Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

H.arquitect

Apunts; història de l'arquitectura
by

Dídac S Z

on 13 September 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of H.arquitect

Es busquen mètodes que recolzin les transformacions recents.


De planta pròxima a la simetria tot i que l'excepció és freqüent sobre tot en altimetria.
Gran diferenciació entre : elements portants i elements de farciment.
Pilars arcbotants i contraforts són de dimensions adequades.
Murs lleugers (vidrieres).
Tancaments discontinus (gran plasticitat) bidimensional del Romànic

La Volta de creueria s'utilitza l'arc de mig punt sobre planta quadrada procedent del Romànic.
Arc apuntalat sobre planta rectangular una de les grans fites de la història de l'arquitectura
Grans avantatges tècniques: creuaries de forma rectangular i irregular dotant la planta de llibertat.
S'utilitza el teulat de pissarra per tal de facilitar la caiguda de la neu.
-Tercelet: Cadascun dels nervis que en les voltes de creuaria pugen des dels suports i s'uneixen en el centre de les cares, arribant al punt central anomenat clau o "clave", que poden anomenar-se, rosetó (en forma de flor) i pinxanet o "pinjanete" (en forma de penjoll similar al mocàrab).
Art mossàrab

- Art cristià amb influencia àrab.
- apareix durant el s. IIX

Arquitectura
Noves aportacions i nous serveis, és busca una profunditat amb l'estructura i l'espai, abandonant la contemplació per millorar la coduncció del visitant:

- Funcionalitat arquitectònica.
- Arc de ferradura més tancat que el visigot.
- Diversitat de plantes , aquestes són reduïdes i complexes d'estil basilical o creu grega.
- Cobertes de volta grillades i nerviosa
- S'eleva el presviteroi.
- Aparició del deambulatori articulant l'espai fins l'àbsida.
- S'engruixeixen les parets donant contrat de sustentadors amb sustentats.
- Predilecció materils toscs, maons, carreus i codols o cantos rodats empleats com a decoració.
Els diferents tipus de construccions es poden classificar en:
Arquitectura civil pública:
1 Basíliques:
Una basílica és una estructura arquitectònica arquitrabada de planta rectangular amb el pelisil en el interior de la nau, d'origen romà que tenia una funció econòmica i jurídica, l'edifici originalment servia per a les transaccions comercials a gran escala i era com una mena de jutjat.

2 Fòrums:
el centre de la vida pública, camí o via procesal on s'hi centraa la vida de Roma, comerç, transaccions, prostitució, rodejat d'edificis comercials.

Arquitectura religiosa:
4 temples:
De base rectangular i volum tancat els temples romans s'inspiren en els temples grecs, definint una clara direcionalitat frontal recollint els esglaons circundants al temple,

Construccions funeràries:

5 ediculs
6 cipos
7 Túmuls
8 mausoleus

Monuments commemoratius:


10 Arcs de triomf:

És un monument en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla

11 Columnes commemoratives

12 Columnes rostrals

14 Trofeus
La Urbe

En grec Polis i en romà Urbe el que avui dia coneixem com a ciutat.

L'Urbe romana apareix per necessitat organitzativa, es crea en traçats geomètric regular i de nova planta, en disposició quadriculada partides per un eix principal format pels carrers Cardo de Nord a Sud i el Decumanus d'Est a Oest, seguint les principals vies al llarg de tot l'imperi.

Composta per:
- Estructures utilitàries com són els ponts, aqüeductes, clavegueram i pantans, etc...
- Estructures monumentals com podrien ser els temples, teatres, basíliques, biblioteques i un bon grapat més d'edificis al raval del Fòrum o plaça pública, l'antiga Àgora de Grècia.

Roma
Amb l'origen de petit nucli de població va patir un gran creixement degut a la gran concentració aristocràtica enriquida amb el comerç a Orient,va expandir-se fins convertir-se en la primera capital de l'imperi naixement el concepte de capital o ciutat estat.

- Desenvolupen el concepte de Ciutat estat.
- Ciutats quadriculades.
- Ciutats comunicades per vies calçades i pavimentades.
- Ciutats repartides per tot l'imperi.
- Desenvolupen una arquitectura en base l'enginyeria.
- Contrast arquitectònic.
- Eficients i atrevides estructures ornamentades luxosament.
- Barris pobres amb vivendes d'adob que queien i provocaven morts.
- Ciutats poc sistematitzades, tot i estar organitzades geomètricament.
- 7 pujols de les rodalies no permeten una bon traç regular ni simètric que necessita la ciutat.
- Ampliacions imperials sense considerar los obres existents.
- 6 Fòrums independents uns dels altres.
·La Ciutat de Roma comte amb els següents monuments:
- Arcs de Triomfs de Tito i Constantino entre altres...
- Columna Trajana.
- Termes de Dioclesià i Caracalla.
- Panteó.
- Amfiteatre: Coliseu.
Construccions romanes

Al llarg de la història de l'imperi van desenvolupar els tres tipus principals d'ordres arquitectònics:

- Dòric - Jònic - Corinti











- Pintura semblant a la relleu i sobre mur de color pla
i de temes confrontants a la vida representada en: - Llibres/Papirs
- Escultures
- Ceràmica
- Masteguessis
- Sarcòfags
- Orfebreria
exemple mastegués de Tutan-Kamon
- Treballaven l'or amb gran virtut i destresa
realitzant joies de in-calculable valor
· Punt a destacar les reconegudes siluetes de corba amb moviment cara de perfil amb ull frontal sencer


- En la cultura egípcia; no hi ha ànima si no hi ha cos.
- Procés manual.
- Fet per perdurar el cos en el temps.
- Possibilitat de extreure els òrgans o no, segons estil.
- a falta de algun cos, per desaparició o des-fragmentació d'aquest es comencen a crear escultures funeràries antropomòrfiques.
-Les escultures son de formes tancades, compactes, estàtiques i amb la intenció de fer-les indestructibles.
Egipte ( 3.000 a. de C.)

Narrin, uneix l'alt i baix Egipte fundant la primera dinastia.
Construccions colossals de pedra principalment funeràries.

- Indicis en el descobriment de la pedra Roseta i durant la guerra Napoleònica
-Pedra Roseta : part de un pedra de granit negre amb un escrit format per tres idiomes ( jeroglífic / Grec / Fonc parla del rei / faraó Tolineu V (200 a. de C. ) traduïda per Champoleó.
- Cultura de gran Originalitat , situada en el riu Nil font de vida en el desert.
- Estructura Egípcia:

Faraó
Visir
Governants locals/ Escrivans / Sacerdots
Artesans Camperols
Esclaus

- Civilització ben estant i cíclica; degut a les crescudes del riu Nil, que banyen la llera, adobant-la un cop l'any.
- Amb el concepte d'art per qualsevol cosa ben feta.
- Amb creences d'ultratomba i de vida eterna.
- Cultura centrant la mort i el més enllà.
CA = Parteix vital.
BA = Part espiritual o ànima.

Elements constructius com a decoració a part, l'art islàmic contempla altres elements com a fonamentals per la seva cultura com són:


Introducció de l'aigua en els jardins en relació amb els quatre rius de l'eden (Tigris, eufrates, Giho i Piso)
- Harmonitzant l'arquitectura amb l'espai.
- Reflexa, actuant com un mirall i reflexant el cel a la terra
(cel - arbres- paisatge)


que entren en joc gràcies a:
Zoco: olors a especies, cafeteries i herboristeríes.
Mesquites: encens de Sàndal.
Cases: Arraials Bardissa característica de l'interior de "l'alberca."

Terme utilitzat durant el segle XIX per referir-se a l'art de l'alta edat mitjana, en referència a l'anhel d'enllaç amb l'art romà, inici durant el segle X amb el màxim exponent durant el segle XII i deixant pas al Gòtic durant el segle XIII
El Romànic és considerat un estil arquitectònic internacional i de traspàs.
- Estil internacional a causa del Cristianisme , adequant-se als materials de l'entorn que genera peculiaritats segons el país.
- Edificis foscs de poca altura.
- Utilització del sistema de volta de canó, a causa d'això els aparells sostenidors eren pesats ( molt amples o robusts.), en el Romànic català també eren a causa de la fortificació per protegir-se.

Característiques:

- Principals construccions: Esglésies, monestirs i castells.
- El material més comú és la pedra.
- L'arc de mig punt és molt utilitzat.
- Contraforts, pilars adossats als murs per suportar el pes de les voltes.
- Volta de canó. Coberta de forma semicircular.
- Volta d'aresta. Volta formada en encreuar-se dues voltes de canó.
- La llum entra per petites finestres, creant un ambient fosc i ombrívol.

- Un augment continuo demogràfic ( fins la pesta de l'any 1348).
- Migracions del camp a les ciutats, desenvolupament de les ciutats.
- Apareixen nous clergues.
- Desenvolupament econòmic.
- Augmenta el nivell de vida.
- Varietat de tipologies arquitectòniques.


Es generen sinergies econòmiques i culturals.
Millora l'agricultura, en especial la producció de llegums.
Millora l'economia rural.
Es genera nova economia entre les ciutats i el món rural.
S'especialitza l'arquitectura.

L'artista és considerat artesà, valorat per el domini de la tècnica i no per la capacitat creadora; aquest és polifacètic i no troba diferencia entre l'art major i l'art menor.
L'arc i la conquesta de l'espai interior.

- Imperi d'expansió per tot el Mediterrani.
- Contactes amb la cultura grega.
- Gran activitat constructiva.

Origen: unió de tribus naixent un gran imperi:
- els Itàlics ( pastors bel·licosos nòmades) en recerca de nous recursos
- els Etruscs ( agrícoles sedentaris ) organització del creixement.
en cerca: estructures socials de tipus administratiu i polític, amb l'objectiu
de dominar el món.

La mitologia romana parla de la seva fundació en el 753 a.C.
per Ròmul i Remol, però fins al segle II a.C. no es pot parlar d'imperi.

Origen en l'art etrusc (Florència (zona de la Toscana).): pren el seu art original i l'influència grega a través de colònies en la magna Grècia i Sicília conquistant-la més tarda, és quan escultures i artistes (esclaus o no) viatgen a Roma per copiar escultures del seva cultura.

Es podria dir que va ser una colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.

Les característiques pròpies de l'art romà van aflorar gradualment a ritme de les influències gregues i etrusques.

- Arquitectura: per noves necessitats com allotjar una política d'imperi.
- Pintura: la família és la cèl·lula de la comunitat, un mòdul fonamental.
- El domus o casa és de gran importància amb gran ornamentació.
- Escultura: possibilitat d'importació principalment de relleu i retrat.

