Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tema 1a. L'art grec

No description
by

sergi garcia

on 22 September 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tema 1a. L'art grec

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Arquitecte: Mnèsicles (segons uns altres, Fílocles).

Cronologia: 421−406 aC.

Estil: grec clàssic.

Materials: marbre del Pentèlic.

Sistema constructiu: arquitravat.

Dimensions: edifici principal, 12m (ample) x 23m (llarg).

Breu descripció

- Màxim exponent de l'arquitectura
jònica
de l'Acròpolis atenesa

- Famós sobretot pel pòrtic de les
Cariàtides.

ANÀLISI FORMAL

a) Elements de suport i suportats

- L'edifici se sosté en murs i en columnes jòniques de 4 metres.

- Les columnes tenen base, el fust més esvelt i monolític i un capitell decorat amb
volutes
que imiten la caiguda de cabells arrissats.

- Els elements suportats són l'
arquitrau
, que consta de tres franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen l'una damunt de l'altra;
el fris
té relleus continus (sense mètopes del dòric); i la
cornisa
, damunt de la qual s’alçaven el frontó.

b) Espai exterior i interior

- És un temple jònic de planta rectangular
amfipròstil
(pòrtic de columnes en dues façanes) i
tetràstil
(amb quatre columnes).

- S'orienta cap a l'est, on surt el sol, i igual que el Partenó. Quan entres a l'Acròpolis és el primer edifici que es veu

- És de dimensions reduïdes, degut al caràcter antropocèntric de la cultura grega i per considerar els arquitectes atenesos que l'estil jònic era apropiat només per a temples petits.

c) Estil

- El caràcter plenament jònic s'aprecia a les columnes, segueix el sistema arquitravat i es rebutja el colossalisme.

- Els alts relleus del fris revelen una gran varietat d'estils. El fris exhibeix una sèrie de figures de la deessa Victòria (Nike) en accions i postures diverses que recorden l'estil de Fídies. No es coneixen l’autor

Jònic


- té
base

- la base es troba sobre l'
estereòbat
, i l'esglaó superior és l'
estilobat


- el fust no presenta èntasi i té
estries d'aresta morta.

- l'alçada de la columna és 9 vegades el seu diàmetre

- el tret catacterístic és el
capitell amb volutes
(element decoratiu en espiral)

- l'entaulament té l
'arquitrau dividit en tres línies horitzontal
s,el fris pot ser llis o decorat i la cornisa.




ARQUITECTURA GREGA

Característiques

-
arquitravada
: l'estructura del edificis basada només en línies rectes (horitzontals i verticals).

-
harmonia visual
a partir d'efectes òptics: les columnes inclinades cap a l'interior, columnes bombades a la part central (
èntasi
), distàncies desiguals entre columnes, curvatura de l'entaulament...
Es busca la simetria, l'equilibri
.

- es
rebutja la monumentalitat
(tenen mides proporcionals a l'ésser humà)

- les obres arquitectòniques es classifiquen en
tres ordres
segons la forma de sostenir l'entaulament sobre les columnes:
dòric, jònic i corinti.

- els materials més utilitzats són la
pedra i el marbre.

- tipologia d'edificis: temples, teatres, àgores (places públiques), gimnasos...



INTRODUCCIÓ

La història antiga de Grècia es divideix en tres períodes:

-
període

arcaic
: des del segle VIII aC fins el 475 aC.

-
període clàssic
: del 475 aC fins el 323 aC.

-
període helenístic
: des de el 323 aC fins el 31 aC.


PERÍODE ARCAIC

- es defineixen els
tres ordres
arquitectònics: dòric, jònic i corinti.

- a principis del segle V aC es produeixen les
guerres mèdiques
entre els perses i les polis gregues encapçalades per Atenes.

-
Primera Guerra Mèdica
: al 490 aC es va produir la
batalla de Marató
on van guanyar els grecs.

-
Segona Guerra Mèdica
: s’inicia a l’any 480 aC amb la
batalla de Termòpiles
, que guanyen els perses. Finalment els grecs van derrotar els perses a la
batalla de

Salamina
, també al 480 aC. Els perses es van retirar de Grècia.


PERÍODE CLÀSSIC
(475 aC- 323 aC)

- s'inicia amb la finalització de les guerres mèdiques i acaba amb
la mort d'Alexandre el Gran.

- és l'etapa de més esplendor del món grec i del seu art.

