Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LA PREHISTÒRIA

Treball de Història de l'Art - 4rt ESO
by

Anna Pérez

on 16 October 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LA PREHISTÒRIA

PREHISTÒRIA
Paleolític i Neolític
L'art rupestre
Els primers grans monuments...
Les Venus
Íbers i Celtes
Imatges
Índex
PALEOLÍTIC
NEOLÍTIC
El
Paleolític

(Pedra vella)
és la primera etapa de la prehistòria en la que l'home esdevé els primers canvis. Finalitza quant l'home treballa agràriament, és a dir, quan conrea la terra i treballa en ella.
Aquest és el període més llarg de la història humana ja que es produeix l'evolució. S'estén des de 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins fa uns 9.000 aC.
De què s'alimentaven?
S'alimentaven principalment del que aconseguien diàriament. Collien, caçaven, pescaven, etc.
Si per exemple caçaven un ós un grup de deu persones no tornaven a sortir de caça fins que s'acabés l'aliment.
Paleolític inferior
(2'5 milions d'anys i 120.000 aC.)
- Sorgeixen i evolucionen les espècies homo erectus i l'homo habilis.

Paleolític mitjà
(40.000 i 33.000 aC)
- Correspon a l'home Neardental trobat a Girona. L'art rupestre es data a finals d'aquest període.

Paleolític superior

(33000 aC i el 9000 aC.)
- Coincideix amb els darrers episodis de les glaciacions würmianes i està caracteritzat per la complexitat de les eines emprades.
El podem classificar en tres petits períodes:
H. Habilis H. Erectus Neardental Eines P. Superior
Com vivien?
No residien en un lloc fix, es movien en funció dels aliments que els hi podia proporcionar la zona en la que vivien. És a dir: eren nòmades.
Depenent del clima, la temperatura i el temps vivien al ras i si no, es refugiaven en coves o balmes i més endevant construïen cabanes provisionals amb branques i pells d'animals.
De què vivien?
Vivien principal del que tenien i podien obtenir, ja fós per la caça dels animals propers, la recol·lecció d'herbes, arrels o fruits silvestres i de la pesca.
Conreaven?
No, perquè encara no s'havien inventat ni l'agricultura ni la ramaderia ni tècniques semblants que els permetés el treball amb la terra.
Quines eines utilitzaven?
Utilitzaven unes eines característicament afilades per a poder tallar la carn, rascar les pells i caçar.
Les creaven a partir de colpejar una pedra contra l'altre per tal de de obtenir aquell resultat.
Els materials principals eren pedres i ossos i banyes d'animals, tot i que a vegades se n'han trobat de fusta. Estaven principalment fetes de materials durs i duraders, però un cop canviaven de lloc (nomadisme), deixaven la majoria d'objectes al lloc on s'havien instal·lat.
Quines eren les seves creences?
Se suposa que creien en una vida posterior a la mort, ja que han trobat enterraments de prehistòrics envoltats dels seus suposats objectes personals.
De la mateixa manera, en les seves pintures rupestres, per exemple, creien que si pintaven escenes de caça en les coves, la futura caça aniria millor. Utilitzaven les pintures rupestres com a rituals d'entre altres coses com centenars de rituals.
Com era la vida al paleolític?
És l'etapa en la qual descobreixen el foc, de tal manera que aquest va aportar notables canvis favoritius en aquella societat. Exemples clars com: defensar-se de les feres, il·luminar-se, escalfar-se, coure els aliments, modelar estris i redreçar-los, comunicar-se al voltant de la foguera, etc.
També va ser útil per la creació de tècniques pictòriques com el carbonet, molt utilitzat en les pintures rupestres provinent del carbó.
Quadre comparatiu entre el Paleolític i el Neolític.
El
Neolític
(Pedra nova)
és l'etapa en que els humans descobreixen l'agricultura, la ramaderia i construeixen els primers poblats al costat dels camps de conreu i de fonts hidràuliques properes.
Creen eines més esmolades per aconseguir resultats més efients. Aproximadament cal situar-lo entre el 9000-7000 aC i el 4000 aC.
El podem classificar en tres petits períodes:
Neolític inicial
(4.500 aC i el 3.500 aC., Catalunya i País Valencià.)
- es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a través del Danubi i la Mediterrània. a catalunya s'han trobat peces neolítques que daten del 4300 a.C.

