Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Noucentisme

No description
by

Palou Teresa

on 26 June 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Noucentisme

NOUCENTISME
Sinònim de la singular conjunció de política i cultura que es dóna en la Catalunya de començaments del segle XX
Obra de la burgesia compromesa amb el catalanisme i de la intel•lectualitat que accepta de col•laborar en el projecte de transformació encapçalat per aquella.
Va tenir dos grans referents: per una banda, la Catalunya ciutat, que era Barcelona entesa com a gran metròpoli de la cultura catalana; per l’altra, el Mediterrani i la tradició.
Se sol situar l'inici del Noucentisme l'any 1906, coincidint amb una sèrie de fets importants d'aquest moviment: l'aparició del
Glosari
d'Eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya", la publicació d'
Els fruits saborosos
de Josep Carner i de
La nacionalitat catalana
de Prat de la Riba, etc.
Intel•lectuals i burgesia -forces culturals i polítiques- es posen d'acord per tirar endavant un projecte polític comú per a Catalunya; S'aglutinen sota la disciplina d'un partit, la
Lliga Regionalista
, dirigida per Prat de la Riba i s'expressen, sobretot, a través de les pàgines de "
La Veu de Catalunya
".
De la imatge de Sunyer
Cala Forn
El berenar estiuenc a l’ombra dels pins, la polidesa dels personatges humans, de clar aspecte mediterrani i que són motiu central del quadre, el paisatge, d’un cala propera a l’Ametlla de Mar, la proposta d’actitud social, cívica i endreçada, els colors, la humanització de l’entorn…
Acabem amb la imatge que resumeix millor, potser, el sentit del Noucentisme
Un corrent cultural que proposà als polítics, uns polítics conscients de les seves responsabilitats, un model de país modern per construir un futur de progrés.
A destacar tots els elements simbòlics propis de l’època que apareixen en aquest cartell de 1921
I sobretot l’aspecte de confiança en l’esdevenidor que traspua la mirada de l’infant.
Es basava, sobretot, a considerar la raó i l’intel•lecte sempre per damunt del sentiment i de l’instint, i el principi de la realitat per damunt del principi del plaer; s’havien de defugir les postures extremes i es defensava la contenció i la laboriositat més que el geni creador.
Aquests pressupòsits es concretaven en l’exaltació del present (consciència de viure una nova era a causa dels canvis històrics que es produïen) i la revisió del passat (entroncament amb la tradició clàssica –l’antiguitat i el Renaixement– i rebuig d’èpoques considerades negatives –l’edat mitjana i el romanticisme–).
El Noucentisme vol estabilitzar la societat i fa proposta d’un model social que, encara que sigui nou (civil, europeu), no deixa de respondre als principis i valors de la mentalitat burgesa.
IDEOLOGIA
El Noucentisme neix en el moment i de les arrels dels moviments conservadors europeus de finals del XIX i principis del XX (innovadors en el seu moment) que portarien a l’aparició de partits d’ordre i, després, al feixisme.
INTERVENCIÓ:
Es tractava d’intervenir activament per canviar les coses, d’actuar, d’exercir una funció dirigent sobre la societat.
PARAULES CLAU
IMPERIALISME:
“L'Imperialisme vol dir, al revés: responsabilitat, solidarisme, reforma, Ciutat, legislació del treball, Estat educacional, lluita per l'Ètica i Cultura, justícia social...” E. D’Ors a la glosa del dia 9 d’agost de 1909
ARBITRARISME:
“Lo Arbitrari no és lo excèntric, sinó, contràriament, lo con-cèntric, lo clàssic. -Se tracta de lo següent: En la lluita de la llibertat humana contra les fatalitats -naturals (l'hostilitat dels animals salvatges, p.e.) o socials (l'esclavitud, v.g.)- ¿quin partit prendrà la idealitat? Posant-se completament, absolutament de la part d'aquella; afirmant que tota floració humana -art, ciència, vida- ha d'exalçar i reforçar la llibertat, l'albir; la idealitat crea la teoria de l'Arbitrarisme.” Glosa del 29 d'agost de 1906
L’art, com a bellesa formal no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n’era una sublimació, una millora.
Domini de l’home sobre la naturalesa que cal ordenar.
CLASSICISME:
El Noucentisme es converteix en una consigna d’ordre, embolcallada amb la preceptiva estètica adient, per crear un sistema regulador de la vida social i política.
MEDITERRANISME:
Si el classicisme comporta el seny i la raó, el mediterranisme hi aporta la claror del paisatge mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme. I també significa el retorn als orígens i el llegat del classicisme pel que fa a l’organització política de les ciutats Estat gregues.
CIVILITAT:
La ciutat és el centre entorn del qual s’estructura la societat burgesa en contra de la influència que encara exercia el món rural. La Catalunya-ciutat, identificada amb Barcelona, va ser un dels ideals polítics de la Mancomunitat.
LA FEINA BEN FETA:
I, realment, el que pretenien els noucentistes amb tot aquest ideari era vetllar per la perfecció com a objectiu final. Calia treballar molt per poder acostar Catalunya al model de capitalisme competitiu europeu, que entén que per damunt de tot, fins i tot per damunt de l’obrer, hi ha d’haver la satisfacció de la feina ben feta.
Xènius (pseudònim d'Eugeni d'Ors) converteix
La Ben Plantada
en símbol de la Catalunya noucentista i en la personificació dels valors de la classe burgesa.
LITERATURA
«Així, d’acostar-se a la Ben Plantada, hom esdevé millor. D’ésser presidit per la Ben Plantada, hi ha un guany de noblesa especial. Pels volts de la Ben Plantada tot és ordre i acord. Que ella deu ésser l’eternitat mateixa tomada bella aparença i gai instant. Res no hi ha comparable a aquesta influència, La influència. l’ensenyament de la Ben Plantada! Si la pogués contemplar així, i aprendre d’ella, no una petita colla d’homes, sinó tota la meva terra, amb les seves gents! Si vinguessin a l’escola de la Ben Plantada les generacions a guanyar-hi serenitat, a guarir de romanticisme, a salvar-se de mentides i captar-hi estil i normes de bellesa i ben viure, i tots abjuressin davant d’ella dels errors passats, i els ciutadans, els poetes, els artistes, els arquitectes, els polítics, els negociants, els mestres d’estudi sabessin, d’aquest punt endavant, infondre una mica de l’esperit de tan escaienta i profunda ensenyança a llur acció i llurs obres! »
La Ben Plantada té un metre vuitanta-cinc centímetres d'alçària. De terra a la cintura, un metre vint- i-cinc; seixanta centímetres de cintura enlaire. Entorn d'aquesta inicial desproporció feliç s'agrupen en tota la resta les més escaients proporcions. Així el peu no és massa menut, però fi i vivent en tota l'extensió, del taló a la punta. Els turmells semblen tal volta una mica amples, però és que la mitja blanca afavoreix. En el caminar s'endevinen els genolls, rodons, poderosos i perfectes. (...)
Com a moviment ciutadà, i com a reacció contra el ruralisme, el Noucentisme va bandejar la literatura d’ambientació rural en què les forces tel•lúriques actuen d’una manera incontrolada.
Per contra, va propiciar el tema urbà, on els personatges actuen amb educació i la natura hi és domesticada.
La literatura només podia reflectir la realitat tal com volia que fos, no tal com era. Per això, el primer aspecte de la literatura noucentista que cal destacar és l’artifici, resultat d’una recerca tècnica, deliberada i astuta.
Hi té una importància fonamental la perfecció formal. Aquest ideal de perfecció només es podia aplicar a un gènere literari: la poesia. Per això la literatura noucentista es redueix bàsicament a la producció poètica.
CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA
. Ús d’una llengua literària d’alt nivell.
. Perfecció formal.
. Rigor mètric.
. Profusió d’imatges i metàfores sensorials.
. Temàtica urbana o externa al poeta.
. Natura idealitzada i idíl.lica.
. To melangiós i elegíac.
. Presència constant de la ironia que en el fons amagava una intenció moralitzadora.
JOSEP CARNER
L'HEROI EN EL DESERT