- en el segle V aC la polis més important és Atenes, on destaca la figura de
Pèricles
, el gran impulsor de la democràcia.

- hi ha un domini abusiu d’Atenes i polis gregues com Esparta o Corint es van enfrontar a Atenes a la
guerra del Peloponès
(431-404 aC ) que va posar fi a l’hegemonia d’Atenes.

- la guerra va desgastar les polis i això ho va aprofitar Macedònia (al nord de Grècia) per a conquerir Grècia de la mà del seu rei Filip II.

- Filip II va conquerir tota Grècia el 338 aC.

- el 336 aC el va succeir el seu fill
Alexandre el Gran
fins que va morir el 323 aC.


Pèricles (495 aC-429 aC)

Alexandre el Gran

- va aconseguir unificar totes les polis gregues i va conquerir l’imperi persa

- el seu domini va arribar fins a l’Índia.

- volia crear un sol imperi per a tot el món conegut amb la llengua i cultura gregues com a base.

- va morir l'any 323 aC amb 33 anys i després d’ell es van succeir diverses monarquies hel·lenístiques.


PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC-31 aC)

- amb la mort d’Alexandre el Gran l’imperi es va dividir en diversos regnes hel·lenístics: Egipte, Mesopotàmia, Macedònia...

- malgrat aquesta descomposició, la cultura i llengua en aquests regnes continuen sent grega.

- aquest període conclou amb la conquesta d'Egipte per part dels romans l'any 31 aC. Egipte és l'últim regne hel·lenístic conquerit per Roma.

- l'art grec molt influenciat per les tradicions orientals.

Els tres ordres arquitectònics
Correccions òptiques al Partenó

-
èntasi
de les columnes: les columnes són més amples a la part central per corregir les deformacions que genera l'ull humà al mirar un objecte més alt que l'home. D'aquesta manera semblen perfectament cilíndriques. A la part superior s'aprimen

- les columnes també s'inclinen cap a l'interior i s'ajunten o se separen a la part superior per a que des de sota semblin paral·leles.

- les columnes dels extrems tenen més diàmetre i estan més separades.

- l'estilòbat on s'assenta el temple i l'entaulament tenen una lleugera curvatura per afavorir l'estabilitat dels edificis.




collarí
La
cornisa
sobresurt i sobre ella trobem el
frontó
amb forma triangular. A l'interior hi ha el
timpà
, decorat amb relleus.
Dòric

- no té base.

- les columnes sobre un podi de tres esglaons: els dos inferiors formen l'
estereòbat
i l'esglaó superior és l'
estilobat
.

- el fust té l'
èntasi
(bombat) amb
estries d'aresta viva
.

- l'alçada de la columna és sis vegades el seu diàmetre.

- el
capitell
té tres peces:
collarí, equí i àbac.

- l'
entaulament
té tres parts:
arquitrau, fris i cornisa.

- el fris
està format per
tríglifs
i
mètopes
.

- el tríglif té tres bandes verticals i la mètopa és l'espai entre dos tríglifs i sovint presenta relleus.


Corinti


- té la base igual que el jònic i també es troba sobre l'
estereòbat
i l'esglaó superior és l'
estilobat
.

- el fust no presenta èntasi i té
estries d'aresta morta.

- la columna és més esvelta que al jònic: l'alçada és 10 vegades el seu diàmetre.

- el
capitell
presenta
fulles d'acant i volutes
.

- l'
entaulament
té l'
arquitrau
dividit en tres línies horitzontals,el
fris
pot ser llis o decorat i la
cornisa
.

Partenó d'Atenes
DOCUMENTACIÓ GENERAL

- els arquitectes van ser
Ictinos
i
Cal·lícrates
. Fídies en fou l'escultor i supervisor.

Cronologia: 447aC−432 aC.

Estil: grec clàssic.

Materials utilitzats: marbre del Pentèlic i fusta.

Sistema constructiu: arquitravat.

Dimensions: planta (70m x 31m) / columnes (10,5m) alt / diàmetre (1,8m).

Breu explicació

- El temple es troba a l’acròpolis d’Atenes i està
dedicat a la deessa Atena
, protectora de la polis d'Atenes.

- Segle VI: va ser transformat en una església cristiana.

- Segle XV: es convertí en una mesquita amb un minaret altíssim.

-Segle XVII: el temple va esclatar durant la guerra de Venècia amb els turcs.

