Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Religió i mitologia gregues

No description
by

Ángel Sánchez

on 28 June 2017

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Religió i mitologia gregues

Religió i mitologia gregues

1. Característiques generals de la religió grega. Les fonts per al seu coneixement. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX (I).
Concepte de "religió" a la Grècia antiga.
Absència d'un terme específic al grec antic per al concepte de religió.
Perill d'analitzar el fet religiós grec amb una mirada moderna (sense escriptures, ni objectiu salvífic ni conversor).
Conjunt plural de creences.
1. Característiques generals de la religió grega. Les fonts per al seu coneixement. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX (II).
Tipus de fonts per al coneixement de la religió grega:

1) Arqueològiques

2) Literàries

3) Epigràfiques

4) Artístiques

5) Onomàstiques
Característiques generals dels déus grecs
¿Com es creen els déus?
Déus = funcions = acumulació d'atributs (construcció ideològica)
Panteó de divinitats d'origen divers (majoria indoeuropea)
Absència d'oposició individu - força natural
Impersonalització dels deus
La divinitat és sempre múltiple (Trets generals - trets particulars)
Tipus de déus (jerarquia -ordre)
L'estudi de la religió grega a la modernitat
Inicis al segle XIX-Continuació al XX
Principi del mètode comparatiu
Desenvolupament científic i social
Diferents escoles:
1) Animisme (Tylor)
2) Marxisme
3) Escola de Cambridge (Harrison)
4) Sociologia
5) Psicoanàlisi
6) Ritualisme
Edward B. Tylor i l'animisme
Antropòleg anglès de l'època victoriana
Influència de l'evolucionisme
Animisme: objectes, animals, llocs... tenen una substància espiritual (ànima).
Animisme: estadi religiós previ a la creença en els déus.
Serveix per a explicar com succeixen les coses.
Metodologia etnocèntrica
L'escola marxista
Influència de l'animisme.
L'home primitiu i la categorització de tot allò que li envolta.
"La religió és l'opi del poble" (K. Marx 1844,
Deutsch-Französischen Jahrbücher
)
Utilització social del fet religiós al servei del poder.
L'Escola de Cambridge
Enfocament pluridisciplinar
Interès pel ritual
Orientació universalista
Harrison i la distinció entre actes rituals (δρώμενα) i tradició mítica (λεγόμενα).
La sociologia
Estudi de les actituds socials per reconstruir el culte.
Metodologia de l'escola francesa.
Aplicació de principis d'etnografia i psicologia.
La psicoanàlisi
Major interès pel mite que per la religió.
Enfocament antropològic.
Psicologia moderna - món antic.
L'escola ritualista
Tota manifestació religiosa com a part d'un adoctrinament pràctic.
Construcció i cohesió social.
Ritu universal.
Tragèdia com a sacrifici expiatori.
Dumézil i les tres funcions
Georges Dumézil (1898-1986)
Revisió de la mitologia i el folklore dels pobles indoeuropeus
Interpretació social de la funció del mite i la religió
Anàlisi de tot el material que configura la matèria mítica d'un poble
Tres funcions:
1) Sobirania
2) Guerra
3) Fecunditat
Les 3 funcions de Dumézil
1) SOBIRANIA: Saviesa. Espai públic. Zeus / Hera / Atena. Polaritat (Mitra-Varuna). Grup d'autoritat (Governants i sacerdots).
2) GUERRA: Força física. Espai aliè. Ares. Grup de la guerra (soldats i militars).
3) FECUNDITAT: Riquesa, producció i consum de béns. Pau i procreació. Espai privat. Afrodita. Grup de la productivitat (camperols, artesans...).
Últimes tendències de la investigació
Obertura dels estudis comparatius
Ampliació de textos com a fonts d'estudi
Major incidència del material epigràfic
Revisió de la relació mitologia - folklore
Multidisciplinarietat
2. La religió a les èpoques paleolítica, neolítica i micènica
Poca informació sobre l'època paleolítica i neolítica
Més ampla a l'epoc micènica
Hel·làdic inicial

Hel·làdic mitjà

Hel·làdic recent
2600-2000 a.C.

2000-1750 a.C.