30.000a.C - 3.000a.C
Prehistòria
Art Antic
3.000 a.C. - 300 a.C.
Mesopotàmia i Egipte
Art Clàssic
Grècia i Roma
1.000 a.C. - 300 d.C.
Grècia
Roma
Alta edat medieval
Paleocristià , Bizantí i Prerromànic
300 d.C. - 900 d.C.
Paleocristià
Prerromànic
Bizantí
Baixa edat medieval
Romànic, Gòtic i Islàmic
900 d.C. - 1.400 d.C.
Romànic
Art slàmic
Gòtic
Edat moderna
Reneixement i Barroc
1.400 d.C. - 1.750 d.C.
Reneixement
Barroc
Història de l'arquitectura
Edat contemporànea
Neoclasicisme / Nous materials / Romanticisme / Arts and Craft / Art Nouveau / Escola de Chicago
1.750 - 1.900
Arquitectura del segle XX
Art Nouveau
Escola de Chicago
Nous materials
Romanticisme
Arts and Craft
Protoracionalisme
Avanguardes: Expresionisme , futurisme , Neoplatiisme
Racionalisme
Organicisme
Estil internacional
Crisis del Racionalisme
Arquitectura en l'era de la globalització
Higt tech: Brutalisme il·lustrat
Postmodernisme
Deconstructivisme
Supermodernisme
Edat de pedra Edat del bronze Edat del ferro
- Paleolític

- Mesolític

- Neolític
Norman Foster
Bofill

5 - Claretat:
- Ordre, proporció, simetria
- Geometria fàcil de veure i entendre
- Des de un sol punt de vista
El llenguatge clàssic i el no clàssic.
1 - Lineal:
- Línia
- Contorns nets i precisos.
- Volum principal


parteix de 5 parells oposats:
2 - Supeerficial:
- Absència de profunditat
- Plans rere plans
- Decoració plana


3 - Tancada:
- volums ben delimitats
- volums tancats - plenitud
- satisfacció
- elements :geometries regulars
- proporcionats
- riguideça: quietut


4 - Pluralitat:
- Bellessa individual de la forma
- Solidaria amb el conjunt
Pictòric:
- Múltiplicitat de cantonades, sense línia límit
- Múltiplicitat d’aspectes
- Sense línia i amb clar obscurs
- Profunditat:
- Búsqueda d’efectes amb la perspectiva
- Ús de llums per accentuar-ho
- Pintura il·lusionista y miralls
TNC Bofill
Oberta:
Volums: oberts
sense límits precisos
elements: geometria irregular
desproporcionats
dinamisme; moviment
Unitat:
premia l’efecte del conjunt
les parts perden la seva indivualitat
Indistinció:
complexitat, asimetria
formes que s’interrompen
amb múltiples punts de vista
Volfini
El llenguatge clàssic i el no clàssic.

Forma: aparença sensible de les coses
Forma artística: aparença sensible de les coses surgides de les mans d’un artista transmetent un missatge.
Forma arquitectònica: aparença sensible de les coses sorgides de les mans d’un artista transmetent un missatge, resultant de l’ús d’elements bàsics (pilars, columnes, arcs, bóvedes, etc...) formant part d’un sistema constructiu dintellat o abóvedat i d’un llenguatge arquitectònic concret, anomenats; “estil” o “estils”.




S’analitzen les formes basant-se en la percepció; causant un efecte psicològic a qui les contemple segons les seves qualitats expressives.

- Línia recta: força decisió. horitzontalitat; estabilitat.

- Línia corba: dinamisme. verticalitat; ascendent
diagonal; moviment
- Cercle: equilibri. espiral; - Ascendent: alegria
- Descendent: tristesa
Les formes; els estils:
Lectura de les formes
- Valor individual i d'unitat.
- Luxe i abstinència.
- Equilibri amb la naturalesa i el color

L'arquitectura grega es caracteritza per:

- La desaparició del colossalisme oriental - humanisme
- L'ús de materials : tova, fusta, terracota, pedra (gres o arenoses, marbre, ...)
- Desenvolupar un sistema constructiu - clavilles i grapes, sense argamassa.
- L'ús del sistema arquitravada: igual que Egipte en estructures, però major refinament i meticulositat.
- Valors visuals: deformacions constructives darrere d'una òptica perfecta.
- Ornamentació, equilibri, gràcia. precisió i subtilesa: atributs de l'anatomia humana - ordenis Dòric, Jònic i Corinti.
- Reflecteix:
1 Caràcter de les races que van donar origen als grecs, a la seva dualitat: luxe i abstinència
- Dòrics: pastors del nord, forts, vigorosos i pràctics
- Arquitectura simple.
- Jònics: orientals de Àsia menor, sensuals, efeminats i alegres
- Arquitectura: elegància i ornament.

2 Les cultures que la precedeixen:
- Cretencs: refinats i precisos. columna Minoica.
- Missenes: Megaró (casa del cap micènic) origen del temple.
- Sala de nucli central semblat al vestíbul i pòrtic de columnes.
Basament:
1 Krepís
2 Estilòbat

Murs i columnes
3 Ortostat del sòcol.
4 Aparell isòdom
5 Anta
6 Columnes peristil
7 Columna in-antis
8 Doble columna de la cel·la
9 Tambors del fust
10 Capitell

Entaulament:
11 arquitrau
12 fris
13 tríglif
14 mètopes
15 cornisa
16 timpà del frontó

Coberta:
17 bigam de la coberta
18 carcassa de la coberta
19 teulada
20 Acroteri
21 Acròtera
- Arc apuntat o ogivals. 1
- Volta de creueria, estrellada o de ventall....2
- Arcbotants.3
- Pilars compostos (Cilíndrics).4
- Pinacles.5
- Gablets. ( frontó decoració en portes d'accés). 6
Expressió d'una idea inspirada en la natura, que busca la llum i l'altura, destacant la verticalitat.
Naturalisme:
Interiors amb voltes de nervis, nervis de plantes i ramificacions arbòries.
Exteriors amb arcbotants i contraforts com urpes d'animals.
l'estructura es guiada per la idea idea la natura.
D'origen a Sant Denis amb l'Abat Suger a mitjans de s.XII es perllongaria duran el segles XIII, XIV arribant a espanya durant el s:XV.
Lloc: illa de França (antic reina dels Capetos) que s'extendrà per a tot Europa
Origen de la familia reial de Borbón.
Aparició de l'ordre monàstica dels Cistercencs.
Apareixen també les ordres mendicants:
Dominics i Franciscans.
Internacionalització de l'arquitectura.
Uniformitat de mètodes constructius.
Arquitectura Gòtica:
Característiques del moment;
1
2
3
4
5
6
Elements arquitectònics destacats:
- Catedrals.
- Castells i palaus
- Llotges i hospitals.
- Cases senyorials (en ciutats i camp).
- Molins i estables en el camp.
Aparició de l'arquitectura administrativa social.
Renovacions tècniques i organitzatives:
Els Temples:
Art dels Gots ( art barbar ) pejoratiu donat durant el Renaixement.
Serà revaloritzat durant el Romanticisme.
Escultura

· Amb plecs visibles de procedència Grega en diferents posicions.

- Oratòria.
- Lectores.
- Funeràries.
· Cultura on es barreja l'arquitectura i l'escultura.
· L'escultura comença a tenir una autonomia pròpia, és a dir, té
significació independent de la del lloc perquè s'ha creat.

Exemple de la cruesa de les representacions amb els postís-sos de
cristall i els afegits humans és el de Verge Dolorosa.

Pintura

· Amb belles corbes i composició harmònica.
· Amb major llum que en el romànic a manera de donar volum .
· Amb valors plàstics ( que es poden tocar.).
· Influenciat d'italià a partir del segle XIV a França i Catalunya.
· Una gran gamma de tons grisalla.
· Tractant la tercera dimensió.
· Amb poc interès en la perspectiva encara que iniciats .
· De punts de vista molt alts sense ser aeris.


Arquitectura

Basílica de Santa Savina, lloc d'intercanvi monetari.
- De nau central .
- Doble alt que d'ample per poder il·lumines la sala per complet
- Un absis en el final de la llarg de la sala.
- Durant el Romànic abolició amb dos absis remarcant la creu de la planta.
- Giroles - absis laterals.

París

Notredame de París amb cinc naus dividides per sistemes de volta o abovedades de nervis , construïda a principi del Gòtic .

Nostra senyora de Chartes al contrari que la de París és en una asimetria desigual i les torres acabades en agulles situades en els pòrtics.

Anglaterra i Alemanya

catedral westminster situant el cor darrere de l'altar i amb un barroc molt carregat amb unes vidrieres blanques aprofitant la llum , des de les seves flamígeres torres.

Itàlia

- Catedral de Siena, amb un nou frontó anomenat Gablets
- Amb menor verticalitat que França i Alemanya.
- Remarcant l'horitzontalitat.
- Amb la torre apartada de l'església.
- Arcs de mig punt
- Policromia major .



Vidrieres

· De major desenvolupament
. Gran equilibri.
· A destacar la Rosassa.
· Per crear un bon estar o curació.
· Vermells i grocs que irradien llum.
· Blaus i verds per absorbir llum.



Tapís

Influència de l'orient.
· Emprats en castells.
· Aïllants del fred.
· Artístics i molt decoratius.
· De fàcil maneig i transport.

Cartutxos i Císter Tenien la creença que els plebs o gent normal
es mouen per estímuls plaents i per això en contra de la pintura i l'escultura..


· Reforma del Císter , ordenis monàstiques amb un gran desenvolupament a Catalunya procedents de França, ordenis que mendiquen per menjar predicant.
· Apareixen les primeres universitats com Salamanca , Palència i escoles Monasterials anomenats Cardenalicis.

L'artista : Artesà que domina la tècnica , sense ser explicada la capacitat de
lliure creació , solament pintava el que li era demanat.

- Es reunien en gremis.
- Polifacètics, el mateix pintaven com esculpien.
- Amb clientela com la cort o l'església com abans però ara
també una burgesia.
- Sense divisió d'arts majors i arts menors.
-S'estén per tota Europa de Nord a Sud.
- *Multiforme, amb diferents peculiaritats segons la seva ubicació.




- Runa-iques.
- Tradicionals clàssics.
- Císter.
- Ordenis mendicants.
- Art islàmic.


Pintura mural

- A causa de les grans Vidrieres poc desenvolupades és gairebé inexistent.
- Es desenvolupa a Itàlia principalment.
Lorenzetti Com el " Bon Govern" situat en un edifici civil.

Pintura a cavallet

- Sempre en tremp amb un gran desenvolupament i en taula atès que encara
no es coneixia la tela com a suport.

Giotto
Pare de la pintura moderna.
No es forma com a pintor sinó com a pastor, dibuixant pel prat algú
ho va descobrir portant-ho a Florència i iniciant-ho en el món de l'art que li portaria a arquitecte.
Alliberador de la pintura es auto-proclamat com a deixeble de la naturalesa.
Donant una plasticitat amb el clar fosc i un respecte a la naturalesa
amb una major estimació , però amb el problema d'incomprensió o una
despreocupació del punt de vista.

