Copy of Català

MP
作者:Mireia Piñas Planellas0 次观看·更新于 2018年6月14日
由 AI 提供支持

需要就此主题进行演示?

在几分钟内创建您自己的精美演示文稿。只需描述您的需求。

免费试用,无需信用卡

文本

LES CATEGORIES GRAMATICALS

Mireia Piñas

1

Què és?

NOM

El nom és una classe de paraula que serveix per designar persones, objectes, éssers vius, sensacions sentiments , idees...

Propis o comuns

Comuns: Es refereixen a persones, animals o coses de manera genèrica

Propis: designen a un nom en concret

COMUNS

Taula

Cadira

Ordinador

Finestra

Maleta

Funda

...

PROPIS

Maria

Ferran

Anna

Pol

Berta

Tània

...

CONCRETS: Són objectes que podem percebre amb els sentits

ABSTRACTES: Són sentiments, sencacions...

Concrets o abstractes

Individuals o col.lectius ·

INDIVIDUALS: que designen a un sol element

COL.LECTIUS: designen a un conjunt

La major de la paraula tenen el gènere fix i són sempre masculines o femenines

Gènere·

Altres noms que es refereixen a éssers sexuats tenen la diferent segons si són masculins o femenins

Els noms poden ser singulars o plurals

El nobmre

TERMINACIONS DE PLURAL

- en s

- acabats en vocal tònica

- masculins i aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx

-Acabats en -ig, -xt, -sc

-Mots femenins acabats en -a àtona

2

ADJECTIU

L'adjectiu és una classe de mot que serveix per expressar una qualitat o característica del nom

Poden ser femenins o masculins:

Adjectius de dues terminacions

nou / nova

obès / obesos

Poden tenir la mateixa terminació per el masculí o el femení

Adjectius d'una terminació

un moment breu una trobada breu

uns moments breus unes trobades breus

3

El determinant és una classe de paraula que acompanya el nom i l'especifica

DETERMINANT

L'ARTICLE

Modifica el nom indicant que ja és conegut pel receptor

L'article

-El noi es deia Joan; la noia, Maria

-L'atleta va fer omplir l'estadi

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius

Indiquen la proximitat o llunyania del nom al qual acompanyen respecte la persona que parla o la que escolta

-M'agraden més aquestes roses d'aquí que aquelles margarides d'allà

ELS POSSESIUS

Els possesius

Indiquen a qui pertany o amb qui està relacionat el nom al qual acompanyen

-El meu cotxe (pertinença)

-El meu carrer (relació)

ELS INFINITIUS

Els

indifinitius

Acompanyen al nom sense especificar-lo amb precisió

-He portat unes polseres que he fet jo

-Si vols alguna samarreta, te la regalo

ELS QUANTITATIUS

Els

quantitatius

Els quantitatius expressen la quantitat de manera imprecisa:

-Hi havia molta gent, però pocs compradors

ELS NUMERALS

Els

numerals

Els numerals expressen quantitat o ordenació de manera exacta: dos, quatre, vuitè, setzè...

-Hi havia sis-centes quaranta persones inscrites a la marató

4

El verb és una categoria gramatical que expressa una acció o un estat i concorda amb el subjecte de l'oració

EL VERB

verb predicatiu: córrer, comprar, escriure

verb copulatiu: ser, estar i semblar

El radical: aporten el significat, si canvia el radical canvia el significat del verb: mengen, nedes...

La terminació: aporta informació gramatica, és a dir, la persona , el nombre, el temps i el mode en què es produeix l'acció

El radical i la terminació

INFORMACIÓ GRAMATICAL

Persona:

informació gramatical

-1a (jo, nosaltres) canto, cantem

-2a (tu, vosaltres) cantes, canteu

-3a (ell/ ella, ells/ elles) canta canten

Nombre

- Singular (jo, tu, ell/ella) canto, cantes, canta

-Plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles) cantem, canteu, canten

Nombre

Mode

Mode

-Indicatiu: expressa accions reals canto

-Subjuntiu: expressa desitjos cati

-Impreatiu: expressa ordres canta

Temps

Temps

-Present (avui) canto

-Passat (ahir) cantava, vaig cantar

-Futur (demà) cantaré

La conjugació és el conjunt de formes que pot presentar un verb segons les variacions de la persona, nombre, temps i mode.

conjugació verbal

-1a: Els que tenen a a la terminació d'infinitiu, com cantar

-2a: Els que tenen e a la terminació d'infinitiu, com témer i perdre

-3a: Els que tenen i a la terminació d'infinitiu, com els models dormir i servir

Temps simples i temps compostos

Temps simples i temps compostos

-Els temps verbal simple estan formats per una sola paraula: compro, reia, viurem....

-Els temps verbals compostos estan formats, normalment, per dues paraules: el verb haver conjugat més el participi del verb que estem conjugant: he viscut, havia cantat...

