Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Murals

Murals
by

Laia Moya

on 19 June 2010

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Murals



L'exposició Murals ofereix
una panoràmica del Renaixement
de les pràctiques murals en els
nostres dies i de la gran diversitat
que trobem en aquest camp artístic. Les sales temporals de la Fundació Miró han estat el punt de trobada i de creació d'un grup de muralistes contemporanis vinguts d'arreu del món. Tots aquests artistes utilitzen el mur per fer grans composicions, però cadascun d'ells s'hi aproxima amb un estil i una veu propis. Des de les pintures tradicionals d'un grup de dones de l'ètnia soninké vingudes de Djajibiné (Mauritània) fins a les composicions interactives del suec Jacob Dahlgren, passant pels murs vegetals del mexicà Jerónimo Hagerman, entre altres, la mostra permet comporvar la vigència i constant renovació d'un suport, el mur, que ha acompanyat la creació humana des de temps immemorials.

MURALS Fundació Joan Miró Exterior del Museu
Escultura a l' exterior del Museu Cooperative fémenine de Djajibiné ( Djda)
Ganni Bekhindé ado wacha djabandé (Mauritània) Sakarin krue- on temple ( Tailàndia) Paul Morrison Taraxacum Albidum (Gran Bretanya) Ludovica Gioscia Bomarzo Vertigo ( Itàlia) Scope one alter ego ( singapur) Procés d'elaboració:
Utilitzen una barreja de minerals, aigua i sorra per pintar a les parets. Primer marquen el dibuix amb ceres i després el pinten amb les seves pròpies mans utilitzant la barreja creada. No són gens perfeccionistes( no utilitzen projeccions, ni mesures), tot és molt natural. Procés d'elaboració:
Utilitza esprais de diferents colors amb els que resegueix el graffittie que primer ha dibuixat. Primer pinta el fons i després el dibuix a partir de l'utilització de colors superposats que fan la funció d'ombra i llum. Procés d'elaboració: Utilitzen plantilles de plàstic perforades,amb les que a partir de cops amb un mocador tacat de pintura blanca que traspassa els forats, fan el dibuix, i dóna joc a diferents tonalitats a prtir dels cops amb més o menys força.
Cal a dir que les plantilles permeten una execució més ràpida i pulcra de motius relativament complicats. Procés d'elaboració El mural es fa a partir de projeccions enfocades a la paret que després es resegueixen amb llapis i que posteriorment es pintenamb pintura negre. Procés d'elaboració: Primer,es dissenya el mural a través de l'ordinador i així visualitzar el seu acabat. A partir d'aquí l'autora va agafantdiferents tipus de papers que enganxa a la paret amb cola i els superposa. I per últim arrenca trossos de paperper a que es vegi el de sota i així crear el dibuix que volia fer inicialment i la seva forma. Informació sobre els processos d'elaboració extreta de: Vídeo Murals: Making- of
Directora: Pilar Pérez Solano
Directora de fotografía:Anna Sanmartí i Eva Díaz Iglesias
Muntatge: Arantxa Galán
So: Marcel Vilar
Ajudant de realització: Andrea Ansola
Ajudant de producció: Purificación García
Introducció Presentació general Anàlisi Introducció L'art no ha buscat mai la bellesa
sinó que, en tot cas,
la rep com a premi. Brassaï <<Du mur des cavernes au mur d'usine>>
Minotaure, núm. 3 i4. París,1993 Què és la pintura mural? Joaquim Folch i Torres ( crític i historiador):
La pintura mural és considerada una tècnica arrelada a la tradició dels països meridionals; és l'espai més idoni per afavorir una PRÀCTICA de l'art bastida amb funció pública i, en conseqüència, compromesa amb un programa. A. Gual: Pintura mural és pintura de la serenitat i que per a assolir-ne el veritable triomf reclama en el fons i en la forma, en el material i en l'immaterial, una extremada i espontània sencillesa i una encara més ben provada humiltat. R. Jori: Veu la pintura mural com el lloc on s'ha de donar la sensació de riquesa que ha de fer palesa un poble prepotent. Què és el mur? El mur pintat transparenta la personalitat i el caràcter del propietari: l'origen, els gustos, l'excentricitat, la severitat... La idea de pintar una paret té maneres i ritus propis que en configuren la realització. L'espontaneïtat del traç i la dificultat de retocar o corregir cap moviment equivocat, la proporció del motiu en relació amb les dimensions del cos de l'autor, l'estudi de perpectiva per treballar tan a prop el suport... són algunes de les peculiaritats de la pintura mural.
aquestes peculiaritats, a vegades, es perceben com a pròpies i característiques i s'assimilen a l'obra mateixa. Altres vegades, s'entenen com si es tractés de limitacions i aleshores l'estratègia consisteix a preparar l'objecte en el taller per traslladar-lo després al mur. Murals escollits Els murals que nosaltres em escollit han estat: Cooperative fémenine de Djajibiné ( Djda)
Em escollit aquest mural perquè considerem que el podem relacionar molt bé amb el text sobre El concepte d'habitus de Bourdieu.
Aquest mural ens pot donar una altre visió en relació amb el segon text escollit : Estudis visuals i imaginació global, de Morss. Vertigo,
de Ludovica Gioscia Bomarzo ( Itàlia) Considerem adequat aquest altre mural perquè contrasta molt amb el primer, pel que fa a la cultura i als estudis visuals, podem veure moltes diferències a simple vista en comparació amb l'altre, però no ens conformem només amb això i per aquest motiu aprofundirem a continuació amb l'anàlisi en relació amb els textos triats.


