Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El relleu d'Amèrica del Nord

No description
by

Elisabet Dalmau

on 18 January 2011

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El relleu d'Amèrica del Nord

EL RELLEU DE NORD AMÈRICA =) Introducció El que nosaltres volem aconseguir es fer un treball de Nord Amèrica explicant el relleu com per exemple: els volcans, els terratrèmols, els glacials, els desert… Per poder aconseguir aquest objectiu el que farem és buscar informació i llegir-la, per poder explicar-la desprès amb les nostres paraules tot el que sabrem del relleu de Nord Amèrica.
Al principi volíem fer Argentina, ja que teníem més informació que d’un altre país. Però finalment hem escollit Nord Amèrica, perquè un altre grup ja l’havia triat. Nosaltres creiem que aquest continent podrem trobar moltes formes de relleu que ens han demanat per fer el treball.
Esperem que sigui un treball que ens agradi. ÍNDEX 1.Introducció
2.Mapa geogràfic
3.Muntanyes
4.Maremoto
5.Terratrèmols
6.Glacial
7.Riu
8.Deserts
9. Penyasegats
10. Volcans
11. Webgrafia i bibliografia
12.Conclusió
MUNTANYA Que és?
Una muntanya és qualsevol elevació natural acusada, i abrupte del terreny. Les causes de la formació d'una muntanya són...

-Els plegaments tectònics
-Les erupcions volcàniques o l’erosió causada sobre una part de les masses sedimentaries Muntanya d' Alaska
El mont McKinley també conegut com Denali pels Atabascos, que són els natius d’origen esquimal. Aquesta muntanya és la més alta dels Estats Units, fa 6.194 m d’alt sobre el nivell del mar, i es troba a prop del cercle polar àrtic, per això és molt difícil ascendir. Aquesta muntanya es troba en la serralada d’Alaska. Aquesta serralada s’estén per la frontera entre els Estats Units, Canada i les Illes Aleutiana. El torren de l’aigua és irregular i no sempre porta aigua, en èpoques de desgel, es quant en porta més. Té una forta pendent. Primerament trobem la conca de recepció, té forma d’embut i s’acumula tota l’aigua de la pluja. Seguidament, l’aigua circula i trobem el canal de desaigua on la forta pendent transporta molts materials això fa que hi hagi una forta erupció en el llit. Per finalitzar la conca de desflacció és on s’acumulen els materials, aquests es dipositen segons el seu tamany: Els més grans més amunt i els més petits més avall, ja que disminueix la força de l’aigua. Les roques tenen forma de ventall. TERRATRÈMOL Que són?
Són moviment sísmics provocats pel moviment de les plaques tectòniques que formen l’escorça terrestre, són de poca durada i sobtats. Aquests s’originen a l’ hipocentre i provoquen les ones sísmiques. A l’epicentre és el punt de la superfície on es nota amb major quantitat, un terratrèmol. Tipus d'ones sísmiques:

Ones P o Primaries: són ràpides i es propagen per tots els medis (sòlids i líquids)

Ones S o Secundarien: són més lentes i només es propagen en medis sòlids

Ones L o superficials: són les que nosaltres notem i provoquen d’anys a la superfície.
Aparell per mesurar les ones sísmiques:
L’aparell que fem servir per mesurar les ones sísmiques es el sismograf.
Aquest fa un registre anomenat sismograma, en un paper que va anotant els moviments. Mesures de terratrèmols:
La intensitat: és una mesura objectiva de les dades i de les destroses del terratrèmol. Per això no serveix gaire. Per exemple l’escala de Mercalli (1-12). I també hi ha l’ecala SMK (1-12 graus).

La magnitud: és la mesura de l'energia que desprén el terratrèmol amb l’escala de Richter (1-9,5 i entre cada grau són 10 vegades més) és la que la caracteritza. Terratrèmol d'Alaska

El 1964 a Alaska va haver un terratrèmol de grau 9 en l’escala de Richter, l’ hipocentre es troba a 33 km sota terra, i va durar 3 minuts. Aquest terratrèmol va ser el més fort registrat en els Estats Units. Va destruir molts edificis i va produir Tsunamis, que van afectar a sis petites ciutats costeres d’Alaska properes al estret de prince william, la destrucció es va extendir més de dos mil milles de l’epicentre del terratrèmol. A causa del terratrèmol i els tsunamis va provocar 131 morts.
Aquest és el 4r més fort produït en el món, anomenat Good Friday. TSUNAMI Que és?