Mode indicatiu

L'ús dels principals temps verbals

Present indicatiu:

a) Una acció simultània al moment que és anunciada (present actual)

-Ara no plou pas

b) Un fet habitual, encara que no es produeixi en el moment de l'enunciat

-Aquesta setmana dino més tard perquè abans tinc entrenament

c) Un fet intempral, cert en qualsevol moment:

-Pere Calders torna a Catalunya el 1962

Imperfect d'indicatiu

IMPERFECT INDICATIU

Es fa servir per exposar una acció habitual o repetida en el passat, o que és simultània en el passat:

-Abans l'Eulàlia dormia menys

Passat perifràstic d'indicatiu

PASSAT PEIFRÀSTIC D'INDICATIU

S'utilitza per expressar una acció del tot acabada en el passat, però abans del dia en què s'explica

-El mes passat vam anar d'excursió al Pirineu

Futur

Expressa una acció posterior a l'acte de parla, o bé prediccions, desitjos:

-Aquest estiu no viatjarem enlloc

FUTUR

Condicional

CONDICIONAL

S'empra per expressar els significats següents:

a) Quan es posa una condició o quan la informació que donem no és prou segura

-Si t'esforcessis més, els resultats acadèmics serien més brillants

b) Un fet que en el passat era futur

-El professor sempre li deia que acabaria suspenent

MODE SUBJUNTIU

Present del subjuntiu

MODE SUBJUNTIU

a) Una acció present o futura subordinada a un altre verb

-Marxarem quan tu vulguis

b) Un desig hipotètic

-Diu que només es casarà amb aun noi que tingui molts diners

c)Una prohibició;

-No mengis tanta síndria

Imperfet de subjuntiu

PRESENT DEL SUBJUNTIU

a) Una acció subordinada a un verb en passat expressat per un verb:

-Ell no volia que ens faltessin diners

b) Una condició possible

-Si em deixessis el cotxe, estalviaria temps i diners

Mode imperatiu

MODE IMPERATIU

S'usa per proposar una ordre, un prec o un consell:

-Pensa un desig!

5

L'adverbi és una paraula invariable que complementa a un verb, un adjectiu o un altre adverbi, Quan complementa un verb té la funció de complement circumstancial (de temps, llloc, manera o quantitat)

L'ADVERBI

-L'Aran va arribar tard a classe

Les locusions adverbials són construccions que equivalen a un adverbi. Normalment van introduïdes per una preposició

LOCUCIONS ADVERBIALS

-A vegades arriba tard a classe perquè no sent el despertador

Hi ha diversos tipus d'adverbis i locucions adverbials

TIPUS

TEMPS

ADVERBIS: abans, ara, després, mai, sempre, sovint...

LOCUCIONS ADVERBIALS: a vegades, de vegades, de seguida...

TEMPS

LLOC

LLOC

ADVERBIS: aquí, allà, enlloc, fora, dins, darrere, davant

LOCUCIONS ADVERBIALS: a dalt, a baix, a la vora, al costat, a l'esquerra

MANERA

MANERA

ADVERBIS: Bé, gairabé, així, mal, alhora, quasi, almenys...

LOCUCIONS ADVERBIALS: De sobte, a la babalà, a poc a poc, de pressa, amb prou feines, a la força...

QUANTITAT

QUANTITAT

ADVERBIS: Gens, bastant, força, massa, menys, més, molt...

LOCUCIONS ADVERBIALS: Un xic, una mica, a munts, un munt...

AFIRMACIÓ

AFIRMACIÓ

ADVERBIS: Sí, també

LOCUCIONS ADVERBIALS: Fins i tot, en efecte

NEGACIÓ

NEGACIÓ

ADVERBIS: no, tampoc...

LOCUCIONS ADVERBIALS: no pas, no gens...

DUBTE

ADVERBIS: Potser...

LOCUCIONS ADVERBIALS: Tal vegada, si de cas

DUBTE

6

MODALITATS DE L'ORACIÓ

MODALITATS DE L'ORACIÓ

ENUNCIATIVES, informen de manera objectiva d'algun fet:

-La Mercè llegeix molt

INTERROGATIVES, seveixen per fer preguntes. Porten un signe d'interrogació al final:

-Què vols fer aquesta tarda?

hi ha diferents tipus d'oracions

-Totals: pregunten sobre la veritat

-Parcials: pregunten sobre un aspecte concret de l'enunciat

-Directes: porten el signe d'interrogació

-Indirectes: no porten el signe dinterrogació

EXCLAMATIVES, expressen sorpresa, alegria, rebuig...

-Quina por!

IMPERATIVES, expressen ordres, prohibicions, instruccions...

-Tanca la porta quan surtis...

7

Les interjeccions s'usen en la llengüa col.loquial

INTERJECCIONS

-Les interjeccions pròpies: són les que tan sols s'empren com a interjeccions:

-eh!, oh!, uix!...

-Les interjeccions impròpies són mots de la llengua general que, quan s'empren com a intnerjeccions, adopten un valor especial:

-fora, vaja...