Anàlisi crítica de dues manifestacions artístiques Aquest grup està compost per els següents membres: Ariadna Esteban

Laia Moya

Mireia Navas

Paula Oliver

Laura Delgado Em triat per analitzar Els Murals de l'expocisió temporal a la Fundació Joan Miró, perquè em considerat que era un tema que no havíem analitzat mai a fons, però que sempre ens ha interessat, degut a que veus murs pintats diàriament i potser no ti fixes, però en el fons et causen una impressió, una sensació, és un fet que ens trobem en el nostre dia a dia i un repte per estudiar i treure'n conclusions.
A continuació farem una breu presentació de l'exposició visitada i després elaborarem l'anàlisi dels murals escollits, ja que em considerat importants a tots els murals exposats, encara que només n'analitzem dos. Context de producció de l'obra Aquest mural l'han produït un conjunt de dones de la ètnia soninké de Mauritania.
Han utilitzat els següents materials:

Aigua
Terra molada
Pigments
Ceres
Ingredients vegetals aglutinants

Les pintures es realitzen als murs de les cases,construïdes amb terra, sobre una base preparatòria de fang(banco) en la que es dibuixen els motius i les senefes que resultaran la pintura final. Sobre aquests dfibuixos lineals, les dones apliquen amb els dits una pasta colorejada feta amb terra molada, aigua, pigments i ingredients vegetals aglutinats, afegits també com a ofrena per simbolitzar el retorn d'allò que la terra els hi ha donat per fer la pintura. A més a més, els ingredients els van portar directament del país de Mauritània.

Context de circulació Els murals estan exposats, durant un període de temps en concret: des del 19 de febrer, fins el 6 de juny de 2010.

El lloc on estan exposats és a la Fundació Miró, al Parc de Montjuïc, Barcelona. Context de producció de l'obra Context de circulació Els murals estan exposats, durant un període de temps en concret: des del 19 de febrer, fins el 6 de juny de 2010.