El tsunami o també anomenat maremoto és una ola enorme o conjunt d’oles enormes de gran energia, provocades per un xoc de plaques a l’escorça marítima oceànica. Tsunami d'Alaska

Lituya Bay situat al sud-est d’Alaska va ser el lloc on es va provocar uns dels grans tsunamis locals mai resguistrat. Un terratèmol de magnitud 8 a la falla Fairweather on l’epicentre d’aquet cisme va ser a 13 milles de la bahia de Lituyua. El terratrèmol va causar l’enfonsament de la Bahia que va produir aquest tsunami local de mida aterrador. GLACIAR Que és un glaciar?

És una gran massa de gel que s’origina en la superfície terrestre per l’acumulació de la neu. L’existència d’un glacial és possible quant la precipitació anual de neu supera l’evaporada a l’estiu. Per això la majoria es troben a prop dels pols encara que també n’hi han en zones muntanyoses. Parts d’un glacial :

Horn: és el pic més alt de forma piramidal, format per l’acció de varios circs, cada cop més elevat ja que l’erosió del circ és molt més intensa que la del horn.

Circ: forma de cubeta circular on s’acumula la neu que es converteix en gel, de centenars i de molts metres, mai es fon.

Llengua: la neu del circ fa pressió i fa que baixi el glaç a favor de la gravetat i es forma un riu de gel, anomenat llengua i és molt ample. Aquí hi trobem materials que són transportats anomenats morrenes. Hi ha dos tipus de morrenes: les superficials (van per sobre el glaç) i dins d’aquestes hi ha les frontals i les laterals. Quan s’uneixen dos llengües les morrenes laterals es converteixen en centrals. També hi ha morrenes subterrànies (per sota el gel) i és la morrena de fondo. Aquesta quan es mou va erosionant i formant escletxes i estries a les roques de sota. Només les podem veure quan desapareix el glacial i ens indica la direcció per on baixa la llengua.
La morrena ens deixa una vall de forma en U molt oberta. Les morrenes forma escletxes i quan neva s’emplena d’aigua, disminueix la temperatura i augmenta el volum i fa que les roques es trenquin.
Si les condicions climàtiques són molt altes el glacial desapareix i on hi havia el circ i davant de la morrena frontal pot acumular-se aigua i formar llacs i alpins. Glacial de Canada

El glacial Athabasca a Canada és un glacial de les muntanyes rocoses canadenques, que té una allargada de 6km. Degut al canvi climàtic el glacial ha retrocedit més d’un quilòmetre i mig en els últims 125 anys i a més a perdut la meitat del seu volum. Actualment retrocedeix 2 o 3 metres cada anys. Al peu del glacial es troba el llac Sumwapta. Aquest glacial és un del més visitats. RIU Què és un riu?

És un corrent natural d’aigua que floeix en continuïtat. Posseeix un cabal d’aigua determinat i desemboca al mar, a un llac o en un altre riu (afluent). El riu consta de tres cursos:

- El curs alt del riu es troba al punt més elevat de les muntanyes, té molta pendent i això fa que l’aigua baixi més depressa. Predomina l’erosió i el transport. El transport de material és continu, però el de roques grans no ho és, perquè el cabal d’aigua és massa petit. Les roques es mouen rodolant i això produeix una erosió al llit del riu, apart de la força de l’aigua, com que l’erosió és central les vall tenen forma de V. A l’alta muntanya hi ha desnivells en forma de cascades, també hi ha parts del riu on l’aigua fa girar el materials i formen remolins i l’erosionen tot el voltant formant gorgues. - El curs mitjà la pendent és més suau i no hi ha tanta erosió, predomina el transport i la sedimentació. Les aigües transporten sorra fina, pols i argiles i queda de color marro, més tèrboles. El curs mitjà i baix no van en línea recta, sinó que fa corbes anomenades meandres. El meandres es formen perquè l’aigua de la part exterior va molt depressa i erosiona. L’aigua que va per la corba interior va més a poc a poc i sedimenta els materials. Si el meandre és molt corbat l’aigua del riu passa recte i talla i queda abandonat.
En el curs mig podem trobar terrasses flubials que són crescudes del riu. Quan el riu porta molta aigua augmenta l'erosió i forma diferents desnivells amb forma d’escala.
- El curs baix hi ha molta sedimentació ja que la velocitat de l’aigua és més lenta. Podem trobar-hi meandres, aigües turbies i també deltes. El riu Mississippí és un dels rius més llargs situat als EEUU. El seu cabal és mitjà i té una longitud de 3.770km. El naixement del Mississippí es situa a l’extrem nord del llac. Després de les cascades Saint Anthony baixa 220 m i se li uneixen 3 rius.
Aquest riu es pot dividir en dues parts:
-el superior, fins que arriba a l’afluent o Ohio.
-l’inferior, és de l’afluent fins la seva embocadura.

