Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Unitat 5 - Catalunya dins la Corona d'Aragó (S. XIII - XV)

Presentació el·laborada per l'usuari safa2 eso
by

Departament de Ciències Socials

on 23 February 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Unitat 5 - Catalunya dins la Corona d'Aragó (S. XIII - XV)

TEMA 5:
CATALUNYA DINS DE LA CORONA D’ARAGÓ
(segles XIII – XV)

5.1 Expansió militar i comercial del s. XIII
5.2 Les activitats econòmiques
5.3 L’organització de la societat
5.4 Les institucions de govern de la monarquia
5.5 La crisi dels segles XIV i XV
5.6 Els conflictes socials
i la guerra civil catalana
Primer objectiu: Conquesta de Mallorca
Era: Regne ric, bon centre de comunicacions
Refugi de pirates
Conquestes:
Mallorca 1229
Eivissa 1235
Menorca 1287
Terres repartides entre nobles, Església, burgesos
Població:
Musulmana va morir o emigrar
Repoblació amb catalans de l’Empordà
Domini d’Occitània provoca hostilitat entre comtes i el rei de França
Pretext per intervenir: l'heretgia dels càtars:
Heretgia que predica la salvació mitjançant l’estricte rebuig al món material
Papa Innocenci III convoca croada contra els càtars
El rei Pere el catòlic d’Aragó defensa els seus vassalls.
Batalla de Muret 1213, el rei Pere va morir.
El seu fill Jaume, un nen, passa a ser presoner dels enemics del seu pare

