Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

L'Univers, galàxies i estels i la Terra.

Treball fet per l'Oriol i en Julià
by

Oriol Grèbol

on 4 November 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'Univers, galàxies i estels i la Terra.

La Terra La galàxia i estels L'univers L'univers és format per milions de galàxies, cadascuna formada per milions d'estels. Està constituït per:
Matèria normal visible: 0,4%
Matèria no lluminosa: 3,6%
Matèria fosca: 21%
Energia fosca: 75% 1. La composició de l'univers 1.Matèria normal o bariònica: La matèria normal constitueix el 4% de l'univers. Està format per àtoms i elements químics. (75% hidrogen i l'altre 25% 109 elements visibles. 2.Matèria fosca La matèria fosca constitueix un 21% de l'univers. Se'n desconeix la composició 3.Energia fosca L'energia fosca constitueix el 75% de l'univers. En el 1948, George Gamow va proposar que l'univers va ser creat després d'una explosió, el Big Bang. La matèria es concentrava en una zona molt petita i quan va explotar, va sortir cap a totes direccions. Es van formar estels, galàxies,etc. L'univers està en constant expansió. 3. La confirmació d'aquesta teoria La teoria del Bing Bang va ser acceptada definitivament quan es va descobrir:
La radiació de fons de microones còsmiques.
El so de l'eco de la gran explosió. 3.1 La radiació de fons de microones còsmiques. El 1965 es va descobrir que la radiació de microones còsmiques és la resplendor de la gran explosió i ens arriba a causa de l'expansió de l'univers. Això demostra què l'univers va tenir un origen. 3.2 L'eco del Big Bang Més de mil científics van detectar petites pertorbacions de la radiació còsmica i després d'analitzar-ho van arribar a la conclusió què fa 13700 milions d'anys s'havia produït el Big Bang. 4. L'evolució de l'univers 4.1 Uns segons després del Big Bang Després de l'explosió, les partícules acabades de formar interactuaven amb els fotons i van formar una fase calenta i gasosa de matèria i radiació. 4.2 La formació dels primers elements. Més tard la temperatura va baixar molt, es van formar nuclis atòmics d'elements llaugers: H, He, Li, Be. Aquet procés s'anomena nucleosíntesi primordial, va durar uns 300 segons. 4.3 Els primers anys de l'univers La desvinculació o el desacoblament de matèria i radiació es van propagar lliurement per l'espai i l'univers provocant la radiació de fons de microones. 4.4 Cap a un univers madur Segons les dades de Hubble fa sis mil milions d'anys hi havia matèria fosca a l'univers. 5.El futur de l'univers segons la teoria del Big Bang S'han considerat dos escenaris posibles per el futur de l'univers:
Si la densitat de massa de l'univers fós més gran que la densitat crítica, assoliria la mida màxima, es faria més dens i calent i acabaria com el seu començament, com el Big Crunch.
Si la densitat de l'univers fós menor que la densitat crítica, tindria menys velocitat d'expansió. Arribaria a un estat de 0º, conegut com a mort tèrmica.
Hi ha una tercera teoria:
Si a l'univers predominés la energia fosca, les galàxies s'anirian separan ràpidament i formarien illes de galàxies, en un espai més buit. Les galàxies estan formades per la matèria visual (estels, núvols de gas i pols), matèria fosca i energia fosca, unides gravitacionalment. 6. Les galàxies 6.1. Estructura de les galàxies Cúmuls estalars Són molts estels units per l'efecte de la gravitació. Nebuloses Són grans cúmuls de gas (H i He) i pols interestelar. És on es formen els estels, també pot ser que siguin les restes d'aquests. Sistemes estelars múltiples Es poden formar sistemes amb un o dos o més estels. Aquests es poden anomenar per exemple: sistemes dobles (que tenen dos estels). 6.2. Tipus de galàxies Galàxia el·líptica Normalment tenen un estel vell amb poc gas i pols. Es diu que provenen de la col·lisió de galàxies i acostuma a esdevenir un forat negre. Galàxia espiral Té forma d'espiral amb els estels més vells al mig, i els més joves a l'exterior. Galàxia irregular Aquesta no té cap nucli. Està formada per estels joves i una gran quantitat de pols i de gas. 7. Els estels Els estels són cossos ovelats plens d'energia car en el seu interior es produeixen reaccions termonuclears. 7.1 Formació d'un estel Aquests es formen en grans compressions de gas i pols.
