Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Estudiar Lite

No description
by

on 4 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Estudiar Lite

La literatura Catalana del segle XX
Introducció
En el primer apartat, us explicarem la literatura del segle XX, concretament en la postguerra. En aquest apartat parlarem dels 3 tipus de cultures que hi va haver, les fases de violència que va tenir (anys 40,50 i 60) i els objectius dels àmbits culturals pertanyents.

En el segon apartat parlarem sobre la novel·la del segle XX l'àmbit del qual destacà Mercè Rodoreda.

En el tercer apartat, parlarem sobre la poesia i les característiques de les tendències literàries i, finalment explicarem el teatre, els autors del segle XX, la conclusió final, les dificultats, la webgrafia i els annexos.
Literatura: Context històric
El franquisme
: règim polític autoritari que va aparèixer durant el 1939 al 1975 i que neix d'una victòria militar i d'un suport polític a mans de Francisco Franco.
El franquisme va exercir una forta
repressió
contra tots els partits i sindicats que defensaven idees polítiques o socials diferents de les del règim.
Es poden destacar diferents organitzacions que estaven en contra del règim: l’església i ETA, que va dur a terme un dels atemptats més importants, del qual,
Carrero Blanco va morir
.

Situació política
: en el franquisme només hi havia un partit anomenat "Movimiento Nacional" format per la Falange Espanyola Tradicionalista i formava un dictadura. Era un sistema que negava els drets individuals i no es podia representar les formes populars en mans d'organismes.

Situació social
: el règim va rebre ajut social dels burgesos financers i industrials i dels grans terratinents. Tot i que la petita burgesia i els camperols influïts per l'Església catòlica també van suposar un suport. D'aquesta manera tenien més llibertats públiques a canvi de la prosperitat que els hi donaven, però els altres havien de seguir el règim i havien de suportar la censura i el control que tenia el règim sobre l'ensenyament en que sempre intentava difondre la seva ideologia.

Situació econòmica
: es caracteritza per ser capitalista ja que pretén augmentar el nivell econòmic del país. Recolzava sempre als terratinents i els empresaris deixant sempre de banda als treballadors. A més a més va prohibir les vagues i cap als 50' i 60' va haver una recuperació de la crisis econòmica que es coneix amb el nom de "desarrollismo".
Índex
Introducció
Literatura: Context Històric
Tipus de cultura
Fases de la violència
Objectius dels àmbits culturals
La novel·la I
La novel·la II
Mercè Rodoreda I
Mercè Rodoreda II
Amor Novell
La poesia
Tendències literàries
La poesia II
El teatre
Autors destacats del segle XX
Conclusió
Dificultats
Dades sobre l'organització
Webgrafia
Annexos
Participants
Tipus de cultura
Durant uns anys conviuran tres nivells culturals diferents:

Cultura “oficial”:
promoguda pel règim i encarregada de mostra la seva imatge i el seu missatge
Cultura pública:
sense intervenció dels organismes oficials
Cultura clandestina:
la catalana. Literàriament
Fases de violència
La cultura catalana de postguerra va seguir diferents fases de violència, sota el règim franquista, que anirà minvant progressivament.

Als anys 40
el pes de la cultura oficial i la repressió serà molt forta, de manera que qualsevol mostra de cultura catalana quedarà reduïda a la clandestinitat, sent el moment de màxima producció.
Cap als anys 50
es començarà a organitzar una cultura catalana de tipus privat, que mica en mica anirà desplaçant la cultura oficial i que provocarà la reducció de la producció clandestina, i fins i tot de la literatura d’exili.
Cap als anys 60
, amb l’obertura del règim, s’inicia la represa de la cultura catalana.
Objectius dels àmbits culturals
Salvar la llengua
Recuperar el
prestigi social i cultural
de la literatura catalana, perdut amb la victòria franquista
Recuperar la creació cultural i reviure els contactes culturals
Lluitar contra els que havien claudicat amb el règim, fos ideològicament o fos lingüísticament

Com el règim franquista monopolitzava i controlava totalment els mitjans de comunicació social i de masses, l’activitat literària es mourà a través d’una mitjans força limitats, amb la impossibilitat que això implica d’arribar al gran públic.
Participants
Paula Balaguer
Mar Fúnez
Judith López
Mireia Matallana
David Pérez
La novel·la I
Era molt difícil, i al principi impossible, publicar en català, i més la novel·la. I tampoc era un gènere que permetés fer-ne lectures o trobades, com és el cas de la poesia. Però la novel·la catalana abans de la Guerra Civil ja patia una situació de dèficit i fins de crisi.

