal de traversar-lo hi havien poblacions on feien una estada per trobar un lloc on passar la nit, ja que no es podien aventurar a passar pel congost a la nit pels bandolers.
Els ferrers i altres oficis apareixen per fer possible aquests viatges en carros.
Això es repeteix en tots els congosts del món.
Consumidors Secundaris
Els consumidors ecundaris són tots aquells que viuen dels consumidors primaris, és a dir, el formen els animals carnívors.
Consumidors Terciaris
Fomats per els animals que s'alimenten d'altres animals carnívors.
Descomponedors


Aquest grup el formen els fongs i els bacteris
que són els encarregats de transformar la matèria
orgànica morta en matèria inorgànica que servirà d'aliments per als vegetals productors.
Aquí mostrem un video dels elements trobats a l'aigua estudiada del segon tram.
La comparació entre la flora dels dos trams no hi ha cap, ja que els dos trams al ser zones humides la flora que és present en el primer tram és al segon, també influeix que sigui al costat del mateix riu. En la fauna succeïx el mateix, no hi ha tant de comparació, cal dir que no tenim bastants animals com per dir 100% que no hi ha diferència alguna, ja que tenim poc d'animals, però, per exemple, els sabaters no hi són presents en el primer tram peró al segon sí, encanvi hi ha altres insectes que si hi són tant al primer com al segon. L'aigua hi ha petites diferències com per exemple la temperatura que varia molt poc, en el primer tram consta de 11c i el segon de 12c, en el primer tram l'escuma que té és poca en canvi en el segon no hi ha gens, l'olor en la primera és inodora i en el segon té olor a terra, però quan parlem de la terbolessa, la velocitat, el color i el PH és manté igual.
La sorra dels dos trams també és manté ja que com hem dit són zones casi iguals i això comporta que la temperatura i els elementes de la sorra no varii tant ja que són al costat del mateix riu.

En aquest tram ens trobem també amb còdols tal com havia passat en el tram baix, però aquí són més grans i les pedres són encara més anguloses i en més quantitat.
Encara que amb la diferència de que aquestes grans pedres no són erosionades en gran quantitat al contrari de les del tram baix, clarament per el recorregut que pateix des de el punt alt fins a la desenvocadura.

Comencen a abundar les grans roques que creen camins per a l'aigua i modifiquen lleugerament el seu recorregut i la seva força dins del llit del riu.
Treball al laboratori
Sedimentació
Primer tram
Vegetació
Fauna
Segon tram
Tram baix
Intermig sol
Tram mig-alt
https://docs.google.com/document/d/1OTqTibcSxAT2APmYMxEVUykYk8qmOVWR1VJH-QAqVzM/edit?usp=sharing
https://docs.google.com/document/d/1GRbhyRNcZUEoEjPfBk9RbFNsp3gvNddI4RTk_KotCBc/edit?usp=sharing
Full transcript