Cega la llum; les bàrbares sagetes
de l'or fos atueixen la ciutat.
La gent és tota fora, per les pletes
de l'estiueig. Un home arromangat,
sota la persiana, branda enlaire
una tallada de meló daurat.
En un quart pis, un que es vol fer cantaire
repeteix quatre notes sense fi.
Una vídua (n'és de no fa gaire)
paeix pacificada al balancí.
Una cuinera diu amb altivesa
que la seva senyora és a Rubí.
Tot pernejant entre la calda encesa,
un noi que engega la primera dent
botzina contra la naturalesa.
POESIA
FONTS
http://www20.gencat.cat/portal
http://www.xavigran.com/7.%20Noucentisme.pdf
http://www.xtec.es/~malons22/personal/noucentisme.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19450
http://blogs.aulabalear.org/lletres/files/2011/09/Tema-5-EL-NOUCENTISME.pdf
CÒNSUL, I. i SOLDEVILA, L. (a cura de) Antologia de la poesia catalana. Ed. Proa Barcelona 2006
GUERAU DE LIOST Antologia poètica. Ed. 62 i La Caixa MOLC Barcelona 1981
GALLART, M. i SANZ, R. Llengua i literatura. Balada. Ed Teide Barcelona 2008
RIPOLL, J.M., MACIÀ, J. i MUÑOZ, A.M. Llengua i literatura. Petjada. Ed Teide Barcelona 2008
http://llengualiteratura.wordpress.com/2010/12/18/imatges-del-noucentisme/
"La primera intervenció governamental en la història de la nostra cultura" Maurici Serrahima
Tres personatges sobresurten en els procés d'implantació de les propostes noucentistes:
Enric Prat de la Riba,
el seny ordenador de Catalunya
, que d'una manera gairebé hegemònica durant un llarg període organitzà l'activitat nacionalista catalana, entesa com una intervenció total en tots els àmbits del país; primer des de la Diputació de Barcelona i més tard des del poder que li conferia ser el president de la Mancomunitat.
Eugeni d'Ors,
dictador intel.lectual
, que es constituí en el principal ideòleg i sobretot divulgador dels conceptes clau de Noucentisme a través del seu Glosari.
Josep Carner,
príncep dels poetes
, que es converteix en l'escriptor -el poeta- capdavanter de la nova literatura i també en un bon divulgador de l'ideari noucentista, especialment en el camp més estrictament cultural i literari.
Al costat d'ells s'ha d'esmentar Pompeu Fabra, que des de l'Institut d'Estudis Catalans pot enllestir la reforma ortogràfica i tirar endavant el procés de normalització de la llengua catalana.
Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,

