Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

René Magritte

No description
by

Pol Cejas

on 9 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of René Magritte

René Magritte
Andrea Luño
Història de l'Art
Mètodes i fonaments del treball historicoartístic

Bibliografia més utilitzada
René Magritte, signes et images
Harry Torczyner
Escrit en francès per un amic de Magritte, on es desenvolupa l'anàlisi de les obres de Magritte i del propi pintor. A més, s'afegeixen cartes a coneguts explicant el perquè dels seus quadres. Les tapes són dures i negres amb el dubuix d'una cara a la portada.
René Magritte
Fundación Juan March
Escrit per Camille Goemans, un conegut i amic de Magritte, on parla de la seva obra, dels seus personatges i inclou textos i cartes fets per l'artista, per a coneguts i amics parlant de la seva obra.
Las claves del arte surrealista
Lucía García de Carpi
Llibre per introduir al món del surrealisme, explica les claus bàsiques per interpretar-lo.
Poc extens, amb il·lustracions i molt ben estructurat i remarcades les parts més importants. Senzill de llegir i destinat a tot el públic que vulgui entendre aquest estil artístic i els seus exponents més coneguts.
M. Uwe Schneede
René Magritte
Llibre amb il·lustracions en blanc i negre, però més aviat teòric.
Tracta totes les vessants de l'artista. Explica la seva vida i la seva obra. A més, el compara amb els seus coetanis i l'emmarca dins de l'estil que més va desenvolupar, el surrealisme.
Torczyner, Harry: René Magritte, signes et images, France: Draeger, 1977.

Fundación Juan March, René Magritte, Madrid: fundación Juan March, 1989.

Alexandrian, Sarane: l'art surréaliste, Paris: fernand hazan éditeur, 1969.

García de Carpi, Lucía: Las claves del arte surrealista, Barcelona: Planeta, 1990.

Breton, André: El surrealismo: puntos de vista y manifestaciones, Barcelona: Barral editores, 1970.

Alexandrian, Sarane: Surrealist art, London: Thames and Hudson, 1970.


Jiménez, José: El surrealismo y el sueño, Madrid: Museo Thyssen Bornemisza, 2014.

Gaunt, William: Los surrealistas, Londres: Labor S. A., 1974.

Roque, Georges: Ceci n'est pas un Magritte, Paris: Flammarion, 1983.

Gimferrer, Pere: Magritte, London: Academy editions, 1987.

Hammacher, M. A: René Magritte, New York: Ars Mundi, 1986.

(S.A), Magritte, Barcelona: Editalia, 1994.