Obres destacades.
- Fugida de Egipte.
- Resurrecció de Llàtzer.
- Nativitat de la Verge.
- Representació d'un frare.

-Amb una nova clientela, a més de l'església i monarques reben encàrrec de gremis i gent enriquida.

miniatures donats en els monestirs ,
· Amb un preciosisme dels pigments.
· Amb fons daurats com en la de cavallet.
· Gran moviment.

- Saltiris : Llibres de salms.
- Llibres d'hores: oracions aristocràtiques.
- Bestiaris: llibres d'animals.
- Bíbliques : il·lustrades en motius puntuals.
Art gòtic en general

Espanya

Catedral de Lleó
Semblant a la francesa i amb les vidrieres de major qualitat del gòtic conjuntament a les de París.

Art: Amb característica antinaturals i en cerca de l'espiritualitat.

Pintura
- Amb el suport
- Mural , en voltes amb la tècnica del fresc (aglutinant aigua de calç).
- Taula , amb el mètode del tremp ( aglutinant l'ou. ) .
- Dibuix: de traç negre i gruix que separa els diferents colors, domini de l'aresta treballant en el plànol de la corba.
- Colors: purs i plans sense volum ni llum .

Es caracteritzen per dues escoles d'art diferents la Catalana i la Castellana.

Escola Catalana

· Seguint les característiques són
- Simbòliques.
- Gran dramatisme.

· Es destaquen Bandes de colors com les " ametlles"
· Influïdes per Itàlia la torres de les esglésies estan separades
exemples de elles són:
- Sant Climent de Taüll.
- Santa Maria de Tauül.


Escola Castellana

· Sense sortir de les característiques són - Narratius.
· Fons monocroms.
· Paisatge inicial o no detallista.
. Amb influència Arabesca.
· Dinamisme on les figures es mouen rígidament.

Exemples de elles són :
- Cripta de Sant Isidor de Lleó
- León capella sextina situada en el Romànic
· Gran riquesa cromàtica.
· Ajustada a un realisme naturalisme clàssic.
· No vol buscar el " naturalisme realista.

- Temor a causa de l'apocalíptica de Sant Joan. ( any 1000 d. de C.)
(Els quatre genets de l'apocalíptica)
- Sorgeixen les peregrinacions que impulsà la necessitat de construir nous hostals, capelles i poblacions en general, les rutes van ser :
- Santiago.
- Roma.
- Jerusalem.
- Estil originari de Normanda, estenent-se per Alemanya, Itàlia i Espanya
- Espanya situats principalment en la part nord a causa de l'ocupació del sud pels Moriscs.
- Impulsors de la construcció ,dos principals "Estaments de poder".
- Sota un règim feudalista, que donava poder als aristòcrates per sobre del rei i l'emperador , a causa que ells eren els amos de les tropes i els qui decidien sota qui lluitaven les seves potències militars o milícies, aquests també ajuden a construir Castells.
- Amb el suport del Clergat que crea Monestirs.
Característiques antropològiques
Arquitectura
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia-de-lart-2/2-art-medieval/2-2-lart-romanic/
2
1
2
1
Parts principals de les plantes de les esglésies romàniques.
- Absis: part d'una església de planta semicircular que sobre surt de la façana posterior
- Cimborri: torre que s'alça damunt del creuer.
- Transsepte: nau tranversal que, al creuar-se amb la nau principal forma una creu.
- Deambulatori: o girola, és la perllongació de les naus laterals curcunvalant el cor d'una església.
- Absidioles: o capelles radials.
- Creuer: espai quadrat que resalta en l'intersecció entre el transepte i la nau central.
- Portalada lateral:
Romànic
Gòtic
Mesopotàmia Egipte Grècia Roma Precristià Bizantí Preromànic Romànic Gòtic Arq. Islàmica Renaixement Barroc
Art antic Art Clàssic Alta edat mediaveal Baixa edat medieval Edat moderna
Característiques del temple romànic.
Adquireixen de Roma: - La longitud basilical.
- S'utilitza l'arc de mig canó o mig punt,resultat daixò volta de canó.
- Voltes de creuaria o d'aresta en naus laterals.
- Planta de creu llatina.
- Les naus poden créixer de 3 a 7, sempre imparells per facilitar la simetria.
- Apareix el transsepte cobert d'un cimbori.
- 2 pisos , arcada i trifori ( tribuna bizantina ) o arcada i claristori i les tres a l'hora.
- Deambulatori o girola d'origen preromànic.
- Com a sustentats s'utilitza el pilar compost. (pilar= poligonal / columna de base rodona. )
- Murs gruixuts i amb contraforts.
- Finestres petites.
- Interiors foscs.
- Façana amb torres prismàtiques.
- Decoració amb motllures sobre pilars i escultures en timpans i capitells.
- Pintures en els àbsides i murs.
Orígen de l'estil romànic on hi trobem:
- Decoració abstracte.
- Arquitectura de gran escala però de harmonia entre les parts.
- Enèrgica separació entre creuaries.
Romànic Normà (Normandia)
Église Saint-Étienne-du-Mont
Catedral de Durham
- Torres normandes.
- sustentadors romànics de resistència superior a la necessària per la creuaria.
- Rosetó.
- Desenvolupament de la capçalera de on s'allunen els monjos.
- alternen columnes i pilars.
Abadia de cluny
- Església de dos transseptes.
- 5 naus.
- Girola.
- 2 cimboris.
- Dues creuaries.
sant miquel de hildesheim
- Compartimentant espacial.
- Castells de deu
- Decoració abstracta.
- 2 àbsides.
- Entrada lateral.
- 2 Creuaries.
- 2 Cimboris.
- 4 Torres.
Romànic alemany
Sant Miniato al monte
- Horitzontalitat.
- Frontó romà i grec.
- Columnes decoratives.
- Decoració cromàtica.
- Marbre blanc de "Carrara"
- Marbre verd del "Prato"
Romànic Italià
Sant Climent de Taüll
L'arquitectura és la característica principal del romànic català.
Es caracteritza principalment pels sostres baixos i les parets molt gruixudes.

A les esglésies destaquen:
Una distribució en creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus.
La nau central és la més alta i ampla.
Les naus es delimiten per les columnes i parets.
La seva distribució és molt simètrica.
Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petite tapades amb alabastre.
ulls de bou (finestres petites i rodones).
Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d'altres no (les que més pes aguanten, com les que delimiten les naus).
Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.
Els sostres de la nau central en volta de canó i els de les naus centrals en forma de mitja volta de canó.
Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per una girola.
Els capitells decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.

Les esglésies tenien poques finestres per evitar que s'ensorrés el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap al recorregut del sol i tapades amb alabastre (no havien descobert el vidre). L'interior quedava molt fosc, que contribuïa a la por que donava a la gent.
Romànic Català
Decoració llombarda i campanar de cadireta a façana de dos cossos i tres carrers. Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).
Arcuacions sobre parells de columnes tornejades al claustre. Basílica de Sant Joan del Laterà, Roma.
Matroneu amb finestres geminades, òcul i volta de mig punt amb arcs torals a la nau central. Santa Fe de Concas (Avairon)
Romànic Español
L'arquitectura romànica es va estendre a Espanya per tota la meitat nord arribant fins al riu Tajo, en plena època de Reconquesta i repoblació, que va afavorir en gran manera el seu desenvolupament. Va entrar primerencament en primer lloc per terres catalanes dels comtats de la Marca Hispànica on va desenvolupar el seu primer romànic i es va estendre per la resta amb l'ajuda del Camí de Santiago i dels monestirs *benedictinos. Va deixar la seva petjada especialment en edificis religiosos (catedrals, esglésies, monestirs, claustres, ermites…) que són els que han arribat al segle XXI
Catedral de Santiago de Compostel · la
- Romànic Normando.
- Planta basilical.
- Creu llatina.
- 3 Naus.
- 1 Transsepte.
- 1 Cruxero.
- 1 Cimbori.
- 1 Botafumeiro.
- 1 Girola o deambulatori.
- 1 Absis.
- Capelles radials o absidoles.
- 2 pisos: arcada i tribuna o trifori il · luminat pel claristori.
- 100m de longuitud, 10 m d'amplada i 5 metres cada nau lateral.
- 2 torres normandes.
- 1 Rosassa
Mudejar
Art Islam
- Santa Maria de Girona , d'una sola nau i amb la major planta saló.
L'arquitectura catalana del període gòtic presenta, evidentment, diversos elements comuns amb el gòtic internacional, però l'ambient general és molt diferent. Òbviament la majoria d'elements formals i l'estructuració espacial provenen del gòtic europeu, però diverses influències converteixen el gòtic català en una cosa molt diferent, amb una austeritat de línies i formes totalment allunyada del decorativisme internacional i amb un gust especial per crear espais unitaris i diàfans.
Façanes bidimensionals de planta saló , escassetat de vidrieres.

Gòtic Català
Gòtic català

- Espais unitaris
- Formes exteriors compactes i llises
- Grans superfícies llises on els cossos
de l'estructura només es marquen amb motllures
- Ús de cobertes de fusta sobre arcs diafragma
- Horitzontalitat
- Torres acabades en terrats plans
- Campanar independent, o cap al creuer o l'absis
- Gran puresa formal
- Quasi eliminació de transseptes
- Contraforts
- Capelles entre els contraforts
- Terrats
- Predomini de plens sobre buits
- Poca importància dels vitralls
- Igualació d'alçades de les tres naus
- Gust per les naus úniques
- Gran separació entre pilars
- Ús de l'arc de mig punt, a més de l'apuntat
- Planta octogonal per a elements (pilars, torres, cimboris, etc.)


- Espais compartimentats
- Formes exteriors a diverses profunditats
- Manca de superfícies llises

- Poc ús d'aquesta tècnica
- Verticalitat
- Pinacles i agulles
- Parella de campanars a la façana occidental
- Decorativisme i agitació estructural
- Transseptes prominents
- Arcbotants
- Contraforts exteriors
- Teulades
- Predomini de buits sobre plens
- Gran importància dels vitralls
- Gran diferència d'alçada entre naus
- Poc ús de la nau única
- Poca separació entre pilars
- Ús gairebé exclusiu de l'arc apuntat
- Poc ús de la planta octogonal

Gòtic internacional
Catedral de Barcelona: Amb el cor centrat i contraforts aprofitables.
- Santa Maria del Mar : Amb un absis i columnes poligonals.

Les tres raons de l'arquitectura en el Gòtica Català.
- Suficient llum" mediterrània""
- Edificis de protecció o fortificació.
- Abaratiment de costos.
Les característiques principals del gòtic català, comparades amb el gòtic internacional, són:
Sevilla
Amb el minaret que es conserva com a torre.