Aquest riu té nombrosos meandres, són meandres mòbils en sectors humits o abandonats, molts d’aquests meandres es retallen i deixen braços morts denominats Oxbow. La part inferior es completa amb llacs.
La seva conca es la més gran de Nord Amèrica i la 3r del món. La seva superfície és de 3.238.000 km2 (un terç dels EE.UU). En fer el recorregut una gota d’aigua por trigar 90 dies.
El Mississipi arrossega sorres i graves provinents de les Muntanyes Roquelloses.
El delta del Mississipi cobreix 75.000 km2, 40 km d’amplada est a oest i 20 km de profunditat. Que és la major part de Nova Orleans. DESERT Que és?

Es caracteritza per l’alta oscil•lació tèrmica entre el dia i la nit, l’absència de vegetació i la falta de precipitacions. El desert és un lloc despoblat i gairebé per cap esser viu. També són deserts de altres climes més freds com l’Àrtic i la Tundra. Relleus:
En els deserts podem trobar diferents formes de relleus com:
-El reg
-L’erg
-EI loess Desert de Sonora

El desert de Sonora es troba entre els Estats Units i Mèxic. Es un dels deserts més calorosos i gran del món, cobrint un àrea de 311.000 km2.. Aquest desert té varietat de flora i fauna úniques com el Cactus Saguaro.
Les acumulacions de sorra s’anomenen dunes i les de pols s’anomenen loes.
El vent a vegades no és continu i les partícules salten i es formen risaments.
En aquest desert trobem roques irregulars produïdes per el transport de sorra fina que xoquen amb les roques i provoquen l’erosió i segons com siguin les roques dures o toves, s’erosiona més o menys. Per això si hi han parts toves el vent les va erosionant fins fer-li un forat i així és produeixen les formes irregulars de les roques. PENYA-SEGAT Que és?
Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en una pendent o vertical. Normalment un penyasegat està sobre la costa, però també es consideren penyasegats els que es troben en muntanyes, falles i vora dels rius. Els penyasegats solen estar compostos per roques molt resistents a l’erosió i al desgast de les accions atmosfèriques. Els penya-segats es formen perquè gràcies a les ones sísmiques desprèn una part de terreny. Els materials que composen els penya-segats, les roques solen ser:
-Limonita
-Arenisca
-Caliza
-Dolomita
-A vegades hi ha roques Ígneas com el Basalt i el Granit. Penyasegat de Hawai

Kaulapapa, Hawaii, es troben els majors penyasegats costaners del planeta. Aquests penyasegats estàn elevats uns 1.010 metres. Formats gràcies a les falles que formen el moviment de plaques. Conclusió Gràcies aquest treball hem trobat coses noves i hem après més sobre el relleu del continent de Nord Amèrica. Hem après que els terratrèmols no avisen, i que poden ser molt perillosos. No hi ha manera de prevenir-los. Tenim la sort que aquí no és la zona de terratrèmols. Hem investigat molts tipus de relleus que no sabíem que existien a aquest país. Podem dir que que Nord Amèrica hi ha una part dels relleus més importants del món, ja que tot és molt gran.
Hi ha parts del treball que ens han agradat més fer-les que d’altres. Ha sigut un treball entretingut i hem tardat uns quants dies en fer-lo.
També hem provat de fer-ho amb aquest format, en contes de fer-ho amb un pawer-point normal, ja que aquest treball requereix fotos i per aquí és una altre manera de veure i exposar-lo VOLCÀ Que és?
El volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma, gasos i cendres del interior del planeta. Com es forma?
Es forma a partir del moviment de les plaques tectòniques que formen una cambra magmàtica. Quan aquesta cambra està plena de magma, fa pressió i quan troba una escletxa surt el magma. Aquest magma quan surt a l’exterior es solidifica i aquest es va superposant formant el volcà. Les fases de l'erupció:
1-Inicial: aquesta fase avisa de l’erupció, el volcà comença a tremolar i suren gasos i fum, normalment surten per petites escletxes aquest avis pot durar de tres minut a tres mesos.

2-Paroximal: en aquesta fase hi han dos parts:
- efusiva: es quan la lava líquida cau lentament.
- explosiva: és quan començar a llançar piroclasts, surten gasos i bombes.

3- Terminal: és quan s’acaba el magma de la cambra magmatica i el volcà està en repos. Volcà Mauna Loa (Hawaii)

Aquest volcà que hem escollit es troba a Hawaii, és un del més actiu de les illes Hawaianes i un del cinc volcans que la forma. És el volcà més gran de la terra amb un volum de 75.000 km3 i una altura de 9.000m. Ha produït unes 33 erupcions en tota la història, l’última el 1984. Té una forma d'escut degut a la lava que és extremadament fluida i els seus pendents no estàn empinats, així que és un volcà Hawaià. Les erupcions no són violentes.
Full transcript