El lloc on estan exposats és a la Fundació Miró, al Parc de Montjuïc, Barcelona. Aquest mural l'ha produït una sola dona italiana ( Ludovica Gioscia). Ha utilitzat els següents materials:

Ordinador
Cola
Tisores
Paper amb unió lliure ( col·loquialment conegut com "paper de paret"). En primer lloc, fa servir l'ordinador per produïr el disseny que vol aconseguir en el seu mural.
Un cop creat el disseny, agafava els diferents papers, que posteriorment enganxava superposats a la paret amb la cola.
Finalment, i a través de visualitzar el mural des d'un punt de vista llunyà, esguinçava els papers amb les seves pròpies mans per aconseguir el resultat esperat. Interpretació En aquesta fotografia podem observar els diferents materials que l'autora ha emprat per a la creació del mural. En aquesta fotografia podem veure com una de les dones soninké, està utilitzant com a paleta la seva pròpia mà, i com a pinzell, els dits de l'altra mà. En aquesta imatge observem tots els materials que les dones soninké empren per a l'elaboració del mural. La imatge es pren, es captura; l'obra d'art es fa, es fabrica Susan Morss, Estudis de la cultura visual i imaginació global Respecte a la Sociologia i antropologia de l’art que fa PIERRE BOURDIEU, podríem dir que queda reflectida la gran importància del material artesanal utilitzat i la manera de treballar que tenen amb les mans, que determina la procedència de les africanes. Aquestes dones pertanyen a l’ètnia soninké, que té la seva base econòmica en l’agricultura i el comerç, per tant, les mans fan una feina molt important. Com deia Pierre Bourdieu, les classes es distingeixen per la seva posició a l’estructura de la producció i per la forma com es produeixen i es distribueixen els béns materials i simbòlics d’una societat.

Pel que fa al tema de gènere, observem que les persones que han confeccionat el mural són únicament dones, i que l’home queda al marge d’aquest tipus d’activitat, ja que a la cultura africana són els homes els que estan absents de les seves cases durant un llarg període de temps( poden estar fora dels seus habitatges de dos fins a quatre anys fent activitats considerades masculines, com per exemple, treballar en un altre país).En canvi la dona, queda per les feines de casa i la cura dels fills (activitats menys valorades i per subsistir), per això la societat soninké es cada vegada més matriarcada . En aquest mural, la dona deixa per un moment la seva vida quotidiana i crea ART. Podem veure, doncs, que el fet que es sentin valorades en la nostra societat occidental, els causa que facin aquest mural amb entusiasme i motivació. Aquestes actituds són mostrades en el vídeo que trobem al final de l’exposició “Making off” que tracta, com s’ha esmentat abans, de com s’ha confeccionat la exposició i cada mural en particular, ja que mentre feien la feina cantaven cançons de la seva tradició cultural.
Mural de la cooperativa femenina de Djajibiné Quan fem referència al segon article ( estudis visual i imaginació global),la cultura visual de les soninké es pot veure reflectida en els colors que utilitzen per a elaborar el mural, colors marrons, ocres, rosa pàl•lid, etc que ens recorden als colors dels paisatges del seu país ( deserts...), però també contrasten els colors vius com el groc i el taronja . A més a més, podem veure que coincideixen els colors del vestit que duen les dones, amb els colors del mural ( morat, el taronja, el groc...). Sabem que els motius geomètrics que hi ha en aquest mural, corresponen a la decoració de les cases dels matrimonis acabats de casar, que elles mateixes pinten a les parets de les seves cases, com ens mostra la següent fotografia: Soninké: dona decorant la seva casa a Djajibine.
Finalment, volem destacar una frase de Morss per acabar la interpretació d'aquesta obra: "El treball abstracte expressa la pura experiència visual".
Com podem veure en la imatge superior: una dona que està treballant de manera abstracte per expressar la pura experiència visual ( la decoració d’una casa).
Mural de Ludovica Gioscia: Vertigo Semblances i diferències dels dos murals Treball en grup Reflexions individuals Mireia Navas Rodríguez
REFLEXIÓ INDIVIDUAL

Encara que les classes d’Art han estat poques, m’han servit per a conèixer l’art contemporani. Realment, mai havia estudiat cap obra d’art de manera exhaustiva i menys d’art contemporani, però durant aquestes classes ho pogut constatar més la manera de com els artistes més actuals fan creacions artístiques.

No només són obres d’art els quadres que pinten els pintors, sinó moltes fotos que es poden fer al mateix carrer, en diferents escenaris, sobre qualsevol moment real com per exemple el cas de les fotografies de les prostitutes.