Pòrtic de La nostra Sra. La Blanca
Pòrtic de Sant Joan de la Regla
Pòrtic de Sant Francisco
Capella de Sant Joan de Regla
Deambulatori
Cor
Altar Major i Retaule
Porta de La nostra Sra. Del Donat
Capella de Santa Teresa
Claustre
Capella de Sant Nicolás
Capella del Comte Rebolledo
Capella de Sant Andrés
Capella de Santiago
Capella de La nostra Sra. Del Donat
Capella del Trànsit
Capella de l'Asunción
Capella de la Concepció
Capella del Salvador
Capella de la Consolació
Capella del Crist
Capella del Carmen
Capella de Sant Francisco
Porta de la Morta
Porta de Sant Froilan
Porta de la Reina
Plànol de la catedral de Sevilla
Color blau: Capelles del costat de l'Evangeli
Color rosa: Capelles del costat de l'Epístola
1-Portada de l'Assumpció
2-Portada del Baptisme
3-Portada de Sant Miquel
4-Portada de Sant Cristòfol
5-Portada de Campanillas
6-Portada de Palos
7-Portada del Llangardaix
8-Portada de la Concepció
9-Portada del Sagrari
10-Portada del Perdó
11-Capella Reial
12-Sala capitular
13-Sagristia major
14-Sagristia dels calzes
15-Església del Sagrari
L'art Islàmic
Característiques antropològiques
Neix a Aràbia l'any 622 amb Hègira de Mahoma de la Meca a Medina.
Religió monoteista revelada per Déu a Mahoma, que donarà origen a una cultura urbana, a diferencia de la europea completament centrada en la vida rural, aquesta afavoreix l'ensenyament, desenvolupant i difonen el llibre ( concepte i morfologia del "llibre manuscrit").

S'expandeix amb rapidesa gràcies a:
- El profeta: de l'any 571 - 632 per tot Aràbia, Síria, Pèrsia i Egipte.
- Amb la dinastia Omeya 661 - 750 cap a occident, sotmet els pobles berbers i entra a Europa per la península Ibèrica, fins més enllà dels Pirineus.

Islàmic: Terme amb el que es denominen les diferents ètnies i països units per la religió i idioma Àrab.

És ric i variat, resultat d'adoptar les formes vigents de les terres conquerides; La tradició clàssica, l'art Bizantí, l'art persa i art dels demés pobles orientals...
L'original selecció, fusió i juxtaposició d'elements va donar com a resultat un art propi què, donada la seva gran expansió comptarà amb diversitats locals i regionals.

Pintura
Decoració mural:
Temes de caceries, atlètics, dança, sodiacal, personificació d'histories.
Il·lustració de manuscrits: científics, contes i religiosos
Colors lliures i estrafolaris, mans i cares realistes al contrari que la resta, però de gran atractiu.

L'art Islàmic
L'arquitectura Islàmica:

Lloc de reunió dels musulmans per a resar format per:

- Minaret o Almirar:alta i esvelta torre que generalment està situada en una de les cantonades de l'estructura.
- Cúpula: situades directament sobre la sala d'oració principal, poden representar les voltes de el ŷanna (paradís) i el cel.
- Sala d'oració: El ḥaram o sagrat, sala d'oració i musalla, quan és un oratori a l'aire lliure, sense tancaments o envans, manca el mobiliari; no hi ha seients ; aquesta absència permet un major cabuda de fidels.

Temes:
Ornamentació:
La Gran Mesquita de Kairuán, el més antic santuari de l'Occident musulmà, és un exemple de l'arquitectura islàmica a Àfrica del Nord. La mesquita està situada en Kairuán, Tunísia.
Mesquita de la Roca ( Jerusalem ).
L'aroma o olors
L'aigua
1 Quibla: Mur exterior orientat a la meca exeptuant a españa, on varien per no dirigir-se cap a altres edificis no muslumans com ara esglésies.
2 Mihrab: abside usulmà provinent de la basílica romana i proporció humana.
3 Minaret:La funció principal del minaret és proveir un punt elevat des d'on el muetzí pugui realitzar la crida a la pregària obligatòria o salat
Una madrassa és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.Cal tenir present, però, que en àrab una madrassa és qualsevol institució educativa, ja sigui laica o religiosa, ja sigui islàmica o vinculada a qualsevol altra religió.

La seva estructura és força similar a la d'una mesquita, ja que les dues posseeixen:
- Un mihrab, que és una espècie de capelleta, situada en un racó i en direcció a la Meca, dedicada a les oracions.
- Un mínbar, una espècie de trona o púlpit, normalment situat al capdamunt d'una escala, des d'on el predicador dóna les seves lliçons i sermons.




Edificis
La mesquita:
Les madrases:

-Edificis de poca altura
- En harmonia amb el paisatge.
- De volums senzills i cúbics.
- Coronats per cúpules semiesfèriques
(gallades, estrellades i calades),
- Construccions de maó, paredat o mamposteria i ocasionalment pedra.
- El guix i la fusta per decoració.

Aparells constructius:

- Columnes i pilars; generalment prims, suporten sostres lleugers.
- Arcs peraltats, de ferradura i polilobulats; alternació de dovelles en colors vermells i blancs o llises i decorades.


En exteriors de gran simplicitat, ornamentació en portes.
Interiors: Abundant i refinada.


- Decoració epigràfica: recorda als fidels els missatges religiosos. A més el caràcter estilitzat de l'escriptura àrab li permet adaptar-se a les superfícies arquitectòniques.
- L'ataúric: decoració amb base de formes vegetals com la fulla d'acant coríntia.
- Arabesc: entrellaçat de línies i figures geomètriques. Per extensió, s'anomena arabesc a la decoració àrab característica.
- Mocàrab: element decoratiu de guix o fusta format per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment com estalactites que adorna la part interior de la cúpula, l'arc i les voltes. També s'utilitzà als capitells.
- Els panys de sebka: xarxa de rombes formada per sèries d'arcs superposades.
- És freqüent l'ús d'elements constructius com les superposicions d'arcs, amb funció merament decorativa.
Altres edificis de l'arquitectura Islàmica son:
- Monuments funeraris:
- Palaus:
- Muralles: Alcassabes
- Aparició durant el S.I ( any 0) fins al S.VI.
- Art de traspàs entre l'art romà clàssic i l'art cristià.
- Art perseguit i reclòs en catacumbes.
- Pintura i escultura pero no arquitectura.
- Aparició arquitectura tardana S.III amb la llibertat de culte per Constantí.
- Principis del llenguatge Cristià.
- Desapareix la fixació amb el cos humà i la relació amb la natura.
Característiques Culturals
Arquitectura
Recordant la persecució de l'art Paleocristià fins la llibertat de culte per Constantí, degut un somni referent a la victòria de la guerra civil gracies a la creu cristiana. l'any 330

S.I Les cerimònies tenien lloc a les catacumbes.

S.II Les primeres cerimònies cristianes tenien lloc dins la casa romana, en el propi "Triclini", al ser la cel·la més gran de l'estança .

Art Paleocristià

- Cultura Cristiana.
- Es busquen símbols relacionats amb la religió-
- Figures planes i sense fons.
- Composició simple.
- Temes de l'antic i nou testament, narrativa.
- En cerca de la simplicitat per arribar a la comprensió de la massa analfabeta.
- Segle IV d. de C. a causa que Constantí es passa al cristianisme
apareixen els primers edificis.

Conjunt episcopal d'Ègara; d'esquerra a dreta: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria
Mausoleu:
S.III

Al Crear un nou culte, era necessari buscar un nou edifici on celebrar les cerimònies, com no podien fixar-se en temples pagans, van escollir la basílica romana com a espai espiritual.

- De 3 a 5 naus, sempre imparells per facilitar la simetria.
- Naus separades per columnes clàssiques.
- El peristil es dut a l'interior.
- De nau central més alta que les laterals.
- Absis de mitja cúpula.
- Apareix el claristori o finestral central.
- Distribució longitudinal.
- Cobertes planes de fusta. (lleugera)
- Murs sense contraforts, lleugers i rectes.
- destrucció de l'arquitectura clàssica.
- Considerada un collage.


De planta central i fixant-se en el Tolos romà, el Baptisteri precristià serveix per batejar els nous cristians .


Destinat a la insumació dels cosos te planta centrañ quadrada
Basíliques
Baptisteri
Paleo/_ Previ o abans. Cristia/:Crist
Bizansí / Constantinoble / Istanbul
Característiques Culturals
Arquitectura

- Arts Figuratives
- Humanista diferent amb caràcter sobrenatural.
- Apareixen les imatges representatives:
· Icones: Representacions cristianes Ángels, verges,Crist.
·Època icona plàstica
En ser prohibides les representacions a causa de l'adoració que mereixia "Déu"
no era la mateixa, menyspreant les imatges com a simple trossos de drap o de fusta.
. Miniaturis-me: llibres molt elaborats escrits amb una substància anomenada míni.

Escultura.
- Desapareix el nu.
- Relleus
- Sobre sarcòfags.
- Sobre càtedres "estances".

Temes
- Verge orant
- Salvador.
-Diòcesi : Jesús ,Maria, Sant Juan.
Fabricat amb rics materials, com a Ivori.



Caràcter Àuric que comporta:

- Sistemes de voltes, similars a les romanes.
- Planta central amb cúpula i voltes.
- La cúpula adquireix un concepte de cosmos, d'origen pagà.
- Jerarquització de la volta.
- Creadors de l'art de Petxina, millorant la trompa romana.( solució d'incrustació de nau amb cúpula en forma poligonal.).
- Desenvolupen la cúpula el·líptica, permetent construir cúpules damunt de naus
longitudinals.
- Articulació de les estructures segons la
funció, diferenciant els sustentadors dels sustentats.
- Integració de la planta litúrgica: moment que el patriarca de l'església s'abraça amb el monarca.
- L'eucaristia es celebra a l'absis.

Art Bizantí
- Estil culturar descendent del grec.
- Dret i administració g'origen romà.
- Ingeneria romana; Ponts aiguaductes.
- Artistes grecs.
- De creencies cristianes.
- Autoritats, governants, intervenien en l'activitat religiosa.
- Podorositat humana al nú.
- Caracter Auric.
Istanbul / otomans / Peninsula anatoica
S. V - S.XV

Va ser la base de construcció de les cúpules del Renaixement (al segle VX passà a mans Sarraïnes transformant-la en mesquita anul·lant totes les representacions).
- Nau Basilical principal coberta per 3 cúpules en forma el·líptica, la central de majors dimensions.
- Cúpula sustentada per petxines.
- Cúpula central 31m de diàmetre i 55m alçada.
- Les superfícies interiors són plaquejades de marbres policroms, amb pòrfirs vermells i verds i mosaics d'or.
- L'estructura és de morter i de maó.
- Els gruixuts pilars centrals es troben així camuflats i el seu aspecte considerablement alleugerit.
- L'any 1453 es convertida en mesquita i se li afegeixen 4 minarets.
-Santa Sofia de Constantinoble
-Neolític (7000, 4000 a. de C.)

