Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

LITERATURA DELS ANYS VINT I TRENTA

No description
by

Joana Maria Sastre

on 18 May 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LITERATURA DELS ANYS VINT I TRENTA


LITERATURA DELS ANYS VINT I TRENTA: LA PREGUERRA
1. Context històric i social
2. POESIA: característiques i autors
3. NARRATIVA: característiques i autors
4. TEATRE: característiques i autors

Referències en el llibre de text: tema V (p.231, 237..., 192)
CONTEXT:
1923:
Dictadura
de Primo de Rivera
14 d'abril 1931:
II República Espanyola i proclamació de l'Estat Català
(per part de Francesc Macià)
-coincideix amb crisi política i social: gran depressió general.
-
IMPULS CULTURAL, ENSENYAMENT...:
reforma agrària (amb oposició dels grans propietaris rurals), de l'ensenyament (laic: limitació del monopoli dels col·legis religiosos)...
1932: Estatut d'Autonomia de la Generalitat de Catalunya--Català, llengua pròpia i oficial.
1
936: Cop d'Estat franquista i Guerra Civil (1936-39): victòria de les tropes feixistes de Franco.
Inici de la dictadura fins al 1975.
-intel·lectuals: exili a Europa i Amèrica/ clandestinitat i resistència.

LITERATURA:
-->
Noucentisme
--->nous corrents (
avantguardisme, postsimbolisme, novel·la psicològica
...)
Generació d'escriptors nascuts a finals de segle XIX i que havien començat a escriure en aquests anys: GENERACIÓ SACRIFICADA.
POESIA
De tradició SIMBOLISTA:
Carles RIBA
NEOPOPULARISTA:
Josep M. de SAGARRA
AVANTGUARDISTA: SALVAT-PAPASSEIT/JUNOY,FOIX, DALÍ...
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
NARRATIVA:
crisi de la novel·la
Autors del Modernisme: Víctor Català, P. Bertrana, J.Puig i Ferreter...
Novel·la psicològica:
Carles SOLDEVILA
Nova generació: Miquel LLOR, Mercè RODOREDA.
Novel·la de crítica social: Vida privada de Josep M. de Sagarra.
TEATRE
comèdia burgesa: C. SOLDEVILA
crítica social: JOAN OLIVER
de tradició romàntica: J.M. de SAGARRA

Marià Manent (
1898-1988)
•deixeble de Carner, la seva poesia evolucionà del noucentisme al simbolisme
• També conrea l’assaig literari i artístic, el dietari i la traducció de poesia —sobretot de poetes anglesos i xinesos.


Tomàs Garcés
(1901-1993)
tradició clàssica + tradició popular -- lirisme i somni, Món intel·lectualitzat. situat a les zones superiors de l’esperit.


Clementina Arderiu
(1889-1976)
Esposa de Carles Riba.
Fusió de les formes populars del cançoner i influència de Carner.
La seva obra, com la de tots els companys de generació, es va veure tràgicament interrompuda per la guerra i l’exili.
LITERATURA NEOPOPULARISTA
: inspiració en la literatura popular (formes, temes, rima, ritmes...), reelaboració culta, influència de Verdaguer.
Sobretot cal parlar de JOSEP MARIA DE SAGARRA.

p.238
Corresponsal de diaris, poeta, narrador i dramaturg de gran producció.
POESIA: neopopularisme i predilecció per la cançó, tendència a la narració poètica o poema narratiu:
Cançons de rem i de vela
. Musicalitat, poesia senzilla...
TEATRE: més de cinquanta obres, ús del vers en la majoria d'obres, teatre dramàtic i teatre costumista, sentimentalisme.
L'hostal de la Glòria, El cafè de la Marina
NARRATIVA: novel·les i contes:
Vida privada
(descripció i crítica de la societat barcelonina)