Neolític Mitjà

(3.500 aC i el 2.500 aC.)
- En aquest petit període pren protagonisme l'ús de la ceràmica com a element principal.

Neolític final

(2500 aC al 1800 aC., Catalunya)
- Aquesta és la última fase del neolític on es trobarà l'arribada dels metalls. Durant aquesta època es reben influències franceses i d'Europa Oriental.
Poblat Neolític Edat dels Metalls Ceràmiques Prehistòriques
De què s'alimentaven?
S'alimentaven dels animals que tenien als seus "estables" i de les plantes que conreaven.
Tot i així, també es sortia de caçera, però el més normal era tenir el bestiar a prop del poblat, el qual estava enmurallat i envoltat de camps de conreu.
La cocció dels aliments es feia dins el poblat i utilitzaven recipients de ceràmica per a crear el que avui en dia anomenariem forn i guardar aliments per la seva conservació amb diverses tècniques.
Com vivien?
En primer lloc, ser sedentàri significa viure en un lloc o habitatge fix, i mantenir-te a prop de les necessitats. Això és el que passa al Neolític.
Es van establir a prop dels camps de conreu, els rius i els llacs i tenien animals domesticats, per així no tenir la necessitat de la recerca d'aliments.
Les casetes o cabanes dels poblats es construïen amb branques i palla i algunes de tova. Amb el coneixement del descobriment del foc, s'estableixen petites cuines a cada casa per la cocció dels aliments independent.
Així es comencen a crear els primers poblats de la història.
Amb una millora radical de l'estil de vida elaboren tècniques que marquen aquell abans i després:
La ceràmica:
Crear recipients forts i duraders a partir d'escalfar-la per a poder dipositar aliments.
La cistelleria:
Normalment s'hi guardaven vegetals.
Els telers:
Van permetre la creació de prendes de vestir per a l'hivern. Van crear peces de roba més adaptades a l'ergonomia humana.
Agricultura:
S'encarregava de mantenir els camps en perfecte estat.
Ramaderia:
Mantenia al bestiar sà per la obtenció al poble.
De què vivien?
En aquest període és destacat l'ús de les tècniques com l'agricultura i la ramaderia ja que era del que vivien. Van aprendre a dominar i conrear la terra i a domesticar els animals. També dominen moltes noves tècniques ja anomenades posteriorment.
Principalment:
Conreaven:
Blat i ordi
Criaven:
Ovelles i cabres (bestiar i animals de càrrega.)
També hi havien molt a finals d'aquesta etapa el principi de petits comercos o de notables intercanvis.
Conreaven?
Sí, era la funció i és el fet que el distingeix dels altres períodes.
El fet de conrear és un dels fets més importants de l'història humana, ja que permet controlar la terra completament, i aproximitzar les collites perquè no s'esdeveneixi fam.
Comencen a aparèixer noves tècniques de conreu diferenciables a mesura de l'evolució, tant de coneixement, com de domesticació d'animals, com de tipus de llavors i diversificació d'elles (ampliar la selecció d'aliments), com d'eines especialitzades per realitzar una tasca determinada.
Quines eines utilitzaven?
En aquest període segueixen utilitzant els mateixos materials que al paleolític: ossos, banyes, fusta i pedra.
I la diferència?
Perfeccionen aquells acabats de pedra rugosa i puleixen els materials.
S'especialitzen les eines per a fer funcions determinades, com per exemple: les eines de camp, les eines de conrear, les de caçar, les de la metal·lúrgia (avanç més important en quan a eines) les de la pell (pel cuir), etc.
En comptes de colpejar, freguen les eines per tenir un resultat més polit i esmolat.
A finals del Neolític, esdevé l'Edat dels Metalls, que permetrà fer eines a partir de motlles i per tant fetes a mesura i amb característiques més eficients.
Els materials (metalls) els trobaven a sota terra o a les coves.
Van començar utilitzant or, plata, coure i plom. Més endevant van barrejar el coure i l'estany i en va sortir el bronze.
Les propietats del ferro van ser descobertes darrerament i es va aprendre a donar-li forma escalfant-lo i picant-lo.
Quines eren les seves creences?
Es creen les famoses Venus, dones que prenen el paper de deesses de la fertilitat i seguretat de la tribu.
Intentaven explicar fenòmens com la mort, el sol, la pluja, el dia i la nit.
Es veu que retien culte als fets relacionats amb la mort, la natura i la collita.
Les deesses estaven pensades per adorar la fertilitat i la reproducció; exegeraven els punts forts de la dona: pits, cul...
Començem a trobar que de mica en mica es van suprimint els rituals dels enterraments, on dusitaven els difunts amb construccions de pedra, menhir i dòlmen, cobers amb terra i roc un cop finalitzat l'acte; i es substitueixen per incineracions, es crema el cos del difunt, es feia el ritual i dipositaven les cendres en recipients de ceràmica que darrerament són consagrats.
En la prehistòria es creu la creença d'una vida millor i més propença després de la mort.
Com era la vida al Neolític?
La vida al neolític, era una vida molt organitzada: es desenvolupava en el poblat on s'organitzaven i on es distribuïen les tasques.
Les feines les feien dones i homes:
Dones:
Eren les arregades de fer les feines agrícoles i tèxtils i també de la cistelleria i la ceràmica.
Homes:
Normalment anaven a caçar, pescar i s'encarregaven de pasturar al ramat i de les feines generals agrícoles.
Les feines principals eren: caçar, pasturar, segar, coure ceràmica, treballar el camp, teixir, moldre el gra, fer cistells, eines i ceràmiques.
La casa del neolític tenia una característica que també es desenvoluparà a l'Edat Mitjana que és conviure amb els animals per no tenir fred a l'hivern.
D'entre altres destaquem: hi havia llar de foc i es feia servir tant per escalfar-se com per cuinar, tenien objectes de ceràmica, molts pocs mobles i eren cases molt poc segrures, ja que el sostre al estar fet de palla i fusta, sovint s'inciendava.