- Dades històriques: - es domestiquen animals.
- aparició de l'agricultura.
- apareix la ceràmica.
- treball en equip.
- Societat avançada amb construcció principalment funerari,
especialment durant el megalític.( construcció amb grans pedres.)
- Mesopotàmia ( 3.500 a.de C.)


- Entre Tigrit i Eufrates : l'Iraq
- Clima territorial hostil ( amb molt contrast , freda /calor.).
- Governat per un estil d'imperi.
- Inventors de l'escriptura.
- Van desenvolupar canvis agrícoles amb la invenció del carro i l'arada.
- Constructors de l'arc ( sistema de voltes o abovedat.).
- Amb complexa administració (codis i lleis.).
- Perspectiva jeràrquica.
- Adoradors de les forces de la Naturalesa.

Babilonis

Característiquesantropófagas d'aquest poble:

1- No tenen creences da ultra tomba ( després de la mort.).
2- L'art no solament s'utilitza en motius fúnebres.
3- El temple és enclavat en el centre de la ciutat.
Zigurat : tempero = muntanya · origen de vida construïda amb maons i tova.
O Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.
Imperi Bizantí
La pedra de Rosetta va permetre als lingüistes començar el procés de desxiframent jeroglífic

- Mastaba: és un edifici rectangular de murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava en l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris.

· Temple:
- Una avinguda amb esfinxs a banda i banda.
- El dromos: l'accés, entre dos pilones (grans murs trapezoïdals) decorats amb baix relleus policromats, dos obeliscs, estàtues i estendards.
- Un pati descobert amb columnes exemptes o conformant pòrtics perimetral.
- Sala hipòstila: gran sala amb columnes, coberta
- La sala hipòstila: petita càmera sagrada, de menor grandària, tènuement il·luminada.
- El santuari: Llac sagrat que servia per a representacions rituals i com a reserva d'aigua potable.
-Temples menors annexos, dedicats a diversos déus, com les mateixes "cases de naixement diví".

· L'hipogeu
Eren galeries obertes en la roca, amb recintes annexos, que condueixen a la càmera del sarcòfag.

Les tombes dels faraons de l'imperi Nou van ser excavades a les valls i vessants de les muntanyes occidentals de Tebas, a la Vall dels Reis, durant cinc-cents anys fins la dinastia XX.


Piràmides de Guiza.
Les piràmides eren part d'un conjunt funerari, sorgint com a grans edificacions monumentals en l'època de Dyeser (Zoser) faraó de dinastia III, ressorgint durant l'imperi Mitjà, encara que erigides amb maons de tova i revestiment de pedra.
Les últimes piràmides, encara que menors i més estilitzades, es construeixen durant la dinastia XXV, en i es troben en les necròpolis de Meroe i Napata.

Els complexos funeraris, habitualment, estan integrats per:
- La piràmide, component primordial del conjunt, amb la càmera funerària real en el interior i accés des de la cara nord.
- Les piràmides secundàries, utilitzades com a enterraments de les esposes del faraó o com a monuments funeraris.
_ La calçada processional, que comunicava el temple alt amb el de la vall, decorada amb baix relleus.
- Les Barques solars, enterrades en fossats, perquè el faraó pogués navegar pel cel per trobar-se amb el déu Ra.
- El recinte emmurallat que envoltava la piràmide i part del conjunt.

El faraó Seneferu, primer rei de la dinastia IV, pare de Jufu, va ordenar construir tres immenses piràmides diferents. La piràmide de Jufu (Kheops) es va incloure entre les Set Meravelles del Món i és l'única d'aquestes set que ha perdurat fins als nostres dies.


- Diferents estils de columnes:
Campaniforme / Palmiforme / Fasciculada / Capitell estirat
Els complexos piramidals.
Art Egipci
· Momificació:
Arquitectura egipcia
Elements a destacar en aquesta cultura son:
Al tractar-se d'una civilització centrada culturalment en el més enllà i el desprès de la mort, és comprensible que només hagi arribat avui dia les piràmides i resta d'edificis funeraris, fets amb pedra per perdurar, en contra de les vivendes, fetes amb adob i perdudes avui en dia.
Precedent del cristianisme: Occident : Romànic i Gòtic.

Edat mitja: L'imperi romà es dissolt creant nous estats amb diferents necessitats que determinen les peculiars formes artístiques.


Apareixen dues noves religions, l'islam i el cristianisme que pregonen:
- Art i arquitectura pensada per a grans masses.
- Marquen principis morals per a la vida diària amb el catequisme.
- Valorar la revelació per sobre de la raó; el dogma abans que el raonament filosòfic o social.
- La fidelitat absoluta del creient, al que preparen per el més enllà.
Pre Romànic (anys foscs s.VI X)
Època de la invasió:


L'arquitectura es escassa i feta de materials pobres i poc perdurables.

Renaixement Carolingi (França, Vall del Rin)

Arquitectura influenciada per la romana i la bizantina amb les diferencies de:
- Canvi en la proporció, amb construccions de molta més alçada.
- Carcassa constructiva més rígida i estàtica, desprenent-se de l'agilitat constructiva articulada.
- S'amplien els elements plàstics per complaure les masses, sobretot en exteriors.
- Nova distribució de llums.
- Materials toscs, superfícies escabroses desapareixent el mosaic.

Any 476 d.c. Romul August és destronat per els Visigots germànics procedents d'Escandinavia.
Art Visigot

El visigots, molt romanitzats, s'expandeixen des de la Gàl·lia al Sud dels Pirineus establint la seva capital a Toledo cap al segle VI, sota dogma eclesiàstic.
- Influencia hispànica roma i bizantí.
- Planta basilical i planta de creuaria o "cruciforme" d'àbsida rectangular i coberta de volta o abovedada de mig canó.
- Capitells corintis i bizantins amb relats històrics i bíblics.
- Escassetat d'entrades de llum o forats en paret , finestres d'un sol forat.
- Origen de l'arc de ferradura.

Principal desenvolupament al nord de la Península Ibèrica gràcies què Recaredo es converteix al Cristianisme durant el s. VII, la cultura preromànica decau amb la invasió musulmana.

Art Asturià Serrala
"Picos de Europa"

- Grup aïllat de resistència cristiana que sent el màxim i més clar antecedent del Romànic.
- Arc de mig punt i peraltat amb cobertes de volta de canó.
- Abunden els contraforts.
- Decoració amb medallons d'alfiz o arrabà, enriquint l'humiltat del material.. (carreus o sillars ben treballats en cantonades i contraforts.)
2
1
1
2
3
3
Planta basilical
Medallons d'aliz o arrabà
Sillar o carreu
Arquitectura:

- L'organització de l'imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes.
- Escala monumentalista; conjunts constructius.
- Arquitectura concebuda com a fons o horitzó.
- Falta d'equilibri entre arquitectura i entorn.
- Aomposició lligada a la simetria, ampliança sense limits.
- Caracter dinàmic.
S'utilitza la quarta dimensió
- Sistema arquitravat
- Adopció del repertori (columnes, frontons, cornises, etc..) i principis de l'arquitectura hel·lenística.

- Ús d'ordres en relació a la construcció: adopció de normes al desenvolupament d'experiències concretes.
- Testimoni més significatiu de la civilització romana.
- Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors.
- La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins els nostres dies.


Cimbra o encofrat de volta
Tècniques arquitectòniques:
Donat la colossal grandària de moltes de les seves construccions, s'usava maquinària especialitzada:

- Grues: Màquinaria per elevar i distribuir càrrega.
- Corriola o politja : És una màquina simple, un dispositiu mecànic de tracció, que serveix per transmetre una força
- Bastides: Construcció provisional amb la qual es fan ponts, passarel·les o plataformes sostingudes per fusta, permeten l'accés dels obrers i el material a l'edifici que està en construcció o en rehabilitació de façanes.
- Encofrat: Un encofrat és el sistema de motlles temporals o permanents que s'utilitzen per donar forma al formigó o altres materials similars.
- Cimbra: encofrat en forma corba que fa de coixí a les dovelles; Clau ( pesa central) i Salmer (baixeres o coixineres de l'arc)
1. Timpà.
2. Acroteri.
3. Cimaci.
4. Cornisa.
5. Mútul.
7. Fris.
8. Tríglif.
9. Mètopa.
10. Règula.
11. Gota.
12. Tènia o filet.
13. Arquitrau.
14. Capitell.
15. Àbac.
16. Equí.
17. Fust.
18. Estries o canaletes.
19. Estilòbat
1 timpà del frontó
2 Acroteri
3 Cimaci
4 Cornisa
7 Fris
13 Arquitrau
14 Capitell
17 Columna
18 Canaladures
19 Estilòbata
20 voluta
21 Òvuls
23 Base
24 Tor
1. Timpà.
2. Acroteri.
3. Cimaci.
4. Cornisa.
5. Mútul.
7. Fris.
8. Tríglif.
9. Mètopa.
10. Règula.
11. Gota.
12. Tènia o filet.
13. Arquitrau.
14. Capitell.
15. Àbac.
16. Equí.
17. Fust.
18. Estries o canaletes.
19. Estilòbat
Materials de construcció:


Maçoneria o "mamposteria"

Pedra
Maó Mixt Construccions massisses i duradores.
Formigó

Adobi
Construccions pobres
Fusta

- Adopció de l'arc etrusc sistema de voltes o "abovedat".
- Ampliant el repertori tècnic, que soscava els principis Hel·lenístics.
- Espais de gran capacitat per a qualsevol funció.
- Construeix la base de l'arquitectura europea.
{
{
Edificis per a espectacles:
15 Amfiteatres
16 circs
17 teatres
18 termes

Arquitectura civil privada:
19 Domus:
20 Insula:

Obres d'enginyeria:

21 Ponts
22 Camins

Obres hidràuliques:
23 Termes
24 Aqüeductes
25 Fonts públiques

Obres militars:
26 Campament (Castrum)
27 Fossat
28 Muralla
29 Pretori

30 Vies públiques o calçades.

Volta estil canó; permetent la continuïtat de l'arc, resultant una arquitectura pesada i fosca per la necessitat de murs molt gruixuts.

Desenvolupen la volta de creuaria.
1
2
3
5
6
8
10
Modernisme Català
Ferro + Vidre:
Amb el ferro com a sostenidor en mínima expressió i el vidre amb la màxima obertura permetrà crear grans espais de gran lluminositat.

