Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tema 1. El medi físic d'Espanya i Catalunya

No description
by

sergi garcia

on 30 June 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tema 1. El medi físic d'Espanya i Catalunya

1. EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I CATALUNYA

INTRODUCCIÓ

- El
medi físic
d'un territori està format pel seu relleu i les seves característiques físiques és l'escenari on es desenvolupen les activitats humanes.


- L’estudi del medi físic és important per entendre les possibilitats i oportunitats que tenen les activitats humanes de desenvolupar-se en aquest medi.


- El relleu, les característiques i el clima d’un territori influeixen en les activitats humanes poden suposar obstacles o avantatges per aquestes activitats.

- El relleu és dinàmic: es construeix i destrueix amb el pas dels anys.







2. LA FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR

- La formació del relleu peninsular és el resultat de 2 processos que es van donar fa milions d’anys:

a) construcció de relleus gràcies a les forces internes de la Terra


orogènesi
moviment de l’escorça terrestre que dóna lloc a la
formació dels sistemes muntanyosos.

b) destrucció de relleus degut a l’erosió (aigua, vent, exposició a l'aire lliure)


2.2 Era Secundària o Mesozoica (195-65 MA)

- etapa de tranquil·litat. Forta erosió i es formen les roques calcàries

2.3 Era Cenozoica (65 MA- present)

- formada per dos períodes que van modificar el relleu intensament gràcies als moviments orogènics (moviment de les plaques tectòniques)


a) Terciari (65-2 MA)

- hi ha el
moviment o plegament alpí
i apareixen les
Balears i les Canàries
i bona part del relleu
peninsular actual: Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena, Pirineus i Serralades Bètiques i Serralades Litorals catalanes.

-
fracturació de la Meseta
: la Meseta nord més elevada que la sud.

- també hi ha l’aparició de serralades que creuen la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.



b) Quaternari (2M- present)

- s’erosionen els relleus alpins degut a l’acció de rius i glaceres i es formen la
Depressió de l’ Ebre
i
la
Depressió del Guadalquivir.

- es forma el Delta de l’Ebre.

- la Meseta bascula cap a l’oest: orientació dels rius cap a l’Atlàntic.


1. EL TERRITORI ESPANYOL: EL RELLEU

1.1 Situació de la Península Ibèrica (PI)

- La PI se situa al sud-oest d’Europa i està unida al continent per l’istme dels Pirineus (435 km).

- Els Pirineus són una barrera natural que dificulta les comunicacions i el comerç, però des de la prehistòria s’ha pogut creuar.

- Pel sud trobem l’estret de Gibraltar que separa Àfrica del continent europeu: 14 km.

- La PI tanca el mar Mediterrani (mar interior), i el control de l’estret sempre ha tingut una importància estratègica.



1.2 Característiques del relleu peninsular espanyol


- Les característiques fonamentals del relleu peninsular espanyol són quatre:

-
caràcter massís
: determinat per l’extensió de les costes, la major part amb formes rectilínies (menys Galícia). 4000 km de costa.

-
elevada altitud mitjana
gràcies a l’altiplà central (¾ PI) i les serralades. Té 660 metres de mitjana i és la segona d’Europa després de Suïssa. La elevada altitud dificulta l’agricultura i les comunicacions, apart de que endureixen el clima.

-
disposició perifèrica del relleu
: dificulta l’arribada de la influència climàtica del mar a l’interior, on els estius i hiverns són més extrems.

-
diversitat del relleu
, gràcies a la complexa formació geològica, i
varietat de climes
:

permet la formació d'unitats naturals o paisatges ben diferenciats.



2.1 Era Primària o Paleozoica

- En el
Precambrià
(4.600 MA), abans de l’Era Primària, la PI no existia: l’espai estava ocupat pel mar.

- Les primeres terres peninsulars emergides van formar el massís granític gallec, també conegut com a
Massís Hespèric
, a l'oest peninsular . Durant milions d’anys es van dipositar al mar del voltant argiles i gresos formant grans estrats.

• En el
Carbonífer
(350-250 MA), aquests estrats van patir grans pressions i temperatures elevades gràcies al
moviment hercinià
(moviment de l’escorça terrestre). Els estrats es van plegar i es van originar
roques metamòrfiques
(pissarres, granits, quarsites i esquistos). Tenen molta sílice i també s’anomenen
roques silícies.

