Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Impliquem! Eines per enfortir la base social de les associacions

Taller de formació a Torre Jussana, Barcelona (juny de 2013) Programa disponible a http://www.tjussana.org/formacio/files/TJformacio331365088640.pdf
by

Xavier Sabaté

on 23 February 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Impliquem! Eines per enfortir la base social de les associacions

IMPLIQUEM!
Eines per enfortir la base
social de les associacions

Docent: Xavier Sabaté
www.espaitres.net
@xavisabate

11 de juny
Conceptes clau per a la participació interna en associacions

13 de juny
El reforçament de la base social. Per on comencem?

20 de juny
Models de participació interna

27

de juny
Mecanismes de qualitat democràtica i avaluació de la participació

Presentació i expectatives
Els nostres socis no participen. Per què?
Democràcia participativa i entitats
Què entenem per participació a les associacions?
Funcionament democràtic de les associacions
Participació interna i participació externa
Dificultats per incrementar la participació a les associacions.
Exercici pràctic: Autodiagnosi de la base social de la nostra entitat.

La base social de les associacions
Graus de compromís de la base social
Idees per a la captació de persones associades i la gestió del voluntariat.
Exercici pràctic: Un mapa d’actors per a la nostra entitat.

El treball en xarxa: aliances, xarxes d’entitats i entitats de segon nivell, i fusions
El rol dels òrgans de govern
El perquè i els objectius de l’Assemblea.
Pautes per a una Junta Directiva sòlida.
Els grups, comissions i altres espais de treball: una altra manera de participar. Criteris per al seu funcionament.

Les consultes a la base social
Mecanismes normatius: reglaments interns i codi ètic Algunes claus per a la participació
Eines de participació interna i qualitat democràtica
El pla estratègic i el pla de participació
Exercici pràctic: Elaborant un pla de participació interna
La transparència i la rendició de comptes.
Eines i tècniques de participació
Joc de rol: posant en pràctica la participació interna.
L’avaluació de la participació
Conclusions i avaluació del curs

Expectatives
Reflexionar i debatre sobre la importància de la qualitat de la base social en les nostres associacionss.
Donar eines per diagnosticar el grau de participació desitjat a l’entitat.
Donar eines a les associacions per dinamitzar la seva base social.
Fomentar l’intercanvi d’experiències entre les entitats que assisteixin al curs.

Objectius del curs
Representativa
Directa
Democràcia
Participativa
Acció
Decisió
Consulta
Informació
?
El paper de les entitats en una democràcia participativa
Persones i entitats participants
APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya)
-> Asun Renau / Aida Aragon (Junta)
Arquitectos Sin Fronteras - Demarcacio de Catalunya
-> Margarita María Alonso Arias
(voluntària)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
-> Marie Elene Diouf
(vocal)
Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)
-> Daniel Morén Alegret
(soci)
Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l'Espanyol (APMAE)
-> Ferran Marin Pastor
(President)
Associació de veïns de Can Baró
-> Antoni Vernet Pérez
(vocal)
Associació d'ex-alumnes de la E.U.I Santa Madrona
-> Ester Burrel
(Presidenta)
Associació Media Africa
-> Ousseynou Niang
(President)
Barcelona Espai de Cinema
-> Laura Marino Avella
(Secretària)
Comunitat Palestina de Catalunya
-> Salam Almaslamani
(Presidenta)
PEN Català
-> Anna González
(equip tècnic)
STOP Accidentes -
> Carlos Amorettis
(Voluntari)
UDOLS, associació pel benestar del gos urbà -
> Rosa Sagués
(Secretària)
i a més:
Generalitat de Catalunya - Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica -->