Per fer estudis visuals he conegut diferents perspectives metodològiques per a l’anàlisi de la visió, la visualitat i els artefactes de la cultura visual com Walker i Chaplin (2002), Prosser (1998), Emmison i Smith (2000)....

He analitzat les diferències entre l’art de la modernitat i de la postmodernitat, existeixen molts diferències entre aquests períodes de temps pel que fa a com es vist l’art en aquell moment, la manera de veure els objectes, el realisme, els estils, els temes...

El meu recorregut mai s’havia encreuat com he esmentat abans en l’art, però he aprés que és un món increïble en el que pots descobrir moltes coses a partir de la visió de qualsevol fotografia, qualsevol quadre... subjectes a múltiples lectures i interpretacions segons la persona qui observa.

Tot, encara que sigui difícil de trobar té un sentit, un per què; sempre hi ha amagada alguna emoció, alguna sensació, algun valor... Com a futura educadora, penso que a partir del món de les arts plàstiques es poden transmetre molts valors, com per exemple la col•laboració, el diàleg, la cooperació... i durant aquestes sessions he aprés moltes estratègies per fer-ho en un futur (El vincle entre producció artística i interpretació crítica a través de la comprensió de l’art i la cultura visual. interacció, conversa, participació i treball amb grups cooperatius…).

En una de les classes va haver una frase que em va agradar molt i que penso que té molta raó: “Les arts ofereixen a les persones una oportunitat única per a comprendre i crear la seva pròpia identitat personal i cultural”. A partir de les interpretacions, de les lectures que podem fer, com esmentava abans, podem crear realment una identitat PRÒPIA.

En definitiva, l’art contemporani implica un nous comportaments i una manera nova d’entendre l’art i la vida.


Ariadna Esteban Prat

REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE EL QUÈ HE APRÈS D'ART I CULTURA?

Primer de tot, abans de dir què he après d’art i cultura, crec que és important que digui quins eren els meus coneixements prèviament a l’assignatura. Provinc del batxillerat científic, concretament de la branca de “Ciències de la salut i el medi ambient”. Amb això vull dir que quan em vaig assabentar que en el primer curs d’educació infantil a la UAB havia de fer “Art” em vaig espantar. Segons la majoria dels meus companys aquesta assignatura es podia anomenar també “Història de l’art” , una matèria que ells havien cursat al batxillerat humanístic que tot i que els semblava bonica i divertida els havia portat molta feina, ja que consistia en analitzar en molts quadres els colors, les formes, la il•luminació, la posició dels éssers, l’enfocament, la perspectiva, els tons i intensitat i contrastos dels colors, els símbols, el ritme... i conèixer l’estil, la tècnica i els materials emprats per l’autor. Fins i tot alguns m’havien arribat a dir que s’havien hagut d’estudiar 60 quadres per a fer la selectivitat. Pensava: Com aprovaré l’assignatura si l’únic que he fet d’art a la meva vida és fer treballs i dibuixos manuals i plàstics i en comptes d’analitzar quadres i obres he analitzat taules i gràfics? Ara, després d’haver fet quatre magistrals i tres seminaris d’art puc dir amb fermesa que estava ben equivocada respecte “Art”.

De tot el que après en aquestes sessions el que destaco i considero més important és que és necessari un canvi de model en l’educació artística i la pedagogia de l’art: els professors d’aquest àmbit han d’educar basant-se en els estudis visuals o estudis de la cultura visual, no han de ser ensenyaments de la història tradicional i modernista de l’art. Dit de forma més específica (basant-me en els apunts de classe), els alumnes no han d’entendre l’art només com un seguit de moviments artístics que es succeeixen cronològicament, no han de basar-se en el supòsit de que una obra d’art està oberta a la interpretació i aquesta ve determinada per la vida de l’artista considerada un conjunt de fets objectius, no han de fer una aproximació formalista a les obres basada en l’estil... Han de mirar l’art de forma crítica i social més enllà de la mera apreciació de les experiències de plaer estètic i de consum que proporciona i per això és necessari educar a través de la cultura visual.
La Montserrat, la nostra professora d’ “Art” s’ha esforçat en totes les sessions a educar-nos a través de l’educació visual, així ha aconseguit el que Sally Mann diria: transformar una mica (ja que han sigut poques hores) la cultura de la classe, oferir-nos oportunitats per a explorar els nostres mons visuals multiculturals i multitecnològics i transformar les classes en espais per al diàleg creatiu i la col•laboració, segurament contribuint a fer que busquem i trobem solucions a les necessitats i reptes socials contemporanis. És a dir, en ha mostrat amb la pràctica el que ens va explicar amb la teòrica.