- Aquests moviments hercinians van formar els primers sistemes muntanyosos que foren atacats per l’erosió. A l’oest, el Massís Hespèric va passar a ser un altiplà gràcies a l'erosió.


moviment hercinià: moviment orogènic que es dóna al Carbonífer


• El
Massís Hespèric
es troba a l’oest de la PI i en formen part relleu actual com el Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Meseta, Sistema Central, Muntanyes de Toledo i Sierra Morena.
















Formació del planeta Terra
els relleus antics es van rejovenir
3. EL TIPUS DE ROQUISSAR

- La formació geològica de la PI afavoreix aquesta distinció:

Espanya silícica:
la més antiga (
Precambrià i Paleozoica
). Materials durs on
abunda la sílice: pissarres, quarsites, granits i gneis. Van per tot l’oest, des de Galícia i oest d’Astúries fins a Sierra Morena i zones dels Pirineus i les Bètiques.


-
Espanya calcària
: es dóna al
Mesozoic
quan sediments d’origen marí formen les roques calcàries per les altes pressions i temperatures. Es troba al Litoral Català, Pirineus, S. Cantàbrica. S. Ibèric i les Bètiques, fins a l’Estret de Gibraltar.


-
Espanya argilenca
: sediments de finals
Terciari i Quaternari
. Ocupen les planures castellanes i les conques dels rius Ebre i Guadalquivir. Adequat per l'agricultura.


-
Espanya volcànica
: predominen els basalts (roques del magma volcànic) i destaca les Illes Canàries que es formen al Terciari. També part de Ciudad Real i Girona.

4. LES UNITATS DEL RELLEU: MESETA I SERRALADES INTERIORS I VORES MUNTANYOSES

4.1 La Meseta

- És la principal unitat del relleu peninsular (45% d’Espanya).

- Altitud mitjana de 600 metres sobre nivell del mar.

- És producte del Moviment Hercinià (o Hespèric) del Paleozoic i és aplanada per processos d’erosió intensos durant el Mesozoic.

- L’orogènia alpina (Terciari) el va fracturar i va donar origen a l’aparició de zones elevades (horst) identificades amb el Sistema Central i Muntanyes de Toledo i de fosses tectòniques (graben) ocupades actualment per les conques del Duero, del Tajo i del Guadiana.

- El moviment alpí també va provocar la seva fractura en dos grans blocs:

·
Submeseta Nord:
altitud mitjan de 800-850 metres, i travessada d’est a oest per la xarxa fluvial del Duero.

·
Submeseta Sud
: altitud mitjana de 500-600 metres i formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo: l’altiplà solcat pel riu Tajo i l’altiplà on es troba la conca hidrogràfica del Guadiana.

- la Meseta es troba aïllada de la resta de la PI per les muntanyes que l’envolten: Massís Galaic-Lleonès, S. Cantàbrica, S. Ibèric i Sierra Morena.

continentalitat del clima i dificultats de les comunicacions amb el litoral.


4.2. Les serralades interiors de la Meseta

a)
El Sistema Central

- es dóna amb el moviment alpí del Terciari, que elevà el sòcol antic formant blocs que superen els 2.000 mts.

- D’'oest a est les principals serres són: L’ Estrêla (Portugal), Gata, Gredos ( Almanzor, 2592), Guadarrama i Somosierra.

- divideix la Meseta en dos: Submeseta nord i Submeseta sud:

b) Les Muntanyes de Toledo

- es dóna amb el moviment alpí i divideix la Submeseta Sud i separen les conques del rius Tajo i Guadiana.

- tenen menys altitud (1400metres) i extensió que el Sistema Central.

- les principals serres són: Muntanyes de Toledo, Guadalupe, Montánchez i San Pedro.

4.3. LES SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA

- Són el Massís Galaicolleonès, la Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.

- aquest aïllament suposa dos fets:

1) la dificultat en les comunicacions de la Meseta amb el litoral, sobretot pel nord i per l’est.

2) la continentalitat en el clima, perquè no li arriba l’efecte regulador del mar.

Totes aquestes serralades es formen amb l'orogènia alpina, però presenten diferències litològiques i d’altitud.

A. EL MASSÍS GALAICOLLEONÈS

- Ocupa Galícia, oest d’Astúries i els Mtes de Lleó.

- Altitud mitjana no arriba a 500 mts, encara que hi ha algun cim de més de 2000 (Teleno).

- Presenta materials antics (Primària) i erosionats, amb relleus arrodonits, suaus. Però hi ha vegetació densa a causa del clima plujós que no permet veure el roquissar.