- Finalment, fou reconstruït fins en l'estat que el trobem en l'actualitat.

ANÀLISI FORMAL


a) Elements de suport i elements suportats

- El Partenó presenta una
arquitectura arquitravada
on els elements verticals (columnes i murs) aguanten les estructures horitzontals (entaulament).

- Les columnes suporten un
entaulament
amb
arquitrau, fris i cornisa
.

- Les columnes i l'entaulament recorren tot el perímetre i, juntament amb els murs i les columnes interiors, aguantaven la coberta a dues aigües.

- Té
dues façanes
amb els seus frontons respectius.

b) Espai exterior i interior (ANÀlLISI FORMAL)

- Va ser construït segons l'
ordre dòric
.

- Temple
octàstil
perquè té vuit columnes a les façanes i els dos
pòrtics són hexàstils (6 columnes).

-
Temple perípter
e(edifici envoltat per columnes) que s'alça sobre un estilòbat i dos estereòbats que donen accés a l'edifici des de qualsevol costat. Les columnes són dòriques i no tenen base.

- Els
fusts estan formats per blocs amb estries d'aresta viva
i a la part superior tenim una motllura còncava anomenada collarí.

- El capitell està format per l’equí i àbac i a sobre es troba l'entaulament amb l'arquitrau (llis i sense ornaments), el fris i la cornisa. El fris es troba dividit en tríglifs i entremig hi ha mètopes amb relleus.

- Sobre la cornisa tenim el frontó en forma de triangle i el seu interior, el timpà, estava ple d'escultures.

- És de
planta rectangular i doble
. La cel·la interior dividida en dos estances incomunicades, separades per un mur. Com és doble, té
dues façanes i dos pòrtics
o pronaos.

- La sala més gran (
naos
) contenia la
estàtua criselefantina
(d'or i de vori) de la deessa Atena esculpida per Fídies.

- La sala més petita (
opistòdom
) guardava el tresor del temple: les 4 columnes són jòniques.

c) Estil

-
Estil clàssic,
encara que té
proporcions atípiques de la seva època
: 8 columnes per 17, i no 6 per 13 que marcava el cànon.

- És un edifici fet a escala humana,
no hi ha monumentalitat
i predominen les línies rectes (horitzontals i verticals) com marcava el sistema constructiu arquitravat.


INTERPRETACIÓ

a) Contingut i significació

-
La façana principal mira cap a orient, on surt el sol, com és habitual a totes les construccions religioses de l'antiguitat dóna l’esquena a l’entrada principal de l’Acròpolis.

- Presenta moltes
correccions òptiques
amb l'objectiu de donar més harmonia al temple.

- El Partenó estava decorat amb escultures fetes per Fídies o pels seus deixebles. Al frontó oriental destacava el naixement d'Atena; i a l'occidental, la disputa de la deessa i Posidó per la possessió d'Atenes.

- Les mètopes presenten en alt relleu escenes de combat de Gigantomàquia, Centauromàquia i Amazonomàquia.

- A la part superior de la cel·la del Partenó hi havia representada la processó de les Panatenees.

b) Funció

- El Partenó
no era un temple de culte
, ja que no hi havia altar,

-
Era una ofrena monumental
als déus com a agraïment dels seus favors i una demostració de la grandesa d'Atenes, amb l’acumulació de riqueses, incloent−hi l'estàtua d'Atena de Fídies.

Les plantes del temples grecs
Estàtua d'Atena per Fídies Centauromàquia









Processó de Panatenees

ATENA NIKE (NIKE ÀPTERA)

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Arquitecte: Cal·lícrates.

Cronologia: projecte és del 449 aC i la realització el 421 aC.

Estil: grec clàssic.

Materials utilitzats: marbre blanc del Pentèlic.

Sistema constructiu: arquitravat. Dimensions: 4,2m x 3,8m.

Breu descripció

- El petit temple de Nike Àptera és un dels primers exponents de l'art jònic d'Atenes i Grècia.

- A nivell arquitectònic destaca per ser un temple senzill i per la decoració en alt relleu del fris.

- La tradició narra que els atenesos erigiren el temple (que vol dir: victòria sense ales), amb el convenciment que la Victòria ja no volaria més i es quedaria per sempre a Atenes.