1750-1200 a.C.
La religió al paleolític i al neolític
Els vestigis de les primeres poblacions de l'Hèl·lada daten del paleolític (10.000 aC).
Concentrats sobre tot en Macedònia i la Grècia central (Tessàlia)
Trànsit de la transhumància al sedentarisme.
Primera cultura grega: Sesklo (7.000 aC), també Dímini (altre jaciment molt proper del 5.000 aC).
Altres jaciments importants en Antòlia (Xatal Hüiük 7.000 aC) o Macedònia (Ematia 6.000 aC)
3.000 aC arribada de la metalúrgia
Sesklo - Dímini
Divinitats del paleolític i el neolític grecs
Gran deessa (Deessa mare): figura femenina relacionada amb la fertilitat.
Πότνια / Δεσπότης θηρῶν (Senyor/a dels animals): figura amb animals als dos costats.
Figures teromòrfiques: papallones (fertilitat).
Interpretació - Especulació
Rituals: ofrenes i sacrificis
Civilitzacions minoica - micènica - grega
Tauletes com a font fiable
Impossibilitat d'establir una continuïtat absoluta
Noms de déus grecs apareixen en lineal B (Zeus, Possidó, Hera, Afrodita, Hefest, Ilítia, Dionís)
Altres són dubtosos (Hermes, Àrtemis, Ares) o no apareixen (Apol·lo)
Panteó micènic (I)
Influència de la cultura minoica del pròxim Orient i Egipte.
Absència d'un panteó
stricto sensu
Certa indeterminació sexual de les divinitats
Principis de jerarquització
Paper principal de Possidó
Santuaris compartits
Debat entorn als sacrificis (cruents - incruents)
"Panteó" micènic (II)
7 déus segurs:
1) Zeus
2) Possidó
3) Hera
4) Atena
5) Hefest
6) Ilítia
7) Dionís
3 discutits:
1) Hermes
2) Ares
3) Àrtemis
2 improbables:
1) Demèter
2) Afrodita
Important culte a la Magna Mater / Mare Terra (Ma Ka / *Μα Γα [KN F 51])
El lloc de culte
Continuïtat paleolítica
Important per a èpoques futures
Coves (Ofrenes diverses)
Cims de muntanyes (Ofrenes de terrissa i exvots)
Arbres i boscos (Culte allunyat de la civilització)
Culte domèstic
Innovació: Aparició dels primers temples (1700 aC)
Festivals i sacrificis
Hecatombes -Sacrificis animals (Ovelles)
sa-pa-ka-te-ri-ja
Festes periòdiques (reis)
Sacrificis humans ¿¿??
Tauleta PY Tn 316
3. La religió a Homer. Hesíode
Naturalesa literària dels textos
Convivència de models religiosos diferents
Batalla entre els deus
Superposició d'elements antics i moderns
Procés de creació (tradició poètica i ideologia)
Valor historiogràfic dels textos homèrics
Divisió de la crítica
Descobriment de "Troia" (1870, Schliemann)
Validesa històrica (Schliemann, Nilsson, Page)
Creació poètica (Vidal-Naquet, Finley)
Models religiosos diferents
Elements de les tradicions minoica-micènica, indoeuropea i mediterrània.
Contradiccions internes (Zeus - Ida - Olimp)
Superposició de diferents rituals (Funerals per Pàtrocle)
Homes i déus
Mortals vs. Immortals
Antropomorfització dels déus
Presència dels principals déus del panteó clàssic grec (Afrodita, Àrtemis, Atenea, Hera, Apol·lo, Ares, Hefest, Hermes, Posidó i Zeus)
Importància (Leto, Tetis) i insignificància (Demèter, Dionís) d'altres déus i deesses
Dues actuacions divines
1) Pla diví
2) Doble motivació
Herois homèrics
Aparició de l'heroi
Figura de tradició indoeuropea (Gilgamesh)
Èpica - heroi
Aquil·les (altres herois menors) / Odisseu
Aquil·les i la seua naturalesa
Ús de vocabulari religiós per referir-se a Aquil·les: μῆνις (còlera divina), λίσσομαι (pregar), ἱλάσκομαι (aplacar)
Inicis del culte heroic
Desenvolupament del culte heroic
Hesíode
Naturalesa diferent dels seus poemes.
Observació de tradicions míticoreligioses
Configuració definitiva del panteó de déus olímpics
Presència d'elements folklòrics provinents de tradicions paral·leles de caire popular
4. L'època arcaica
Marc cronològic (VIII aC - mitjans VI aC)
Consolidació i importància del culte heroic
Deus - (Daimons) - Herois - Homes
Importància dels santuaris com a centres religiosos i de poder
Els herois
Personatges que lluitaven en un passat remot front a Tebes i Troia (Hesíode / Homer)
Es troben a l'Hades o a les Illes dels Benaventurats (μακαρῶν νῆσοι)
Emparentats genealògicament amb els deus, dels quals descendeixen
Avantpassat de famílies, tribus o ciutats
Reben culte
Herois
Deus
versus
θυσία