· Palau de cristall;
- Londres.
- Josep Paxton fou l’arquitecte que l’edificà en nomes 6 mesos, en mòduls prefabricats.
- Creat en 1851 per mostrar-hi els nous productes industrials de l’exposició universal.
* La producció és tant dolenta que William Morris decideix fomentar l’educació creant les Arts and Craft.
- Edifici de gran lluminositat i espacialitat.
- Edifici de 5 naus amb creuaries prou gran com per encabir-hi un arbre.

· La sala de les màquines;
- París.
- Edifici projectat per Ferdinand Dutert.
- una sola nau de 115m x 450m , un gran repte per la enginyeria de la epoca.

· Torre Eiffel;
- Monument d’exhibició de la tecnologia del moment.
- 300m d’alçada.
- Projectada per l’enginyer Gustave Eiffel.
- Arc sustentant estàtic.

“Cadira Thonet; primera cadira moderna, fusta forçada amb vapor, tècnica Austriaca.”


Grans magatzems: lafayette i Bon marche …

Biblioteques:
Bibliothèque Sainte Geneviève em Paris.

- Arcs Fajons de ferro amb filigranes (decoració).
- Llenguatge clàssic.
- Planta longitudinal de plaça central.
- Il·luminació zenital.
- Arquitecte Henri Labrouste

** Relació de l’arquitectura interior amb l’exterior.





- Origen Alemany.
- Estil que recupera el llenguatge formal del passat de manera superficial.
- Oposició a allò clàssic (Grècia i Roma), sobretot per part dels goticistes, estil neogòtic.
- Considerat com a revival gòtic. Frànça i Anglaterra.
- Estil Nacional a Anglaterra i Alamània, nacional cristià França rere la desfeta de Napoleó.
- Construcció adaptable a les inclemències meteorològiques del fred del nord.
- Amb ferro es creen plantes irregulars i funcionals d’estil “cottage” (construcció celta anglesa.) .
- El disseny es crea partint de models històrics i prototips d’ esglésies anglicanes.
- Nostàlgia o regressió al passat, tant en estils històrics com estils exòtics.
- Historicisme i eclècticisme (agafa trets identitaris d’estils diferents, sense criteri. ).
- Majoritària ment estils procedents del colonialisme britànic; estil Islàmic o Indi.
- Arquitectura pintoresca:
- Asimetria en planta i alçat.
- Cercant efectes amb relació a la natura.
- exotisme artístic;
- Llenguatge medieval ( gòtic, romànic, mudèjar, ...).
- Llenguatge oriental ( China, India, …).
- Llenguatge tradicional local.


· Contribucions;

- Debilitament de la escola clàssica, especialment en el món anglosaxó.
- Aparició del nacionalisme; fruit de descobrir llengües medievals a l’arquitectura occidental.

- Manteniment de l’artesania en contra de la producció industrial que alterava la naturalesa constructiva.
- Reconciliació amb l’edat medieval, les estructures dinàmiques gòtiques van ser model per l’us del ; ferro, vidre i el formigó.

Nous materials;
La revolució industrial produirà una gran oferta de materials com el ferro i el vidre, materials que sumats donaran lloc a canvis en els sistemes constructius coneguts fins el moment, motivats per la necessitat de crear nous edificis d'us urbà i industrial.

Urbans: Bancs, oficines, galeries comercials, grans magatzems.
Industrials: Duanes, estacions, molls, ponts i viaductes, fàbriques, molins, granges,

Aquests nous sistemes constructius van crear nous espais amplis, alts i de gran transparència i elegància, amb cúpules i voltes vidriades .

El Ferro:
- Amb el canvi de la fusta per el carbó s’estimula la producció a gran escala i baix cost del ferro.
- Procés que enfocarà el sector a la pre fabricació seriada.
- La fabricació en serie estimulà a la vegada una nova arquitectura que porta els elements sostenidors ala mínima expressió.
- Les primeres expressions amb aquests nous sistemes constructius foren en ponts, estacions i duanes.
- Llenguatge clàssic, pedra en exteriors i de ferro en interiors.

El Formigó:
Formigó romà = Còdols (guijarros) més sorra i cals.
Formigó modern = sorra, ciment i aigua.
- Nou element gràcies a la producció industrial.
- Primers usos per a testos i gerros de flors.
- Auguste Perret fou el primer arquitecte en utilitzar el formigó com element constructiu.
- Aparició de l’arquitectura del negatiu, fruit de l’encofrat.
- Apareix un nou estil escultòric, “l’arquitectura del negatiu”.
- Tècnica ideal i escaient per relacionar l’arquitectura amb la escultura.

Element que suscitaria polèmiques per:
- Quina era la seva naturalesa… ? d’estat líquid a solid, més dur que la pedra.
- Era un succedani de la pedra o amb característiques pròpies…?
- Siguen substitut de la maçoneria (“albañilería”) , era destinat a recobrir amb altres materials, o haurien d’estudiar una decoració acord amb el nou estil…?

La del formigó, és la tècnica més allunyada de la tradicional, amb un material al que li correspon un morfologia pròpia i produïda per un encofrat i el seu negatiu, amb formes compactes, continues i mollejades; idònies per l’Art Nouveau .

El Vidre:
Produït a nivell industrial aquest veurà abaratit el costo de producció i preu de venta.
· Pabelló real de brigthon:
- Cúpula e forma de ceba.
- Gelosies de gran simetria.
- Estil pintoresc donat per l’asimetria en planta i altimetria.
- Reivindicació de la arquitectura rural o vernacular.
- Revival al estil gòtic, donat per la restauració post napoleònica.

· Parlament Wesminster
- Charles Barry amb llenguatge més clàssic per la frontalitat.
- Augustus Pugin aporta l’estil gòtic.
- Ornamentació lineal de gran lleugeresa
- Sobra-carregat.
* kitchen nash brighton

Anglaterra:

· J.Ruskin, teòric pare dels Prerafaelites i rehibindicador de l’estil gòtic;
L’arquitectura ha de tornar al gòtic:
- Des d’una visió moral i alternativa a la civilització industrial.
amb una artesania emocional i de bon gust, contraposada a la producció en serie, qualificada de vulgar.
- Des d’un punt de vista estètic desenvolupant valors ornamentals i visuals.
- Amb sensibilitat pels colors i textures dels materials, i decoració amb escultura.










França:

- Gòtic només en esglésies.

· París: re organització de la ciutat fomentades per revoltar (sublevar) el poble, partint de l’arc del triomf s’hi despleguen radials amb sistema dictatorial creat per Hausmann, valorant monuments existents com Notre Dame, el Panteó romà, la Madeleine i, ampliant el Louvre.

· Eugene Violec-LeDuc; teòric, restaurador i arquitecte, retorn al gòtic amb la lliçó per la tècnica estructural, molt més funcional. Inici de l’arquitectura moderna.
- Edifici en funció d’una estructura prèvia que actua com a esquelet.
- Sistema de construcció nacional que donà lloc altres variants nacionals.

* Com a restaurador, LeDuc volgé retornar als monuments medievals la funció en una societat moderna, tot i que amb poc respecte arqueològic, com es pot observar a Carcasona.




Neomudejar:
- Estil neoclàssic espanyol.
El Romanticisme: Eclecticisme.
Opera Garnier
- Estil barroc però amb cúpula de ferro i vidre.
- Estil Neobarroc.
- França Napoleó III.
- Dissenyada per que la classe alta es relacionés.
- gran importància en vomitoris i galeries, llocs de reunió.
- Edifici exemplar per a la majoria de teatres i òperes importants, principal ment les sales de cinema, art de naixement neoclàssic, segle XIX.

Escola de Chicago.

· Precedents:

- 1791 independència d’Amèrica.
- Necessitats per a un nou país.
- Mitjans de segle XIX els EEUU viu una situació determinada per:
· La producció industrial i la demanda que aquesta genera de grans espais interiors i il·luminats.
· Comercialització de productes que necessiten; magatzems i botigues.
· Demanda d’espais per a l’administració de l’industria i comerços com les oficines.
· Desenvolupament industrial i comercial atrau a nous habitants i cal crear habitatges.
· Necessitat d’estructures pel transport de persones i mercaderies; estacions de tren. (*aero)
· Necessitat de distreure i crear activitats culturals per a la nova població; teatres, estadis, etc.
- Mitjans que van contribuir a l’edificació d’aquests edificis:
· L’acer; anys 50 del segle XIX (substituint el ferro colat.) .
· L’elevador; anys 60, grua hidràulica fins els anys 90 que es substituïda per l’elèctrica.

La Amèrica urbanística:
- Evolució: assentaments - colonitzadors - colònies - ciutats.
- Fins la independència l’urbanisme no era estricte amb cap context històric, simples assentaments.
- Un cop independitzat el país es generen noves necessitats infraestructurals, com ara;
· Societats de serveis i funcions; escoles, hospitals, teatres, auditoris i museus, fabriques,
comerços, aeroports i estacions de ferrocarril.
· Amb la industrialització agrícola; construcció de ponts, viaductes, ferrocarrils i autopistes.
· una urbanització de tot el territori, on la ciutat és el nucli de màxima concentració.

L’encarregat de fer aquesta organització, principalment la part Oest dels EEUU fou el president Thomas Jefferson.15801 - 1809.

- Principis de segle XIX es creen els primers plans de desenvolupament per a ciutats com per exemple N.York (1811) Península de Manhattan:
· Seccionada en parcel·les en forma de malla, les avingudes longitudinal ment i els carrers transversals.
· Les vivendes quedaran relegades a la perifèria.
· Amb una extensió superior a la necessària, evolucionant a centre de negocis.
· Agrupant la majoria de rasca cels, concentrant un major grup de serveis, aprofitant el terreny i adquirint símbol de poder econòmic. Sent aquests els protagonistes.

El 8 d’octubre de l’any 1871 un gran incendi devastà la ciutat de Chicago, impulsant la necessitat deuna nova tecnologia constructiva, allunyada de la fusta , material amb el que era construïda la ciutat en més d’un 70% i que contava amb més de tres cents mil habitants.
.



Escola de Chicago:

Escola laboratori per la nova arquitectura, impulsada rere el gran incendi que crea la necessitat de una nova tecnologia constructiva.

- Estructura d’esquelet en acer.
- Noves màquines; ascensor, telèfon i missatgeria pneumàtica.
- Estil protagonista en hotels, magatzems, oficines de grans dimensions i múltiples plantes.
- Dues generacions principals:
1era; William Le Baron Jenny, William W Boyington, JM van Osdel.
2a i aprenents de Le Baron Jenny; Daniel H Burhan, John W Root, Martín Roche i
Louis Henri Sullivan inventor del rasca cels.


· Baron Jenny 1832 - 1903
Ingenier i professor a l’escola politècnica de París i enginyer militar durant la guerra de successió.
- S’estableix a Chicago l’any 1868 com a professor a l’escola de Michigan.
- Va perfeccionar l’estructura d’esquelet en acer, augmentant l’altura i alleugerant el gruix de pilars, creant una cobertura major de vidre i gran il·luminació.