Schneede, M. Uwe, René Magritte, Madrid, Ed. Labor, 1978.
Llista
Bibliogràfica
Llibres
Pàgines web
Hemeroteca "La Vanguardia"
Prensa histórica
1910
- La seva família es trasllada a Châtelet i allà René es posa a pintar i a dibuixar. Estudiava pirogravat i decoració de paraigüers.
1912
- Suicidi de la seva mare, marca completament la seva vida.
1913
- La família Magritte va a viure a Charleroi.
Coneix a Georgete Berger en una fira.
1915
- Realitza les seves primeres obres seguint una tècnica impressionista.
1916
- Entra a l'Acadèmia de Belles Arts de Brusel·les.
1919
- Exposa el seu primer llenç,
Tres done
, que recorda les primeres obres cubistes de Picasso.
Biografia cronològica
1898 -
Va néixer el 21 de novembre a Lessines, Bèlgica. La seva mare era modista i el seu pare un petit comerciant. Tenia dos germans, Raymond i Paul.
1922
- Es casa amb Georgette Berger. Treballa de dissenyador gràfic a la fàbrica de papers pintats Peeters-Lacroix y escriu L'
Art pur
, en defensa de l'estètica. Les obres d'aquesta època van tenir parentesc amb les de Delaunay, Léger o el Purisimo
1923
- Deixa la fàbrica i es dedica a dibuixar cartells i anuncis.
1925
- Segueix una nova via de pintura que el permeti posar en tela de judici al món real.
1926
- Pinta el Jockey perdut i el considera la seva primera obra surrealista aconseguida. Signa contractes que el permeten consagrar-se en la pintura.
1927
- Primera exposició amb 61 obres seves a la galeria
El Centaure
; té poc èxit. Va a viure a París.
1928
- Participa en una exposició surrealista a la galeria de Goemans. Mor el seu pare.
1930
- L'últim número de la revista
La Revolució Surrealista
, inclou un llarg text de Magritte:
Les paraules i les imatges.
1931-35
- Fa diverses exposicions, col·lectives i individuals. També col·labora amb artistes francesos i belgues.
1936
- Primera exposició als EUA. Algunes obres de Magritte figuren en l'
Exposició d'Art Fantàstic: Dada i surrealisme.
1940
- Durant la guerra, Magritte no té moltes ocasions de presentar les seves obres, ho fa clandestinament.
1945
- Deixa el Partit Comunista Belga per l'actitut reaccionària en el domini artístic.
1946
- Manifest del grup surrealista belga. S'oposa amb firmesa als dogmes de Breton i busca una forma nova i optimista en què la clau serà el plaer.
1948
- Passa pel període groller, on es riu de les obres fauvistes. No ven ni un llenç i abandona aquest estil.
1951
- rep l'encàrrec de decorar el sostre del Teatre Reial de les Galeries de Brussel·les.
1954
- La primera gran retrospectiva de la seva obra és al Palau de Belles Arts de Brussel·les.
1957
- Magritte roda curtmetratges amb la seva dona i amics
1959-67
- gran nombre d'exposicions i retrospectives per Europa i Estats Units.
1967 -
Mor al seu domicili
Fundación Juan March, René Magritte, Madrid: fundación Juan March, 1989.
Dit per Camille Goemans, amic de Magritte
Una palabra puede reemplazar a una imagen.
Una imagen puede reemplazar a una palabra.
Un objeto no está tan unido a su nombre que no se pueda encontrar otro que le convenga mejor.
Hay objetos que no necesitan nombre.
Un objeto encuentra su image, un objeto encuentra su nombre. Puede ocurrir que la imagen y el nombre de este objeto no se encuentren.
A veces, el nombre de un objeto reemplaza a una imagen.
Torczyner, Harry: René Magritte, signes et images, France: Draeger, 1977.
Dit per Harry Torczyner, amic de Magritte.
Pour Magritte, l'inspiration est tout simplement la prise de connaissance d'un sujet qui vaut la peine d'être représenté par la peinture. il ne part pas d'une idée qui doit pouvoir résister à sa critique et s'imposer à lui. Parfois, cette inspiration se fait attendre. Tant pis. il refuse à provoquer ou à hâter sa venue par l'imagination.
L'inspiration lui permet d'évoquer le mystère en unissant, dans une image, ce que le monde offre de visible.
Fundación Juan March, René Magritte, Madrid: fundación Juan March, 1989. pàg. 17.
Camille Goemans, amic de Magritte, parla sobre la seva manera de pintar:
Magritte se niega, pues, a toda interpretación de la realidad tal como se preseta ante sus ojos y los nuestros. Recurre a los medios más directos que le ofrecen sus lienzos, sus pinceles y sus colores. Pero no trata de particularizar el objeto que pinta, como hacen los acróbatas del efectismo, ni trata de darnos la iluión de que podemos tocarlos. Al contrario, realza pictóricamente solo aquellos caracteres cuya presencia bastará para evitarnos cualquier error sobre su identidad.
Referències textuals
Schneede, M. Uwe, René Magritte, Madrid, Ed. Labor, 1978. Pàg 81.
Cuadros combinatorios
De "collages pintados totalmente a mano" calificó Max Ernst los cuadros de René Magritte. Es indudable que la frase define exactamente el procedimiento magritteano de elaboración pictórica, pero su contenido adquiere un valor interpretativo más preciso si se resuelve la paradoja "collages pintados".
Hemeroteca de la vanguardia, 25 de juny del 1981.
MAGRITTE EN EL TIOVIVO DE LA PIPA
En la primavera de 1979 el Centro Pompidou de París organizó una muestra antológica de la obra de René Magritte. Fue algo realmente espectacular.
Georges Roque, Ceci n'est pas un Magritte, 1983 Pàg. 51.
Déliaison du style, détaché du peintre. Déliaison de l'image, détachée des mots. L'illustration, en effet, signifie la subordination de l'image -dont la valeur comme telle s'efface- au profit de la fonction d'illustrant, où elle est alors au service de l'illustré.
Hammacher, M. A: René Magritte, New York: Ars Mundi, 1986.
Magritte inventait toujours les titres après avoir peint l'oeuvre. C'est souvent le cas mais pour le surréalisme en général et pour celui de Magritte en particulier, cela signifique qu'il faut séparer la genèse du thème des expériences, des objects, des évènements, bref des situations décrites par des mots.