θυεῖν
ἐναγίσμα

ἐναγίζω
sacrifici
Altar elevat
(ὁ βωμός)
Altar baix
(ἡ ἐσχάρα)
Animal degollat amb el cap cap a baix
Animal degollat amb el cap cap a dalt
Nocturn
Diurn
No es menja la carn
Sí es menja la carn
Teories sobre els herois
E. Rohde: Derivació del culte als avantpassats
Altres autors: Antics déus caiguts en desgràcia
H. Usener: Producte de l'evolució de divinitats primitives, caracteritzats per representar una funció específica (Sondergötter)
L.R. Farnell: Creences en la immortalitat. Origen a la divinització dels difunts.
Farnell i la seua classificació
a) Tipus hieràtic: mixtes. Llegendes d'origen ritual o cultual
b) Sacrals: associats a una divinitat que acompanyen
c) Déus amb llegenda heroica a banda (Heracles - Dionisi)
d) Funcionals o culutrals: descobridors de tècniques útils als humans
e) Èpics: llegenda merament humana. Àmbit de la guerra
f) Genealògics: avantpassats de famílies, tribus o ciutats
Tipologia de l'heroi de Brelich
Heroi relacionat íntimament amb la mort
Tomba - Χθών
Lamentacions rituals per la mort de l'heroi
Vinculació amb la mort i la guerra
Concursos o agons (ἀγών)
Protecció a la ciutat
Herois i adivinació
Gran presència d'herois-adivins
Màntica per incubació
Herois que són cecs i per compensació tenen la clarividència de l'adivinació
Vinculació entre adivinació i medicina
Herois juguen un paper important en el art de la curació (τὰ ἰατρικά)
Les reliquies (poder - magia)
Iniciats en els misteris (Eleusis)
Diferències déus - herois (Brelich)
Diferències en el ritual de sacrifici
Personalitat dels herois menys definida
Herois lligats amb la mort
Herois amb característiques físiques i morals moltes vegades monstruoses
Herois en Homer i Hesíode
Grup de guerrers que combaten junts
Concepte de κλέος
Troia (Homer) / Tebes (Hesíode)
Hesíode manté la mateixa concepció de l'heroi homèric
Innovació: les seues ànimes no van a para a l'Hades
Illes dels Benaventurats, situades als confins de l'Oceà
Els pitagòrics i els dàimones (δαίμονες)
Membres de la segona generació (Edat de plata) van vagant sobre la terra vigilant que s'acompleixen els designis dels déus
Teoria desenvolupada pels pitagòrics
Cerca de la perfecció espiritual
El filòsof no pot convertir-se en déu o heroi, sí en dàimon
Partícules de pols (dàimones)
El filòsof ha de ser capaç de separar cos i ànima
Ascetisme
Si ho aconsegueix, la seua ànima anirà a les illes dels benaventurats (ací a la Lluna)
Déus a la guerra de Troia
Grecs
Troians
Atenea
Hefest
Hera
Hermes
Posidó
Afrodita
Apol·lo
Ares
Àrtemis
Leto
5. La religió de la polis clàssica
Polis com a sistema bàsic d'organització comunitària de tota l'activitat cultual
Interdependència entre religió i política
Els càrrecs polítics de la ciutat controlen les celebracions religioses i els temples.
Els tresors acumulats als santuaris constituïen un fons de reserva que els governants feien servir al seu albir.
Polis /= Esglèsia
Els ciutadans són els únics que tenen dret a participar a les cel·lebracions cultuals
Diferents tipus d'organitzacions
a) γένη: llinatges. Famílies vinculades a un o més personatges de condició excepcional, sovint un heroi. Reclamen es consideren l'autèntica aristocràcia de la ciutat.

b) θίασοι: confraries. Agrupaven el gruix de les famílies de la població atenesa. Membres de la classe popular.

c) ὀργεῶνες: feligresies. Les integraven aquells atenesos que no pertanyien a als altres dos grups i també els metecs.