Rosa Mª López Ros

Nivells de participació
Recursos i webs d'interès
Font: The World Giving Index, 2010
Motius per participar
Missionals
Afectius
Sentiment de responsabilitat social
Tenir incidència social i política
Accés a serveis
Interès pel tema
Relació amb altres persones
Sentir-se part d'alguna cosa
Protagonisme (ego)
Professionals
Aconseguir feina
Reconeixement professional
Comunicar alguna cosa
Compartir
amb "iguals"
Formació/
aprenentatge
Diversificar les fonts
Superar l'estancament/encarcarament
Coordinació amb el sector
Més urgents
Menys urgents?
Recursos
Aconseguir la implicació de la societat
Millorar l'organització interna
Oferir
serveis de qualitat
Característiques de la participació
És un fenomen complex
És voluntària
Pot ser individual o col·lectiva
Requereix d’informació
Requereix temps
Necessita recursos
Pot tenir un cost econòmic
Requereix compromís compartit
Forma part d’una política interna coherent
Els reptes de les entitats del tercer sector
Garantir el seu funcionament democràtic
Millorar la transparència i la rendició de comptes
Font: D. Rosselló (curs planificació estratègica, Torre Jussana)
Cultura de participació
Font: Sáez (2011) a "Valors tous en temps durs". ESADE
Font: The World Giving Index, 2010
Manca de temps
Desconeixement
Opacitat
I motius per no fer-ho...
Barreres dins l'associació
Manca d'eines
Mandra
Desinterès pel tema
Control del poder
Confiança en
els òrgans directius
"No n'hi ha necessitat"
Accés a activitats
Por al compromís
Individualisme
"Societat líquida"
+ equip tècnic Torre Jussana
-> Ana Lemkow, Cira Piquer, Carles Viñas (tècnics)

http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/pdf/Utils_Practics/UP20.pdf
- Cooperació entre entitats. Experiències d'interrelació i treball en xarxa. http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/pdf/Utils_Practics/UP19.pdf
- Portal de participació interna (Xarxanet): http://xarxanet.org/etiquetes/participacio-interna
- Codi ètic de les associacions de Barcelona: http://www.codietic.cat/documents/codi-etic-de-les-associacions.-revisio-i-actualitzacio-2011/descarrega.html
- Reptes Òrgans de Govern (OTS): http://www.observatoritercersector.org/php/general.php?seccio=sc_pubs_amp&idioma=Ct&id=149
- Estudi Associacions 2n Nivell (CAB-TJ): http://www.cab.cat/estudi-dentitats-de-segon-grau.html
- Directori d'estudis i publicacions sobre la base social (treball previ a l'acte que va fer el CAB): http://www.cab.cat/estudis-basesocial.html
Marc Parés (2011). "L'avaluació de la participació". Sessió en el marc del curs sobre participació i territori. FES Olot, novembre 2011

Què ens aporta la participació?
"la gestió del capital humà en el Tercer Sector hauria de contemplar la participació interna per tal d'incrementar la pluralitat d'idees i d'opinions dels seus membres, la creació d'espais des dels quals es prengui part en la gestió dels projectes i del dia a dia de l'entitat i la implicació dels socis, usuaris i voluntaris"
xarxanet.net
(manipulació)
Aprofundiment democràcia interna
Augmenta la vitalitat i el dinamisme de l'entitat
Enriquiment d'idees i punts de vista (pluralitat)
Augmenta l'eficiència de les decisions
Legitima l'entitat i els seus òrgans de govern
Genera compromís de totes les parts
Reforça l'associació (per dins i per fora)
Trenca rutines de funcionament
Genera aprenentatges compartits
Afavoreix la comunicació interna
Genera sentiment de pertinença
Genera sentiment de responsabilitat
(cc) photo by medhead on Flickr
Lentitud en la presa de decisions
Incrementa el cost de les decisions
No sempre garanteix millors resultats
Pot generar conflictes
Pot erosionar les estructures organitzatives
Pot esgotar les persones
Pot haver manipulació
No garanteix la representativitat
Dilueix les responsabilitats
Comportaments personals no desitjats
Arguments en contra
Arguments a favor
Idees per a assemblees
Convocar de manera oberta, transparent i amb temps
Ser clars i directes en els objectius de la convocatòria
Pensar en els condicionants de temps: època, dia i hora
Disposar l’espai de manera propícia per al debat
Explicar clarament les “regles del joc”: finalitat, mètode a seguir, terminis, estat actual, recopilació de resultats, ...
Aportar sempre tota la informació necessària
Explicar enregistrament (si es fa)
Escepticisme
Graus de compromís
Professionalització
- Informar internament dels projectes, activitats, assemblees i reunions mitjançant diversos instruments de comunicació (butlletins, intranet, cartes, informes, etc.).
- Activitats lúdiques a la mateixa associació o externes que ajudin a fidelitzar i donar sensació de pertinença als socis i voluntaris: sopars, festes, presentació de projectes, etc.
- Reunions informatives periòdiques.
- Xerrades i conferències formatives.
- Formació en els grups de treball per tal que els associats i voluntaris adquireixin responsabilitats i autonomia en el si de l'associació.
- Espais de debat intern sobre el seguiment dels projectes.
- Participació activa dels socis i voluntaris en els processos de planificació estratègica.
Resum: Idees per a fomentar la participació
Assemblea
Junta de govern
Grups de treball
Comissions
Altres òrgans interns
Organigrama
tradicional