La casa del Neolític
Els poblats més endevant...
Més endevant, els poblats passen a ser ciutats i evolucionen els mateirals de construcció; més durs i resistents, com per exemple pedres i maons.
S'estableix un govern que viu en habitatges millors i normalment estaven envoltats de muralles.
Creen sistemes de rec nous i adobs pels animals.

Eix Cronològic de la Prehistòria
Aquest
eix cronològic
ens mostra les etapes de la Prehistòria generelitzades. Els anys tots són a.C.
Font:
Viquipèdia.
Si la situem juntament amb la història, trobem que és el primer període.
La prehistòria i tot el que veuem en aquest Prezi és el que està dins d'aquest claudàtor.
1. Eix Cronològic
1.1. Eix Cronològic situat a la història

2. Els principals períodes
2.1. Paleolític
2.1.1. De què s'alimentaven?
2.1.2. Com vivien?
2.1.3. De què vivien?
2.1.4. Conreaven?
2.1.5. Quines eines utilitzaven?
2.1.6. Quines eren les seves creences?
2.2. Neolític
2.2.1. De què s'alimentaven?
2.2.2. Com vivien?
2.2.3. De què vivien?
2.2.4. Conreaven?
2.2.5. Quines eines utilitzaven?
2.2.6. Quines eren les seves creences?
2.3. Quadre comparatiu

3. Art Rupestre
3.1. Què entenem per art rupestre?
3.1.1. Obres destacades
3.2. Què s'hi representa?

4. Els primers grans monuments
4.1. Com es construïen?
4.2. Quina utilitat tenien?
4.3. Tenien espiritualitat?

5. Les Venus
5.1. On les situem?
5.1.1. Les venus mes conegudes
5.1.1.1. Nom
5.1.1.2. Milers d'anys d'antiguitat
5.1.1.3. Lloc on es va trobar
5.1.1.4. Material

6. Ibers i Celtes
6.1. Ibers
6.1.1. On els situem?
6.1.2. Com s'organitzaven?
6.1.3. Com vivien?
6.1.4. En què creien?
6.1.5. Divinitats
6.1.6. Quines restes es conserven?
6.2. Celtes
6.2.1. On els situem?
6.2.2. Com s'organitzaven?
6.2.3. Com vivien?
6.2.4. En què creien?
6.2.5. Divinitats
6.2.6. Quines restes es conserven?
6.3. Què és una cultura preromana?