---> Informacions d'obres al blog
TIPOLOGIA DE NARRATIVA: ---------p.237
1.
Continuïtat del Modernisme
(novel·les rurals, decadentistes...):
JOAN PUIG I FERRETER
VÍCTOR CATALÀ
PRUDENCI BERTRANA
2.
Novel·la psicològica
: intenten mostrar l'
interior dels personatges
, el motiu ocult del seu comportament, les seves pors i els seus dubtes... Se solen situar en un ambient burgès i s'analitza el món interior (
normalment de personatges femenins
) marcat per desenganys, inadaptació, sexe... Es recorre a la narració a partir d'evocacions i suggestions del passat i del
flux de consciència a partir de la tècnica del monòleg interior
. Influeixen autors com A.Gide, M.Proust, Kafka, V, Woolf i sobretot James JOYCE.
Els que estan vinculats al Noucentisme:
CARLES SOLDEVILA
La nova generació:
MIQUEL LLOR
MERCÈ RODOREDA
(primeres obres, per exemple
Aloma
)
3.
De crítica Social
: ironia, personatges plans, avantguardisme (
Vals
de F.TRABAL o Josep Maria de SAGARRA a
Vida privada
)
4.També es fan CONTES (S. ESPRIU, Calders) i PROSA PERIODÍSTICA (llibres de viatges, memòries): Josep PLA. [Els estudiarem en parlar de la postguerra]
TEATRE
Crisi----Mancomunitat: crea Escola Catalana d'art Dramàtic (Adrià Gual)
GÈNERES:
comèdia burgesa(ironia, superficial, embolics, final feliç): CARLES SOLDEVILA (
Civilitzats, tanmateix
)
crítica social: JOAN OLIVER
tradició romàntica (teatre poètic): JOSEP MARIA DE SAGARRA
altres: teatre popular: sainets, vodevils...
Carles Riba
(1893-1959)-------PÀGINA 231-232
Es llicencià en dret i en lletres.
Destacà en la traducció d’obres clàssiques.
Professor a l’Escola de Bibliotecàries, a la Fundació Bernat Metge i a la Universitat de Barcelona.
Escriu crítiques en diaris i revistes.
Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Amb Clementina Arderiu viatjà a Itàlia, Alemanya i Grècia.
La guerra --- Riba es va exiliar a Bierville, prop de París.
L’any 1943 retornà a Catalunya -- portaveu dels escriptors catalans i dels símbols de la represa cultural.

Traduccions:
•Sobretot dels
clàssics grecs
: destaquen una traducció de
L’Odissea
en hexàmetres, el 1919, i una segona, el 1948.
També algunes de les principals tragèdies de
Sòfocles, Xenofont, Èsquil i Eurípides
, i versions de
Hölderlin, Kavafis, Rilke i algunes històries de Poe.
CRISI DE LA NOVEL·LA (també a nivell europeu): la darrera publicada era del 1912 (La vida i la mort d'en Jordi Fraginals). Amb el Noucentisme, predomina la poesia.
DEBAT SOBRE LA NOVEL·LA
. Calia recuperar:
el públic lector de narrativa
era necessari fer novel·la per contribuir a consolidar el català
ja que és el gènere de més difusió.

Josep M. de Sagarra: article «La por a la novel·la», 1925
. En el qual defensava el gènere novel·lesc, les llargues novel·les entretingudes escrites en català i que parlessin de la vida del país.
ES REPRÈN LA NOVEL·LA: gràcies a condicions favorables
editorials noves
diaris i revistes
i premis literaris.
Joan Puig i Ferrater
(1882-1956)
Fou un novel·lista tardà, provinent del teatre modernista, que es mantingué fidel als seus orígens, la qual cosa li va crear un sentiment de marginació entre la intel·lectualitat de l’època. Algunes de les seves novel·les són autobiogràfiques i d’altres més estrictament de ficció.
Cal destacar: Servitud (1926) i
Camins de França
(1934),
J
osep M. de Sagarra
(1984-1961)
Origen noble.
Volia professionalitzar-se-
Conrea tots els gèneres.
Exili a París i Polinèsia.
Periodisme: a “El Sol” de Madrid com a corresponsal des de Berlín i, sobretot, a “La Publicitat”, en el qual féu la crítica teatral i articles sobre temes diversos.
Retorn i dedicació a traduccions: Divina Comèdia.
1945: aixecada la prohibició de fer teatre en català, ell reprèn la tasca.

Obra poètica: POESIA NEOPOPULARISTA.
predilecció per algunes formes poètiques, sobretot la cançó
tendència cap a la narració poètica o poema narratiu. Recordem:
Cançons de rem i de vela.

Obra teatral
• Intent de professionalització.Més de 50 obres.
Teatre en vers: POEMA DRAMÀTIC.
Molt popular, sentimental, triangles amorosos, final feliç, penediment o perdó com a solució final, recorda Àngel Guimerà o F. Soler: "el sentit de la terra"
Rondalla d’esparvers (1918),
L’hostal de la Glòria (1931)
El cafè de la Marina (1933),
La ferida lluminosa (1954).

Obra narrativa
• Tres novel·les i uns quants contes. Hi defineix una societat, entre l’elegia i la nostàlgia.
Obres destacades: Paulina Boixareu (1919),All i salobre (1928) i
Vida privada
(1932, premi Joan Crexells),
POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA
(POSTSIMBOLISME
)------------p-231
SIMBOLISME:

moviment poètic
francès
hereu del romanticisme, el parnassianisme, el modernisme...
s’oposà radicalment al naturalisme zolià i al positivisme.
POESIA simbolista:
hermètica, difícil
lliure
en la forma —utilitzaven el vers lliure—
pretenia reinstaurar el misteri en la realitat quotidiana a través de
suggestió dels símbols
metàfores...
EL POEMA és considerat autosuficient, intel·ligible a partir de la intuïció.
Intenten aconseguir la
POESIA PURA
• Poetes francesos més representatius:
Baudelaire
, Rimbaud, Mallarmé, Moréas i Valéry.
• Altres artistes i filòsofs d’altres cultures afins (o que donen lloc) al simbolisme: John Keats, Schiller, Hegel, Hölderlin, Novalis, Wagner, Edgar Allan Poe, Whitman, etc.

