Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La biodiversitat

Origen i evolució dels éssers vius al planeta Terra
by

Salvador Piera i Gabardó

on 23 October 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La biodiversitat

Origen i història evolutiva dels éssers vius
La biodiversitat
La matèria viva és la matèria que constitueix l'estructura dels éssers vius. Aquests són estructures complexes que es:
Nodreixen
Reprodueixen
Relacionen
De segur que tots heu contestat
"la cèl·lula"
la unitat de vida
Quin nivell d'organització es va tenir que aconseguir en el passat per poder portar a terme les funcions de la vida?
A.7.- Indica:
Quines són les diferencies entre la cèl·lula procariota i eucariota?
Quines diferencies hi ha entre la cèl·lula eucariota animal i la vegetal?
Cèl·lula eucariota animal
A.1.- Explica amb les teues paraules que entens per, nutrició, relació i reproducció.
La Terra es va formar fa aproximadament uns 4.500 milions d'anys. Al començament, la Terra era una massa incandescent de roques foses. Mil milions d'anys després, la superficie de la Terra es refreda suficientment per formar una escorça sòlida, plena de volcans que expulsaven a l'atmosfera gran quantitat de cendres i gasos (H2, CH4, NH3 i vapor d'aigua). Degut a l'elevada temperatura ambiental, es van originar immenses masses de núvols que provocaren tempestes d'activitat extraordinària.
Al si d'aquesta atmosfera es produí la formació de les primeres molècules orgàniques, que van ser arrossegades per la pluja i acumulades als oceans, on s'agruparen i originaren els primers éssers vius
Aquesta teoria fou proposada per Oparin el 1924 i, la primera fase, la van comprovar experimentalment Miller i Urey el 1953, en sotmetre una mescla d'H2, CH4, NH3 i H2O a altes temperatures i a fortes descàrregues elèctriques. Al cap d'uns dies obtingueren diverses molècules orgàniques
Així, van aportar una prova important en la primera fase de la teoria d'Oparin: la síntesi de molècules orgàniques a partir de matèria inorgànica. Malgrat totes aquestes proves, completades posteriorment per l'investigador català Joan Oró, encara ignorem de quina manera donaren lloc, aquestes molècules, a un ésser viu.
Nutrició. És la capacitat de captar matèria i energia de l'exterior per a créixer, desenvolupar-se i realitzar totes les altres funcions vitals.
Relació. És la capacitat de captar les variacions del mitjà extern, els cridats estímuls, i emetre respostes adequades.
Reproducció. És la capacitat de generar nous individus. Com la durada de la vida d'un organisme és limitada, sense la reproducció la vida s'hauria extingit.
Organitzant per entendre la vida.

Tota la matèria de l'Univers està formada per àtoms; els éssers vius, com a part d'aquest, també estem formats per ells. No obstant això, no som una mescla desordenada d'elements químics, sinó estructures complexes i altament ordenades.

La matèria viva, s’organitza des de l'àtom fins als éssers vius, i aquestes unitats d’organització reben el nom de nivells d'organització.
A mesura que es construeixen nivells superiors, s’aconsegueixen noves propietats i funcions que manquen en els nivells inferiors. Així, doncs, hi ha estructures que no posseeixen vida per si mateixes, com els àtoms i les molècules. Aquests nivells inferiors d'organització de la matèria es denominen nivells abiòtics. Només pot parlar-se de vida o, el que és el mateix, de nivells biòtics, a partir del nivell cel•lular.
A.2.- Assenyala quins dels següents nivells d'organització són abiòtics i quins biòtics
CNpM
Salvador Piera i Gabardó.
Departament de didàctica de les Ciències Experimentals
Facultat de Magisteri.
Nivells abiòtics.

o Nivell subatòmic. Compren les partícules subatòmiques. Protons, neutrons i electrons.

o Nivell atòmic. Compren els àtoms (Estructura constituïda per un nucli format per protons i neutrons i una escorça formada per electrons. L'àtom és la part més xicoteta d'un element químic.)

o Nivell molecular. Compren les molècules que són la unió de dos o més àtoms. Per exemple les molècules d'aigua (H2O), molècules de glucosa (C6H12O6), etc.
Aquestes molècules s’uneixen entre si donant lloc a les macromolècules, així, els monosacàrids s’uneixen per donar els polisacàrids, els aminoàcids per donar proteïnes, etc.. Les macromolècules s'associen originant els orgànuls cel•lulars. Les proteïnes i els lípids s'associen formant les distintes membranes de les cèl•lules.
Nivells biòtics