7. Fi. Imatges
7.1.Nom, curs, any i data.

Què entenem per art rupestre?
L'art rupestre és tot aquell art que es plasma a les roques, parets de coves, etc.
El trobem a la Prehistòria i el situem al Paleolític inicial. A partir d'aquesta etapa el trobem escampat per Europa, Àsia i Àfrica, principalment.
A la península Ibèrica n'hi ha molt exemplars existents.
El més destacat d'aquí Espanya i amb un gran nombre de visites anuals són les coves Prehistòriques d'Altamira, descobertes l'any 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola.
Aquestes obres pertanyen al Paleolític superior i les trobem a Santillana del Mar, a Cantàbria.
L'art prehistòric rep sobrenoms com per exemple: gravat en pedra, dibuix sobre pedra, inscripció sobre pedra, pintures sobre roca, testimonis en roca o escultures en roca.
També trobem que el màxim representant de l'art rupestre són les pintures rupestres, però també hi ha els petròglifs (excavats a la superfície de la roca) i les figures antropomorfes excavades a terra.
Tot i ser un terme emprat en arqueologia, els arqueòlegs que aquestes peces tenien un significat màgic i religiós i adoraven aquestes pintures per a assegurar les seves inseguretats i superar les seves pors. Aquestes pintures o grabats els hi ajudaven a tenir més tranquilitat en la seva vida diària.

CELTES
ÍBERS
Obres destacades
Les coves d'Altamira
La cova d'Altamira va ser dels primers llocs del món on s'hi va trobar les primeres pintures prehistòriques del paleolític superior.
Es conserven extraordinàriament bé, destaquen les pintures policromades. Els experts daten les obres entre el 15.000 i 12.000 aC . De la mateia manera que al 35.000 i el 13.000 aC, ja que és quan dedueixen que aquesta cova va ser habitada.
Refugis rupestres de Bhimbetka, Índia
Al peu de les muntanyes Vindhyan, a l'Índia, es troba aquest lloc arqueològic que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les pintures daten des del Període Mesolític fins a èpoques molt recents, amb la peculiaritat que en les aldees properes als refugis s'assenten poblacions humanes que conserven uns costums molt similars a les que es descriuen en les pintures rupestres.
Se suposa que aquest refugi va ser habitat per a l'Homo Erectus, uns 100.000 anys aC, però les pintures daten del 30.000 aC.
Cova de Magura, Bulgària
És una cova que s'hi representen bàsicament moltes escenes de caça, plantes i persones i alguns rituals, també ballant. La cova medeix aproximadament 2.500 metres. La cova està envoltada del llac interior més gran de Bulgària, Rabisha Lake.
En aquesta cova s'hi han trobat o descobert les restes d'espècies prehistòriques com l'ós de les cavernes o hienes cova. Daten a finals del Neolític.
Cova de les mans, Argentina
Situada a la Patagònia argentina, la Cova de les Mans és l'expressió artística més antiga coneguda dels pobles indígenes que van poblar Amèrica del Sud fa 12.000 anys. En les seves parets es troben impreses les 729 mans que donen nom a la cova, així com guanacs, figures geomètriques i escenes de la vida quotidiana. El lloc és també Patrimoni de la Humanitat.
Presenta en el seu interior pintures i grabats realitzats durant un extens període que va des dels 13.000 a 9.000 anys. L'atenció d'aquesta cova recau en les pintures rupestres, que daten del 7.350 aC, les més antigues.
Pintures rupestres de Kakadu, Austràlia
Sembla estrany que al nort d'Austràlia amb més de 5.000 jaciments a prop del parc de Kakadu. Els quals btenen diferents emplaçaments rupestres que contenen vestigis de l'art dels aborígens australians que van habitar el lloc fa 20.000 anys. És un parc natural de prestigi on s'hi poden observar actualment bufals i paisatges espectaculars.
Pintures d'Ukhahlamba-Drakensberg, Sudàfrica
Les tribus de Sant es van establir a la regió uKhahlamba-Drakensberg de Sud-àfrica fa uns 8.000 anys, i van deixar en les seves pintures les petjades dels seus costums i de les seves tradicions religioses.
Cova de Lascaux, França
Van ser descobertes a l'any 1940 per casualitat per a uns joves. S'estima la seva antiguitat entre els 18.000 i 15.000 anys aC.
Les datem al Paleolític superior amb una sèrie de pintures rupestres i grabats d'una estètica que actualment situen al Solutrià.
Es data que va ser habitada entre el 13.000 i el 25.000 aC.
Pintures de Twyfelfontein, Namíbia
Aquest lloc va ser habitat fa uns 6.000 anys. Més de 2.500 obres d'art que conté i aconsegueixen el lloc amb més concentració d'obres d'art prehisòriques d'Àfrica. Va ser considerat Patrimoni de la Humanitat en 2007 per la UNESCO i també hi van habitar ètnies xamanes.
Cova Chauvet, França
Cova habitada entre els anys 25.000 i 27.000 aC. Anomenada Patrimoni de la Humanitat aquest any, 2014.
Mamuts, rinoceronts, lleons i óssos són alguns dels animals representats en aquesta cova paleolítica del sud de França, descoberta l'any 1994 Encara que existeixen controvèrsies pel que fa a la datació de les pintures, s'estima que van ser realitzades fa aproximadament 31.000 anys.
Línies de
Nazca,
Perú
Van ser creades entre el 400 i 650 dC, per la cultura Nazca.
Són, probablement, els geòglifs i figures que es construeixen amb pedres sobre el terreny més famosos del món. Algunes de les línies, que formen traçats geomètrics perfectes i representen animals, plantes, siluetes humanes i laberints, arriben a mesurar 275 metres de llarg.
Molts dibuixos estan lligats a l'espiritualitat i a calendaris astronòmics.
QUÈ S'HI REPRESENTA?
ANIMALS
PERSONES FENT ACCIONS
S'hi representaven animals perquè anessin millors les caceres i que no hi haguessin morts durant el caçament d'alguna bèstia ferotge.
Era molt típic pel fet de consolar les pors que tenien per culpa del desconeixement. Aquestes pintures són les que més abunden juntament amb les dels animals i era per donar seguretat. Ballant, caçant, etc.
RITUALS RELIGIOSOS
Eren simbolismes i estaven lligats als diversos coneixements i creences que tenia la tribu o espècie que pintava aquests tipus de pintures. Darrera dels dibuixos hi ha un simbolisme, ja que no són gaire clars, exemple: a la coba de Magura.
Què són?
Els primers grans monuments reben el nom de
Monuments Megalítics
. La paraula està formada per dues paraules gregues
mega
(gran) i
lithos
(pedra). Són monuments grans i espectaculars que els datem a la prehistòria.
En aquesta imatge s'observa l'evo-lució i extensió del megalitisme arreu d'Europa, el nord d'Àfrica i part de l'oest Asiàtic.