Un bon exemple és quan vam analitzar l’obra “Olympia” de Édouard Manet on es veia l’oposició d’una dona negra i una blanca. Totes dues parisenques però per el vestuari i la posició la blanca més destacada que l’altra. Aquest quadre qüestionava la raça i creava debat i participació a l’aula, cadascú donava el seu punt de vista. En cap moment la professora ens va explicar la biografia de l’autor perquè no pensava que determinés la interpretació ni va pretendre analitzar formes, ritmes, perspectiva ... Així feia les classes molt més interactives que expositives i per tant no es feien avorrides.
Amb l’anàlisi de les fotografies de la prostitució va passar el mateix. En una de les fotos a partir de la pregunta: Com l’interpretaríeu? va aconseguir que diferents persones dialoguessin sobre el que veien i a partir d’aquí tots poguéssim anar entenent la imatge. Ens va explicar que el fet de que tres quarts de la imatge fos una paret que tapava una prostituta donant plaer a un home en mig del carrer comportava que ens sentíssim com el fotògraf: espia i intrús hi hagués una prostituta. Ens va fer fixar-nos que l’home apareixia a la imatge amb la cara pixelada i la dona ,en canvi, amb la cara al descobert. El que vull dir amb això, és que la professora va voler que debatéssim el significat de la imatge no que analitzéssim detalladament els elements plàstics que apareixien.
na bona mostra també és la interpretació que vam fer sobre el documental “Les glaneurs et la glaneuse” des de tres perspectives: l’artista, l’ètica i social i la fotogràfica (com s’ha fet la imatge). L’activitat que m’ha semblat més interessant i que exemplifica millor aquest canvi de model en l’educació artística des del meu punt de vista és el gran mural que vam fer sobre “El terratrèmol de Haití” on tots repartits en grups vam elaborar una mena de dibuix creatiu amb d’unió de diferents fotos sobre la tragèdia d’Haití i l’acompanyament de paraules amb la intenció de transmetre quelcom als observadors. El que hem va sobtar i per tant també es pot considerar aprenentatge és que a l’hora de posar-nos totes a decidir les imatges, on havia quasi sempre dones i nens, i a classificar-les, ens va costar molt, ja que a cada una ens transmetien reaccions diferents. L’art és bastant subjectiu i per cadascú té un significat diferent.

Finalment dir que amb el “prezi” que hem fet sobre l’exposició de murals de diferents persones a la Fundació Miró, tot i que al principi ens va costar molt, perquè no sabiem com relacionar els textos amb els murals, hem après bastant. Encara que l’anàlisi només l’hem fet de dos murals, els que creiem que podíem treure més informació i els que per consens ens han agradat més, considero que tots els murals estaven molt bé i va valdre la pena anar a l’exposició, ja que tots són completament diferents: per el nombre de creadors; per la cultura, classe social i gènere que tenen; pels materials que utilitzen; per el procés d’elaboració; entre d’altres.

