Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Claus per a la poesia

No description
by

Sergi Barceló

on 26 October 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Claus per a la poesia

El vers, unitat bàsica
Tipus de versos segons el nombre de síl·labes
El ritme
El ritme d'un vers català s'analitza a partir de l'alternança de síl·labes fortes i febles. Aquest contrast regular i sistemàtic en la successió sil·làbica marca la distinció entre el vers i la prosa.
La rima
La rima és la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica.
Claus per a la poesia
Thank you!
Art menor
bisil·làb
trisil·làb
tetrasil·làb
pentasil·làb
hexasil·làb
heptasil·lab
octosíl·làb
Art major
eneasíl·lab
decasíl·lab
hendecasíl·lab


Alexandrins
dodecasíl·lab
tredecasíl·lab
El nombre de síl·labes d'un vers el determina
l'últim accent rítmic
, la darrera vocal tònica; és a dir, fem el recompte sil·làbic des de la primera síl·laba d'un vers fins al darrer accent:

És - quan - plou - que - ba - llo
sol
7

ves - tit - d'al- gues,- or - ies -
ca
- ta. 7

Sinalefa
Uneix en una sola síl·laba dues vocals en contacte (i/u àtones)
Ets eixida del son com el mar. Tot
a hu
mida,
somri
u e
ncar ta boca als somnis, dolçament.

L'elisió
Supressió d'una de les dues vocals en contacte (dues vocals iguals o una és neutra)
La nit sens
e e
sma camina

L'hiat
Pronunciació en síl·labes diferents les dues vocals en contacte:
Qui - és - a - quell - qui - en - a - mor - con - tem - ple
En els versos de més de nou síl·labes podem trobar una pausa que divideix el vers en dues parts o
hemistiquis
. Aquesta pausa s'anomena cesura. Així, en un vers amb cesura, el recompte sil·làbic es fa fins la darrera síl·laba tònica de cada hemistiqui:

L'i-vo-ri- té- la-
grà
-ci-a-// d'un- mar-bre- cons-tel-
·lat
Tipus de rimes
Rima segons la repetició de sons
Consonant
: si la repetició dels sons és total: vocàlics i consonàntics

Assonant
: només es repeteixen els son vocàlics
Rima segons l'accent
Masculina
: si la paraula que rima és aguda (també anomenada oxítona)

Femenina
: si la parula que rima és plana.(paroxítona)

Esdrúixola
o proparoxítona (poc freqüent)
Val a dir que en un poema és freqüent l'alternança entre els dos tipus de rima
Rima interna
Es produeix entre paraules d'un mateix vers; sobretot en els versos amb cesura:
Són una
rosa
// que els meus ulls han
desclosa
Versos sense rima
Anomenem versos
blancs o lliures
aquells que no segueixen cap esquema mètric. En la poesia catalana clàssica els versos bancs femenins s'anomenaven
estramps
.
Ritme intensiu
Cada família lingüística compta amb un ritme diferent. En el cas del català el ritme s'estableix per l'alternança de síl·labes tòniques i àtones.

Com a regla general, la síl·laba tònica marca el temps fort i l'àtona el feble

Segons la combinació de síl·labes àtones i tòniques en català podem distingir els
peus mètrics
següents:


Amfíbrac
: combina àtona–tònica-àtona:
La |
len
|ta | ma|
nya
|ga | sub|
til
| de | les |
fla
|mes


Anapest
: combina àtona– àtona-tònica:
Va | pas|
sant
| en|tre|
mig
| de | sa |
gent
| a|dor|
mi
|da


Dàctil
: combina tònica–àtona-àtona:
Com
| les | fi|
gue
|res | per |
grà
|ci|a



Iambe
: combina àtona–tònica:
De |
dins
| el |
pit
| co|
vard
| els |
mots
| com |
un
| es|
tol



Troqueu
: combina tònica-àtona:
És
| quan |
dor
|mo | que hi |
veig
| clar

S'ha de tenir en compte que la rima s'estableix a partir de sons, no de lletres.:

nina=vine
Figures retòriques
Al·literació
Anàfora
Antítesi
Asíndeton
Comparació
Encadenament
Epítet
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...

Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
tindreu els ulls vessant
i les mans buides!
Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.
Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.
Les més humils engrunes
no fóren un regal?
Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.
Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident
Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
Ironia
Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla.
heu proclamat al món
la vostra proesa solidària
sobre la guerra d'Iraq
Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur,
Metonímia
Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.
La teva mà,
un dring de glaç al
vidre
i un
glop daurat
.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit
Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.
hipnotitzat,
tan prop de tots i tan lluny de tothom
que fa basarda!.
Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.
I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen
Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident
Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
Tipus de composicions segons la distribució de versos
Les tirades de versos
1. Tirallongues monorimes
Són un conjunt extens de versos isosil·làbics d'igual rima:
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
2. Apariats
Agrupació de dos versos que rimen en consonant. Poden ser monorims o canviar de rima a cada apariat. N'hi ha de dos tipus:
Noves rimades
: llargues tirades isosil·làbiques d'octosíl·labs i de rima consonant
8A
8A
8B
8B
8C
8C
8D
8D
8E
8E
3. Els romanços
La balada
La balada és una tirallonga monorima de versos llargs cesurats, habitualment de set síl·labes cada hemistiqui.
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A
7~ +7A