Aquest monuments es caracte-ritzen per les seves inmeses dimensions i pel seu material tant pesat, la pedra.
Anna Pérez Milán
4rt ESO B
Història de l'Art
Curs 2014-2015
Menhir
Alineament
Dolmen
Taules
Cròmlec
Talaiots
Navetes
Sepulcres de corredor
Monument megalític prehistòric que consisteix en una pedra llarga clavada verticalment a terra per un dels seus extrems.
Com es construïen?
Es feia un gran clot en el qual els homes arrossegaven la pedra fins que quedés en forma diagonal, la meitat en el clot i l'altre subjectada en la banda contrària, si el menhir queia cap la dreta els homes el subjectaven amb cordes a l'esquerra i mentres l'estiraven i es posava recte uns altres el fixaven emplenant de terra el forat de clot que quedava.
Quina utilitat tenia?
Tenia una utilitat funerària. S'enterrava amb terra i rocs un cop aixecat.
Tenien espiritualitat?
Sí, era el lloc on enterraven els seus éssers estimats.
Ens basarem en la definició dels alineaments de Carnac; són un conjunt d'alineaments megalítics de Bretanya. És el monument prehistòric més extens del món. Està situat al nord i als afores de Carnac, al costat del Golf de Morbihan (departament de Morbihan). Està inclòs en el patrimoni històric de França.
Com es construïen?
De la mateixa manera que els menhirs, l'única diferència era que es construïen alineadament.
Quina utilitat tenien?
Tenien utilitat funerària.
Tenien espiritualitat?
Sí, eren com els cementiris prehisòrics.
Monument megalític compost d'una o més pedres col · locades de pla sobre dues o més pedres verticals.
Com es construïen?
(Fotografia)
Quina utilitat tenien?
Tenien utilitat funerària. La diferencia entre el menhir és que aqui s'hi podien enterrar més d'una persona.
Tenien espiritualitat?
Sí, principalment eren les tombes de les famílies importants.
Monument megalític propi de les illes Balears, que forma una T amb dues grans lloses, una vertical i una altra horitzontal sobre ella.
Com es construïen?
Es feia un gran clot per la llosa vertical que quedés 1/4 part a l'exterior i llavors es recolzava la llosa horitzontal amb els homes repartits a parts iguals tant a dreta com a esquerra per equilibrar el pes.
Tenien espiritualitat?
Sí.
Conjunt de monòlits prehistòrics que formen un cercle. Per excel·lència el més conegut és Stonehenge, situat a Gran Bretanya. Es creu que segons per on mires té fets i està construït per a motius astronòmics.
Com es construïen?
Com els dòlmens i menhirs, en cercle.
Quina utilitat tenien?
Es creu que astronòmica i funerària.
Tenia espiritualitat?
Sí, però escassa.
Torres defensives que s'utilitzaven com a habitatges. Un talaiot és una estructura prehistòrica, de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada. Es tracta de construccions exclusives de les illes de Mallorca i Menorca. Aquests edificis han donat nom a la cultura talaiòtica.
Com es construïen?
Pedra sobre pedra.
Quina utilitat tenien?
D'habitatge i de lloc de defensa.
Tenien espiritualitat?
No.
Una naveta d'enterrament és un tipus de monument funerari exclusiu de Menorca. Aquest tipus de construcció és típica de l'edat del bronze, que es correspon amb el final del període pretalaiòtic a Menorca i l'inici de la cultura talaiòtica. Aquests edificis són el resultat de l'evolució local dels antics sepulcres megalítics o dolmens
Com es construïen?
Pedra sobre pedra fins aconseguir l'altura determinada amb un sostre i portes amb alguna finestra.
Quina utilitat tenien?
Tenien objectiu funeràri.
Tenien espiritualitat?
Sí, eren les cases dels morts menorquines.
Estan formats per una habitació o cambra de formes variades (rodona, rectangular, etc) a la qual s'accedeix mitjançant un llarg passadís o corredor. Consisteix en un estret passatge de grans pedres, ortostatos , i una o diverses cambres funeràries cobertes de terra o de pedra. Els megàlits se solien utilitzar en la construcció de tombes de corredor, que en general es daten en el Neolític .