Grans dificultats en les comunicacions i l'accés a la Meseta

- Les principals unitats són: en el M. Galaic, Cabeza de Manzaneda (1778 m), en els Mts de Lleó, Teleno (2183m) i Peña Trevinca ( 2124 mts),

B. SERRALADA CANTÀBRICA

- Conjunt de muntanyes paral·leles a la costa cantàbrica que s'estén des d’Astúries fins al País Basc i voreja la Meseta per el nord.

- S’originà en el moviment alpí de la Terciària, aes pleguen els materials del Paleozoic .

- És la barrera natural entre la Meseta i el litoral cantàbric, entre l’Espanya Seca i l’Espanya Humida.

-És una serralada asimétrica:
part occidental (Massís Asturià)
formada per materials paleozoics amb jaciments de carbó o metalls com ferro, antimoni i mercuri;
part oriental (Muntanya Cantàbrica)
que perd altitud i formada per materils sedimentaris, sobretot calcari


- Principals alineacions d’ oest a est: Peña Ubiña, el port de Pajares (pas de Lléo a Astúries), els Picos d’Europa, Cerredo, Peña Vieja i el Naranjo de Bulnes ( per damunt dels 2.648 m.) i Peña Labra.
Massís Galaicolleonès
Serralada Cantàbrica
Espanya silícica Espanya calcària












Espanya argilenca Espanya volcànica



C. EL SISTEMA IBÈRIC

- Tanca la Meseta per l’est i la separa de la Depressió de l’Ebre.

- S’originà amb el moviment alpí del Terciari quan es van plegar els materials paleozoics i mesozoics.

- Es divideix en 2 sectors:

a) Sector nord: format per muntanyes de més de 2000metres: serra de la
Demanda
o del
Moncayo
(2.300 m.).

b) Sector sud : format per un conjunt de serres intricades com la
Serrania de Cuenca
, la Serra de
Javalambre
(més de 2.000 m)

- Dificulta les comunicacions entre la Meseta i la costa mediterrània:
Corredor Terol- Calataiud
que comunica la Comunitat Valenciana amb Aragó.


D SIERRA MORENA

- Tanca pel sud la Meseta.

- Format per materials paleozoics (sobretot pissarra) i s’originà amb el moviment alpí.

- Des de la Meseta, ofereix un relleu suau amb muntanyes de 700 metres. Des de la Depressió de Guadalquivir, es veu un relleu alt i escarpat amb caigudes que passen dels 1200 als 200 metres.

- Jaciments miners importants des de l’antiguitat: la
mina de Riotinto
de coure a Huelva.

- Les serres més destacades són la de
Madrona
, Aracena i
Pedroches
.

- L’únic pas que comunica la Meseta amb Andalucia és el
pas de Despeñaperros

primer Meseta-Despeñaperros (es passa de 700 a 1300 m),
després Despeñaperros-Vall del Guadalquivir, ( de 1300 a 300 m)



Moncayo
5. LES SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA

5.1 Els Pirineus

- Des del Golf de Biscaia fins Cap de Creus: 435km.

- Limita la PI amb Europa: dificulten les comunicacions terrestres d’ Espanya amb Europa.

-Són d’origen alpí i destaquen sobretot els
materials paleozoics
com pissarres, quarsites i granit.

- Està formada per diverses alineacions paral·leles que baixen de forma esglaonada des de la part central (Pirineus axials o centrals).

- Els millors accessos són a l’extrem oriental,
La

Junquera
(Catalunya), i a l’occidental
Irun
( País Basc).

- Presenta modelatge glacial produït al Quaternari per un mantell de glaç de 300km (
glacialisme
)

- Es divideixen en 2 zones:
Pirineus axia
l i
Prepirineus

Formació durant el moviment alpí
A) Pirineu Axial

- part central, on es troben els cims més elevats, per damunt dels 3.000 com l’Aneto (3404 m), Mont Perdut (3355 m) o la Pica d’Estats (3143 m).

- Per l’altitud, els ports de muntanya són escassos i difícils i destaca el
pas de Somport
.

- es mantenen les darreres restes de glaceres

B) Prepirineus

- Menys altitud i formes més suaus

- Format per dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial:

- les
Serres Interiors
com la de Guara, Peña i el Cadí (no arriben als 2500 metres)

- les
Serres Exteriors
, com la del Montsec amb altitud més modesta.