Posteriorment, contrastant impressions sobre el mural “Vertigo” hem consensuat que ens recorda a la cara d’una persona amb els ulls plorant i una boca trista, cap a baix. Podríem dir que, segons la perspectiva de l’article titulat: estudis visuals i imaginació global, de Morss. L’artista esta treballant romànticament, és a dir, per expressar un sentiment interior.
Quan fem referència al segon article( Bourdeu) i parlem de la societat de la que prové l’autora Ludovica Gioscia (Itàlia), podem constatar que és una persona globalitzada, és a dir, que pertany a una societat influenciada per les TIC ( Tecnologies de la Informació i la Comunicació), ja que té una pròpia pàgina web (www.ludovicagioscia.com) on ens exposa les seves obres d’art d’una manera molt original.
A través de les TIC (mitjançant internet sobretot) hi ha una comprensió espai-temps,és a dir, ens permet comunicar-nosen qualsevol moment i des de qualsevol lloc amb el que volem visitar, en aquest cas, l'art de Ludovica. Però aquests fets tenen un inconvenient i és la creació d'un món cada vegada més interdependent, depens de l'altre gent constantment; a través d'aquí es creen noves cultures com la cultura de la virtualitat real
( facebook, tuenti...). A través de les TIc també podem veure que la imatge genera i produeix realitat a través dels mitjans de comunicació

Una altre raó per la qual considerem que la Ludovica està globalitzada pel fet que té una pàgina web, sinó també perquè utilitza l’ordinador per elaborar les seves obres d’art. Primer elabora el disseny que vol aconseguir fer real amb l’ordinador, i després el fa realitat amb les seves mans.
Hem trobat una obra d’aquesta autora en la que segueix el mateix procediment que en el mural “Vertigo”:
En aquesta imatge es pot veure perfectament l’ull i les llàgrimes que li cauen dalt a baix. En primer lloc, ens agradaria esmentar l'importància del paper pintat que empra l'autora del mural en la seva obra, ja que considerem li permet personalitzar un espectàcle ambiental i de referencia, operant simultàniament en l'arquitectura i en l'espai un motiu que sovint funciona com una icona repetitiva. Podem observar que la Ludovica està influenciada per l'estètica, ja que busca una bona combinació de colors, que el mural sigui atractiu visualment... Aquesta estètica adquireix una gran trascendència degut a que, en comptes de ser la revelació espiritual - religiosa de l'artista, és la seva experiència sensorial ( el que sent l'artista).
Considerem que , segons la classificació de Morss, el mural pertany a l'estètica II perquè es funda en la distinció entre veritat o essència , només accessible a través dels conceptes i l'aparença, accessible a través de la percepció dels sentits. Semblances
Cal esmentar que tant en el primer mural com en el segon, les artistes creen les seves obres sense un estudi previ al taller o estudi.

Diferències
Trobem que entre aquests dos murals hi ha bastants diferències ja que, com diu Bourdeu al seu article, la visió que cada persona té de la realitat social es deriva de la seva posició en aquest espai.
Per a Bourdieu, l’habitus és un concepte molt important que permet a aquest autor relacionar allò objectiu, és a dir, la posició en l’estructura social de la que parlàvem abans, i allò subjectiu ( la interiorització d’aquest món objectiu). Per aquest motiu, per Bordieu, les condicions de vida diferents, produeixen habitus diferents, ja que les condicions d’existència de cada classe imposen maneres de classificar, apreciar, desitjar i sentir allò necessari. A partir d’aquest fragment extret de l’article de Bourdeu podem veure una diferència cultural pel que fa als dos murals: Les dones africanes han creat un mural que estan acostumades a fer, ja que com em dit abans empren els motius geomètrics per a la decoració de les seves cases i estan acostumades a fer-ho. En canvi, al mural Vertigo, l’autora es dedica única i exclusivament a crear de forma original i innovadora un nou mural, per expressar diferents sentiments en una societat molt diversa.

Quan parlem de les pràctiques culturals de la burgesia tracten de simular que els seus privilegis es justifiquen per alguna cosa més noble que l’acumulació material. Per a ells, la diferenciació està fora d’allò quotidià, d’allò simbòlic i no en l’ econòmic, en el consum i no en la producció. Però realment no es així, ja que la estètica de les classes altes basada en el poder econòmic, es caracteritza pel poder de posar la necessitat econòmica a distància, i en canvi, les classes populars es regeixen per una estètica pragmàtica i funcionalista. En definitiva, refusen la gratuïtat dels exercicis formals de tot l’art per l’ART. Això es pot veure en la diferència de murals, aquesta creació de l’art d’una manera simbòlica, sense pensar en res, només en crear. En canvi, al segon mural, l’autora, segurament ha estudiat tots els possibles enfocaments de l’obra, tots els punts de vista, etc amb una intenció en concret.
Bibliografia http://www.britannica.com/EBchecked/topic-art/370109/52008/A-Soninke-woman-paints-the-wall-of-her-house-in