Com es construïen?
Feien un forat a sotaterra, en els més complicats i extensos i el cobrien de pedres i allà s'enterraven els difunts.
Quina utilitat tenien?
Tenien utilitat funerària.
Tenien espiritualitat?
Sí.
Què és una cultura preromana?
És el poble preromà, que són els petits poblats o ètnies que van deixar descendència de l'imperi romà. Els íbers i els celtes en són uns clars exemples que tenim propers.
Què eren les Venus?
Les venus eren deesses fetes d'ivori, pedra, terracota i fusta les quals eren adoradaes a les prehistòria per agafar el paper de dona protectora. Dóna seguertat, fertilitat i reproducció al poble.
Es van crear per resoldre certes preguntes que es feia l'home en aquella època. Trobem les primeres Venus al Paleolític superior.
On les situem?
Com se suposa i com daten els estudis, a la Prehistòria. Les primeres en el Paleolític superior. Són grabats i relleus o escultures de dones voluminoses que es troben on habitaven els prehistòrics.
Venus de Hohle Fels
Venus de Galgenberg
Venus de Dolní Věstonice
Venus de Lespugue
Venus de Willendorf
Venus de Mal'ta
Venus de Moravany
Venus de Brassempouy
Venus de Laussel
Venus figurines de Gönnersdorf
Venus ode Monruz
On els situem?
Com s'organitzaven?
Com vivien?
En què creien?
Divinitats
Quines restes es conserven?
On els situem?
Com s'organitzaven?
Com vivien?
En què creien?
Divinitats
Quines restes es conserven?
Van estar al Sud de la Península Ibèrica i a les illes Balears.
La societat, estava dividida en una piràmide. Existia una clara diferència social en quan al grup dirigent i la resta de persones i esclaus (presoners de guerra). Això ja ens diu que tenien un govern. La dona íbera: va tenir el penúltim paper menor en la societat. Alguna d'elles va arribar a ser sacerdotista. La socitat estava fortament jerarquitzada ja que cada estament tenia que dur a terme una llavor determinada exitosament.
Font: Viquipèdia
Esclaus
Dones
Resta de la població
Dirigents
PIRÀMIDE SOCIAL ÍBERA
Vivien de l'agricultura (vinya i olivera) i del comerç de metalls. També de les activitats artesanals: ceràmica, ofebreria, etc.
Creien en animals sagrats. Es sap molt poc del sagrat íber. El poc que se sap es gràcies als escrits d'antics històriadors i filòsofs, i, també d'alguna resta arqueològica. Del que si se n'és conscient és dels animals com toros, llops, linze, voltors , formaven part d'aquest món. Ja sigués per Déus, símbols, vínculs amb el món mortal i els seus esperits o el món diví.
Empraven les grutes com a santuaris, on s'hi dipositaven diverses estatuetes, anomenades exvots com a ofrena a alguna deïtat. En les estatues s'hi solia veure una acció representada pel qual estava dedicada.
Tenen 27 déus principals. Anomenarem els cinc primers.
Saur -
Déu guerrer. Va ensenyar a l'home l'ús dels metalls.
Sitiouí -
Protector del guanyat i dels camins.
Tagotis -
Rei dels inferns, representa els mals auguris i l'espant.
Tameobrigo -
Protector dels malalts i acompanyant dels difunts.
Tullonio -
Geni protector de l'habitatge i la família.
Desgraciadament, degut a la poca extensió de l'imperi Íber, ens queden molt poques restes. Com per exemple bustos o escultures de divinitats, poblats enderrocats, monedes, productes artesanals (ceràmica, cistelleria, metal·lúrgia, etc) d'entre altres.
DAMA D'ELCHE
Distribució dels pobles celtes:
Territori central Hallstatt, en el segle sisè a.C.
Màxima expansió celta, en el segle tercer a.C.
Àrea Lusitana d'Ibèria, on la presència celta és incerta.
Les sis "nacions celtes" que van conservar les llengües celtes a l'edat moderna.
Àrees on les llengües celtes tenen presència generalitzada actualment.
Font d'informació i mapes:
1200 - 400 aC .
Viquipèdia Llengües Celtes E. Ferro

