Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTORIA DE ROMA

No description
by

Medina Cortes

on 29 November 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTORIA DE ROMA

EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE ROMA
IMPERI (27a.C-476)
MONARQUIA
(del 753 al 510 aC.)
REPÚBLICA
(del 510 al 31 aC.)

PRINCIPAT
CRISI
DOMINAT
IMPERI D'OCCIDENT
753aC.
Inici de la Monarquia

Itàlia segle VIII a.C.

Itàlia estava formada per quatre pobles:Itàlics, Grecs, Etruscos i Fenicis.
Els itàlics estaven en el centre de la península, els Grecs van fundar colònies a la Magna Grècia, els Fenicis estaven a Sicília i els Etruscos al centre-nord d'Itàlia, a la Toscana.
Els reis tenien poders militars i de
coerció.
L'estructura social era oligàrquica amb una petita classe senyorial que tenia tot el poder i un grup de comerciants, artesans i esclaus
Roma és el resultat d’un lent procediment a partir del acord simultani de societats sabines i llatines als set turons pròxims al Tíber des dels segles XI i X a.C.
La unificació d’aquestes comunitats en una sola ciutat es va desenvolupar gradualment ja al segle VIII es parla d’una “Roma Quadratta” que fou el nucli el qual es va desenvolupar la ciutat de Roma .

Tit Taci va ser Rei dels sabins i regnà amb Ròmul.
Fou assassinat en Lavínium.

NUMA POMPILI (716-673 a.C.)





TUL.LUS HOSTILI (672-640 a.C.)

ANCUS MARCI (640-616 a.C.)

TARQUINI PRISC (616-579 a.C.)



SERVI TUL.LI (578-535 a.C.)

TARQUINI EL SUPERB (535-509 a.C.)

Homes lliures
Es diferenciaven en dos grups: els privilegiats i els no privilegiats.
Els privilegiats s'anomenaven Patricis i eren 100 caps de família, anomenats PATRES per Ròmul. Integraven el Senat i tenien accés a les magistratures.

Els no privilegiats es diferenciaven en tres grups: plebeus,clients i lliberts. Els plebeus eren llatins vençuts pels patricis, els clients treballaven en terres cedides pels patricis i els lliberts eren els esclaus alliberats.
Homes no lliures
Els homes no lliures eren esclaus considerats com a part de propietat.
Organització política
El rex era considerat la màxima autoritat religiosa. Dirigia l'exèrcit, presidia les sessions del Senat i convocava l'assemblea de ciutadans.
El senatus presentava un nou rei quan moria i, mentre era triat i confirmat per les assemblees s'alternava en el càrrec de interrex.

Els magistrats eren delegats del rex en l'àmbit judicial, financer i administratiu. Només hi podien accedir els patricis.

En les assembles es reunien comicis o centuries.
Votaven a les propostes del rei i del Senat i ratificaven el nou rei proposat pel Senatus.

Ròmul fou un llatí que fundà Roma
Va governar des del 753 aC fins al 717 ac.
Va dividir el poble en patricis i plebeus.
Va crear el senat i d'altres institucions fonamentals
La República és el període que es va extendre des de l’expulsió de Tarquini el Superb al 510 a.C. a l’ascens d’Octavi, després de la seva victòria davant Marc Antoni al 31 a.C.
i els conflictes interns

Des del s. V al s. III a.C. Roma va passar de ser una ciutat-estat a conquerir tota la península Itàlica.


Al 390 a.C. els etruscos,els llatins i Roma van patir una invasió de gals que van entrar a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un rescat.

A principis del segle III a.C. pràcticament només quedaven lliures les colònies gregues del sud. Però l'avanç romà a la Magna Grècia va ser facilitat.

Tarent, La principal de les colònies gregues, en veure perillar la seva hegemonia, va demanar ajut al rei grec de l'Epir, Pirros. Ell no va saber aprofitar-se'n de les victòries inicials contra els romans i va a passar Sicilia per defensar les colònies gregues dels cartaginesos.
Roma, va esdevindre una potència mediterrània com Cartago, fundada originàriament pels fenicis.

Els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. La seva força comercial els feia competidors de les colònies gregues de la península Ibèrica -Empòrion-, la costa occitana i Sicília.

Roma i Cartago eren dues potències destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental.

Van caldre tres guerres perquè una de les dues triomfés definitivament sobre l'altra.

Les tres guerres púniques
Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)


Segona guerra Púnica (218-201 a.C.)


Anníbal amb un gran exèrcit de 70.000 homes i amb elefants creua els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i penetra a Itàlia.

Al territori dels itàlic aconsegueix unes victòries sobre els romans que fan perillar el domini romà de la península.