El protoestel és el nucli de gas i pols calents. Augmenta la temperatura i densitat d'aquest. Quan es produeixen reaccions de fusió nuclear es forma l'estel. L'energia dels estels procedeix de reaccions de fusió al nucli amb temperatures 10 elevat a 7 K. Depèn de la massa i la composició química, que varia segons l'època. Els elements químics es formen en dues etapes de la vida dels estels:
Primera fase: Té lloc a l'interior d'un estel, a partir de l'hidrogen es van formant elements químics.
Segona fase: Té lloc en moments explosius, i es formen la resta d'elements pesants.
A partir d'H, mitjançant reaccions de fusió nuclear es formà l'He, després C, i aquets elements es col·locaren al centre del estel. Després originaren N, O2, F, Ne, Na, Mg, Al, Si... Es va formar fa uns 4600 milions d'anys. Està dividida per l'atmosfera i la hidroesfera. 9.La formació de la Terra La Terra i altres cossos planetaris del Sistema Solar es van formar en la condensació de gas i pols que giraven al nucli del Sol. Les partícules còsmiques col·lisionaren i formaren planetesimals, que el seu torn van formar cossos planetaris. 9.1. La diferenciació en capes La massa rocosa sòlida que hi havia a l'inici de la Terra, la prototerra molts elements es van fondre per la calor despresa per la desintegració radioactiva d'alguns elements que xocaren.
Els materials es disposaren segons la densitat.
El ferro fos formà el nucli. Altres materials rocosos van formar el mantell, i l'escorça. 10. Les capes de la Terra La Terra té un radi de 6373km. 10.1. L'escorça És la capa més superficial i prima de la Terra.
Pot tenir entre 5 i 10 km als oceans i 33 km als continents. Tot i que a les cadenes muntanyoses, l'escorça aumenta de gruix, uns 80 km.
L'escorça continental és gruixuda i lleugera.
L'escorça oceànica és més prima i densa. 10.2. El mantell És la capa intermèdia de la Terra, arriba fins els 2900km de profunditat i entre 1000º C i 3700º C.
Els primers 100 km de gruix s'anomena litosfera.
El mantell superior: Arriba als 670 km de profunditat.
El mantell inferior: és més dens i s'estén fins als 2900 km.
Entre el mantell i el nucli hi ha la capa D, material fos que produeix una circulació convectiva. 10.3. El nucli S'estén des dels 2900 km de profunditat fins
al centre de la Terra. Hi ha una pressió i temperatura
molt elevades. Està formada per Fe, Ni, O2, S, Si.
És diferencien dues zones:
Nucli extern: és fluïd i és on es genera el magnetisme terrestre.
Nucli intern: nucli sòlid Magnetisme terrestre: 2. L'origen de l'univers. La teoria del Big Bang 7.2 Formació dels elements químics més densos Destí final de l'univers Dos teories: Big Crunch o el Gran Col·lapse La matèria fosca potser constitueixi el 99% de tot el que hi ha a l'univers.
La força gravitatòria de tota aquesta matèria potser podria cessar i invertir-se amb ella l'expansió, així les galàxies començarien a retrocedir i amb el temps xocarien unes contra altres, la temperatura s'elevaria, i l'univers es precipitaria cap a un destí catastròfic en el qual quedaria reduït novament a un punt.
Alguns físics han especulat que després es formaria altre univers, en aquest cas es repetiria el procés.
Avui en dia, aquesta hipòtesi sembla incorrecta, car a la llum de les últimes dades experimentals, l'univers s'està expandint cada vegada més ràpid. Big Rip o la Gran Expansió Aquest possible destí final de l'univers depèn de la quantitat d'energia fosca que hi ha a l'univers. Si l'univers conté prou energia fosca, podria acabar en un destripant de tota la matèria.
Primer, les galàxies se separarien entre si, després la gravetat seria massa dèbil per mantenir integrada cada galàxia. Els sistemes planetaris perdrien la seva cohesió gravitatòria. En els últims minuts, es desbaratarien les estrelles i els planetes, i els àtoms serien destruïts.
Els autors d'aquesta hipòtesi calculen que la fi del temps passaria aproximadament 3,5 × 1.010 anys després del Big Bang, és a dir, dins de 2,0 × 1.010 anys.
Una modificació d'aquesta teoria, encara que poc acceptada, assegura que l'univers continuaria la seva expansió sense provocar un Big Rip. Hidrosfera L'abundància d'aigua a la Terra és una característica única que distingeix el "Planeta blau" de la resta del sistema solar.

