The Internet belongs to everyone. Let’s keep it that way.

Protect Net Neutrality
Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

POR

No description
by

Matilda Vilaro

on 26 April 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of POR

Els set segells
Els 4 genets
La Victòria de l'anticrist
La Guerra
La Fam
La Mort
Els màrtirs
Els desastres naturals
El silenci i les 7 trompetes (7 plagues)
Les 7 trompetes: plagues sobre la terra, el mar, les aigues, el cel....
La por és real quan el grau de por i el de l'amenaça es corresponen.
La por és neuròtica quan la intensitat de la por no té cap relació amb el perill.
EM DESAGRADA
NO SUPORTO
EM FA TERROR
ODIO
EM FA
POR
M'HORRORITZA
LA POR
No agradar, fer una impressió desagradable.
Causar rebuig.
NO Tolerar, sofrir amb resignació.
Repugnància o aversió profunda per alguna cosa.
Sensació d'alerta i angoixa, inquietud o commoció psicofisiològica que s'experimenta per la presència d'un perill o d'un mal ja sigui real o imaginari.
Por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc
Sentiment de repulsió profunda causat per la vista d'alguna cosa terrible, espantosa, repugnant, etc.
La por pot formar part del caràcter d'una persona.
La por pot formar part de l'organització social.
Socialment es pot aprendre a témer o no témer objectes o contextos, i està relacionat amb diferents elements de la cultura.
com reacciona el cos davant la por?
El mecanisme que genera la por es troba al cervell




concretament en el cervell reptilià (el que s'encarrega de les accions essencials per la supervivència: menjar, respirar...) i en el sistema límbic (l'encarregat de regular les emocions, la lluita, la fugida, la conservació de l'individu i de l'espècie).
El sistema límbic revisa constantment, fins i tot quan estem dormint tota la informació que rep a través dels sentits i això ho fa una estructura del cervell anomenada amígdala cerebral.
L'amígdala cerebral controla les emocions bàsiques com la por o l'afecte.
Quan amígdala s'activa la resposta pot ser fugir, enfrontar-se o quedar paral·litzat.
La por produeix canvis físics immediats:

Augmenta la pressió arterial, la glucosa a la sang, l'activitat cerebral i la coagulació sanguínia.
Totes les funcions no essencials s'aturen i la sang va cap a les cames preparant la fugida, bombejada pel cor a gran velocitat per portar hormones a les cel·lules especialment adrenalina.
Els ulls fan més grans per millorar la visió.
Les pupiles es dilaten per admetre més llum.
El front s'arruga.
Els llavis s'estiren horitzontalment.
La por és un arma de dominació política i control social.
La por és un arma de guerra.
la por en l'art
literatura
cinema
pintura
Frankenstein de Mary Shelley 1818
Dràcula de Bram Stoker 1897
L'exorcista de William Peter Blatty 1949
Carrie, El resplandor, It.... de Stephen King 1974, 1977, 1986
El projecte de la bruixa de Blair de Myrick i Sánchez 1999
Los otros de Amenabar 2001
Ringu / The ring de Gore Verbinsky 1998/ 2002
El jardí de les delícies El Bosco 1490.
Triomf de la mort de Brueghel 1562.
La Capella Sixtina de Miquel Àngel 1537.
La barca de Dante de Delacroix 1822.
Gustave Doré il·lustració de la Divina Comedia 1861.
Les pors de supervivència són ancestrals i han quedat com un record subconscient del seu origen, moltes persones de cultures diferents tenen por al foc, a fenòmens naturals com les tempestes (llamps, trons, onades...), a animals com les serps o les aranyes, a l'absència de llum, a les ombres, a sorolls dels que no podem identificar l'origen.
Totes aquestes amenaces de les que s'havia de fugir antigament, han perdut la seva perillositat, però a moltes persones els fan por.
L'home és un animal gregari, està "dissenyat" per viure en grup, això assegurava la seva supervivència.
És aquest un dels motius pel que estar sol/a en entorns que no controlen a algunes persones els fa por.
Com som animals de ramat, els individus tendim a integrar-nos en el grup per sobreviure.
És aquest un dels motius pel qual a moltes persones els fa por que no les acceptin perquè el seu paper en el grup no sigui suficientment rellevant, por a no ser prou fort, llest/a, hàbil, intel·ligent, atractiu/va pel sexe oposat...
Com som animals de ramat la supervivència del grup, la garanteix la reproducció de l'especie, els rituals de jerarquia (dominància/submissió), garanteixen la supervivència del grup.
També pot ser un motiu pel qual algunes persones tenen por a les relacions sexuals (por a si sabran o podran mantenir pràctiques sexuals) o a la seva orientació sexual (ser bisexual, homosexual, transexual, o transgènere)
la por i la religió
l'apocalipsi
el judici universal
el pecat
l'infern
el purgatori
la por i els monstres
els nostres: mitologia grecollatina
És una emoció primaria de tots els animals.
Té el seu origen en la reacció adaptativa a la percepció d'un perill.
És una reacció de supervivència i de defensa.
Qualsevol èsser que presenti característiques diferents a l'ordre regular de la natura com per exemple:
Combinar elements humans, animals i necrològics.
Facultats sobrenaturals.
Tamany o lletjor anormal.
Persona que fa accions en contra dels valors morals propis de la cultura a la qual pertany
Aquests èsser poden inspirar por
Cerberus per William Blake 1824
Quimera per Gustave Moreau 1867
Cíclops
Esfinx per Gustave Moreau 1864
Hidra per Antonio Pollaiuolo 1475
Leviatà per Gustave Doré 1865
Gorgònies, Medusa per G.L. Bernini 1630
Minotaure per P. Picasso 1933
Escila i Caribdis per Füssli 1770
els clàssics
Un mite és un relat tradicional de transmisió oral que es refereix a aconteixements prodigiosos protagonitzats per èssers extraòrdinaris.
Ténen 3 característiques:
Responen a una pregunta existencial.
Els protagonistes representen contraris irreconciliables.
Resol la reconciliació dels protagonistes per reduir la por dels individus d'una determinada cultura.
els moderns
Els "dolents dels contes":
Els gegants
Les bruixes
Els ogres
Els dracs
Els espantanens:
El hombre del saco
La mano negra
El sacamantecas
Els "dolents dels contes", uns dolents de pel·lícula:
Els gegants:
Gotzilla
Alien
King Kong

Les bruixes i els bruixots segueixen dolentíssims!..
Úrsula
Cruella de Vil
Maléfica
Les madrastres...
Jafar
Scar
Gaston
Magneto

Els ogres:
Hannibal Lecter
Èssers que es transformen:
Hulk
Homes llop
Dr. Jenkyl i Mr Hide
El Duende Verde
Els dracs:
Sauron
Gremlins
Critters
Els espantanens/nes:
Freddy Kruegger
El Jocker
Lord Voldemort
Chucky
Saruman
Darth Sirius
El Cràneo Rojo
Full transcript