· Leiter building
- Primer edifici d’esquelet en acer, exterior pilars d’obra i interior amb muntants metàl·lics, concessió al gust de l’època i la tradició.
- modernitat per la gran vidriera i clàsic per la falta d'obertures i planta lliure.
- Articulació vertical.
- Decoració clàssica capitells / arcs / dobles columnes.
- Decoració estil “ Art Nouveau ” estil floral.














· Louis Henri Sullivan.1856 - 1924

- Inventor dels rasca cels, inspirant-se amb Richarson.
- Desplaça-ment de l’estructura portant a l’interior, convertint la façana en diafragma format per aparells decoratius plàstics.
- Arquitecte format a l’escola de Belles arts de París.
- Personatge complex i dual, tendeix a buscar un etil aportat per els estils clàssics,
- Entrà a treballar com a delineant a l’atelier de Adler.
- Busca una tècnica nova per a una ciutat nova com és Chicago, juntament amb Adler, “Adler&Sullivan” (empresa conjunta).
- Primeres obres de gran decoració, depurant-se fins trobar el seu propi estil, prop del 1876.
- Edifici com a organisme únic; pensat en global, d’espai lliure i semblant a una ciutat, circulant entre carrers i places.



· Auditori de Chicago:
- Teatre, hotel i oficines.
Més refinat que l’edifici de Richardsson.
- Sòcol més tosc que la façana, feta de material més fi.
- Gramàtica ornamental de Owen Jones.

· Henry Hobson Richardson: Precursor i inspirador dels rasca cels; edificis amb sòcol i cornises.

· Wainwright Building: 1891
- Edifici amb planta en forma de U.
- Primer rasca cels, tot i contar amb 10 plantes.
- Façana plàstica formada per sòcol, cos entre mig i subtil cornisa.
- Façana inspirada en l’Art Nouveau.

· Magatzems Carlson 1899 - 1901 : sòcol, cos inter mig d’organització horitzontal.

William Morris:

- Seguidor de Ruskin.
- Estudiant de teologia que formà part del grup Prerafaelites.
- Socialista.
- Pintor i dissenyador.
- Empresari.
- L’art hauria de ser fet per l’home i per a l’home. rebutjant la industria del disseny.
- Va lluitar per aconseguir millores socials i estètiques mitjançant la unió de l’art i l’ofici a traves del disseny, la poesia y sobretot donant conferències.
- Va crear diferents firmes de disseny de tot tipus d’objectes de decoració i domèstics d’ús diari.
- Creà dissenys caracteritzats per l’us de la gramàtica de la ornamentació.
- Dissenys inspirats dels entrellaçats de relleu celta i il·luminacions (il·lustracions) de llibres medievals.
- Dissenys d’inspiració amb la natura; margarites, mara selva, violetes, ocells i dracs.
- Tot i rebutjar la industria se’l considera la base del dissenya industrial del segle XX.-
- La producció que ell proposava incrementava el cost de producció, encarint els preus i reduint el ventall de clients a aquells més adinerats i no al gran públic com ell hages volgut.


Arts&Craft Exibition Society 1888
- Associació fundada per W. Morris juntament amb la Century Guilde i altres dissenyadors independents.
- Organització d’exposicions aconseguint grans èxits i donaren coherència a l’esforç de les iniciatives precedents en disseny.
- Dissenys en forma caixó: d’estil en taulons i caixons relacionats amb la simplicitat Prerafaelita d’esperit medieval, japonessisme i vernacle.
- Estil que no va progressar al país d’origen; Anglaterra, però que anirà a més a:


País Denominació

Anglaterra Modern Style
Bèlgica i França Art Nouveau
Glasgow Art Nouveau tardà.
Alemanya Jugendstil
Itàlia Stile Liberty
Catalunya Modernisme

Les Arts & Crafts ( arts i oficis.)

- Reacció per la poca o absenta qualitat dels objectes produïts per mitjans industrials.
- La presentació fou durant l’Exposició universal de 1851 a Londres, amb el Palau de vidre.
- Volien tornar als oficis segons la tradició medieval; l’’artesania.

Aparició relacionada amb:
· Les escoles estatals de disseny 1835, amb l’objectiu d’augmentar el nivell de contingut estètic dels productes fabricats industrialment; unir art i industria.
Difós per el professor Ruskin membre de la germandat Prerafaelita inculcant: la fidelitat de la natura; caracte moral de l’art.

· Museu de South Kensington (Hery Cole, 1855):
- Museu de les arts i els mobles.
- Relació de les escoles estatals de disseny.
- Exposició d’artesania de tots els països i de totes les èpoques.
- Objectiu; refinar el gust públic amb l’educació.
- Repte; motivar la creació d’obres originals.
- Triomf; l’augment de nombrosos dissenyadors anglesos.
Generà la creació d’una escola de disseny amb la pedagogia gramatical de l’ornamentació, amb l’objectiu de formar treballadors de l’industria.
C.Dresser: professor de disseny basat en l’energia i el ritme de la natura.


· La gramàtica de l’ornamentació (Owen Jones 1985. )
- Proposa la geometria plana.
- Influencia de l’orient.
- La inspiració per les formes naturals.


· Els dissenys de Macmurdo (principis de la dècada de 1880. )
- Dissenys de mobles.
- utilitzant la línia recta precursora del Art Nouveaus geomètric.
- Utilitzant la línia corba precursora del Art Nouveaus orgànic.
- Fundador Century Guilde: associació dedicada a la decoració d’interiors. similar a Morris&Co.





Característiques:

- Estil internacional (1890 - 1910).
- Estil de l’estètica per l’estètica.
- Sense referència amb els models antics.
- Gran preocupació per l’ornamentació i allò decoratiu.
- Protagonisme de :
- La línia; ondulant o recte.
- Bidimensionalitat.
- Domini de l’asimetria; simetria resultat d’asimetries aïllades.
- Aproximació de les arts majors i menors; veritables obres d’’art en coses quotidianes.
- Artistes de caràcter interdisciplinari .
- Tota producció artística és caracteritzada per de producció d’autor.
- Interpretació deuna espiritualitat redimint l’industria; ¿ingenuïtat o hipocresia?

Urbanisme:
- Neix com a disciplina a finals del segle XIX; promogut per el creixement de les ciutats i la Revolució industrial.
. obeeix a dues qüestions, la qualitativa i la quantitativa.
- Reformadora: Owen i Fourier tots dos ideòlecs busquen solucions per la comunitat en colònies socialistes.
- Conservadora: Hausmann buscant solucions monumentals amb interessos polítics; Pla de París.

El modernisme suposarà combatre l’eclecticisme:
- Recerca de una ciutat viva i fidel per la nova societat.
Embellir les ciutats i lluitar contra les tètriques ciutats ennegrides i aglomerades de barris obrers.
- Predilecció per:
- La línia i superfícies ondulants.
- Buits airosos.
- Balcons sortits.
- Ornamentació que aten l’aspecte psicològic i antídot de ciutats industrials: Guimard i Gaudí.
- Continuïtat d’estils entre espais interiors i exteriors.
L’exterior arquitectònic és determinat des de l’interior.

Conflicte científic entre interessos comuns i privats, resolt per:
Tony Garnier amb el seu projecte de ciutat industrial.
Le Corbusier, Gropius i Oud.


Art Nouveau geomètric

Gran Bretanya:
L’art Nouveau és vist com a malaltia de l’ornamentació i estil massa estètic.
País Denominació

Anglaterra Modern Style
Bèlgica i França Art Nouveau
Glasgow Art Nouveau tardà.
Alemanya Jugendstil
Itàlia Stile Liberty
Catalunya Modernisme






Belgica

- Modernisme.
- Brussel·les.
- Art geomètric.
- La indústria genera economia, i aquesta genera burgesia i socialisme.
- Gran economia, burgesia i socialisme donen origen a una nova arquitectura.
- Influenciats per les Arts&Craft.

· Samuel Bing
- Marxant d’art alemany.
- Exporta art dÈuropa a Japó i del Japó a Europa.





· Victor Horta
- Bèlgica.
- Arquitecte decorador que impulsa les arts majors des de les arts menors.
- Influenciat per la característica del ferro per les seves qualitats estètic- decoratives i tècnic constructives. Violet le Duc i Eiffel.

· Casa Tasen,
- Façana còncava convexa.
- Estructura de ferro i esquelet d’acer.
- Austeritat total , sense gran decoració.
- Gran sala d’actes que l’anomenen ; sala de maquines d’un vaixell.
- Façana acoblada a l’interior, ben relacionats.
- Interior de gran moviment, policromia amb diferents materials.
- Acer, marbre, mosaics, fustes nobles i vidrieres en sostres.

· Henry van de Velde:
- Pintor dedicat a l’arquitectura, el disseny de mobles i decorador.
- Exiliat de París per falta de èxits.

· Casa Etvalut, casa del poble i casa museu.


Glasgow:

- Modernisme geomètric.
- Relacionat amb la revolució industrial.
- Apareixen grups de debat per les avantguardes europees.
- Grup destacat “ the Glasgow boys” que pasaran a ser, pintors, decoradors i arquitectes relacionats amb l’escola d’arts i oficis ARTS&CRAFT.
- Dirigit per l’arquitecte Charles Rennier Mackintosh acompanyat per la seva dona la pintora Margaret Mac Donald, la seva germana i Herbert Mac Nair.

· Machintosh 1868-1928
- Arquitecte, decorador i aquarel·lista.
- Considerat com la persona amb més capacitats del moment.
- Formació com a decorador i restaurador especialitzat en sales de té.
- Línial.
- Verticalitat.
- Compartimentació.
- Disseny des de l’interior.

· Escola de les Arts de Glasgow.
- Simetria pertorbada o asimetria compensada.
- Desenvolupament horitzontal.
- Diferencia entre façanes.
- Utilització del ferro de manera ornamental.





Art Nouveau o Modernisme

- Estil molt molt estètic; LA cerca de l’estètica.
- Arrels:
· Pintures de:
- Blake; Món imaginari de rara elegància i instint decoratiu fora del comú, exposició
d’aquarel·les per a la divina comèdia de la Real acadèmia 1893 que influeix als Prerafaeltites.
- Munch i Van Gogh; per els perfil ondulants i composicions planes.

· Simbolistes; Touluse Lautrec, Gaugin i Navis.
· Japonessisme: inici amb la cromo-xilografia (gravats en fusta. ) de papers per embolicar.
· Descoverts per Braquemon 1856 que va entusiasmar a Whistles (estudiant de París. ).
· La Participació de Japó en l’exposició de Londres de l’any 1862.
· Gran acollida a Londres, on s’obriren botigues d’bjectes xinesos i japonesos.
. Objectes de tots els àmbits; mobles, teixits, papers, ceràmiques.