També dems (locals), fratries (associacions).
Diferents tipus de culte
a) Cultes que tenen com a escenari els centres neuràlgics de la polis: àgora i acròpolis. A Atenes tenim els temples de Zeus Conseller i Atenea Consellera a l'àgora, als quals afegim l'ara comuna al pritaneu (seu del poder executiu) i el temple d'Atenea a l'Acròpolis.

b) Culte als herois. A Atenes tenim l'altar i la tomba de Teseu a l'àgora, d'Erecteu i Cècrops a l'acròpolis.

c) Els dems s'ocupaven directament de l'organització d'algunes de les festes ciutadanes més importants, com les panatenees, les tesmofòries i les grans dionísies.
Participació ciutadana
Càrrecs sacerdotals que s'hereten per llinatge
Participació ciutadana molt ampla
Arcont rei, càrrec principal polític, també a les celebracions de la polis.
L'AR havia d'assistir a tots els actes més importants i havia de mantenir una conducta moral lliure de tota sospita d'impuresa.
La polis també formava part de les , processons sagrades destinades a conduir un seguici, p. ex. per una expedició de guerra
També de les , comitives que acudien en representació de la polis a les grans celebracions panhel·lèniques o a altres celebracions d'altres ciutats.
Exemples: peregrinacions ateneses a Delfos, Delos o Eleusis.
Religió - Economia
Expedicions ciutadanes als centres panhel·lènics
Viatges per canalitzar accions diplomàtiques
Refermar la unitat i identitat grega
Construcció de santuaris per albergar tresors d'ofrenes
Delos, va ser un gran centre que acollia diversos tresors oferits per les poleis
Va ser destinació de moltes expedicions de rapinya fins a la seua destrucció
Ritus socials
a) Naixement


b) Adolescència - Edat adulta


c) Matrimoni


d) Mort
Naixement
S'anunciava amb la col·locació sobre el llindar de la casa d'una branca d'olivera (h) o un floc de llana (d)
Ritual d'ablució de tota persona implicada
La sang de la mare és impura (prohibicions)
Ofrenes a Ilitia, Àrtemis i Demèter.
Purificació de la llar
ἀμφιδρόμια: cinquè o setè dia. Presentació de l'infant a la llar dels avantpassats, protagonitzat pel pare.
Al desè dia es feia un banquet amb tota la família
L'infant no desitjat és exposat fora de la ciutat (DIF: A Esparta el repudi no el decidia el pare, sinó la γερουσία o consell de notables)
Pas adolescència - edat adulta
A les poblacions jònies (Àtica inclosa), aquest pas de l'adolescència a l'edat adulta s'escenifica a les festes apatúries
Festes celebrades en Atenes en honor a Zeus i Atenea (3-4 dies)
Organitzades per les confraries
Dones excloses
Es celebraven el mes de pianopsió, que correspon amb el nostre mes de Novembre.
Pas adolescència - edat adulta
1) Δορπία: dia en que es celebrava un banquet que aplegava els membres de cada fratria, com a estaments intermediaris entre les famílies i les ciutats.

2) Ανάρρησις: es feien sacrificis als déus protectors i així com als herois respectius de cada fratria i als de la ciutat sencera.

3) Κουρεῶτις: es formalitzava la incorporació de cada jove en un acte solemne amb un jurament a l'altar i nous sacrificis, un dels quals era el κουρεῖον, l'ofrena a Àrtemis de la cabellera del nou ciutadà, i l'altra, la γαμηλία, que era un nou banquet en què molt sovint s'anunciava el casament de l'homenatjat o bé, si aquest ja havia tingut lloc, la nova parella compareixia davant els membres de la fratria del nou membre.
Ritus relatius al matrimoni
Només per via matrimonial els fills tenien l'estatus de legítims (γνήσιοι), mentre que els que havien nascut fora del matrimoni eren bords (νόθοι).
La cerimònia també s'interpreta com ritus de pas per als joves.
Aquesta significació inciàtica s'expressa mitjançant les cerimònies del dia previ a les noces (προτέλεια), on tenien lloc les ofrenes a Zeus i Hera com a protectors del matrimoni, i, en especial, a Àrtemis com a protectora dels adolescents (joguines, floc de cabells...)
Al dia següent hi ha un convit amb les dues famílies.
Ofrenes de fruits (símbol de fertilitat)
A la nit, abans d'entrar al θάλαμος, la núvia havia de caminar al voltant de la llar de la casa del seu espòs mentre les altres feien caure llepolies (golosinas) al seu pas i, tot seguit, ella abocava sobre el seu cap nous i figues (καταχύσματα) per invocar la fertilitat.
Tradicions heterogènies. En cada polis es feien coses diferents
Ritus de la mort
Existeixen 3 etapes:

1) Separació: s'inicia el dol. Es caracteritza pel fet que la comunitat deixa de reconèixer el difunt com a membre actiu.