POETES DESTACATS EN LA LITERATUCA CATALANA:
Marià Manent, Tomàs Garcés, Clementina Arderiu i, sobretot,
CARLES RIBA
.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

(Palma, 1913-1938)
A Barcelona va estudiar filosofia i lletres, on inicià la seva amistat amb Carles Riba i amb el seu company de curs Salvador Espriu.
El 1935 va anar a fer el doctorat a Madrid, on el sorprengué la guerra. No es va poder incorporar a files a causa de la seva salut precària, però tornà a Barcelona per col·laborar en les tasques de reraguarda.
Va caure malalt dels pulmons i fou ingressat en un sanatori del Montseny, on morí el 1938.
OBRA
A causa de la seva mort prematura, només va escriure tres llibres.

Nou poemes
(1933) està perceptiblement influït per Gabriel Alomar (ultraisme), l’Escola Mallorquina i la poesia pura (Paul Valéry, Jorge Guillén i Carles Riba).

Quadern de sonets
(1934) traslluu l’adopció de l’estètica barroca culterana.

Imitació del foc

(publicat pòstumament el 1938) demostra el domini absolut de tots els ressorts literaris.
En l'edició de 1938, la presentació és de Carles Riba.
Rosselló-Pòrcel va dedicar
Imitació del foc

al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu.
Representa la culminació de la seva trajectòria literària.
Hi palesa un gran domini de l'idioma.
S'hi troben
ressons de la seva preocupació per la literatura castellana
un neopopularisme semblant al de García Lorca o Alberti
també la forma acurada de Jorge Guillén.
No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme.
L’any 1949, Salvador Espriu va editar la poesia de Rosselló-Pòrcel reunida a
Obra poètica
.
A Mallorca durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.

(D'Imitació del foc, 1937)
Riba destacà la
maduresa d'aquest recull [Imitació del foc
], que porta, segons ell,
un dels títols més bells de la poesia
, perquè va de fet a la seva essència i no és merament descriptiu com els dos anteriors [...]. Rosselló dóna
una de les versions més pures de la
poètica simbolista
i, més en concret, de la figura del poeta. I, per realitzar-les,
parteix de Riba, i del grup castellà del 27: Guillén, García Lorca, Salinas
. [...]Però hi ha altres components que fan de la seva
poesia
una obra vigorosament
incisiva i avançada:

el
surrealisme
, en alguns poemes, i certs aspectes de
l'escola mallorquina
. Aquest conjunt, que denota una decidida
curiositat i una voluntat de renovació i superació cultural
, féu que l'obra de
Rosselló-Pòrcel es convertís ben aviat en un SÍMBOL
, que contribuïren a nodrir
, entre d'altres,
Salvador Espriu
, el qual assenyalà que amb Rosselló 'la llengua catalana arribà potser a uns últims extrems de nitidesa i de cristal·lina subtilitat',
Miquel Llor
(1894-1966)
Si bé Llor és conegut bàsicament com a novel·lista, la seva obra abraça també el conte i la traducció. Els autors que traduí i que el van influir foren Proust, Gide i Moravia. També Dostojevski i Freud deixaren empremtes decisives en la Catalunya d’aquells anys. La influència de Freud va fer que les novel·les del moment originessin un gran escàndol per la seva càrrega sexual.
Laura a la ciutat dels sants
(1931, premi Joan Crexells 1930).
CARLES SOLDEVILA
(1892-1967) p.238 i exposicions orals
Periodista
: secció diària «Fulls de dietari» al diari “La Publicitat”.
Conrea també
teatre
(comèdia burgesa per exemple "
Civilitzats, tanmateix"
) i novel·la.
NARRATIVA PSICOLÒGICA
:
Influències de Gide, per la seva amoralitat
,
i de Freud.
Modernitat en el contingut i
la tècnica emprada —el monòleg interior— i en l’ambient de la burgesia barcelonina culta, refinada i mundana.
La trilogia novel·lística que assenyalà el moment de la seva màxima popularitat fou
Fanny (1929),
Eva (1931)
Valentina (1933, premi Joan Crexells).
Es tracta de novel·les psicològiques ambientades a Barcelona.
TANNKAS
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d'una carícia!

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.