i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.

L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat
d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.

Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent.

I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny - que és immortal.

Guerau de Liost: "Pòrtic", dins La ciutat d'ivori, 1918
A la dispesa un conco impenitent,
buròcrata pansit, amb melangia
pensa que, lluny de la ciutat candent,
hi ha xicots joves com ho fou un dia,
però molt rics, duent pijames clars,
entre cosines folles d'alegria,
bevent xampany glaçat als berenars,
vinclant cintures sota les pinedes
o omplint de besos la dolcor d’un braç.
Terra d'encís, fantàstiques arbredes,
font dins un antre verdejant i bru!
Hi vessen noies les maternes cledes
i hi voleteja Amor, déu insegur.
Oh, conco, plora, car les belles hores
ni el goig mai no lluïren per a tu!
Plora, que et tornes delicat quan plores!
Llavores s'esvaeix al teu voltant
de l'oficina l'aire gris. Llavores
heus, més que el jove, un adorable instant.
(Melangia es fa dir la jovenesa
quan torna al cor i ens entendreix el cant.)
Fantasma que no dura, la bellesa.
Jove, no en sou com joventut s’ho val.
Contentament, és pobra teia encesa.
Privació i record fan l’ideal
1
9
00
= NOU
-CENTS
NOU =
NOU
CENTISME
(especialment)
GUERAU DE LIOST (JAUME BOFILL I MATES)
El tronc, doncs, generós i del tot hel.lènic hauria estat excessiu l'any 1909; però s'escau d'acord plenament amb les modes blanes, folgades, clàssiques, harmoniosíssimes del 1911. Els braços són llargs: ben plens arran de l'espatlla, minven dolçament; lluny del defecte dels de la ballarina rusa Trouhanova, que són tan amples vora l'aixella com vora la mà . Les de la Ben Plantada, de mans, no les lloaríem d'aristocràtiques certament; perquè són amples i un poc bastes, el bust és ple de dignitat, no exempta d'un semblant de dolça fadiga, també acordada amb les modes d'aquest estiu. En espera de les maternals abundàncies, aquest bust és ara tot consagrat a la suprema delícia de la respiració. Potser el cap es sospitaria una mica petit, sense la cabellera sumptuosa, que és d'un ros fosc, salva de tot excés i pentinada amb mètode i netedat. Del front fins al rodet extrem de la cabellera que és molt baix, comptaríem uns trenta-cinc centímetres. (...)

