Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La reacció contra el teatre clàssic

No description
by

Joan Peraire

on 28 April 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La reacció contra el teatre clàssic

5.3. La reacció contra el teatre clàssic
El teatre èpic i el teatre de l'absurd
Introducció
Reacció contra el teatre romàntic
(finals s. xix) realisme crític

Renovació teatral
final segle xix

El teatre com a vehicle de denúncia
i de crítica social
La primera meitat del s. xx
Revolució teatral de la mà dels moviments avantguardistes:
ruptura radical amb el teatre realista anterior, democratització de l'espai escènic
El teatre existencialista
Preocupació per l'individu i pels temes essencials de l'existència:
l'acció i el compromís
com a eines per transformar la realitat
El teatre de l'absurd
Preocupació per l'individu i la societat des d'una
postura nihilista
Ús de l'humor com a instrument crític, arguments sense sentit, caricaturització, hipèrbole...
El realisme crític
El grup dels "
joves irats
" (finals dels 50, escenaris britànics)
Obres que foren un revulsiu
contra el conformisme i la indiferència
El teatre nord-americà
Després de la Segona Guerra Mundial, abandona les preocupacions existenciales per centrar-se en les qüestions socials
Influència creixent entre cinema i teatre
El teatre contemporani
1) Espectacles d'autor col·lectiu, subordinació del text a l'espectacle,
2) Canvis en l'escenografia: teatre de carrer,
3) Importància dels elements simbòlics, del públic i dels efectes de llum i so
Conviuen diverses tendències:
a) El drama realisma modern:
Ibsen
b) El teatre naturalista:
Strindberg
c) El nou teatre rus:
Txèkhov
d) El teatre postvictorià:
Oscar Wilde

Transformació radical
(1a meitat del segle xx)

Constantin
Stanislavski
Ervin
Piscator
Alfred
Jarry
Bertold
Brecht

Revolució teatral 2a meitat xx
Teatre existencialista:
Camus
Teatre de l'absurd:
Ionesco
i
Beckett
Teatre nord-amerià: Arthur
Miller
Realisme crític: Harold
Pinter
Teatre experimental

Creador de drama realista modern
Realisme crític: conflicte entre individu i societat
Henrik Ibsen
Comedies d'evasió
Drames realistes
Precursor del teatre de l'absurd
Del naturalisme al teatre avantguardista
Renovació de la tècnica teatral
Desenvolupament del assassinat psíquic
August Strindberg
Anton Txèkhov
Oscar Wilde
Comèdies amables destinades a
l'entreteniment de la classe mitjana-alta
Senyoreta júlia
(1888)
La més forta
(1888)
La gavina
(1896)
L'oncle Vània
(1899)
Les tres germanes
(1901)
L'hort dels cirerers
(1904)
Impulsor del nou teatre rus
El tema de la soledat i el fracás
La tècnica de l'acció indirecta
Comèdies que tracten amb humor i ironia la rigidesa de costums de la societat victoriana
Quatre tendències
:
1. Alfred
Jarry
i i la farsa
Rei Ubú
(1896)
2. El teatre
expressionista
: aspectes violents i grotescos
3. El teatre de la crueltat d'Antonin
Artaud
4. El teatre èpic d'entreguerres: Erwin
Piscator
i Bertold
Brecht
El teatre èpic: Bertold Brecht
El teatre com a eina de lluita social
necessitat d'implicar-hi l'espectador
Trets essencials del teatre de Brecht:
a) El concepte de
distanciament
b)
Temes
: poder, la guerra, la justícia
c) El
llenguatge
: col., culte, vers, prosa...
Mare coratge i els seus fills (1941)
Galileo Galilei (1939)
El cercle de guix
caucasià
(1944)
Jean Genet
Jean-Paul Sarte
Albert Camus
Eugène Ionesco
Samuel Beckett
Parteix de l'experiència vital pròpia
Despulla de sentit les situacions més desagradables per reduirles a l'absurd
La lliçó
(1950)
Les cadires
(1952)
La cantant calva
Experimenta amb el llenguatge
Preocupacions: incomunicació, angoixa
Humor amarg i corrossiu
Tot esperant Godot
(1953)
John Osborne
Harold Pinter
Tom Stoppard
Teatre
experimental
Harold Pinter
Art, veritat i política (2005)
L'amant
(1962)
Tennessee Williams
Arthur Miller
Marit de Marilyn Monroe. Qüestiona la idea del somni americà a través de personatges que s'han d'enfrontar al fracàs
Teatre de carrer
Teatre d'autor
Jerzy
Grotowski
i el teatre pobre
Xarxa Teatre, La Cubana o Comediants
Albena
Dagoll Dagom
Dario Fo
Neil La Bute
Patrick Marber
Yasmina Reza
Un déu salvatge (2006)
Per saber-ne més
http://laserpblanca.blogspot.com.es/

Retrat de la societat del sud
L'element sexual i la incomunicació
Personatges marginals, frustrats i enfrontats a la societat
Full transcript