2) Marge: el cos del difunt, reconegut com un ens pur, és objecte d'una sèrie de pràctiques lustrals, alhora que l'ànima és reconfortada mitjançant ofrenes i precs.

3) Restitució: torna el difunt al seu lloc dins la societat, de la mateixa manera que el cadàver és enterrat o incinerat.
Rituals funeraris
Els rituals comprenen 2 etapes fonamentals:
1) πρόθεσις: exposició. Hi havia a la porta de la casa una gerra amb aigua lustral. Després del sepeli s'apagava el foc de la llar, es purificava la casa i s'encenia un nou foc.

2) ἐκφορά: enterrament. Els cementeris es col·locaven extramurs, amb les excepcions d'Esparta i Tarent. A Atenes era preceptiu que l'enterrament es fera al vespre. Les despeses funeràries estaven regulades des d'època de Soló. Banquet en memòria del difunt al tercer, desè i tretzè dies. La festa per recordar els difunts eren els 11,12 i 13 del mes antesterió (febrer-març)
Calendari festiu àtic
1)
Gamelió
(γαμηλιών) [gener-febrer]. Mes dels casaments. Es solien celebrar en aquestes dates per ser el primer mes després dels solstici d'hivern. Més dedicat a Hera Gamelia, protectora del matrimoni. Es celebraven les gamèlies on aquesta deessa rebia sacrificis; també les lenees en honor de Dionís amb un gran protagonisme de les meuques i de les danses, el vi i un gran festival de comèdia.
2) Antesterió (ἀνθεστηριών) [febrer-març]. Mes en honor de Dionís i de les ànimes dels difunts. Entre els dies 11 al 13 tenien lloc aquesta festa.
Calendari festiu àtic
Els dos primers dies es feia una festa de vi novell i s'entronitzava a un arcont rei i una reina que simbolitzaven el déu i la seua companya.
El segon dia es considerava funest perquè les ànimes dels difunts es pensava que dominaven els carrers. Per això no hi havia cap activitat política, econòmica o comercial. Només es celebrava un concurs de bevedors en honor de Dionís i es tancaven tots els temples excepte el seu.
El tercer dia (Χύτραι o dia de les olles) s'oferien llegums -fruit associat amb la mort- a Hermes Psicopomp, i després es feia una sèrie de rituals de purificació que conmemoraven l'arribada de la primavera i de la vida.
Calendari festiu àtic
El mateix mes també tenien lloc els misteris menors en honor de Demèter i Core i les festes clees.
Els primers misteris es celebraven al dem d'Agres es pensa que podrien haver estat dedicats a Zeus Miliqui i depenien directament dels misteris majors d'Eleusis. De fet, es celebraven a mitjan mes, just 7 mesos abans d'aquesta festa. No tenim massa informaciò sobre què es feia. Només hi ha notícies sobre un bany lustral al riu Ilissos
Les festes clees (derivat de l'epítet de Demèter Χλόη [verdejant]) es feien una sèrie d'ofrenes a la deessa, sobre tot de roselles (amapolas)
Calendari festiu àtic
3) Mes elafebolió (ἐλαφηβολιών) [març-abril]. Mes dedicat a Àrtemis elafobolió o perseguidora de cèrvols.
Es celebrava en aquest mes les festes procaristíries, en honor d'Atena, patrona de les joves verges. En principi, estava dedicada a Core, filla de Persèfone que cada any pujava a la terra a reclamar una nova collita, després es va associar a Atenea (també verge)