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100216/53892235614/la-fundacion-miro-se-convierte-en-un-murales-de-artistas-globales.html

http://www.flickr.com/photos/anaisgonzalez/4362978564/

www.ludovicagioscia.com
Per acabar, després de veure les seves obres podem concloure que empra el mateix procés, amb materials molt semblants ( paper pintat), sobretot de colors molt vius( groc, vermell, verd festuc, etc) i de diferents textures. I que tracta les seves obres donant molta importància a l'estètica i a l'experiència sensorial. Laia Moya Ocaña
Grup 1, seminari A



Què he après d’art i cultura?


Tot i que aquesta assignatura ha estat de curta durada, per a mi ha tingut un gran pes a l’hora de parlar d’aprenentatge.
Provinc del batxillerat humanistic i he fet història de l’art ( una assignatura que consistia en memoritzar l’estil de cada obra i fer una análisi molt pautat i marcat per l’estil). Però a través d’aquesta assignatura, per a mi totalment nova, he pogut tenir un punt de vista diferent sobre el què és art i sobre com analitzar una obra d’art. Sobretot quan tenim en compte que una de les frases que més m’ha marcat a l’hora de fer l’anàlisi és la següent: “La interpretació es construïda, no existeix en l’obra”. Els artistes desafien constantment el rol de l’artista. No parlem de la visió de l’artista que s’aïlla del món al seu taller, la producció ara es pot fer al carrer, on sigui. És a dir, la relació art- cultura popular, l’accés al món d’imatges que ens conformen ha canviat completament. Es questiona a l’interpret ( el significat es construeix), però no vol dir que totes les interpretacions siguin vàlides. No hi ha una realitat a construïr, sinó que estem implicats en la teoria que construim.

He après que l’art es un fenomen que amaga dins de la pura estètica un sentiment, una emoció, un món sencer que pot plasmar múltiples interpretacions, però que totes tindràn un gran significat .

A més a més, m’agradaria esmentar que tenia una visió de l’art un tant rupestre, per dir-ho d’alguna manera. Ara bé, m’he donat compte que no només s’ha de crear art amb pintura, escultura o arquitectura, sinó que hi ha infinitat d’elements que ens ajuden a crear art ( Internet, que ens permet transmetre l’art arreu del món; els audiovisuals, ja poden ser vídeos, pel•lícules, etc).
I ja que estic parlant de les TIC, voldria citar que he après molt amb un programa anomenat prezi:
Es tracta d'un programa que et permet fer presentacions amb fotografies, videos, text, etc via Internet ( la qual cosa et garantitza que si se’t bloqueja l’ordinador els treballs queden guardats sempre), a més són unes presentacions un tant especials, ja que el ratolí actua com a zoom, com si es tractés de la teva mà i l’ordinador d’una pantalla táctil.


A més l'art ja no quedà clòs en un estil en concret sinó que hi ha una barreja d'estils, una interdisciplinarietat, juguen amb la pròpia història de l'art i generen paradoxa, complicitat. Finalment m'agradaria acabar amb una frase que m'ha fet pensar molt i que m'ha inspirat per a elaborar la reflexió:
L'art no ha buscat mai la bellesa sinó que, en tot cas, la rep com a premi. Paula Oliver Pérez

Que he après a l'assignatura d'art?

L'assignatura d'art, dins la seva brevetat, m'ha obert els ulls ja que m'ha fet veure que art no només són les pintures i les escultures, sinó també els graffities, els murals, les fotografies que reflecteixen un moment concret de la vida quotidiana ( com les fotografies extretes dels diaris) etc. I ha canviat la meva visió tradicional i modernista, és a dir, que veu l'art, entre altres característiques, com una successió de moviments artístics que es succeeixen cronològicament uns als altres, per una nova visió d'interpretar l'art a partir de comparar i extreure, de diferents textos i perspectives de diversos autors, les característiques comunes amb l'obra tot i que no m'ha resultat gens fàcil ja que jo estava acostumada als anàlisis molt pautats, basats en l'estil, l'èmfasi a la figura de l'artista, és a dir, principalment en la iconologia i la iconografia, que t'ensenyen durant el batxillerat.

