Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

DIABETIS I LA MALALTIA PERIODONTAL

No description
by

RIM FAKHER

on 3 June 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of DIABETIS I LA MALALTIA PERIODONTAL

RIM FAKHER
CRÈDIT DE SÍNTESI
2012/2013 MALALTIA PERIODONTAL DIABETIS RELACIÓ DE LA DIABETIS I LA MALALTIA PERIODONTAL LES MALALTIES PERIODONTALS La diabetis és una malaltia crònica, en la qual hi ha un defecte en la fabricació d'una hormona, que es diu insulina. Les cèl•lules del cos no poden utilitzar els sucres que es prenen amb els aliments i aquests comencen a augmentar en la sang. Els estudis epidemiològics sobre la relació entre malaltia periodontal i la diabetis ens mostren resultats conflictius. Tot i així, existeixen clares evidencies sobre l’existència d’una associació entre la diabetis mal controlada i la periodontitis, especialment en els casos de llarga duració i greus. Diabetis tipus: 1 també a INSOLINODEPENDENT.
Els diabètics tipus 1 no produeixen o produeixen molt poca insulina. la malaltia es desenvolupa quan hi ha una important falta d'insulina al cos, perquè la majoria de les cèl•lules del pàncrees o totes estan destruides. Diabetis tipus 2: també coneguda com a NO INSULINODEPENDENT.
L'organisme no produeix prou quantitat d'insulina, o no l'aprofita correctament. Diabetis gestacional:
alteració del metabolisme dels hidrats de carboni que apareix durant l'embaràs. Tipus: Grup de risc: • Tabaquisme

• Sobreprès

• Dones que han parit criatures de més de 4 kg.

• Persones amb alteracions lipídiques (per exemple, amb colesterol alt).

• Hipertensió arterial.

• Sedentarisme Símptomes: • Acció d'orinar freqüent (sobretot a la nit).

• Gana inusual i molta set.

• Pèrdua de pes, debilitat i cansament.

• Vista ennuvolada.

• Talls o rascades que no cicatritzen o que ho fan molt lentament.

• Picor o entumiment de les mans i els peus.

• Infeccions freqüents a la pell, les genives o la bufeta. Diagnòstic: Es pot utilitzar anàlisi d'orina per buscar glucosa i cetones, però aquesta prova per si sola no permet diagnosticar la diabetis Prova de tolerància a la glucosa oral Nivell de glucèmia en dejú: La zona on s'injecta: s'absorbeix més de pressa si s'injecta a l'abdomen, al braç, a la cuixa i, finalment, a la natja, seguint un ordre descendent. La insulina és una hormona , no pot administrar-se per via oral, cal administrar-la o bé mitjançant injecció subcutània, o bé inhalada, a través del pulmó. A. Insulina Tipus d'insulina: B. Medicació Hi ha diversos medicaments disponibles per als diabètics tipus 2. La majoria dels quals no són adequats i fins i tot poden ser perillosos per als diabètics tipus 1. C. Dieta •Es respectin tots els àpats, sobretot les persones que s’administren insulina d'acció ràpida o retardada.

•Si es calcula la dieta per racions, es recordi que les racions no s’acumulen, és a dir, s’han de prendre les racions que estan establertes a cada àpat D. Exercicis físic •El millor exercici per a les persones amb diabetis és aquell que es practica regularment (cada dia i a la mateixa hora, si és possible), i cal evitar-ne els excessos. •Cada persona pot triar el tipus d'exercici segons els seus gustos i preferències •L'exercici ha de tenir en compte la condició física de cada persona, l'edat i el tipus de medicació. Tractament: Complicacions: Complicacions agudes i complicacions cròniques Cetoacidosi Retinopatia Prevenció •Es facin les revisions periòdiques indicades per l'equip de salut

•Es consulti amb la infermeria o el metge qualsevol dubte o problema que tingui.

•Es porti una vida sexual sana, amb protecció

•Es controli regularment la pressió arterial i el nivell de colesterol a la sang,.