També es celebraven les grans dionísies urbanes, que duraven 6 dies i incloïen diferents representacions teatrals.
Calendari festiu àtic
4) Mes muniquió (μουνιχιών) [Abril-Maig]. El dia 6 tenen lloc les festes delfínies, en honor d'Apol·lo. El 16 es celebraven les festes muníquies amb ofrenes de cereals cuits a Àrtemis. El 19 estava dedicat a Zeus, amb ocasió de les festes olímpies.
Calendari festiu àtic
5) Mes targelió (θαργηλιών) [maig-juny]. En honor d'Apol·lo i Demèter.
Les festes targèlies, característiques de territoris de cultura jònia, tenien lloc el dia 7, però alguns ritus començaven el 6, per la tradició mítica que Àrtemis havia nascut un dia abans que el seu germà Apol·lo.
El primer dia es feien rituals de purificació, i s'expulsava a un individu (φαρμακός), en Atenes dos (home i dona), que eren abominables i de condició humil per tal de purificar la societat. Portaven al coll cadenes fetes amb figues negres i els colpejaven amb branques de figuera per fer-los fora de la ciutat. Aquest dia també es presentaven a la fratria els nous neonats membres. També es feien una sèrie d'ofrenes a Demèter.
El segon era una ofrena on es cantaven peans, himnes en honor a Apol·lo. Es feia una ofrena de cereals i llavors. Té equivalència amb les festes pianòpsies a la tardor. Apol·lo com a protector del creixemnt dels fruits. Demèter deessa de l'agricultura, la collita.
Calendari festiu àtic
Aquest mateix mes també es celebraven les festes talísies, del creixement, en honor de Demèter i Core. S'ofereixen els primers fruits de l'estació com a la mateixa festa set mesos abans al mes pianopsió.
Calendari festiu àtic
6) Mes esciroforió (σκιροφοριών) [juny-juliol].
Festes escires en honor d'Atena, Possidó, Demèter i Core. Es celebraven el dia 20. Es relaciona amb les lenees i el culte a Dionís,però no sabem ben bé si la deessa principal era Atena o Demèter. Es feien processons i jocs i hi participaven només dones. L'acte principal era una processó des de l'Acròpolis fins a Escira, una aldea on tenia lloc un culte local a Atena. També es feia un sacrifici a Demèter d'uns porquets que es deixaven en algun lloc considerat part del món soterrani perquè foren devorats per les serps que hi habitaven.
Festes calamees. Tenim molt poca informació. Es sap que tenien una gran importància a l'àmbit privat.
Calendari festiu àtic
7) Mes hecatombeó (ἑκατομβαιών) [juliol-agost], del sacrifici dels cent bous.
Originàriament era anomenat cronió, en honor a Zeus, quan es produïa el solstici d'estiu, apogeu del Sol, astre relacionat amb el déu. Es feia el primer dia un sacrifici a Apol·lo (antic déu lunar), probablement també es feia a altres llocs destacats del seu culte (Mikonos, Delos, Naxos...), celebració típicament jònia.
El dia 12 es feia el sacrifici en honor de Cronos i començaven les crònies en honor a Zeus.
El 16 era la festa en honor de l'heroi Teseu.
Entre el 24 i el 29 cada quatre anys -l'any anterior als jocs olímpics- es feien els jocs panatenaics, en honor d'Atena. Les panatenees anuals eren el dia 28.
Calendari festiu àtic
8) Mes metagitnió (μεταγειτνιών) [agost-setembre].
Festes Metagítnies en honor d'Apol·lo Metagitni.
Semblen conmemorar l'arribada del déu a l'illa de Delos, procedent de la seua pàtria, Lícia.
Calendari festiu àtic
9) Mes boedromió (βοηδρομιών) [setembre-octubre]
Es celebren les festes genèsies en honor dels difunts el dia 5.
També les festes boedròmies, en honor d'Apol·lo, per conmemorar l'ajut del déu a Teseu en la seua lluita front a les Amazones
Mes dels misteris majors d'Eleusis
Calendari festiu àtic
Misteris d'Eleusis
Tradició que remet potser a la tradició micènica del culte a Persèfone, el nom de la qual no es podria pronunciar en públic o escriure.
L'arqueologia revela una possible procedència oriental
Festes en honor de les deesses Persèfone i Demèter (cereal i relació amb la terra pel sentit cíclic de les collites)
Altra possibilitat és que els misteris hagen estat manllevats a la tradició egípcia
Calendari festiu àtic
10) Mes pianopsió (πυανεψιών) [octubre-novembre].
Mes que concentrava un bon grapat de festes.
El dia 6 tenien lloc les festes oscofòries, en honor de Dionís i Atena, per celebrar el fi de la verema i la recol·lecció de l'oliva. Es feia una processó sagrada des d'Atenes fins al temple d'Atena a Faler.
L'endemà tenien lloc les festes pianòpsies, en honor d'Apol·lo protector de jardins i vergers. Es coïa un pa farcit de faves i un grup de xiquets anava demanant de casa en casa en nom del déu amb una branca de llorer guarnida de flocs de llana
Festes apatúries. On s'inscrivien els fills da cada ciutadà
Calendari festiu àtic
Festes tesmofòries. Estan testimoniades en unes 30 ciutats a l'Hèl·lada, Àsia Menor i Sicília. Els rituals començaven amb aquells porquets abandonats a les coves de serps durant les festes escirofòries. Les restes dels porquets, a més de diverses ofrenes cuites amb cereal i de figuretes que representaven l'òrgan sexual femení, se les enduien les dones que hi anaven després de purificar-se durant tres dies. Ritual per afavorir la fertilitat.
Aquesta festa tenia una estreta relació amb els Misteris d'Eleusis. El primer dia es celebrava el retorn de Demèter a la llum. Es feien bromes amb l'òrgan sexual femení com a protagonista durant tota la celebració. L'endemà, s'acudia a un dels santuaris de la deessa. El dia 11 s'iniciava la festa pròpiament dita amb la pujada a la Pnyx, on hi havia el Tesmoforion (temple).
El dia 12 es feia un dejuni o una sèrie de rituals secrets en els quals els homes estaven exclosos. Finalment, l'últim dia es feien grans banquets.
Era una festa per a les dones de les classes superiors. Les prostitutes també quedaven excloses.
Calendari festiu àtic
Festes proeròsies. Ritu previ a l'arada dels camps. El dia exacte variava segons les necessitats agrícoles. Es feien ofrenes a Zeus, Demèter i Core (amb aquestes últimes els homes n'eren exclosos). Es sacrificaven porcs, una ovella i cereals.