Un 97,5% de l'aigua de la terra és salada, mentre que el 2,5% restant és aigua dolça. Gran part de l'aigua dolça, un 68,7% és acutalment gel.
L'aigua és salada ja qué la sal va ser lliberada durant l'acitivtat volcànica de roques ígnies fredes. L'aigua del mar té una influéncia important en el clima mundial, ja que acuten com a focus calòric. Atmosfera La biosfera de la Terra ha alterat significativament la seva atmosfera. La fotosíntesi oxigènica va evolucionar fa 2.700 milions d'anys, formant l'atmosfera formada principalment per nitrogen i oxigen d'avui en dia. Aquest canvi va permetre la proliferació d'organismes aeròbics, així com la formació de la capa d'ozó que bloqueja la radiació solar ultraviolada, permetent al seu torn la vida a terra. Entre altres funcions atmosfèriques importants per la vida a la Terra hi ha el transport de vapor d'aigua, aportant gasos útils, fer que meteoroides es cremin abans d'impactar amb la superfície, i moderar la temperatura. Aquest últim fenomen es coneix com a efecte hivernacle Via Làctia El filòsof grec Demòcrit (450–370 B.C.) va proposar que la banda brillant del cel estel·lar coneguda com a Via Làctia podia consistir en estrelles distants.
Aristòtil (384-322 B.C.), tanmateix, creia que la Via Làctia podria haver estat causada per "la ignició de l'exhalació d'algunes estrelles que eren grans, nombroses i posades juntes".L'astrònom àrab, Alhazen (965-1037 A.D.), ho va refutar amb el primer intent d'observar i calcular la paral·laxi de la Via Làctia, determinant que en no tenir cap paral·laxi havia d'estar molt remot de la Terra sense pertànyer a l'atmosfera."
La prova real de què la Via Làctia consistia en diverses estrelles va venir el 1610 quan Galileo Galilei va fer servir el telescopi per estudiar la Via Làctia i va descobrir que estava compost d'un enorme nombre d'estrelles febles. El 1750 Thomas Wright, en el seu Una teoria original o nova hipòtesi de l'univers, va especular (correctament) que la Galàxia podia ser un cos en rotació d'un nombre enorme d'estrelles mantingudes juntes per les forces gravitatòries Història El disc estel·lar de la Via Làctia mesura aproximadament 100.000 anys llum (9,5×1017 km) de diàmetre, i es creu que de mitjana té un gruix d'uns 1.000 anys llum (9,5×1015 km) . S'estima que conté un mínim de dos-cents mil milions d'estrelles i possiblement fins a quatre-cents mil milions, essent el nombre exacte depenent del nombre d'estrelles de massa molt petita que és molt incert. Estenent-se més enllà del disc estel·lar hi ha un disc molt més gruixut de gas. Observacions recents indiquen que el disc gasós de la Via Làctia té un gruix de al voltant de 12.000 anys llum (1.1×1017 km, el doble que el valor prèviament acceptat. Com a guia a l'escala física de la Via Làctia, si aquesta es reduís fins a un diàmetre de 100 metres, el Sistema Solar, incloent-hi el Núvol d'Oort, no amiradia més d'un mil·límetre. Mida
Full transcript