Nivell cel•lular. Compren les cèl•lules. Els orgànuls cel•lulars s'integren i coordinen les seues funcions per a donar lloc a la unitat de la vida, la cèl•lula, que duu a terme les funcions vitals. Per exemple cèl•lules epitelials, cèl•lules renals, etc.
Nivell pluricel•lular. Compren els teixits , els òrgans , els sistemes i els aparells . Per exemple el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós, l'aparell respiratori.
Nivell de població. Compren les poblacions és a dir els individus de la mateixa espècie que ocupen una mateixa àrea en un temps determinat. Per exemple la població de pardals que hi ha actualment en una determinada zona.
Nivell d'ecosistema. Compren els ecosistemes, és a dir el conjunt de poblacions que hi ha en una determinada zona i les relacions que s'estableixen entre elles i entre elles i el medi ambient.
A.3.- Recorda els nivell d'organització que acaben de vore i indica a quin pertany cadascun dels següents exemples:
CO2, fulla, epidermis, glucosa, neurona, glòbul vermell, bufeta urinària, múscul, manada de cérvols, animals i plantes d'un llac, bacteris d'un iogurt, ADN, l'escorça d'una surera.
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/09latierrahabitada/encreuatplanetahabitat.htm
Tipus de elements dels éssers vius.
Tots els éssers vius estan formats per diversos elements químics que es denominen bioelements. No obstant això, no tots ells es troben en les mateixes proporcions.

Bioelements principals
Els elements carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O), nitrogen (N), formen part de totes les biomolècules orgàniques i representen un 95% de la materia viva, acompanyant-los hi trobem també al sofre (S) i al fòsfor (P).

Bioelements secundaris
Podem trobar-los a tots els éssers vius, si bé no superen en conjunt el 4,5%, del pes total de l’organisme, i són: sodi (Na), potassi (K), calci (Ca), magnesi (Mg) i clor (Cl).

Oligoelements
No representen més enllà del 0,5% i són, entre altres, ferro (Fe), manganès (Mn), liti (Li), fluor (F), zinc (Zn), cobalt (Co), silici (Si), alumini (Al) i crom(Cr).
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la menor porció de matèria organitzada que es pot nodrir, relacionar i reproduir; el que fa que siga el ésser viu per excel·lència, y per tant se li puga considerara com "la unitat de Vida"
Els primers éssers vius que varen apareixer al planeta Terra fa uns 3500 milions d'anys eren unicel·lulars i al llarg de milions d'anys foren els únics pobladors del planeta.

Cèl•lula procariota
La cèl•lula primitiva era molt senzilla, això si, tenia el que era essencial per a viure:
Material genètic, que conté el programa de la Vida. Constituït per una llarga molècula d'ADN
Els ribosomes, operaris cel•lulars, que permeten dur a terme aquest programa, és per això que són uns orgànuls fonamentals, i existeixen en tot tipus de cèl•lules.
La membrana cel•lular, és un embolcall que individualitza a les cèl•lules del medi extern, però sense arribar a aïllar-les, doncs es a través d'aquesta que les cèl•lules es poden nodrir i relacionar.
A.4.- Tenint en compte el que acabem de dir, representa gràficament com seria aquesta cèl·lula primitiva (pots representar els ribosomes així
Aquest tipus de cèl·lules han estat capaços d'adaptar-se a tot tipus d'ambients, reproduint-se al màxim i obtenir matèria i energia de formes molt variades, el que ha suposat un èxit rotund, estem parlant dels bacteris.
La cèl·lula que constitueixen els bacteris s'anomena procariota, perquè en ella el material genètic no està separat de la resta de components cel·lulars per una membrana especial, membrana nuclear.
Açò és el que significa procariota: pro = primitiu, carion = núcli
A.5.- Si a l'esquema d'abans li afegeixes una paret cel·lular al voltant de la membrana, tindràs una cèl·lula bacteriana.
A.6.- Quina creus que pot ser la funció de la paret bacteriana?
A.6.- Llegeix el següent còmic i indica quins són els papers que poden desempenyorar els bacteris. Cometa la seua importància.
Cèl·lula eucariota vegetal
Cèl·lula procariota
A.8.- Observa els següents models i per grup prepareu un model didàctic d'una cèl·lula procariota o eucariota
Full transcript