- Entre les dues discorre la Depressió Mitjana

1. Quines unitats de relleu es distingeixen als Pirineus
2. Quin tipus de material caracteritzen els Pirineus axials? I els Prepirineus?
5.2. Les Serralades Litorals Catalanes

- dues alineacions muntanyoses de 250 km de llarg paral·leles a la costa mediterrània.

- Una alineació és la
Serralada Prelitora
l amb el Montseny (turó de l’Home (1706 m)) i l’altra és la
Serralada Litoral
, que té un desenvolupament escàs.

- afavoreixen un clima continental a l’interior de Catalunya.

- al nord de les serralades hi ha materials paleozoics i al sud materials secundaris (calcari). La part nord pertany a l'antic Massís catalanobalear.

- Entre les dues es troba la Depressió Prelitoral. És una zona de gran aprofitament agrícola (Vallés i Penedès).

5. 3 El Sistema Bètic

- Format per la
Serralada Penibètica
i la
Serralada Subbètica
, separades per diverses depressions.

-
Serralada Penibètica
: a la vora de la costa mediterrània i presenta les majors altituds com el
Mulhacén
, el cim més alt de la península (3.482 m) i el pic
Veleta
(3398 m) a Sierra Nevada.

-
Serralada Subbètica
: paral·lela a la Penibètica i s’estén des de Gibraltar fins al Cap de la Nau on se submergeix i torna a emergir per formar part del relleu balear

Cap de la Nau

6 LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR

6.1 LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE


- Situada entre els Pirineus, S. Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. Presenta forma triangular.

- 380 km de longitud i 150 d’amplària.

- Durant Terciari, aquesta depressió estava ocupada per un mar comunicat amb el Mediterrani que després va passar a ser un gran llac.

- Aquest llac es va reomplir de sediments i a finals del Terciari i sobretot en el Quaternari, la potent erosió va donar pas a la depressió i el riu.

- Presenta importants zones de regadiu (Espanya argilenca)

6. 2 DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR

- Situada entre les Serralades Bètiques i Sierra Morena.

- 330 kms, de llarg i quasi 200 d’ampla, fent-se més estret cap a l’est

- Origen: associat a l’aixecament de les Serralades Bètiques quedant configurada com una gran
fosa enfonsada sota les aigües i oberta a l’oceà.

- Es va convertir en un llac i es va reomplir a finals del Terciari i durant el Quaternari.

- Desemboca al golf de Cadis on hi ha aiguamolls. Abunden els materials argilosos i els camps fèrtils.

- S’ha convertit en una zona arrossera i també destaquen les dunes de 90 metres (vent atlàntic).

- Destaca el Parc Nacional de Donyana.


• Ria: vall de riu antic inundada per aigües marines

7. EL RELLEU DEL LITORAL PENINSULAR

- Les costes de la PI presenten una
gran varietat i diversitat
i tenen una longitud de 3.168 km: cantàbrica (770 km),
l’atlàntica (735 km) i la mediterrània (1163 km).

- Costes rectilínies i el mar no penetra mar endins: amb excepció de Galícia

7.1 LA COSTA ATLÀNTICA

A)
CANTÀBRICA
des del Golf de Biscaia fins a la Punta de la Estaca de Bares

• Costes rectes, altes, escarpades i amb escassetat de platges per l’enfonsament ràpid de la Serralada Cantàbrica al mar.

• Hi ha ries, però són curtes i estretes.

• En el modelat de la costa influeix la força i les marees del M. Cantàbric: es creen penya-segats.

• Són típics els tómbols: és la franja de sorra que uneix petits illots amb la costa. Exemples són Sant Sebastià i Santander.


B) COSTA GALLEGA
des de la Punta de la Estaca de Bares fins la desembocadura del Riu Miño.

• És una costa retallada sobretot per la presència de les ries.

• Es classifiquen en 2 grups:

• 1) Altes: són curtes i estretes: Betanzos, A Coruña

• 2) Baixes: més amples, llargues i profundes. Penetren fins a 30 km de l’interior. Arosa, Pontevedra i Vigo
.



C) COSTA ATLÀNTICA ANDALUSA
Des de la desembocadura del riu Guadiana fins a l’estret de Gibraltar

- Està dominada pel Golf de Cadis.

- A diferència del litoral atlàntic, les platges són baixes, sorrenques i amb poc onatge.

costes altes amb penya-segats o
costes baixes i sorrenques
8. RELLEU INSULAR


8.1 LES BALEARS


-
Mallorca, Eivissa, Cabrera i Formentera
són fragments de la Serralada Subbètica (rocam calcari). Mesozoic.