La narrativa de l’exili
: els autors pretenien donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar, a partir de l’experiència límit patida, sobre la condició humana

El Realisme Compromès
:
El
Neorealisme
és un corrent constituït per un conjunt de novel·les i contes centrades en els
ambients marginals i els treballadors, amb intenció de denúncia humanitària.
El
Realisme Històric
no presenta cap tret diferenciador en l’elaboració del relat, només la substitució de la denúncia humanitarista per un plantejament de la injustícia social.
Mercè Rodoreda I
Neix a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. S’interessa per les lletres i molt jove comença a col·laborar amb articles i contes en les pàgines de diverses publicacions.
L’any 1939 s’exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals.
Ben entrada la dècada dels 70 tornarà al seu país i veurà reconeguda la seua obra, considerada per molts crítics la producció novel·lística més important de la postguerra, tant per la qualitat literària, com per la seva acceptació a escala internacional.

L’obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per un profund
tractament psicològic dels personatges
; una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els coloms, l’espill…

La seva obra se sol dividir en
tres
períodes:

Els anys d’aprenentatge
L’etapa de maduresa
La vellesa
Mercè Rodoreda II
La seva obra se sol dividir en tres períodes:

Els anys d’aprenentatge
:
Aloma
, novel·la pessimista, psicològica i simbolista,. El
simbolisme
de la novel·la és ben clar; es tracta de la pèrdua de la pubertat i de l’enfrontament amb el món dels adults.

L’etapa de maduresa
:
Vint-i-dos contes
(1958), històries d’amor que reflecteixen un gran
pessimisme
i mostren la
incomprensió
i la
incomunicació
dels protagonistes. La
soledat
hi és present de manera constant, contraposada a la
felicitat
i al
somni
. Els temes tractats en els contes són els típics de la narrativa rodorediana: el fracàs del matrimoni per la monotonia de la vida quotidiana, la impossibilitat de les relacions d’igual a igual entre omes i dones, etc.
El 1962 publica
La plaça del Diamant
. La novel·la aconsegueix un equilibri perfecte entre la utilització d’un llenguatge viu i col·loquial. També es publiquen:
El carrer de les Camèlies
(1966) i
Jardí vora el mar
(1967)

La vellesa:
Última etapa que s’inicia amb
La meva Cristina i altres contes
(1967), que implica un canvi per la incorporació d’un
món mític
on dominen els personatges masculins, i culmina amb la publicació el 1974 de
Mirall trencat
que aborda tres temes existencials: la
infantesa
, la
soledat
i la
mort
. El
pessimisme
domina l’obra, impregnada pel pas destructiu del temps. A diferència de les novel·les anteriors, aquesta obra utilitza la veu d’un narrador omniscient.

La poesia I
La poesia serà el medi que donarà continuïtat a la literatura anterior a la Guerra Civil i que assegurarà la supervivència d’una cultura amenaçada i atacada.
Es convertirà en el símbol absolut d’una cultura i d’una pàtria.
La poesia II
Des de la perspectiva històtico-cultural, és important el canvi que es produirà en l’estètica de la poesia després de la mort de Carles Riba l’any 1959. La paraula poètica iniciarà un nou camí que donarà pas a un corrent estètic que mostrarà de forma crítica la realitat històrica i quotidiana.
La poesia serà el mitja que permetrà expressar-se dins de la repressió del règim
. Es tracta del
realisme històric.
La poesia també es convertí en un mitjà d’identificació i intensificació cultural en els Països Catalans: al País Valencià apareix la figura de Vicent Andrés Estellés, i a les Illes Balears sorgeix Marià Villangómez.
El teatre
Les representacions teatrals en llengua catalana van ser prohibides entre 1939 i 1946.
A partir del 1946 s’inicià un “lleu” procés d’obertura que permetia reprendre lentament lanormalització del teatre català als escenaris.
Les primeres representacions no van ser noves obres escrites , van començar a ser innovadores quan, Josep Ma de Sagarra va iniciar un proces innovador, amb obres com
La fortuna de Sílvia o Galatea.
L’any 1955 Frederic Roda i Jordi Sarsanedas van fundar l’
Agrupació dramàtica de Barcelona
(
ADB
), de caràcter independent, agrupació que possibilitarà un nou teatre, amb representacions de teatre estranger, a autors catalans com Espriu, Brossa o Oliver.
A partir dels anys 60 es crearan noves bases de teatre independent com l’
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
, dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany.