Dóna ta força
i tos somnis per somnis
i força, crema-hi,
lluita-hi: no, no escolleixis
entre el vent i la flama.
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

[1939] Elegies de Bierville
Josep Maria de
Sagarra: VIDA PRIVADA
(1932)
crònica de la classe alta barcelonina amagada davall falses aparences.
causà gran escàndol
Vida d'una família aristòcrata barcelonina en ple declivi: gent hipòcrita...
Moltes persones s'hi veieren identificades.
LITERATURA DE PREGUERRA: ANYS 20 I 30
-època històrica convulsa: dictadura Primo-República-Guerra Civil
-POESIA:
postsimbolisme: RIBA
neopopularisme: SAGARRA
avantguardisme: SALVAT, FOIX...
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
-NARRATIVA:
crisi-recuperació
autors del modernisme: V.CATALÀ, PUIG I FERRETER
NOVEL·LA PSICOLÒGICA: C.SOLDEVILA, M.Llor, Rodoreda...
CRÍTICA SOCIAL: Vida privada de SAGARRA i F. TRABAL
-TEATRE:
comèdia burgesa: C. SOLDEVILA
poema dramàtic: J.M.de SAGARRA

F
rancesc Trabal
(Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957). Novel·lista, periodista i humorista compromès amb la seva generació i el seu país. Fundador de l'anomenat
Grup de Sabadell
, amb el qual inicia l'editorial La Mirada on publica el llibre d'acudits il·lustrats,
L'any que ve
, amb pròleg de Josep Carner. El Diari de Sabadell és una de les plataformes bàsiques per a les múltiples activitats de gestió cultural que desplega el grup. Francesc Trabal hi manté una columna diària durant molts anys. Promou el Club de Novel·listes, que acaba sent l'Agrupació d'Escriptors Catalans, una peça clau dins el tramat cultural català i precedent de la Institució de les Lletres Catalanes. Presideix la comissió d'aquest organisme i n'és secretari.
Exiliat
, després de la guerra civil espanyola, a Xile crea l'Institut Chileno-Catalán de Cultura i duu a terme diverses iniciatives editorials. És autor de les novel·les
Judita
i
Vals
, que obté el premi Joan Crexells (1936), en les quals, com en la resta de la seva obra, posa èmfasi en la
insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant, amb un humor que tendeix a l'absurd, propi de la literatura avantguardista
.
P.239
P.193
Esx
Exposicions orals
LITERATURA DE PREGUERRA: ANYS 20 I 30
-època històrica convulsa: dictadura Primo-República-Guerra Civil
-POESIA:
postsimbolisme: RIBA
neopopularisme: SAGARRA
avantguardisme: SALVAT, FOIX...
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
-NARRATIVA:
crisi-recuperació
autors del modernisme: V.CATALÀ, PUIG I FERRETER
NOVEL·LA PSICOLÒGICA: C.SOLDEVILA, M.Llor, Rodoreda...
CRÍTICA SOCIAL: Vida privada de SAGARRA i F. TRABAL
-TEATRE:
comèdia burgesa: C. SOLDEVILA
poema dramàtic: J.M.de SAGARRA

Obra poètica
INICIS NOUCENTISTES:
Primer llibre d’estances (1919)
, relacionat genèricament amb el noucentisme, el nucli temàtic del qual és l’amor en la vella lluita entre els sentits i la ment.
El 1930,
Estances. Llibre segon
, on revisa estilísticament i lingüísticament el primer. Les estances són un tipus d'estrofa d'origen italià.
POSTSIMBOLISME: a poc a poc i a partir de la influència de Mallarmé o Valéry, s'introduí en el simbolisme
en la seva versió classicitzant
conreu de les formes mètriques tradicionals.
Es tracta de poesia pura: hermètica, dIfícil, amb conceptes que cal interpretar... POESIA PURA
El 1935 publicà
Tres suites
Del joc i del foc
(1946), que inclou
Tannkas de les quatre estacions (1936-38)
Tannkas del retorn
(1943-46)
( la tannka és una forma estròfica japonesa)

Elegies de Bierville
(1943), una de les obres més notables de la poesia catalana. Es tracta d'una reflexió sobre el seu exili a França i el seu viatge a Grècia en relació al moment històric dramàtic viscut.
Salvatge cor
(1952) és, alhora, un llibre de poesia eròtica i religiosa.
El darrer llibre de poemes és
Esbós de tres oratoris
(1957), tres poemes narratius de temàtica bíblica.
HISTÒRIA DEL SOLDAT

Això era i no era
quan naixia la Primavera.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte
m’enamoro a la plaça.
La nit del diumenge,
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l’hostal!...
Febres de maig
duren tot l’any!



Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí,
totes volen anar amb mi.
Ai, Amor, jo no partiria!
Tàtara, tarara ri,
amor, he de partir.

Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir...
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai els marits!

Camins d’Igualada,
camins de Fraga,
les esperances!

Per l’Ascensió,
cortines al balcó.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.




Full transcript