En segon lloc he aprés les principals característiques i les grans diferències entre la modernitat i la postmodernitat i he tingut la possibilitat de conèixer obres post-modernes.

Per altra banda, relacionat amb el meu futur, la docència, aquesta assignatura m'ha fet veure que educar a través de les arts plàstiques i la cultura visual és de gran importància ja que les arts visuals ofereixen als alumnes nous camins per conèixer els seus mons visuals multiculturals i multitecnológics i perquè amb la pràctica de l'art els educadors creen espais de diàleg i de col•laboració. A més a més, perquè les arts ofereixen una oportunitat única per a comprendre i crear la pròpia identitat personal i cultural.

En tercer lloc, gràcies al treball en grup he conegut l'exposició “Murals” de la Fundació Joan Miró i he pogut aprofundir en un parell d'ells i a més a més he conegut un nou programa anomenat Prezi que em permetrà deixar d'utilitzar tants power-point alhora de fer presentacions i ser més original.

En conclusió, l'assignatura ha esta de profit, tot i que, com ja he esmentat al principi, ha estat molt breu i gairebé no ha donat temps de res. Tot i així no se m'ha fet pesada ja que a classe no només donàvem teoria sinó que veiem vídeos i fotos que després les comentàvem i analitzàvem en gran grup i per altra banda els seminaris també eren molts pràctics ja que la gran majoria estaven dedicats al treball en grup.

Laura Delgado Díaz

Valoració de l’assignatura d’art

La meva valoració global de l’assignatura d’art és positiva, degut a que m’ha semblat una assignatura interessant on hem fet alguna sessió molt entretinguda, com la de les fotografies de desastres naturals comparades amb obres d’art on es representés alguna catàstrofe.

Tot allò que considero que he après de l’assignatura és que una obra d’art no té només un significat o que només es pot analitzar d’una sola manera, degut a que l’anàlisi que hem desenvolupat al llarg del crèdit no s’assembla al que jo havia realitzat sempre. Aquest anàlisi es fonamenta més en les impressions que transmet cada obra i també en tot un conjunt de perspectives de diferents autors, que a partir dels seus textos saber extreure unes característiques comuns en les obres que hem hagut de sotmetre a aquest anàlisi. També hem realitzat l’anàlisi de pintures murals, que és en el que consistia el nostre treball de l’assignatura, per mitjà dels textos o de tot allò que ens proporcionava informació sobre aquestes pintures.

A més, hem après a utilitzar programes nous a l’hora de la presentació d’un treball. Com és el Prezi, que a partir de la primera sessió ja el vam observar i vam aprendre a utilitzar-ho per realitzar el nostre treball amb aquest programa, que em sembla molt interessant i molt original perquè d’aquesta manera no sempre presentem tots els treballs iguals.

Finalment, hem après diferents tipus d’art, ja que no existeix només un estil sinó moltes varietats, hem vist l’art visual i les seves característiques i hem aprés a analitzar-ho. Això ho hem vist a les classes i també quan hem hagut de fer el treball de l’assignatura.
Conclusió
Finalment ens agradaria concloure explicant el què hem après elaborant aquest treball. Aquest treball ens ha permès entendre l'art contemporàni com un canvi de model en l'educació artística i pedagògica de l'art on l'interpretació és construïda, no existeix en l'obra. A més a més, ens ha permès entendre com la imatge genera i produeix realitat a través dels mitjans de comunicació ( en el cas de la Ludovica Gioscia). En definitiva, ha estat un treball innovador, agradable i de molta utilitat, que ens ha costat molt d'elaborar i hi hem invertit molt d'esforç i ganes, però que ha valgut la pena.
Full transcript