Yo m` en pujo costa amunt amunt la costa solana,
quant ne soch á mitx camí sento una veu prima y clara,
y en la veu m` ha aparegut qu` es la meva enamorada,
yo m` en torno costa avall, avall la costa solana.
Nos posem á conversá de las penas qu` el cor passa;
tant y tant vam conversá qu` ella á plorá s` en posava.
Yo li dono un anell d` or de la pedra virolada,
ella `m dona un mocadó tot guarnit d` or y de plata.
Yo m` en torno costa amunt amunt la costa solana,
quant ne soch á mitx camí sento tocá las campanas.
En trovava un meu amich, amich meu de confiansa
2. Apariats
Agrupació de dos versos que rimen en consonant. Poden ser monorims o canviar de rima a cada apariat. N'hi ha de dos tipus:
Codolades
: es tracta d'una tirada anisosil·làbica de versos apariats, formada alternadament per versos de divers metre
4A
8A
4B
8B
4C
8C
4D
8D
El dedicar vindrà primer.
A tu, Helena, que m’has fet
conèixer Cristià que imito
(només que jo del tot no rimo),
dona novella, que has marxat
amb la faldilla de tergal
i el jersei verd, a examinar-te
del Cristià de qui parlàvem
precisament, tan vivament
i els seus mots i els seus arguments
¿Qui vol oir la gesta d'un jove enamorat,
que nit i jorn sospira d'amors apassionat?
Un jorn de primavera eixit és de poblat,
cercant va part escura, fugint de claredat.
Solet sens companyia, del tot desesperat,
les llàgrimes que plora reguen pertot lo prat,
clamant-se de fortuna, d'amor i crueltat,
d'una gentil senyora que l'ha desheretat
de sa benivolència, donant-li comiat,
essent d'amor esquiva ab son desdeny ingrat.
Alça la veu plorosa vent-se desemparat;
pel long d'una ribera camina tot cansat.
Dins una scura cova solet se n'és entrat,
troba serpents horribles, de res no està spantat;
i ensems leons i tigres li van de tot costat:
mudant naturalesa d'ell tenen pietat.
És la capella
com ull en cloure la parpella,
niu de foscor.
Per fer-nos créixer mer l'horror,
a la llum vaga
de la humil llàntia que s'apaga,
l'ombra d'Otger
veiem sortir de son carner
Les estrofes
El tercet
És l'estrofa de tres versos, habitualment isosil·làbica. Els tercets més habituals són els encadenats:
ABA BCB CDC DED
A?A BAB CAC DAD
Monorims
Blancs
El quartet
És una combinació de quatre versos majoritàriament isosil·labics
AAAA AAAA AAAA: quartets monorims
?A?A ?A?A ?A?A: vers blanc i vers rimat
ABAB ABAB ABAB: encadenat
ABBA ABBA ABBA: encreuament
El quintet
És la combinació, habitualment isosil·làbica, de cinc versos que presenten dues rimes consonàntiques diferents
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
A
B
A
B
A
Però també es poden trobar altres fórmules:
ABBAB
ABAAB
AABBA
ABBBA
ABBAA
ABABB
AABAB
El sextet
És una estrofa de sis versos, generalment isosil·làbica.
Normalment, si té dues rimes fonètiques, el primer vers rima amb el tercer, el segon amb el quart i els dos darrers són caudats: ABABCC
Tot i això, es poden trobar altres combinatòries: ABBAAB, ABABAB, AABCCB
Cansat d'anar per vila
Jo sí que torno al Port;
Allà ningú cavil·la:
Qui no pesca va a l'hort.
Al cau de la Sibil·la
Fan córrer que só mort.
A
B
A
B
A
B
Les cobles o octaves
Cobla és el terme antic que designava l'estrofa i, per extensió, la de vuit versos, l'octava clàssica de la poesia catalana medieval, perquè n'era la més usada.
És una estrofa de vuit versos, de dues o tres rimes consonàntiques i gairebé exclusivament isosil·làbica.
En la poesia clàssica, era versificada amb decasíl·labs. Acostumava a tenir la cesura a la quarta síl·laba (a minore) i presentava estructura bimembre: dos quartets.
Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant
A
B
B
A
C
D
D
C
Les cobles o octaves
Segons la rima, l'octava clàssica pot ser:
Creucreuada
: ABBACDDC
Cadenoencadenada
: ABABCDCD
Creuencadenada
: ABBACDCD
Creucaudada
: ABBACCDD
Cadenocaudada
: ABABCCDD
D'estramps
: sense rima
Altres estrofes
Dècima
: deu versos isosil·làbics, normalment d'heptasí·labs. Acostuma a presentar l'esquema ABBAACCDDC

Dotzena
: no gaudeix de massa tradició enla literatura catalana. En l'època clàssica, era el resultat d'afegir un apariat a una dècima.
Fenòmens de contacte vocàlic:
La cesura
Full transcript