Els Celtes vivien escampats per tot Europa fins que els romans van conquerir els seus països.
Els actuals països Celtes es veuen en la fotografia del mapa Europeu amb les diferents banderes i els territoris mcarcats. El tatuatje de Irlanda, hi ha la bandera i en la franga mitjana hi ha la creu Celta, de la seva cultura. Vivien en pallozas, casetes que s'assemblen molt a les cases que vivien a Galícia i Astúries.
També tenien una piràmide social però més estudiada a favor femení. El rei Artur (Imatge blanc i negre) va ser l'últim de tots.
Era molt típic tenir una taula rodona per comunicar-se tothom, tant en celebracions, com en els àpats de cada dia i les reunions dels governants.
La religió dels antics celtes, particularment la dels gals abans de la conquesta romana, no és ben coneguda, i les dades de què es disposen per reconstruir-la són escasses i no gaire precises.
Més tard es va establir el culte de les grans divinitats, més o menys comú a tota la Gàl·lia, i que en l'època galorromana es van anar identificant amb les divinitats de la mitologia romana: Teutates, espècie de Mercuri amb una mica de Júpiter i de Mart; Taranis, relacionat amb el raig, però freturós del poder suprem de Júpiter; Esus, déu de la guerra i del bestiar, assimilat de Mart o de Silvanus; Belenos, déu de les arts, relacionat amb el sol i comparat amb Apol·lo; Cernumnos, déu del somni i de la mort, com Plutó.
Al costat d'ells figuraven deesses, com: Rosmer, associada a Teutates; Belisama, deessa de les arts del foc, assimilada a Minerva; Epona, deessa de l'abundància agrícola, assimilada a Ceres.
Els gals van tenir també divinitats abstractes o genis de les ciutats.
El do principal que volia aconseguir un gal/Celte era ser el millor en el que s'havia especialitzat.
ABECEDARI CELTA
Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària. Són poc conegudes degut a les poques restes.
Exemples:
Epona
Inana
Abundia
Laussel (També és prehistòrica)
Minerva

La venus de...
De fet, poquíssimes restes estàn en bon estat i tampoc d'en conserven moltes degut a l'invasió de l'imperi romà, que va imposar les seves lleis a tot; déus, arquitectura, jerarquia, etc.
Full transcript