Roma estava aterroritzada, però després va reaccionar: van nomenar Fabi Màxim com a dictador i es va iniciar una guerra de desgast contra Anníbal
Al 205 a.C. Escipió va empendre una iniciativa arriscada: passar les legions romanes al nord d'Àfrica: va obligar Anníbal a abandonar Itàlia per defensar Cartago.


Cartago es va recuperar aviat gràcies a l'explotació agrícola.


Roma també va fer la guerra a Macedònia i Síria. Grècia també va esdevenir província romana.

Roma va conquerir Numídia, al nord d’Àfrica gràcies a les campanyes de Juli Cèsar, les Gàl·lies.


Durant la República es van produir molts conflictes interns que van derivar en una democratització de les institucions polítiques però van ser el principi de les guerres civils que van acabar destruint-la.



Conflictes interns

La segona lluita entre patricis i plebeus
va ser molt més cruentai va desembocar en guerres civils que van fer entrar en crisi el sistema republicà (del 133 al 29 aC.)

Es van fer guerres socials entre els grans terratinents.

Els germans Gai i Tiberi Grac van intentar solucionar legalment el problema dels camperols que havien perdut les seves terres i tots dos van morir assassinats.

La plebs va buscar el recolzament de Gai Mari, general i cònsol, com l’accés als ciutadans sense terra i les remuneracions a l’exèrcit.

El Senat va nomenar Luci Corneli Sil·la, com cònsol i després dictador.

Es va iniciar una guerra civil entre Mari i Sil·la que culminaria amb el triomf d’aquest últim i l’abolició de diversos drets obtinguts pel poble.

L’any 90 a.C. es va iniciar la Guerra Social en que els italians no romans es van enfrontar a les legions de Sil·la: van aconseguir l’obtenció del reconeixement com a ciutadans als italians no romans.

L’any 67 a.C. els esclaus liderats pel traci Espàrtac es van rebelar contra els seus amos i van construir un exèrcit que va anar vencent les legions romanes.

Només amb la intervenció del dictador Marc Licini Cras, la rebel·lió d’Espàrtac va poder ser superada.


Entre el 60 i el 53a.C. Juli Cèsar, tribú de la plebs, decideix posar fi a aquest període formant un triumvirat amb Cneu Pompeu i Marc Licini Crasper per oposar-se al poder senatorial.

Cras mor en batalla i Cèsar ha de partir a les Gàl·lies. Pompeu és atret pel bàndol senatorial, que el convenç d’eliminar Cèsar.

Cèsar venç Pompeu i transforma el Senat en una institució consultiva.

Al 44a.C., Juli Cèsar és assassinat.

La mort de César va provocar revoltes i lluites internes i es va crear un segon triumvirat format pels seus seguidors: Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Marc Antoni tenia sota control Itàlia: van ser
assassinats 130 senadors.

Els triumvirs es van enfrontar en una guerra civil.

Lèpid va ser apartat del comandament a Occident; Marc Antoni es va aliar amb la reina egípcia Cleopatra VII, i al 31 a.C. el va vèncer Octavi a la batalla d’Àcciu.

Octavi va tenir poders absoluts, i va establir una completa reforma del sistema polític romà, posant fi a la República.


Va ser un període polític caracteritzat per l'esforç que els governants de romans van fer per aconseguir l’administració dels extensos dominis conquistats per Roma durant la República.

També es va fer un intent d’administrar i mantenir la Pax Romana.

Es va caracteritzar pel domini casi absolut d’una sola persona, encarnada en la figura del Emperador.

L'emperador

L'Emperador va passar a ser cap suprem de l’Estat.

Era el comandament de l’exèrcit, aprovava les lleis, feia noves propostes de lleis, convoca les assemblees i era el protector dels interessos del poble.



Del 14 a.C. al 37 d.C. va regnar Tiberi a l'inici del seu regnat.

Va intentar acostar-se al senat, però després se'n va anar distanciant per la incomprensiói les intrigues dins la pròpia família imperial.

Amb els anys va esdevenir desconfiat i cruel per por de perdre el poder.
Del 37 al 41 d.C. va regnar Gai Cèsar "Calígula".

Fou un tirà boig, monstruós i cruel.

Va intentar convertir Roma en una monarquia autocràtica oriental i va executar magistrats.

Va menysprear el senat i va instaurar nous impostos fins que una conjura de la guàrdia pretoriana va acabar amb la seva vida.


Del 41 al 54 d.C. va regnar Claudi

Relegat en segon terme pels seus defectes físics i la seva pretesa incapacitat intel·lectual però va ser molt assenyat: va annexionar Britànnia i Tràcia a l'Imperi.

Va emprendre la construcció del port d'Òstia, a la desembocadura del Tíber. Va reorganitzar la burocràcia estatal.

Es va casar amb Agripina, la seva neboda.


Va regnar del 54 al 68 d.C.

Al cap de cinc anys de govern portat pels seus consellers i per la seva mare Agripina, la va fer matar i la seva esposa Octàvia per casar-se amb Popea.