- la part nord de
Menorca
és la continuació de la Serralada Litoral Catalana (rocam silícic). Paleozoic.

- Mallorca: al NO està la
Serra de Tramuntana
, la més alta de les illes, amb el Puig Major (1.445 m.). A l’ est i sud domina la
Serra de Llevant
, més baixa. Entre les dues serres s’estén Es Pla, la depressió central: terra fèrtil.

- Eivissa i Formentera: estigueren unides fins el Quaternari. Es coneixen com les Pitiüses



8.2. EL RELLEU DE LES ILLES CANÀRIES

- Arxipèlag de 7 illes: Lanzarote, Fuerteventura, Gomera, El Hierro, Tenerife, Gran Canaria i La Palma.

- Es va formar al Terciari i és d’origen volcànic.

el moviment alpí va trencar les plaques tectòniques de l’Atlàntic,
va sorgir material volcànic que s’acumula al fons marí,
formant la
Gran Dorsal Atlàntica



- El vulcanisme continua fins avui: el Teide continua actiu. Té 3.718 metres (Tenerife) ( cim més alt del l’Estat espanyol)

- Les illes més properes a l’Àfrica, Lanzarote i Fuerteventura, són planes i dominen les platges.

- Les illes més occidentals són muntanyoses i poques platges.

- Gran Canària i La Gomera són circulars: són volcans enormes que sobresurten per damunt de l’aigua
7.2 COSTA MEDITERRÀNIA

- S’estenen des de l’Estret de Gibraltar fins el Cap de Creus.

- Hi ha 3 sectors:

1)
costa

bètica
: des de l’Estret de Gibraltar fins al Cap de la Nau.

-per les Serralades Bètiques presenta penya-segats que alterna amb platges sorrenques. Hi ha l’albufera del Mar Menor a Múrcia.


2)
el golf de València
: des de el Cap de la Nau, fins al Delta de l’Ebre (400 km)

- és una plana costanera amb albuferes com la de València.


3)
costa catalana
: des del Delta de l’Ebre fins el Cap de Creus.

- el litoral català no és uniforme: deltes (Ebre, Llobregat, Besòs), penya-segats am petites cales (Costa Brava)

- A mesura que avancem cap al nord, la costa és més escarpada (Costa Brava).

- El Delta de l’Ebre és el més gran de la PI i actualment està amenaçat pels embassaments que detenen l'aportació de sediments, i pels plans hidrològics (transvasaments) que poden eliminar les aportacions d’aigua en el tram final.

9. LA GEOMORFOLOGIA DE CATALUNYA

9.1 Els Pirineus

- 250 km passen per Catalunya. Des del riu Cinca fins el cap de Creus

- Pirineus axials
: format per materials antics com granit o pissarra (Paleozoic) i amb altituds que superen els 3000m
(Pica d’Estats 3143m). Hi ha testimonis de valls glacials en forma de U (glacialisme).

-
Prepirineus
: format per la sedimentació del Mesozoic (roca calcària). Està format per les
serres interiors
(el Cadí o el Pedraforca)
i les
serres exteriors
(Montsec i Mont-roig), separades per la depressió mitjana on destaca la conca de Tremp.

9.2 La Serralada Transversal:

- conjunt de relleus que uneixen els Prepirineus amb les serralades litorals. Es va formar al Terciari i durant el Quaternari va surgir el vulcanisme d’Olot .



9.3 Serralades de la costa:

- formades per dues serralades paral·leles a la costa des de la desembocadura del Ter fins el delta de l’Ebre. Al nord hi ha materials paleozoics i al sud materials secundaris (calcari).

- en aquestes serralades neixen rius com el Gaià, Tordera o Besòs amb cabal irregular i curts. El Llobregat, l’Ebre i el Francolí les creuen.

Serralada Interior o Prelitoral:
formada per les Guilleries, el Montseny, Prades i els Ports de Beseit.

Serralada Litora
l: destaca Montnegre i Collserola i en alguns punts s’apropa a la cost formant penya-segats (Garraf, Costa Brava). A

- Entremig hi ha la Depressió Prelitoral formada per falles que provocaren l’enfonsament del terreny.

9.4 La Depressió Central Catalana.

- És la part oriental de la depressió de l’Ebre

- Va ser ocupada per mar, aquest mar es tancà i després es va reomplir de sediments i es va dessecar. A més, es van formar dipòsits de sal (Cardona, Súria, Sallent) o dipòsits calcaris.

Full transcript