Gimferrer, Pere: Magritte, London: Academy editions, 1987. Pàg. 7.
IN MAGRITTE WEATHER
It is true that Magritte's principal source of income for many years was publicity drawing or industrial design. It is likewise true that, unlike other painters who have engaged in this sort of work, Magritte's works always reveal something of the working methods used by artists who engaged in publicity work.
García de Carpi, Lucía: Las claves del arte surrealista, Barcelona: Planeta, 1990. Pàg 20.
En su obra, realidad y ficción se aúnan creando un nuevo mundo a medio camino entre el sueño y la fantasía. Según sus palabras llevó a cabo un plan "montado espontáneamente formas del mundo aparente en un orden dictado por la inspiración".
(S.A), Magritte, Barcelona: Editalia, 1994.
IMMAGINI RICORRENTI
Negli anni Cinquanta vengono affidati a Magritte vari incarichi di pittura murale e decorativa, comme il soffitto del Regio Teatro La Galerie di Bruxelles e le pareti della sala principale del casinò di Knokke-le-Zoute, in cui ne 1952 espone insieme a Paul Delvaux.
Hemeroteca de la vanguardia, novembre del 1998.
LA FUNDACIÓN MIRÓ DEDICA UNA EXPOSICIÓN AL SURREALISMO POÈTICO Y PERTURBADOR DE MAGRITTE.
Los amantes del arte reconocerán muchos de ellos, si no directamente, sí por medio de las ilustraciones, pues las imágenes de Magritte no suelen olvidarse. Además ha sido un artista con gran influencia en el mundo de la publicidad y la ilustración, del que a su vez, en una etapa, se alimentó su propia creación. Hoy la pintura de Magritte, ejecutada de forma rigurosamente realista por muy
transgresoras que sean sus imágenes y asociaciones, goza de gran popularidad.
Hemeroteca de la vanguardia, maig del 2009.
BRUSELAS HONRA AL GRAN MAGRITTE
René Magritte, el gran pintor surrealista belga del siglo XX, ya tiene el museo que merecía en la ciudad que desarrolló su ingenio creativo. Ciudadano modesto a la par, que artista revolucionario, la influencia de Magritte en Bruselas fue tal que la situó internacionalmente como capital del surrealismo. Y hasta contribuyó a moldear su carácter irreverente. Ahora, el nuevo Museo Magritte le hace justicia.
Arte y parte: revista bimestral de información artística. Desembre del 2011.
RENÉ MAGRITTE
Con una gran selección de obras pertenecientes a diversas colecciones internacionales, la retrospectiva que de René Magritte ha preparado la Albertina de Viena pretende cubrir una etapa larga de su carrera artística. Es cierto que numerosas obras de Magritte han quedado grabadas en la memoria colectiva contemporánea y que quizás por ello creemos haberlas visto en varias ocasiones.
Anàlisi de l'obra
Quadres collage - El jokey perdut (1926)
Metamorfosi de personatges i objectes - La violació (1934)
Motivacions lingüístiques - La clau dels somnis (1930)
Quadres dins del quadre -
La condició humana II
(1935)
Quadres combinatoris -
Les afinitats elevtives (1936)
Ocultació dels rostres - Reproducció prohibida (1937)
Antecedents i influències
Magritte es caracteritza principalment per haver trencat amb tots els models pictòrics anteriors a ell, per no haver seguit cap direcció artística, sinó per crear-ne una de pròpia.
És conegut per la gran transgressió històrica que va provocar la seva obra.
A Magritte el va impressionar Giorgio De Chirico, i tot i que no el va influenciar estrictament parlant, es va fixar molt en la seva obra.
D'ell es van influenciar personatges com Dalí.
Catàleg d'obres més importants
1961
1963
1966
1964
1954
1954
Els amants, 1928
Col·lecció particular. (Richard S. Zeisler, Nova York).
La clau del camp, 1933
Museu Thyssen Bornemisza, Madrid.
La traició de les imatges, 1948
Col·lecció privada, Ginebra.
L'imperi de les llums, 1954
Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brussel·les.
El mestre d'escola, 1954
Col·leeció particular, Ginebra.
El sacerdot casat, 1961
Col·lecció particular, Ginebra.
La gran família, 1963.
Col·lecció. Nellens, Knokke-Le Zoute.
El fill de l'home, 1964
Col·lecció particular.
El feliç donant, 1966
Museu d'Ixelles, Brussel·les.
1928
1933
1948
Anàlisi de tres obres
L'IMPERI DE LES LLUMS
Títol:
L'imperi de les llums
Autor:
René Magritte (1898-1967)
Cronologia:
1954
Tècnica:
Oli sobre llenç
Mides:
146 X 114
Estil:
Surrealista
Tipologia:
Paisatge
Tema:
El misteri
Localització:
Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brussel·les.
ELS AMANTS
Títol:
Els amants
Autor:
René Magritte
Cronologia:
1928
Tècnica:
Oli sobre llenç
Mides:
54,2 X 73 cm
Estil:
Surrealisme
Tipologia:
Retrat
Tema:
Misteri
Localització:
Col·lecció Richard S. Zeisler, Nova York.
LA CLAU DEL CAMP
FITXA TÈCNICA:
Títol: La clau del camp.
Autor: René Magritte (1898-1967)
Cronologia: 1933.
Tècnica: Oli sobre llenç.
Mides: 80 X 60 cm.
Estil: Surrealista.
Tipologia: Paisatge.
Tema: El misteri del paisatge
Localització: Museu Thyssen Bornemisza, Madrid.
« Quiero infundir nueva vida en la manera en que miramos las cosas que nos rodean. ¿Pero como debemos mirar? Como un niño: la primera vez lo ve todo como una realidad fuera de sí. Yo vivo en el mismo estado de inocencia que un niño, que cree poder alcanzar con su mano un pájaro en pleno vuelo.»
René Magritte
RENÉ MAGRITTE
Valoració personal
El surrealisme ha sigut l'estil artístic que més m'ha cautivat, possiblement per la capacitat de crear dubtes, de plantejar qüestions, d'establir enigmes dins del cervell. I Magritte, d'això en sap molt.
La primera obra seva que vaig veure va ser L'Imperi de les Llums, el quadre que més m'ha agradat d'ell i de la història de l'art en general.
Full transcript