Va començar el règim de terror i van augmentar els impostos.

A l'any 64 un incendi va arrasar la major part de Roma i va acusar els cristians per voler destruir la ciutat per reconstruir-la de nou al seu gust.

Al 68, amb revoltes dels exèrcits i sense suport a Roma, Neró és deposat pel senat i se suïcida.


Vespasià




Va regnar del 81 al 96.

Va tenir èxit per administrar i defensar les frontera però va tornar-se malfiat i va exercir un règim de terror.

El van assassinar al seu llit.

El seu nom i les seves imatges van ser eliminats dels monuments públics.


Del 96 al 98 Nerva fou el primer dels "cinc bons emperadors".
Va ser un període de pau interna i prosperitat



Septimi Sever



Va regnar del 218 al 222.
Va ser un emperador que es va obsessionar pels cultes orientals i va morir assassinat.

La crisi del segle III
Entre els anys 235 i 285 es va produir un període de greu crisi.

Va haver-hi una inestabilitat política: els emperadors van ser derrocats molt ràpidament.

En aquest període es produeix una crisi monetària i financera

Van començar les primeres alarmes de les invasions germàniques.

També es va produir la reestructuració de l’imperi persa, un perillós enemic per Roma

Van haver-hi unes fortes epidèmies de pesta amb xifres de mortalitat molt elevades que van ser vistes com l’anunci de la fi del món

Dioclecià

L’emperador Dioclecià va regnar del 284 al 305 i va reorganitzar l’estructura de l’Imperi.

També va reforçar l’exèrcit i va crear un sistema de recol·lecció de impostos, i així va poder fer front a l’enorme despesa de la defensa de l’Imperi.

Al final del seu regnat, va fer una violenta persecució contra els cristians.

Constantí va ser un emperador que va regnar del 312 al 337 i que va promoure profundes reformes.

Va intentar prosseguir amb la tetrarquia, però després de desplaçar Licini al 325 va posar fi a la tetrarquia i va concentrar tot el poder en les seves mans.

L’any 325 va precidir el Concili de Nicea, que establia les bases de l'Església Catòlica i el dogma cristià a l’Imperi.

Va convertir la antiga ciutat de Bizancí en la nova capital cristiana de l’Imperi: Constantinoble.


Van haver-hi diversos emperadors que van intentar frenar l’empenta dels pobles invasors.


Teodosi va ser l’últim emperador romà que va tenir tot l’Imperi en les seves mans.

El 394 va establir el cristianisme com religió oficial de l’Imperi.

Va dividir-lo en un Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble, i l’altre d’Occident, amb capital a Ràvena, tot i així, en la seva part occidental, la crisi era infrenable.


La caiguda de l’Imperi romà d’Occident va ser un procés que va començar des del segle III, arrel de la crisi econòmica i monetària i la fragilitat de la capital.

També per les invasions germàniques que van traspassar els limes de l’Imperi i va habitar-hi.

Molts germànics es van incorporar a l’exèrcit i això va ser un factor de crisi pel problemes de comunicació entre oficials i soldats al temps que els incentius per lluitar a Roma no eren els mateixos per aquests nous soldats.



Institucions republicanes
Senat
Magistratures
Comicis
Majors
Menors
Dictadura
(extraordinària)
Cònsols
Pretors
Questors
Edils
Censors
Tribuna de la Plebs
CONSTANTÍ
La caiguda de l'Imperi
La fundació de Roma

Ròmul i Tic Taci
Va ser l'organitzador de les institucions religioses i del calendari. Va crear el col·legi dels Pontífexs i va construir el temple de Janus
Rei guerrer, va realitzar les primeres guerres de conquesta. Va destruir Alba Longa i les etrusques Veies i Fidenas
Va ser conqueridor com el seu antecedent Hostili i fou un organitzador religiós com Numa.
Va construïr el primer pont i va fundar Òstia.
Va edificar el Circ màxim i també la Claveguera Màxima.
Va annexionar les ciutats limítrofes. Va augmentar a 200 el nombre de senadors.
Va agrupar la població romana en diverses classes, segons el seu poder econòmic, i va crear l'ordenament centuriat.
Les seves muralles van incloure els set turons amb les poblacions veïnes
Va ser un tirà que va governar al marge del Senat.
La violació de Lucrècia pel seu fill Col·latí al 509 a.C. va suposar la fi de la monarquia
La dona tenia una participació important amb els etruscos i compartien algunes activitats i espais amb els home
Estructura social