Jaume I firma Tractat de Corbeil (1258):
Renuncia als drets sobre Occitània
Manté: Rosselló, Montpelier, Carladès
5.2 Les activitats econòmiques
Expansió important a partir del s. XIII. Causes:
Ampliació superfície conreada (rompuda de terres)
Millora sistemes de regadiu
Millores tècniques
Productes més conreats:
blat, olivera, vinya, arròs, llegums, fruites
Productes que comercia:
Importa: blat
Exporta: vi, safrà, oli i fruits secs
Ramaderia: bous, cavalls, porcs, ovelles
Activitat més important i base de la properitat medieval catalana.
Entre 1250 i 1350 és l’etapa més pròspera
Principal nau de comerç era la coca
Principals rutes comercials:
Productes: seda, espècies, perfums... d’Orient
Es compren a Itàlia, Nord Àfrica, Pròxim Orient
i es venen a Europa
L’intercanvi comercial es feia amb:
Monedes d’or o plata
Productes: teixits, corall, oli, armes, esclaus
5.3 L’organització de la societat
s. XII i XIII hi ha augment de la població conseqüència de la millora econòmica.
s. XIV la Corona d’Aragó arriba al milió d’habitants
Majoria de la població viu al camp.
Tot i que les ciutats creixen:
Barcelona té 50.000 habitants seguida de València, Mallorca, Perpinyà
Privilegiats:
Noblesa i clero
Propietaris de terres
Segons la riquesa tenim
Grans terratinents: barons i rics homes
Cavallers: viuen en castells o masies fortificades
Tots beneficiaris de les rendes que paguen els pagesos
No privilegiats:
Burgesia: activa i nombrosa
Alta consideració social
Participa del poder en les institucions
Grup heterogeni:
Patriciat urbà o ciutadans honrats: banquers, grans comerciants
Professionals: notaris, metges, orfebres
Menestrals: artesans qualificats
Pagesos (90% de la població)
La majoria pagesos de remença (vinculats a la terra)
Poble menut: treballadors que estan a la ciutat
Marginats (no tenen drets)
Esclaus treballen com a criats a les cases, tallers artesans o al camp
Mudèjars: musulmans que fan feines al camp
Jueus:
Jaume I els dóna facilitats per venir
Creen comunitats jueves a Perpinyà, Barcelona, Girona, Vic, Tortosa, Lleida
s. XIII representen entre 2 i 3 % població catalana
Oficis: artesania (joiers, teixidors)
Comerç i prestamistes de diners
Càrrecs a la cort reial (ambaixadors, intèrprets, cobren impostos)
Viuen en barris propis (el call) que té
portes per tancar-lo de nit
autoritats i lleis pròpies
Pateixen persecucions (pogroms) quan hi ha alguna crisi
S. XV se’ls obliga a convertir-se (conversos) o emigrar
Era una societat feudal
Organitzada en els 3 estaments o braços:
Braç militar o nobles
Braç eclesiàstic
Braç reial o dels burgesos
5.4 Les institucions de govern de la monarquia
La Corona d’Aragó s’organitza com una confederació d’estats.
En formen part:
Antics comtats catalans amb el nom de Principat de Catalunya (Pere el Cerimoniós)
Regnes d’Aragó, València, Mallorca
Illes de Sicília, Sardenya
Ducats d’Atenes i Neopàtria
Regne de Nàpols
La monarquia era l’única institució comuna a tots.
El rei s’havia de comprometre a respectar les lleis i costums de cada regne
A cada territori el rei nomena un governador que el representa.
Era un membre de la seva família o de l’alta noblesa.
La cort reial
Formada per familiars i funcionaris
Era itinerant i viatge amb el rei
La seu oficial era el Palau Reial de Barcelona
El poder municipal
A partir del s. XIV va passar a mans de representants escollits pels habitants de les ciutats
A Barcelona estava format per cinc consellers i una assemblea (Consell de cent)
A Lleida rep el nom de Consell de la Paeria
Els Càrrecs de consellers i diputats els van acaparar la burgesia més rica i forma una oligarquia municipal.
5.5 La crisi dels segles XIV i XV
1333 “lo mal any primer”. Anys de males collites que porten fam a la població
1348 arribada de la Pesta Negra.
Posteriorment altres epidèmies 1362, 1371, 1381 provoquen gran mortaldat i baixada demogràfica (quasi 50% població)
La crisi econòmica coincideix en el temps amb un conflicte polític
1410 va morir el rei Martí l’Humà sense descendència
Per escollir un nou rei es reuneixen 3 representants d’Aragó, València i Catalunya.
Es presenten dos candidats:
Ferran d’Antequera (casa de Trastàmara regnant a Castella)
té suport de l’Església, Aragó i València
Jaume d’Urgell
té suport de Catalunya
El 1412 arriben al Compromís de Casp: Ferran d’Antequera serà el nou rei.
Al camp
Despoblament rural per:
Alta mortaldat
Emigració de pagesos a les ciutats
Conseqüències:
disminució de la població
camps sense conrear
masos rònecs (abandonats)
el senyors veuen disminuir les rendes per això:
es queden amb terres abandonades
augmenten els impostos
apliquen els mals usos (endurir les condicions de vida dels pagesos)
Crisi econòmica
La fi del domini d’Occitània
L’expansió militar del segle XIII
Producció agrícola i ramadera
Activitat comercial
Els grups socials
El Pactisme
Institucions de Govern
Canvi de dinastia
A la ciutat
Efectes:
disminució del comerç
baixa la producció artesana i manufacturera
les importacions superen les exportacions
es recapten menys impostos
la hisenda entre en dèficit i es cal recórrer al préstec i l’endeutament
5.6 Els conflictes socials i la guerra civil catalana
És conseqüència de l’enduriment de les condicions de vida al camp
Els pagesos s’aixequen contra els senyors i demanen la fi dels mals usos
El rei Alfons el Magnànim fa costat als pagesos
permet la creació del Gran Sindicat Remença (1448)
dóna la llibertat als pagesos i la fi dels mals usos (1455)
Els senyors no ho accepten i el 1462 hi ha una revolta remença (aixecament armat)
S’enfronten pel control del govern de Barcelona
La Biga:
És l’oligarquia urbana: rics comerciants, banquers
Controlen el poder municipal
Tenen molta força a les Corts i a la Generalitat
La Busca:
És la burgesia mitjana, artesans i petits comerciants
El rei Alfons el Magnànim dóna el poder municipal a la Busca el 1453
Comença l’enfrontament:
La Biga acusa la Busca de traïció
La Biga recupera el poder al Consell de Cent i fa empresonar i ajusticiat als caps de la Busca
És en temps de Joan II
Es dóna pels enfrontaments:
al camp entre pagesos de remença i senyors
a la ciutat entre la Busca i la Biga
pel poder entre el rei i els grups privilegiats de Catalunya