Godwin dissenyador de mobles aparador
White house de Whistler: vidimensionalitat, lineal, asimètrica i lleugeresa. ( Casa urbana q experimenta influencia oriental modificant la essència estructural. ).

- Asimetria.
- Sense volum.
- Sota la línia.
- Planta servei.
- Planta senyorial.
· Art Nouveau curvilini: orgànic.
· Art nouveau rectilini: geomètric: ( Machintos).
Modernisme Alemany.

- De gran austeritat.
- Modernisme geomètric.
- Ruptura total de l’estil Barroc.


Otto wagner
- Depuració de la línia clàssica.
- Cercant la llum utilitzant els vidres en sostres.
· Cases majòliques (amb enrejolat en façanes.)
· Casa postal “Postparkasse”

Karlplatz; art nouveau present només en entrades de metro.

· Palau de la sucessió.
- Modernisme geomètric.
- Decoració naturalista vegetal.
- Influencia egípcia “ murs talussos”.

Colonia Mathilde Mhohen
- Cases per artistes, amb sales d’exposicions.
- Torre nuncial “en forma de ma amb els seus cinc dits”.

Hoffman:

·Sanatori Purkerdorf:
- Simetria.
- Modernisme geomètric.
- Graduació de plans, un pla rere l’altre.
- Graduació en finestres, més petites a dalt i més grans a baix, gradualment segons laentrada.
- Il·luminació acuradament estudiada.

· Palau Stoclet
- Modernisme geomètric.
- Interior geomètric.
- Gran ostentació de materials i pintura.
- Lliure d’elements barrocs i rococós.
- Formes caixó i rectilini influenciat per Mackintos influenciat per Oldrich.
- Fustes nobles i lacades.


Art Nouveau curvilini.

- Protagonisme de la línia ondulada.
- Inspirada en la forma del fum o el fuet (làtigo).
- L’ornament s’apodera del dibuix i el cos dels objectes, des de dins.
- Inspiració en la força de la vida.


França
- Modernisme tridimensional.

· Casa Gimard París.
- Façana tridimensional i volumètrica.
- Façana asimètrica.
- Art Nouveau impur, historicisme reminiscències històriques del Barroc o rococó.
- Embelliment de les ciutats.
- En especial les entrades de metro, de ferro i gran virtuositat de temàtica floral.


Casa Castell Berenguer 1894-1898
- Decoració ostentosa.
- Horror vacui.


Alamania estil orgànic:
1890 curvilini - 1905 Curvilini
- Estudi de fotografia “Elvira” - Japonessisme asimètric. - Beherems: Fàbrica AEG
Modernieme Català

- Es considera Barcelona com la Atenes del modernisme.
- Modernisme orgànic, Medievalisme.
- Renovació de les idees estètiques a Catalunya unides a:
- Indole polític:
- Renaixensa; moviment amb inici al segle XVIII per uns i el 1833 per a altres.
- Adquireix consistència arrel de la fundació del Centre català.
- Objectiu del centre: unir tots els catalanistes per millorar el país català per arribar a l’autonomia.
- Burgesia enriquida que desitja ostentar i demostrar la posició econòmica.
- L’ornamentació modernista va ser ideal per ostentar.
- Disponibilitat de grans parcel·les sense edificar en els millors llocs de l’Eixample.
pla Sardà 1950
- Aparició de botigues edifici; centres grans magatzems.

- Característiques:
- Estructuració espacial que arribarà formes lliures, riques i personals.
- Expressió d’art en la totalitat; Arquitectura i arts plàstiques integrades.
- Actituds independents però amb trets comuns.
· Modernisme de la Renaixença: Figures polítiques: Domenech i Montaner
Puig i Cadafalch Historiadors.
Josep Vilaseca.
- A la creació de noves formes s’inclou el neomedievalisme.
- Modernistes manieristes: eclecticisme. combinació elements del:
- Art Nouveau.
- Jugenstil.
- Secessión style.
- Renaixença.

- Elevat nombre d’obres de qualitat divers.
exemple a destacar: Rafael Maso: influencia de l’art nouveau europeu.
Aparició elements Art Déco - obra Original.


· Leonardo Benévolo
- veu les primeres obres del nou estil; 10 anys abans de l’edificació de la casa Tassel de Victor Horta. 1893.
- Editorial Montaner y Simón 1881-1886
- Restaurant Exposició 1888







· Arc del triomf 1888
- Josep Vilaseca.
- Entrada exposició Universal.
- Influenciat per l’art clàssic i l’art islàmic.

· Domenech i Montaner.
- Palau de la música.
- Hospital Sant Pau.

Gaudí: (Reus 1852-1926 Barcelona)
- Concepte de l’arquitectura el color.
- No és la representació del típic Modernisme Català.
- Si l’arquitecte no estigués sota la influencia de la funció i la ideologia, arribaria a cotes impensables.
- La figura més gran de l’estil a nivell mundial.
- Originalitat creativa; porta les possibilitats de l’estil a la màxima conseqüència. (Cas aïllat.)
- Irracionalitat contraposat al racionalisme de la civilització industrial.
- Obra sacre, que s’ofereix a Deu, ex; Sagrada família i Parc Güell.
- Sacre sota la versió mediterrània i catòlica. Colors inspirats dels Fauvistes.
- Similar a un barroc tardà; d’impuls creatiu i fantàstic que li ve de Deu i torna a Deu.
- L’art relidiós és l’art de la imatge;
estructura = imatge
estructura és color. vidres i rajoles.
imatge és color =
- Materials; Ciment, totxo, ferro, etc…
- Estructura i decoració son un de sol, son el mateix.
- El seu art te per objectiu principal l’expressió i decoració en contra del racionalisme i la
funcionalitat.
- La seva arquitectura demostra que s’aconsegueix majors metes i possibilitats, si no existís el fre de:
- La ideologia social (plena de prejudicis.).
- L'obstinació de mantenir la creació artística en l'àmbit de l'útil.
- Ús de l’arc parabòlic.
La tècnica al servei de la imaginació, suposa una major dificultat que, al servei de la raó.

Olbrich projecta els edificis, la distribució del terreny, la decoració, els jardins, la decoració per les exposicions, la publicitat i inclòs la vaixella i els uniformes per els cambrers.
De l’arquitectura fins al vestuari del servei.



- Obra
· Palau episcopal de Astorga.
· Sagrada família
· Casa de los Botines.
· Palau Güell.
· Casa Vicenç.
· Casa de les Teresses .
· Casa Calvet




· Sagrada família
- Plasticcitat, volums plàstics corbats.
- Verticalitat gòtica + Barroc = Contemporani.
- 15 Torres; 12 apòstols + Crist +9 Josep + Sant Joan.
- Gablet.
- Crucificció de Subirach d’astil cubista.

· Casa Batlló
- Estil orgànic.
- Graduació de finestres en relació a la necessitat, tant en finestres exteriors com interiors.
- Graduació cromàtica per alçades i entrada de llum, més clar interior més fosc a superior.

· Pedrera
- Forja.
- Pati intern.
Protorracionalisme

- Característiques formals, tècniques i ideològiques Segle XX.
- Origen; l’arquitectura del segle XX té el seu origen al secle XIX
- Canvis socials:
- Revolució industrial genera un augment demogràfic de ciutats que necessiten de:
- Vivendes dignes.
- Espais servei: oficines, botigues i estacions.
- Canvis tecnològics.
- Segona revolució industrial:
- L’acer substitueix el ferro.
- El formigó armat substitueix el formigó.
- La Dinamo; que genera electricitat que produeix: - La llum amb la bombeta.
- L’ascensor.
- El telèfon.
- Més tard apareixeria el motor d’exploció, produint; el vehicle, l’avió i els vaixells dièsel.

- L’acer, el formigó, el telèfon i l’ascensor permeten nous serveis i funcionaments;
Hotels, edificis, oficines.



Neixement de l’arquitectura Moderna:

- Nova estètica, sense referències al passat.
- Basada en els nous materials i processos industrials.
- Proposa:
- La revisió del significat de l’arquitectura, l’arquitectura com a espai habitacle.
- L’ornamentació i el bon gust rellevades a secundàries.

· Berlague: Crear espais, no dissenyar façanes (Borsa d’Amsterdam.).

· L’estètica radica en la funció:
- Distribució harmònica.
- Llum convenient. Donen bellesa a l’edifici.
- Integració amb l’entorn.

L’ús de volums i espais amb criteris nous:
- Desaparició plàstica, els volums son purs i forts. (Modernisme geomètric.).

L’ús de nous materials:
- Formigó introduït per Perret.
- Visual i estructuralment que l’arquitectura arc i travada (Grècia.).
- Vidre:
- Material del que s’esperava una nova cultura…
- Qualitats reflexives i il·lusòries, ex; Casa de Vidre de Bruno Taut.
Utilització de nous processos industrials: creació d’elements constructius estàndards prefabricats.
- Debat Werkbund.
- Treballadors com unitats bàsiques.

Resultats i realitats pràctiques
- Prejudicis sobre la possibilita de nous materials. excepte: Escola de Chicago

·Política:
· Ideologia liberal (Contradicció amb les maneres de construir.).
- 1 era Meitat del XIX, nacionalismes.
- 2 meitat del XIX, imperialisme (Bismark) Alemanya.
· economia:
- Colonialisme.
- Grans industries; monopolis que acaben amb la lliure competència. (Rokefeller.).

Bismark i Rokefeller van arruïnar un sistema de competència individual.

· Dicotomia entre arquitectura (artistes) i constructors (enginyers): menor en els EEUU.
· Racionalisme estructural de Violec le Duc, recollint el llenguatge gòtic aplicant.la al ferro,
Sistema estructural esquelètic.
· Metodologia de les Arts&Craft.
·Els americans; Richardson, Sullivan y wright amb els Rasca cels.
·Revolució estètica de l’art Nouveau.
· Edificis industrials anònims: Fàbriques, carboneres, elevadors de gra, ...van ser un ventall de inspiració.
Perret
- Carèncias evidents en: l’urbanisme;
- No hi ha alternatives a la urbanística tradicional front;
- 1 Creixement de ciutats que obliga a; noves edificacions i infraestructures (clavegueram,
electricitat.).
- 2 naixement de les perifèries: amplia els problemes urbanitzatius de les urbs.

Deceni precedent a la primera guerra mundial, el debat cultural s’accelera; les noves tendències es van presentar a intervals, cada vegada més breus, desgastant-se amb major rapideça.
Decoració de plàstica a cromàtica, modernitat = menys decoració
cotxes de ferro sostres de vidre.
Llenguatge racionalista relacionada amb el llenguatge clàssic colum= sost vidre=sostin.
Full transcript