Comentar diferències amb el dòric
INTERPRETACIÓ

a) Contingut i significació

-
Atena Nike va ser en el seu origen un
edifici de culte,
però durant l'edat mitjana es desmuntà per tal d'utilitzar-ne els blocs de marbre per fortificar l'Acròpolis.

- Actualment el temple ha estat reconstruït fins a l'alçada de la cornisa.

- Alts relleus del fris representen
escenes de la batalla de Platea
(479 aC) entre grecs i perses i
de la deessa Victòria
(que porta un brau al sacrifici, es descorda la sandàlia...).

b) Funció

- Era bàsicament la
llar de la deessa Victòria.


- No calia que fos gaire gran, perquè les cerimònies litúrgiques de masses se celebraven a l'aire lliure.

-En fou acordada la construcció
per commemorar el tractat de pau
que Càl·lies havia firmat amb els perses l'any 449 aC.

Acròpolis d'Atenes
ERECTÈON
ANÀLISI FORMAL

a) Elements de suport i suportats

- Són els murs, les columnes jòniques i les famoses cariàtides.

- Les Cariàtides estan situades a la façana sud, fan la funció de columnes i sostenen l'arquitrau i foren esculpides en forma de figures femenines.

- La planta és irregular i, per conseqüència, la distribució dels elements suportats també ho és.

- L'entaulament de l'edifici consta d'arquitrau, fris (decoració amb relleus continus, amb un estil diferent dels frisos del Partenó) i cornisa. Sobre l'entaulament s'alçava el frontó amb el timpà.




b) Espai exterior i interior

- Està construït al costat d’un penya−segat i es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa per motius topogràfics (terreny irregular i inclinat).

- L'estança central, orientada cap a l’est, és precedida per un pòrtic hexàstil (7m d'alçada) i no es comunica amb les altres estances. Té l'altar de la deessa Atena.

- Darrera seu hi ha tres estances dedicades a Erecteu, Posidó i Cècrops.

- A la

façana nord s'hi afegeix un pòrtic amb sis columnes jòniques i una porta conduïa a un recinte obert on es veia la llegendària olivera d'Atena.

- Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa tribuna de les Cariàtides, on hi ha l'escala que conduïa a la tomba de l'heroi Cècrops (primer rei de l'Àtica)

- Actualment les cariàtides els manquen els braços, però en el seu temps lluïen braçalets i joies i s'aguantaven les vestimentes amb les mans. Els plecs dels vestits i els cabells pentinats demostren que foren esculpides de forma naturalista.
explicar jònic i comparar amb el dòric
c) Estil

-
Dimensions reduïdes
i caràcter poc unitari, si el comparem amb el Partenó.

- És d'
estil jònic
, els frontons s'alleugereixen d'escultures i les columnes són més primes que al temple de Nike Àptera.

- Els relleus del fris són decoratius i no tenen gaire interès estètic, encara que anticipa la tècnica del mosaic. No representen cap escena.

INTERPRETACIÓ

a) Contingut i significació

- Dedicat a diversos déus ( Atena i Posidó) i a diversos herois (Erecteu i Cècrops).

-
Llegenda sobre la disputa entre Atena i Posidó
per donar nom a una nova polis. Posidó va clavar el trident en una roca i va sortir aigua salada i Atena plantà una olivera al costat. Va guanyar Atena, que va donar nom d'Atenes a la polis.

- El nom de les cariàtides prové de les dones de Cària (ciutat d'Àsia menor aliada dels perses que lluità contra els grecs a les Guerres Mèdiques) que van ser esclavitzades pels grecs.

b) Funció

- Edificat amb la intenció de donar un lloc a la
pràctica de vells cultes.


comparar amb altres temples
TEATRE D'EPIDAURE

DOCUMENTACIÓ GENERAL

- L'arquitecte va ser
Policlet el Jove
.

- Cronologia: 330 aC.

- Estil: grec clàssic- transició cap a l’hel•lenístic
(ampliació càvea).

- Materials utilitzats: pedra.

Sistema constructiu: arquitravat.

Dimensions: 120m (diàmetre).

Breu descripció

- Els teatres va ser un dels grans invents de l'arquitectura grega, sent aquest el més gran de tota Grècia i el més ben conservat.

- Té una forma de semicercle (120 m de diàmetre) i una adaptació total a l'espai que l'envolta.


ANÀLISI FORMAL

a) Elements de suport i suportats

- Es va aprofitar el pendent natural dels turons més propers a la ciutat per a construir la càvea del teatre.