Festes calquees. Tenien lloc el darrer dia del mes pianopsió i conmemoraven l'inice dels treballs artesans dels ferrers, un cop acabades les tasques agràries fins la primavera. Les arrèfores, donzelles que representaven Atena Ergané, la deessa fabril, confeccinaven amb llana un pèplum amb un motiu mític. Aquestes arreplegaven de les profunditats de la terra una sèrie d'objectes rituals oferits mesos abans a la deessa Demèter i dipositaven uns altres.
Calendari festiu àtic
11) Mes maimacterió (μαιμακτηριών) [novembre-desembre].

Mes sense cap festivitat destacable. Després d'un mes molt festiu, com passa al mes muniquió, l'activitat festiva ha de baixar.
Calendari festiu àtic
12) Mes possideó (ποσειδέων) [desembre-gener]. Festes hàloes en honor de Demèter i Dionís. Es celebraven el dia 25 o 26. Només dones. Festa de purificació que incloïa la comunicació de secrets relatius a la feminitat: fertilitat, sexualitat..Part de la festa consistia en l'αἰσχρολογία, el proferiment d'obscenitats.
6. Característiques generals de la mitologia grega
Al segle XIX s'utilitza la distinció μῦθος / λόγος
μῦθος: llegenda (mite de la caverna / mite de Teseu i el Minotaure)
λόγος: paraula, raó, discurs racional
Termes intercanviables
Dificultats de definició i precisió del mite
Ús dels termes μῦθος, λόγος, ἔπος
α) μῦθος: històries amb component meravellós o extraordinari
β) λόγος: qualsevol tipus de contalla, faules anònimes, dites populars, llegendes locals...
γ) ἔπος: gestes d'herois, font de nombrosos cultes i base del gènere èpic
El mite en la cultura grega
Mite i oralitat
Manteniment de la importància del mite en la cultura escrita
Aparició com a tema recurrent en quasi tots els gèneres
Homer i Hesíode considerats com els pares de la mitografia grega des de l'antiguitat
"Inventors dels noms i les històries sobre les divinitats" (Hdt. II 54)
Influència social del mite. Producte de la tradició
Històries del món (cosmogonies) amb déus i herois com a protagonistes (definició generalista)
Mites en Homer
Importància del mite a Homer
Poemes homerics farcits de llegendes i elements que reflecteixen diferents tradicions mítiques
Base del desenvolupament posterior de la mitologia grega
Matèria troiana
Cicles mitològics que continuen cronològicament l'experiència vital dels protagonistes de la guerra de Troia
Mites en Hesíode
Pare de la mitologia grega
Explicació de la creació de l'univers i la vida (cosmogonia) i dels mateixos déus (teogonia)
Caos com origen del cel i la terra (continuació de diferents tradicions orientals)
Presència de diferents tradicions mitològiques en altres obres (Treballs i dies)
Les Moires
Les tres moires
Tapet flamenc ca. 1520
Victoria and Albert Museum
London
Representació del tercer tema del poema "Els Triomfs" de Petrarca.

