Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Jazz

Treball de Música
by

Adrià Sonet

on 5 June 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Jazz

El Jazz Quins tipus
de Jazz hi ha? Jazz Be-Bop Cool-Jazz Hard Bop Free Jazz Jazz Modal Jazz
Fusió Be-Bop El be-bop, és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjan dels anys quaranta del segle XX.
El be-bop va canviar l'estructura de les bandes reduint el nombre d'intèrprets i disminuint per tant el pes instrumental de les seccions de vent i equiparant-se la bateria i el baix amb la resta d'instruments.
El be-bop va aglutinar a aquells marginats de la societat de l'època (poetes, artistes, traficants de drogues i proxenetes). El be-bop té una estreta relació amb el moviment beatnik. La majoria de crítics criticaren aquest nou estil. Cool-Jazz El cool és un gènere musical del jazz que es desenvolupa durant la dècada dels 50, cronològicament, segueix al be-bop i és contemporani al hard-bop. L'estil va a adoptar, molt aviat, la denominació alternativa del West Coast jazz, perquè la major part dels músics que ho interpretaven estaven establerts a la costa est dels Estats Units. Això va fer que la denominació cool quedes finalment reservada per a una part reduïda de l'estil, preferentment al desenvolupat a la costa Est. Hard Bop Es un estil musical del jazz que es desenvolupa des de la dècada dels cinquanta fins a mitjans dels setanta. Té estructures harmòniques, amb utilització de lixks de blues amb tot tipus d'acords que es consolida com a lloc comú, continuant amb la tradició començada per Charlie Parker. Free Jazz El Free-jazz (jazz lliure) és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar en la dècada dels cinquanta i seixanta.
Ritme no localitzat a cap instrument, la melodia no es tracta com un sector independent, i els acords i la estructura mèlodico-armònica s'enfrenta la invenció espontània, la acció i la atonalitat. Jazz Modal El jazz modal és una manera de tocar jazz que no està lligada a la tonalitat de les notes, sinó que utilitza les escales modals. De fet, la sonoritat canvia a partir de notes diferents d'una mateixa escala.
Es va desenvolupar a partir de mitjan de la dècada dels seixanta amb l'intent d'aportar innovacions al llenguatge jazzístic i, sobretot, per allunyar-se de l'agressivitat del Hard Bop.
Aquest nou estil, a més, utilitzava escales substitutives, harmonies per quartes i una més gran llibertat en el fraseig.
El primer disc d'aquest nou corrent va ser Kind of Blue de Miles Davis, l'any 1959. Després va venir Maiden Voyage de Herbie Hancock, el 1965. Jazz Fusió El jazz fusió (de vegades només anomenat fusió) és un gènere musical que combina el jazz amb altres estils, especialment amb el rock, funk, R&B i la world music. Bàsicament en formen part músics de jazz que barregen les formes i les tècniques del jazz amb els instruments elèctrics del rock i l'estructura rítmica de la música popular afroamericana, tant amb el soul com amb el rhythm and blues. Pel què fa a l'estil de les improvisacions es pot trobar una mescla de hard-bebop amb improvisació lliure free-jazz, és a dir manca de forma melòdica cenyida estrictament als acords, amb formes i tècnica molt sofisticades, unida a una certa llibertat tonal i inspiració vitalista, gairebé mai melancòlica.
Un dels àlbums més representatius d'aquest estil és "Head Hunters", editat el 1973 pel grup amb aquest mateix nom, encapçalat per Herbie Hancock. Es tracta de l'àlbum amb més vendes de la història del jazz, i el prosseguiren altres treballs de no inferior qualitat per part del mateix grup: "Thrust" i "Secrets". Fet Per Ismael Molina
Arnau Sentís
Adrià Sonet
Full transcript