- Per les seves dimensions, s'hi van haver de construir murs laterals de contenció del terreny.

b) Espai exterior i interior

- El teatre estava organitzat al voltant de l'orquestra, de forma circular.

- La càvea envoltava dues terceres parts de l'orquestra i la part restant era tancada per l'edifici que formava l'escena.

- L'orquestra constituïa el lloc on el cor cantava i ballava, però també era l'espai destinat a l'altar per dur a terme el culte al déu Dionís (déu del vi, de la festa i del teatre).

- L'escena no es conserva, però sembla que era un pòrtic d'ordre jònic de 4m d'alçada per 2m de fondària.

- Hi havia prosceni −espai elevat on actuaven els actors−, al qual s'hi accedia a través de dues rampes laterals.

- El teló enlloc de baixar com a l'actualitat, pujava (es trobava amagat en una obertura davant l’escena).

- El teatre no tenia façana i s'hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena que permetia accedir a la càvea.

- La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors i el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien a l'orquestra i que permetien la ràpida circulació del públic.

- En un primer moment la càvea tenia 30 graderies, i més tard es van afegir 20 més separades per un ampli corredor. Aquestes segones tenien 23 escales d’accés.

INTERPRETACIÓ

a) Contingut i significació

- Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís (déu del vi i de la gresca).

- Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa: era on es feien les ofrenes al déu Dionís.

- A les primeres obres dramàtiques l’acció l’explicava el cor a l’orquestra i els actors tenien un paper secundari, també a l'orquestra.

- A començaments del segle IV aC el cor gairebé desapareix i els actors van agafar importància i van passar al prosceni.

- El Teatre d’Epidaure és considerat el millor teatre amb una acústica immillorable i una vista magnífica.

- Motius de la bona acústica: la seva ubicació (natura), el seu disseny (arc de 210 graus i pendent de 20-30 graus), el tipus de pedra (calcària) i la superfície corrugada dels seients (absorbeix sons de freqüència baixa i exalta els d’alta freqüència).

- Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els destinats a les persones importants que tenien braços i respatller.

b) Funció

- Funció religiosa (culte al déu Dionís) i d’oci.

- La ciutat d'Epidaure era famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts.
Aquest santuari era visitat per molts malalts de tota Grècia i per això es va construir aquí el teatre més gran de Grècia.


c) Estil

- Els teatres estaven bàsicament formats per tres parts clarament diferenciades: orquestra, l'edifici de l'escenari i la càvea. Absència de façana exterior.

- La seva construcció permetia una bona visió i acústica.

- Per construir els teatres, els grecs utilitzaren la proporció àuria i la sèrie de Fibonacci

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom: Altar de Zeus a Pèrgam (Turquia).
Arquitecte: desconegut.

Cronologia: 188 aC.

Estil: grec hel•lenístic.

- PÀTHOS intensitat màxima dels sentiments
- trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssic monumentalisme
- més moviment i dinamisme.
- s’introdueixen temes anecdòtics i quotidians.
- dóna importància als grups escultòrics.
- influència oriental.

Materials utilitzats: marbre.

Sistema constructiu: arquitravat. Dimensions: 36m x 34m.


Breu descripció

- L'altar de Zeus és de grans proporcions i es trobava a la part superior de l'Acròpolis de Pèrgam.

- Construït per ordre del rei de Pèrgam
Èumenes II
(dels
atàlides
) per commemorar les seves victòries bèl·liques contra pobles celtes.

- Pèrgam dominava l’Àsia menor (Turquia) i es presentava com a continuadora dels valors de l’Atenes de Pèricles.
Pèrgam vol ser l’hereva cultural d'Atenes.

- L'escola de Pèrgam és la responsable d’aquest altar
consagrat a Zeus i a la deessa Atena
(seva filla i deessa de la intel·ligència i la saviesa) que surten lluitant al fris que adorna l'enorme pòdium.

- L'escena del combat d'aquests dos déus contra els gegants s'inspira en el frontó occidental del Partenó (disputa entre Atena i Posidó per controlar Atenes)
gigantomàquia



ANÀLISI FORMAL

a) Elements de suport i elements suportats

- En origen, l’altar de Zeus constava d’un pòdium massís de planta quadrada i 7m d'alt amb una escala impressionant en
un costat oest per salvar aquesta alçada.

- A la part baixa, aquesta escalinata envoltava tot el podi.

- Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica que forma una U.