Va destacar Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona,1985):

Conreà diversos gèneres literaris:

Narrativa
: El doctor RIP (1931), Laia , Ariadna al laberint grotesc...
Poesia
: Cementiri de Sinera (Sinera és Arenys a l’inrevés, allà on passà la seva adolescència),Les cançons d'Ariadna...
Teatre
: Primera història d'Esther i Una altra Fedra, si us plau
Autors destacats del segle XX
Mercè Rodoreda
Llorenç Villalonga
Pere Calders
Manuel de Pedrolo
Maria Aurèlia Capmany
Enric Valor
Martí Domínguez
Conclusió
Hem arribat a la conclusió que gràcies a aquest treball hem pogut saber moltes coses que no sabíem sobre la literatura de la postguerra, i les intencions dels seus autors.
A més hem pogut observar els textos dels autors destacats i del teatre.
El context històric en el que està situat, la postguerra, ens ha servit per poder entendre les fases de violència que hi havia als anys 40, 50 i 60 i les relacions amb els escriptors.
Dificultats
Trobar la informació adeqüada i verificar-la
Estudiar i apendren’s tota la informació
Fer el prezi i aprendrerno's-el
Corregir totes les faltes i passar el corrector
Organitzar i repartir les parts de l'exposició
Webgrafia
http://parles.upf.edu/en/content/panorama-de-la-literatura-catalana-de-postguerra
http://blogs.aulabalear.org/lletres/files/2011/09/Tema-9-LITERATURA-DE-POSTGUERRA-.pdf
http://www.slideshare.net/lrius1/postguerra-246040
http://blocs.cpnl.cat/divendresvespre3/files/2012/11/Literatura-catalana-postguerra.pdf
Annexos
Tendències literàries
Estètica postsimbolista
: Aquesta poesia en els primers moments de la postguerra trobarà en Carles Riba la figura del mestre i de l’animador.
Conviurà la
poesia pura
i una
poesia força relacionada amb el context històric
, i la situació que Catalunya vivia sota el règim franquista. Per exemple, Carles Riba expressarà a les Elegies de Bierville (XXX) la desolació de l’exili.
Al mateix temps, es manté la voluntat de treballar acuradament el llenguatge i els mots, tradició iniciada en el Noucentisme.
També hi trobarem una actitud més propera a les problemàtiques sorgides a la postguerra, tot i que continuant la tradició lingüística. Això és Salvador Espriu.
Cap als anys 40, tot i que en un segon pla, comença a prendre el relleu la figura de Joan Brossa, qui, tot i donar importància a la paraula, inicia la investigació del vessant visual de la poesia i, fins i tot, de la negació del llenguatge.
Amor Novell
Arbres, fullatges tristos sota la nit immensa
i tu, lluna gebrada sobre els fruits i les flors,
vetlleu aquests camins d'un amor que comenga,
infant malalt de somnis, infant malalt de plors.
¿Per quin desert de vents menars els teus passos
quan les candides roses absents s'esfullaran?
Pels nostres ulls velats passaran ocells lassos:
el llac del notre amor llurs ombres cobriran.
Màgics palaus de boira, extrems eixams d'estrelles
no deixaran morir aquestes flames velles,
i l'antic paradís brunzent d'abelles d'or
es drecara amb les dilies i els mars d'espigues gerdes,
amb els purs diamants, secrets al fons del cor,
dels nostres besos joves sota les frondes verdes.

Mercè Rodoreda
La novel·la II
La recreació del
Realisme vuitcentista
: Hi destaquen dos autors: Sebastià Juan Arbó i Enric Valor. El primer publica Tino Costa, una de les seues millors novel·les.

La narrativa psicològica
(Part de la producció de Mercè Rodoreda i de Llorenç Villalonga, és estretament lligada a aquest model)

La influència de
l’Existencialisme
: És un moviment filosòfic que situa l'existència humana al centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta

La narrativa de gènere
: És en aquest període de la postguerra quan neix vertaderament la
novel·la policíaca catalana
, gràcies sobretot a l’esforç de dos escriptors, Manuel de Pedrolo i Rafael Tasis, i a una editorial, Edicions 62.
Dades sobre l'organització
Eines utilitzades
: Microsoft Power Point (Google Drive) i Prezi
Lloc de trobada
: Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar)
Temps invertit total
: 5h
Full transcript