L’inici:
Joan II s’oposa que el seu fill el príncep Carles de Viana sigui rei de Navarra
Joan II fa empresonar a Carles el 1460 i poc després aquest va morir.
Va haver sospites sobre la mort del Príncep
Bàndols:
Enfrontament al camp: la revolta dels remences
5.1 Expansió militar i comercial del s. XIII
Cap al sud de la Península i per la Mediterrània
Afavorida per:
Decadència dels regnes de taifes
Interessos de la burgesia catalana (comerç al Mediterrani)
Interessos de la noblesa aragonesa (terres)
Segon objectiu: Regne de València
Iniciada per nobles aragonesos i ordres militars:
Ocupen el Maestrat fins a Peñíscola
Jaume I intervé i el 1238 capitula València
Jaume II ocupa Alacant, Elx i Oriola
Població:
Majoria de musulmans seran vassalls dels nous senyors
Repoblació:
Interior amb pagesos aragonesos
Costa amb emigrants catalana
L’expansió militar del segle XIII
Expansió per la Mediterrània
Amb el suport de mercaders catalans, valencians i mallorquins
Pere el Gran conquereix Sicília (1282)

Jaume II conquereix Sardenya (1323)

Roger de Llúria i els almogàvers de Roger de Flor ocupen els Ducats d’Atenes i Neopàtria (1379)
es posen al servei de l’emperador de Bizanci

Alfons el Magnànim conquereix Nàpols (1442)
L’expansió militar del segle XIII
Artesans eren importants a les ciutats.
S’organitzen en gremis
Tipus d’oficis:
Per cobrir necessitats vida diària: fusters, sabaters...
Articles de luxe per a l’exportació: argenters...
Activitats industrials:
Metal·lúrgia del ferro
Fargues del Pirineu (Ripollès)
Productes: armes, eines agrícoles
Manufactures de draps
Consum intern: robes senzilles de cotó i cànem
Teixits de luxe per exportar: sedes
Activitat artesanal i industrial
Important pel comerç era:
La llotja, edifici on hi havia:
magatzems de mercaderies
seu dels Tribunals comercials
sala per les activitats financeres

El consolat de mar
era un tribunal,
al capdavant hi ha un cònsol
té poder judicial per resoldre problemes entre mercaders
normativa escrita en el Llibre del Consolat de Mar (s. XIV)
Les corts
Reunions dels representants dels 3 braços o estaments socials
Jaume I les reuneix per primer cop
Constituïa una limitació al poder del rei
Les corts aproven els subsidis que el rei necessita.
La Generalitat
s. XIV es crea la delegació permanent de les corts: Diputació del General de Catalunya
Té la seu a Barcelona
Formada per 3 diputats i 3 oïdors de comptes
Atribucions:
Planteja greuges o reclamacions
Fa peticions al rei
Recaptava impostos
Mantenia un exèrcit i una flota pròpia
Vigilava l’acompliment de les lleis i constitucions
Sistema de govern que busca l’equilibri entre l’autoritat del rei i el manteniment dels privilegis de la noblesa, el clero i el patriciat urbà.
L’instrument van ser les corts
El rei va acceptar compartir amb les corts
l’elaboració de les lleis
respectar els usatges
reconèixer privilegis a la noblesa, Església i municipis
a canvi li proporcionen els diners que necessita.
Davallada demogràfica
Ferran I va mantenir la monarquia pactista i fins i tot va fer àmplies concessions a les corts.
Alfons el Magnànim va intentar reforçar l’autoritat del rei i inicia enfrontaments amb les institucions.
Quan conquereix el regne de Nàpols les corts de Catalunya li neguen alguns subsidis que demanava.
El rei se’n va a Nàpols i aquí deixa a la seva dona i al seu germà
L’absentisme del rei va desestabilitzar el Principat i s’hi afegiren les lluites socials.
Enfrontament a la ciutat: la Biga i la Busca
La guerra civil (1462 – 1472)
5.6 Els conflictes socials i la guerra civil catalana
a) del Príncep Carles de Viana:
L’oligarquia catalana perquè tem que Joan II acabi amb la monarquia pactista i imposés la seva autoritat
Nobles, Església i patriciat urbà (la Biga) lluiten per mantenir els seus privilegis
La Generalitat envia un exèrcit contra el rei
b) del rei Joan II
vol imposar el seu poder sobre els privilegiats
Pagesos de remença i la Busca
La guerra té un vessant a Navarra on es formen també dos bàndols.

Acaba la guerra amb la victòria del rei Joan II: Capitulacions de Pedralbes (1472)
Rendició de les institucions i retorn a l’obediència reial
El problema dels pagesos de remença continua i no se solucionarà fins que Ferran el Catòlic dicta la Sentència de Guadalupe
Full transcript