- Les columnes sostenen un entaulament pla que es corona amb figures (acròteres) a cada extrem de la U.

- Hi ha desproporció entre el pòdium tan alt i la columnata amb altura reduïda.

- Com marca el sistema arquitravat, dominen les línies rectes (horitzontals i verticals)






b) Espai exterior i interior

- no es conserva tot l’edifici: només la façana a Alemanya. A Turquia només els fonaments del temple. La façana de l'altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín

- el temple era quadrat i la façana que es conserva donava accés a un pati tancat on devia haver l'altar dels sacrificis. Aquest espai dedicat a l’altar es deixa descobert.

- destaca el fris exterior de les parets del pòdium. És un alt relleu amb 100 m de longitud i alçada de 2,5 m. Al fris hi treballaren més de 40 escultors.

- les figures sobresurten i són molt expressives, es retorcen dramàticament i l’expressió facial transmeten patiment.

-les figures presenten escorços gairebé impossibles, es veuen musculatures en tensió.

c) Estil

- Estil hel·lenístic clar: monumentalisme i patetisme (emoció, sentiments, dramatisme) a les escultures.

- Orient (gràcies a regnes hel·lenístics com Pèrgam) té més influència que Grècia i es produeix una influència
mútua: es barreja el naturalisme grec amb la monumentalitat, el luxe i grandiloqüència oriental.

- S’obliden els cànons clàssics (proporcionalitat) i hi ha més varietat estilística, més expressivitat,
dramatisme, moviment dels vestits, monumentalitat.

- Aquest monumentalisme és per demostrar respecte i agraïment al déu suprem, Zeus, i simbolitza el poder
de Pèrgam



INTERPRETACIÓ

a) Contingut i significació

- Té dos frisos: un a les cares interiors de l’altar (sota el pòrtic) i un altre exterior, el més llarg.

- En el
fris exterior
, el tema principal és la Gigantomàquia, la lluita entre déus i gegants. Destaquen en les figures les cares descompostes dels gegants davant la serenitat clàssica dels rostres dels déus.

- Aquest tema es pot extrapolar a la realitat del regne de Pèrgam. El fris significava tant la victòria dels déus sobre els gegants, com la dels atàlides sobre els seus enemics celtes.

- Es veuen escenes de
Zeus i Atena
lluitant contra aquests gegants. S’agafa Zeus com a model del rei Èumenes II, i juntament amb Atena, com a protectora de la ciutat, són els que adquireixen un paper més rellevant.

- E
l fris que decorava les cares interiors
de l’altar era més reduït i senzill. Aquí s' explicava la vida de l
’heroi Tèlef,
fundador mitològic de Pèrgam.


b) Funció

- L'altar es feia servir per al
culte
i com a
recordatori i agraïment a Zeus
, déu principal i pare de la resta de divinitats.

- També té una
funció propagandística del poder de la ciutat de Pèrgam
. Es vol transmetre el missatge de que Pèrgam és la continuadora dels valors grecs clàssics, com ho demostra la construcció de la seva pròpia acròpolis seguint els passos de Pèricles.

Atena és deessa protectora de la ciutat, de la saviesa
i de l'estratègia a la guerra
Artemisa ( deessa dels animals salvatges)
Afrodita lluitant contra gegants Zeus contra tres gegants
Recreació del naixement d'Atena, representada davant el seu pare Zeus (façana est)
Recreació de la lluita entre Posidó i Atena
pel control d'Atenes
1a. L'arquitectura grega
1. Façana principal jònica i hexàstila

2. Cel·la dedicada a Atena

3. Cel·la dedicada a Posidó

4. Cel·la dedicada a Erecteu

5. Pòrtic nord d’estil jònic

6. Espai semiobert que permet veure l’olivera sagrada i dedicada a Cècrops

7. Pòrtic de les Cariàtides

8. Escales per baixar a la cripta amb la tomba de Cècrops

(rei mitològic d'Atenes)
(déu del mar)
(deessa de la saviesa)
(primer rei mític de l'Àtica)
Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants de l'ordre, i els gegants, representants del desordre i el caos
Alcioneu, gegant arrossegat pels cabells per Atena, separant-lo de Gea, la seva mare
Deessa Nike que simbolitza
la victòria dels déus
Gea implora
pel seu fill Alcioneu
Atena
Costat est del
fris del pòdium
part que es
conserva
Full transcript