•És convenient a l'oculista una vegada a l'any

•La vacunació anual del grip

•Cal evitar l'ús de medicaments hormonals sense els controls mèdics necesaris

•Fer exercicis

•Alimentació adequada o correcta. Coma hiperosmolar La nefropatia diabètica Neuropatia diabètica Peu diabètic Malalties periodontals La insulina és una hormona que té diverses funcions, una d’elles és la de transportar la glucosa de la sang a l’interior de la cèl·lula, perquè en pugui obtenir energia Concepte Introducció Aquest treball, en primer lloc, parla sobre la diabetis i les diferentes tipus que existeixen, conseqüències que pot portar patir-lo, com també quina prevenció es pot fer, com es fa el diagnòstic, diferents tipus de tractaments, a quins pacients afecta, etc. En el segon lloc, parla sobre les malalties periodontals, com la gingivitis i la periodontitis, els diferents tipus que existeixen. En tercer lloc, parla sobre la relació que hi ha entre la malaltia periodontal i la diabetis. Finalment, ens parla sobre conclucions d'estudis, sobre la relació de la diabetis i la malaltia periodontal. TEIXITS PERIODONTALS GENIVA Esta format per: MARGE GINGIVAL GENIVA ADHERIDA FIBRES GINGIVALS APORT VASCULAR E INNERVACIÓ LLIGAMENT PERIODONTAL CIMENT OS ALVEOLAR GINGIVITIS La GINGIVITIS és la inflamació de la geniva en que es limita en als teixits tous supracrestals marginals. Es manifesta clínicament per sagnat durant el sondatge del solc gingival, i en casos greus per envermelliment i embotiment, en les papil·les. Tipus de gingivitis Gingivitis lleu: Rubefacció localitzada i poc apreciable Gingivitis de mitjana intensitat: rubefacció més marcada Gingivitis greu: rubefacció intensa PERIODONTITIS La periodontitis és una malaltia inflamatòria que afecta les estructures periodontals més profundes: os alveolar i lligament periodontal. és un malaltia multifactorial La periodontitis es pot classificar per : És la forma de periodontitis més freqüent i es dessarrolla de forma progressiva a partir d’una gingivitis entre els 30 i 40 anys.
la geniva mostra un grau variable d’inflamació amb certa retracció i amb engrossament fibròtic. Tractament :
respon perfectament al tractament instrumental, ancara que la col•laboració del pacient no sigui la òptima. PERIODONTITIS CRÒNICA TIPUS II (abans periodontitis del adult AP) PERIODONTITIS AGRESSIVA TIPUS III A (abans juvenil localitzada) Aquesta malaltia precoç de la dentició definitiva es extranya. S’inicia en la pubertat,(13 anys aprox.) encara que es sol diagnosticar de forma casual (radiografies per control de caries) anys més tard. En un estadi inicial afecta als primers molars i/o incisius superiors e inferiors, i posteriorment es pot extendres a altres dents. S’ha demostrat la participació de factors hereditaris. Les noies presenten una major incidencia que els nois.Té una evolució relativament rapida en brots. Tractament :
els processos de retracció es detenen amb relativa facilitat i els defectes òsis poden regenerar, sempre i quant es realitzi un diagnòstic precoç, seguit d’un tractament combinant instrumental mecànic i farmacològic sistèmic. PERIODONTITIS AGRESSIVA TIPUS III B (abans periodontitis d’aparicio precoç i periodontitis ràpidament progressiva) És una malaltia relativament poc freqüent. Habitualment es diagnostica entre els 20 i 30 anys. Sembla que el sexe femení presenti una major incidència. El grau de gravetat i de pèrdua d’inserció son molt variables. S’alternen fases agudes i fases cròniques. Tractament :
la majoria dels casos agressius poden combatre amb èxit amb tractament instrumental. En les formes greus poden estar indicats un tractament sistèmic de reforç amb antibiòtics. PERIODONTITIS AGRESIVA TIPUS IV B (abans periodontitis prepuberal) Es manifesta ja amb la erupció dels dents de llet, es extraordinariament extranya i s’associa a alteracions genètiques o malalties sistèmiques.
Cursa amb rapidesa i es sol manifestar de forma generalitzada. Tractament :
la forma localitzada respon al tractament mecànic combinat amb antibiòtics. En canvi la forma generalitzada encara sembla ser resistent al tractament. PERIODONTITIS ULCEROSA (PUN) La PUN evoluciona sempre, sovint molt ràpid, a partir d’una gingivitis ulcerosa. La profunditat de la bossa pot ser escassa, perquè la destrucció de la geniva es simultània a la pèrdua d’inserció. El tractament:
en la fase aguda , al igual que en la GUN , es porta a lloc la eliminació cuidadosa de la placa i el càlcul, i que es pot acompanyar de medicació local. DIGNÒSTIC Diagnòstic visual Diagnòstic microbiològic Sondatge de bosses Movilitat dental Radiografia S’han demostrat una sèrie de correl•lacions positives i negatives que probablement estan confuses per el grau de control de la malaltia diabètica, factors ambientals, genètics i de l’hoste L’augment de d’inflamació en la diabetis altera la regulació cel•lular, la formació del TAG i alliberació excessiva de citosines com TNF-. La apoptosis resultant dona lloc a un increment de la pèrdua de fibroblasts i de osteoblasts, que podrien limitar la reparació del teixit danyat. la diabetis provoca una resposta inflamatòria exacerbada davant les bactèries patagones presents en la geniva el que accelera la destrucció dels teixits de suport periodontal Les malalties periodontals s'associen a un pitjor control de la glucèmia en diabètics. Les malalties periodontals també poden influir en la diabetis. PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LES MALALTIES PERIODONTALS EN PACIENTS DIABÈTICS Una bona higiene és essencial per a la salut periodontal. Per assegurar que els malalts amb diabetis són conscients de la importància de mantenir un bon control glucèmic i un règim efectiu d'higiene oral Motivar els malalts perquè tinguin cura les seves dents i genives Informar els malalts Instruir al malalt perquè visiti al dentista almenys cada sis mesos Control de glucèmia CONCLUCIONS ESTUDIS ENQUESTES CONCLUSIÓ FINAL Aquest treball l'he fet pequè vaig veure que era molt interassant busca informació sobre la relació aque tenen aquestes dues malalties.
He arribat a la conclusió de que la diabetis i la malaltia periodontal:

Tenen una interrelació bidiraccional
Els pacients diabètics presenten un risc de 3.5 vegades major a patir la malaltia periodontal
Les dones embarassades amb malaltia periodontal afrontant un major ris de deserollar la diabetis gestacional La conclusió que he tingut després de fer les enquestes:
Hi ha moltes persones que tenen familiars que pateixen a diabetis, però no saben que la diabetis i la malaltia periodontal tenen relació.
La majoria de les persones no coneixen la malaltia periodontal i no saben que afecta.
La majoria de les persones han contestat que no han rebut informació sobre aquestes dues malalties i la relació bidireccional que tenen. Les persones que han contestat si:
27 persones han contestat avis, 3 persones han contestat tiets, 3 han contestat avis i tiets, 2 avis i pares, 8 persones han contesta pares , 2 persones han contesta cosins i una 1 persona ha contestat pares i nebots DIABETIS I LA MALALTIA
PERIODONTAL
Full transcript