Amor > Castedat > Mort > Fama > Temps > Eternitat
Cronos i els seus fills
Saturn, pare de Júpiter devora un dels seus fills, Poseidó
Peter Paul Rubens (1636-37)
Museo del Prado, Madrid
Cronos i Rea donaren a llum
Demèter
, Hades,
Hera
, Hestia,
Poseidó
i
Zeus
(Olímpics:
Zeus, Hera, Ares, Atenea, Afrodita, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Hermes, Poseidó, Demèter i Dionís
)
Infància de Zeus
La cabra Amaltea amb Zeus xiquet i un faune
Gian Lorenzo Bernini (1615)
Galeria Borghese, Roma
Zeus va estar amagat per sa mare Rea en complicitat amb Gea a l'illa de Creta, en una cova del mont Ida on Amaltea l'alimentava
Naixement d'Atenea
Àmfora àtica
Figures negres
(550-525 aC)
Musée du Louvre, Paris


Atenea naix del cap de Zeus, a la dreta hi ha una figura femenina que podria ser Ilitía (deessa que asisteix els parts, filla de Zeus i Hera)
Apol·lo i Àrtemis
Apol·lo i Diana

Lucas Cranach el Vell (1526)
Royal Collection Trust. London
Apol·lo i Àrtemis són germans, fills de Zeus i Leto. L'atribut del primer serà l'arc, de la segona sol ser un cèrvol.
Les Muses
Atenea junto a las Musas
Frans Floris Vriendt
(1545)

Prometeu
El Prometeo capturado
Peter Paul Rubens
(1611-1612)
Philadelphia Museum of Arts
Una àguila arribava cada matí per menjar-se el fetge de Prometeu encadenat en el Caucas. Aquest es regenerava durant la nit
Pandora
Pandora
Jules Joseph Lefebvre
(1882)
Art Renewal Center
Port Reading, NJ
En principi Pandora obre una jarra o un àmfora (πίθος). El concepte de 'caixa' apareix al Renaixement. És, doncs, una innovació moderna del mite.
El rapte d'Europa
El rapte d'Europa
Francisco de Goya
(1772)
Col·lecció privada
Per deixar-la embaraçada de Minos, Radamantis i Sarpedó, va donar el seu nom a un terç de la terra, segons Ovidi (Fastos 5, 603 ss)
La gestació del Minotaure
Pasífae i el bou
Gustave Moreau (1876)
Musée Gustave Moreau, Paris
Teseu i el Minotaure
Teseu lluita amb el Minotaure
Ceràmica àtica. Figures negres.
S. VII aC
Teseu va entrar al laberint ajudat pel fil d'Ariadna i va matar a punys el Minotaure. Després fugeix a Atenes amb Ariadna.
Zeus i Leda
Leda i el cigne
Còpia anònima del taller de Leonardo (1515-1520).
L'original s'ha perdut.
Galleria Borghese, Roma.
Zeus es converteix en cigne per mantenir relacions amb Leda. D'aquesta relació naixen els Diòscurs
Helena de Troia
Helen of Troy
Anthony Frederick Augustus Sandys (1867)

Walker Art Gallery, Liverpool
Helena seria filla de Zeus i germana dels diòscurs i Clitemnestra
Dànae
Dànae rebent la pluja d'or
Tiziano (1565)
Museo del Prado, Madrid
Dänae
Gustav Klimt (1907)
Galerie Würthle, Wien
Perseu
Perseu amb el cap de Medusa
Benvenuto Cellini (1545-1554)
Loggia della Signoria
Piazza della Signoria, Firenze
Temàtica heroica. Lluita amb èssers sobrenaturals
Alcmena - Heracles
Anfitrió i Alcmena veuen matar a les serps
Il·lustració de Robinet Testard (s.XV) - Histoires de Troyes de Raoul Lefèvre
Afrodita
Sandro Boticelli,
La nascita di Venere
(1484)
Galleria degli Uffizi, Firenze
Afrodita i Eros
Afrodita i Eros
Henri-Camille Danger
1917
Col·lecció privada
Adonis
Peter Paul Rubens,
La mort d'Adonis
(1614)
Museu d'Israel, Jerusalem
Full transcript