Reglament de Règim Intern:
La seva existència permet a les associacions regular el seu funcionament en el dia a dia més enllà del que es planteja en els estatuts. Disposar d'un reglament de règim intern mostra un interès per desenvolupar una estructura organitzativa eficient i que permet orientar les persones que hi col·laboren (socis i voluntaris) respecte el funcionament, tasques, àrees i responsabilitats existents a l'entitat.

Codi ètic i política de transparència i rendició de comptes:
El Codi Ètic permet establir normes pel que fa a allò que es considera correcte o incorrecte en la conducta i en la presa de decisions de les associacions. L'existència d'un codi ètic garanteix que els dirigents de l'associació prenguin decisions amb responsabilitat social, contribuint a l'interès general de la societat i afavorint la participació interna.

Pla de participació:
L'existència d'un Pla específic de Participació demostra una clara orientació de l'associació a la democràcia interna.
Instruments de participació
Finalització
Diagnosi
Impuls
inicial
Proposta
Anàlisi prèvia
Presentació, difusió i aprovació
Ciutadania en general
socis/sòcies
Voluntariat
Administracions
Persones usuàries
Altres entitats
o xarxes d'entitats
Empreses
simpatitzants
Equip tècnic
- Informació sobre el funcionament dels òrgans de govern.
Actes de les assemblees, informació sobre els membres dels òrgans de govern.
- Claredat de la finalitat social de l'associació.
I publicitat del mateix a tota la base social.
- Informació sobre l'activitat de l'entitat.
Planificació de projectes, projectes desenvolupats, seguiment i avaluació.
- Informació interna i externa sobre les despeses i ingressos als associats, voluntaris, donants i personal assalariat.
També es pot informar a les entitats i persones de l’entorn de l’associació: administracions públiques, empreses que hi col·laboren, altres
organitzacions no lucratives, etc.
- Informació sobre les despeses destinades a recaptació i administració
ja que és una dada significativa pel que fa a una correcta distribució dels recurso
s.
- Control intern dels comptes i auditories externes
com a element clau en l’afavoriment de la participació interna.
- Informació periòdica sobre l’estat dels comptes
ja sigui semestralment, trimestralment o mensualment.
Transparència i rendició de comptes
Programació
Avaluació
juny 2013
"Espero trobar eines per fomentar la participació a la meva entitat"
"Trobar eines per fomentar la participació de la base social, fent que aquesta participació sigui més senzilla i fluida"
"Apendre a desenvolupar habilitats personals que contribueixin a enfortir la base social de l'entitat"
"Eines per implicar als socis en l'organització d'activitats i el desenvolupament de projectes dins l'entitat."
"millorar els problemes de la motivació dels voluntaris a la associació"
"Poder establir lligams amb els veïns"
"Saber i tenir eines per gestionar la participació social mes activa es fonamental PERQUE la base social d?una entitat es el mes important."
"Millorar la gestió pel que fa a la motivació de la base social, per implicar els socis."
"creo que esta formación será una herramienta que nos pueda ayudar a desarrollar nuevas ideas y proyectos"
"actualitzar i redinamitzar l'entitat"
"Reforçar coneixements en matèria de foment de la participació interna a les associacions com a element de qualitat democràtica"
"Conèixer maneres d'implicar a les persones que formen part de l'associació en el funcionament quotidià."
"Coneixer estratègies per augmentar el nombre d'afiliats"
(Reforçament de les entitats)
Accés a avantatges
Altruïsme
Fer contactes
"Tradició familiar"
Voluntat de canviar les coses
Identificació amb la causa
Situacions personals
Cost de la quota
Frustració
Desvirtuació voluntariat
Menys evidents
Més evidents
Fases d'un pla de participació
equip tècnic
ex-socis i ex-membres
de la Junta
Experts
de l'àmbit
Els àmbits d'una associació
La base social
Visió "legalista"
Visió "ampliada"
Proveïdors
"la base social està formada per aquells col·lectius identitaris de l'organització implicats en assolir la missió i treballar amb els valors de l'entitat"
UP20, Torre Jussana 2008
Donants
Font: http://www.observatoritercersector.org/pdf/ponencies/taller_base_social.pdf
Font: http://www.observatoritercersector.org/pdf/ponencies/taller_base_social.pdf
Font: Torre Jussana
Treball en xarxa (#sinèrgies)
Per què?
Adaptació al canvi
Problemes complexos, solucions complexes
Oportunitats tecnològiques
Optimització de recursos
Abast més gran, influència i ressò social
Tipologies de xarxes
Positius
Funcionament democràtic
Diagnòstic
Base social
Negatius
Anàlisi dels estatuts, reglaments de règim intern...
Recopilació d'informació rellevant (memòries, actes)
Caracterització de la base social de l'entitat
Descripció del funcionament de l'entitat (organigrama)
Participació