Però, ja detalls exactes vindrien a mancar si jo intentés descriure dues condicions impossibles de descriure: el moviment i els ulls. No puc dir més, volent estar sempre en economia estreta , que, si el moviment de la Ben Plantada és presidit per la música, la gràcia dels seus ulls deu caure sota la competència i jurisdicció d'Urània, musa de l'Astronomia.
Torres-Garcia. Fresc casa Mon Repòs
Clarà. La deessa
Clarà. La model
Casanovas. Persuasió
Torres-Garcia. Carrer de Barcelona
Nogués. Sardana
Nogués. Fira d'Olot
Nogués. Tarda de diumenge
Nogués. Ceràmica Celler Galeries Laietanes
CRONOLOGIA
1906
PANYELLA, V. Cronologia del noucentisme. Una eina. Pub. de l'Abadia de Montserrat Barcelona 1996
MANENT, A. Josep Carner i el noucentisme. Ed. 62 Barcelona 1982
1906-1910
INICIS
1906: Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana. Eugeni d'Ors inicia el Glosari a la "Veu de Catalunya"i amb això es materialitza el discurs ètic i estètic del noucentisme. Carner publica Els fruits saborosos. 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
1907: Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Prat de la Riba és proclamat president de la Diputació de Barcelona, que representa l’inici de la vida institucional del noucentisme.
1911-1916
PLENITUD
1911 apareix l’Almanac del noucentistes. Es publica La Ben Plantada d’Ors. Exposicions de Sunyer, Clarà i Casanovas.
1913 es publiquen les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.
1914 s'instaura la Mancomunitat de Catalunya; Prat de la Riba en fou el 1r president.
1917-1925
DECLIVI
Josep Pla qualifica aquesta etapa com de “crisi d’autoritat”.
1917 mor Prat de la Riba. Diccionari ortogràfic de P. Fabra.
1920 Eugeni d'Ors marxa de Catalunya.
1918 publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de P. Fabra.
1923 es proclama la Dictadura de Primo de Rivera.
1925 se suprimeix la Mancomunitat.
MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Neix el 1914 com a resposta a una demanda històrica dels catalans. Representava la fusió de les quatre diputacions provincials. El seu primer president fou Enric Prat de la Riba. En principi, només havia de tenir competències culturals, però l’activitat de la Mancomunitat va transformar Catalunya des de molts altres punts de vista: va fer una feina extraordinària pel que fa les infraestructures, va activar la investigació científica, va endagar un pla de millores en el rendiment agrícola i forestal, i, sobretot, va fer una tasca extraordinària en el camp de l’educació i de l’assistència social.
Algunes de les obres de la Mancomunitat foren:
La creació d’una xarxa de biblioteques a tota Catalunya (la Biblioteca de Catalunya és del 1914), Museus, publicacions, empreses editorials, Escola Catalana d’Art Dramàtic, Escola Industrial, Escola de bibliotecàries, cració de l’Associació protectora de l’ensenyança catalana.
ASPECTES QUE APAREIXEN A LA LITERATURA:
. Referències al món clàssic.
. Ús de pretextos extrets de la vida quotidiana.
. Descripcions minucioses.
. Tractament objectiu del tema.
. Ironia.
TEMÀTIQUES DE LA LITERATURA:
. Vida senzilla, quotidianitat.
. Ambient ciutadà.
. Natura idíl.lica i civilitzada.
. Feminitat.
. El pas del temps, l’envelliment.
CARNER (Teoria de l’ham poètic)
La inspiració neix sovint “d’una sola paraula casual i causal” pescada en “una lectura mig distreta, o en la conversa de dos inconeguts que passen, o bé que ens ha saltat als ulls en un diccionari on cercàvem ben altra cosa”. És a partir d’aquesta paraula que comença la feina conscient del poeta per aconseguir un poema perfecte.
“Enfront de les boires, de les pors, de les negrors de l’irracionalisme nòrdic que havia afectat el Modernisme, el Noucentisme reivindica el seny, la raó, la claredat i la llum del Mediterrani, del paisatge dominable vestit de vinya i d’olivera.” J. Castellanos
Full transcript