interna
Des de la
base social
Des del
funcionament democràtic
Des de la comunicació
3 perspectives
Qüestions a tractar (base social):
Quins col·lectius integren la nostra base social?
Quins col·lectius són els més rellevants?
Quin grau d'implicació té cada col·lectiu?
Es realitzen activitats obertes a tota la base social?
Quines necessitats o demandes té la base social?
Tenim aliances amb altres entitats o xarxes?
Quins beneficis ens proporcionen/els proporcionem?
Existeix una base de dades de contacte?
Qüestions a tractar (funcionament democràtic):
Existeixen procediments de gestió de la participació?
L'assemblea és participativa?
Existeixen funcions definides i assignades?
Es fan enquestes periòdiques a la base social?
La Junta és transversal i integra tots els col·lectius?
Els càrrecs de la Junta es renoven?
Existeix una separació entre càrrecs directius i executius?
Es fan campanyes de captació de socis i voluntaris?
Hi ha grups autogestionats amb funcions assignades?
Es produeix rendició de comptes? Hi ha transparència?
Qüestions a tractar (comunicació):
Existeix un canal de comunicació a disposició de la base social?
Existeix la figura del responsable (o àrea) de comunicació?
Amb quins mitjans de comunicació es compta (web, butlletí...)
Quin ús es fa de les eines 2.0?
Es visualitza l'acció de l'entitat?
Quina relació hi ha amb la premsa i els mitjans?
La base social té clars els objectius de l'entitat?
Se segmenta la comunicació?
Hi ha un pla de comunicació i de màrqueting?
Gestió del voluntariat
Exemples de xarxes
http://www.fundacionluisvives.org/upload/52/13/Cuaderno_Gestion_6.pdf
Consell assessor
Funcions i responsabilitats
Composició
Relació amb equip tècnic
Dinàmica de reunions
Transparència
L’assemblea general té les següents competències (article 322-2 de la llei 4/2008 - Llibre 3r del Codi Civil)
Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals;
Escollir els membres de l’òrgan de govern;
Modificar els estatuts;
Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al pagament de les seves despeses;.
Acordar la transformació, la fusió, l’escissió i la dissolució de l’associació;
Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions;
Sol·licitar la declaració d’utilitat pública;
Aprovar el reglament de règim interior;
Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats, si els estatuts estableixen aquesta sanció i no atribueixen aquesta funció a un altre òrgan;
Resoldre sobre qualsevol altre qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l’associació.
Eines de participació
Tècniques
quantitatives
Tècniques qualitatives
Tècniques participatives
El model de la recerca social
L’enquesta
L’entrevista en profunditat
El grup de discussió
El taller
Tècniques quantitatives
Proporcionen coneixement objectiu sobre determinats fets i realitats, a partir dels quals fer inferències sobre la realitat objecte d'estudi. Mitjançant l'anàlisi estadística, permeten assolir coneixement descriptiu, on la informació obtinguda directament de persones seleccionades, és tractada amb la finalitat de constituir una base de dades a partir de la qual inferir resultats sobre una població més àmplia.
L’enquesta
Enquesta
Cens
Estudi d’opinió o sondeig
Denominacions segons la mida de la mostra
Validesa estadística
L’enquesta via internet
Consulta on-line des d’una pàgina web.
www.encuestafacil.com
google docs (https://docs.google.com/spreadsheet)
Survey Monkey (http://es.surveymonkey.com/ )
L’enquesta
Arriba a un gran nombre de persones
Elevat control sobre les respostes (comparativa)
Permet realitzar inferències sobre un grup poblacional més gran
Web: cost baix, sobretot si s'aprofita alguna plataforma virtual
Web: L'ús de fotografies i multimèdia faciliten la resposta de la consulta
Web: L'accés és senzill (accés de persones que altrament no participarien)
Segons la validesa estadística, pot tenir costos molt elevats
És difícil abordar la dimensió emocional i vivencial
No permet l'intercanvi i el debat entre els participants
No registra realitats més enllà de les estructurades en els qüestionaris, no facilita reflexions profundes
Web: No arriba a tot el món, per la dificultat d'alguns col.lectius a accedir a internet (escletxa digital)
Risc de biaix en les preguntes
Tècniques qualitatives
Permeten assolir coneixement subjectiu: opinions, sentiments, creences ..., i rellevant en l’anàlisi de la realitat, on la informació obtinguda directament de les persones seleccionades és tractada per fer emergir idees, pistes de reflexió, valors, dimensions del fenòmen que d'altra banda quedarien excloses.
En aquest tipus de tècniques no és rellevant la representativitat de la mostra de participants, sinó del discurs. L'objectiu del disseny de la mostra radica en recollir tots els discursos existents al voltant de l'objecte d'estudi.
L’entrevista en profunditat
Tipus d’entrevista:

Estructurada (planificada, o dirigida)
Preguntes preestablertes a partir d’un qüestionari tipus
Se segueix un ordre estricte de preguntes
Si se’n fan vàries, totes han de ser iguals

No estructurada (o lliure)
Preguntes obertes (com si es tractés d’una conversa)
Les preguntes es formulen d’acord amb les respostes prèvies
No es disposa de guió, però sí d’una idea del que es vol saber.

Semi-estructurada
Preguntes preestablertes a partir d’un guió
Es pot canviar l’ordre de les preguntes sobre la marxa
Es poden afegir noves preguntes d’aprofundiment.
Permet recollir els principals discursos (amb bona selecció prèvia)
S'assoleix un elevat aprofundiment en les aportacions
Permet abordar la dimensió emocional i vivencial
Es pot adaptar l'entrevista a mesura que es desenvolupa, segons l'interès de la conversa (“vida pròpia”)
Oportunitat per comunicar el projecte (sensibilització)
No permet l'intercanvi i el debat entre els participants
No arriba a un gran nombre de persones i agents (aportacions limitades)
La selecció dels participants pot tenir biaix per dificultats d'agenda
És comparativament més cara que altres tècniques (temps i recursos)
Requereix expertesa de l’entrevistador/a
Discurs personal o institucional?
L’entrevista en profunditat
Algunes orientacions:

Adaptar l’entrevista a la persona/entitat (forma i continguts)
Realitzar l’entrevista en un espai propi, conegut
Ser puntual amb l’inici i l’acabament de l’entrevista
Demanar permís per enregistrar l’entrevista
Ajudar-se de materials gràfics
Fer arribar una acta de l’entrevista pocs dies després
L’entrevista en profunditat
El grup de discussió
Característiques:

Figura del dinamitzador i del relator
Ajustar la quantitat de persones entre 5 i 10
El grup normalment és homogeni (perfil, estil de vida...)
Tothom s’ha de poder veure cara a cara (al voltant d’una taula)
Es dissenya curosament la conversa
Tothom pot expressar-se com vulgui
Durada entre 60’ i 120’
El resultat és un “discurs grupal”
S'assoleix un elevat grau de riquesa i de profundizació en les aportacions.
Interacció directa entre els participants
Es genera coneixement grupal
Permet construir consens
Flexibilitat de la pràctica
Cal un esforç elevat a la programació de les sessions i la selecció dels participants (elevat cost)
Requereix habilitats per dirigir al grup cap a la empatia col·lectiva
Requereix mantenir la intensitat motivacional del grup constant
Subjectivitat de la persona que interpretarà els resultats
El grup de discussió
Algunes orientacions:

Explicar bé els objectius i funcionament del grup
Desenvolupar tants grups de discussió com tipologies d’agents
Preparar bé la funció de la persona dinamitzadora i la relatora
Dedicar un gran esforç en la convocatòria (persones de reserva)
Preparar un espai agradable per als debats
Tenir cura dels torns de paraula (gestionar els “monologuistes”)
Interès d’enregistrar el grup amb vídeo
Plantejar més com una sessió de treball que de participació
El grup de discussió
Tècniques participatives
Obtenen informació i coneixement a través de la interacció entre participants. Parteixen de la consideració de l'objecte a investigar com a subjecte protagonista de la investigació. Les dinàmiques grupals varien en funció dels objectius, però totes tenen en comú el debat i el diàleg com a ingredients fonamentals. Es tracta de trobar el consens a través de l'argumentació i el raonament, i, quan aquest no sigui possible, recollir el dissens, ja que aporta coneixement real sobre les posicions dels diferents actors relacionats amb aquests temes. El diàleg busca arribar a un discurs col.lectiu o, almenys, delimitar amb exactitud quines són les causes dels conflictes.
El desenvolupament del taller
Font: Martí, J. (2006). Eines per a la participació ciutadana 17. Tècniques participatives per al debat grupal. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Dinàmiques de base
La Pluja d’idees
- Aportació lliure d’idees (sense debats, sense límits)
- Debat per seleccionar les idees segons criteris definits
- Síntesi (i priorització) de les idees principals

Les aportacions per targetes
- Individualment s’anoten aportacions en targetes (amb límit de temps)
- Es posen en comú a la vista de tothom
- Es debaten les idees i se sintetitzen (i prioritzen) les idees principals

Els diàlegs simultanis o Buzz Groups
- Es formen parelles (diverses)
- Es debaten les idees de cadascú
- S’acorda una aportació conjunta

Treball en grups (Philips 6.6 i Peixera)
- Divisió en grups de 6-8 persones
- Debat durant un temps limitat
- Síntesi i exposició en plenari
S'assoleix un elevat grau de riquesa i d'aprofundiment en les aportacions
Permet l'intercanvi i el debat
Permet utilitzar una gran diversitat de tècniques de participació
Permet detectar elements de consens i de dissens Es genera coneixement grupal
Hi ha més “consciència de participació”
Es maximitza l’aprenentatge
S'arriba a un nombre limitat de persones
No tots els agents tenen disponibilitat i interès per assistir a la sessió
Els participants han d'estar disposats a determinades dinàmiques grupals.
És comparativament més car que altres tècniques
El temps és un factor condicionant
Poques persones poden monopolitzar el debat
Algunes orientacions:

Gestionar els perfils (homogenis i heterogenis, segons pertoqui)
Proporcionar informació prèvia als participants
Fer un esforç de convocatòria per evitar biaixos
Habilitar adequadament l’espai on tindrà lloc la sessió
Delimitar bé els objectius de la sessió i les expectatives
Preparar bé la funció de la persona dinamitzadora/relatora
Evitar els monòlegs i els “cara a cara”
Fer una gestió del temps curosa
El taller
Tècniques participatives per al debat grupal.
Joel Martí, 2006

http://tinyurl.com/6fo9vvw
El taller
Finalitats de l’avaluació:
Legitimitat i transparència
Eficàcia
Corresponsabilitat
Construcció de base social
Avaluació
Avaluació participada
És important que els participants també participin en el procés d’avaluació. Obre espais de reflexió i aprenentatge.

Avaluació continuada
Iniciar l’avaluació a l’inici del procés (marcant els objectius) i millorar de forma contínua

Avaluació qualitativa i quantitativa
Els indicadors quantitatius no són suficients
La triangulació metodològica ofereix millors aproximacios d’acord amb les diferents realitats
Com avaluar
Criteris d’avaluació i metodologies d'anàlisi (Marc Parés, 2011)
Coordinació del procés:
Criteris
Participants:
Criteris
Temàtica:
Criteris
Mètode:
Criteris
Conseqüències:
Criteris
http://www.fundacionluisvives.org/upload/52/13/Cuaderno_Gestion_6.pdf
Tècniques participatives per al debat grupal.
Joel Martí, 2006

http://tinyurl.com/6fo9vvw
Font: Sáez (2011) a "Valors tous en temps durs". ESADE
Incrementar la participació dels socis menys actius.
http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/noticia_19forum.php
Comunicació
Full transcript