La República
Durant la República es van desenvolupar tres processos: la consolidació de les institucions republicanes, l’expansió territorial i els conflictes interns
L'expansió territorial(509-272 a.C.)
Al segle V a.C. Roma va formar part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci.
La Lliga es va enfrontar en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç.
Entre el 343 i el 295 a.C. els romans van continuar l'expansió en les tres guerres contra els samnites i els altres pobles itàlics com els sabins, llatins i etruscos. Aquests van unir contra els romans però van ser derrotats.
Roma va sotmetre els llatins i va dissoldre la Lliga llatina i després va vèncer els samnites i altres pobles itàlics.
L'expansió territorial
L'expansió territorial
Al 272 a.C., quan va tornar a la península, els romans el van vèncer i va passar a les seves mans
L'expansió territorial
En un primer moment Cartago es va imposar pel seu poder naval.
Els romans van construir la seva pròpia flota, adaptant les embarcacions a les seves tàctiques terrestres.
Després de la primera guerra púnica, Roma va dominar les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília
Els cartaginesos van conquerir bona part del sud i l'est de la península Ibèrica fins a l'Ebre i allà van fundar Cartago Nova.
Anníbal, cabdill dels cartaginesos, va atacar Sagunt a Hispània, ciutat ibèrica aliada de Roma,i el senat romà va declarar la guerra a Cartago.
La segona guerra púnica
Els exèrcits romans van arribar a la península Ibèrica.
Al 218 a.C. van desembarcar a la colònia d'Empòrion i hi van instal·lar un campament militar.

A la península Ibèrica els cartaginesos van ser vençuts per l'Africà.

A Itàlia, Anníbal va començar a perdre el seu avantatge.


La segona guerra púnica
D'aquesta manera Roma va guanyar el domini de tot el Mediterrani occidental.
Al 202 a.C. va tenir lloc la batalla decisiva a Zama guanyada pels romans i els cartaginesos van demanar la pau: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l'Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants i van ser obligats a pagar un tribut.
La tercera guerra púnica
La preocupació romana va anar augmentant i finalment tothom va decidir esclafar la ciutat del tot amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa.
Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i quan al 146 a.C. va ser destruïda: Àfrica va esdevindre província romana.
L’any 31 a. C, també va caure Egipte: Roma dominava tota la Mediterrània, que fou anomenada Mare Nostrum.
Els patricis i els plebeus van tenir unes lluites perquè els plebeus exigien més poder econòmic i aquests van aconseguir la creació dels comicis centuriats i tributs o per exemple el dret a ser reelegit en algunes magistratures
Els patricis eren senyors de grans propietats però l’esforç bèl·lic el feien els plebeus quan eren els patricis els qui sortien beneficiats.
Les guerres civils
Les guerres socials
Les guerres socials
Els triumvirats
Els triumvirats
Els triumvirats
L'Imperi
Tiberi
Gai Cèsar
Claudi
Neró
L'any dels quatre emperadors

Quan va morir Neró, es va produir un buit de poder.

En l'espai dels anys 68 i 69 els pretorians van intentar imposar els seus respectius generals: Galba, Vitel·li, Vespasià i Otó.

Dels enfrontaments successius entre els uns i els altres durant l'anomenat "any dels quatre emperadors".


La dinastia flàvia (69-96)
Va regnar de l'any 69 al 79
Va propiciar la recuperació econòmica.
Les fronteres van ser reforçades en diverses regions en perill i la rebel·lió jueva va ser esclafada per Titus amb la destrucció de Jerusalem.
Del 79 al 81, el regnat de Titus destaca la fi de les obres de l'amfiteatre Flavi ,iniciades pel seu pare, i l'arc de Titus al fòrum romà.
Titus
Domicià
El segle dels ''antonins''
Nerva
Va fer una campanya contra els dacis, armenis i parts.

Trajà
Els 21 anys de govern d’Adrià també van ser un període de pau i prosperitat.
Va consolidar la resta de l’Imperi i va estabilitzar les fronteres.


Adrià
Antoní Pius també es va caracteritzar per l’ordre i la pau.
Les incursions de pobles emigrants sobre diverses zones van agitar el regnat del filòsof estoic Marc Aureli i va ser succeït pel seu fill Còmode.
Antoní Pius
Considerat com un dels més sanguinaris tirans de la història.
Va ser assassinat el 192, posant fi a la dinastia dels Antonins.
Còmode
Va regnar de l'any 193 al 211
Va buscar la estabilitat en la successió i reforçar el poder exterior de Roma. Es va recolzar en el exèrcit i va debilitar el Senat.
Va ser el succesor de Septimi Sever i va regnar del 211 al 217.
Va dictar la Constitutio Antoniniana que va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’Imperi.
Va construir les termes que duen el seu nom.
Caracal·la
Heliogábal
Alexandre Sever
Va regnar del 222 al 235.
Va seguir una política de col·laboració amb el Senat, va castigar severament la corrupció i va reformar el dret.
Durant el seu govern es va produir una forta crisi econòmica.
Va ser assassinat l’any 235.
La seva mort suposa l’inici d’un període de crisi a l’Imperi.
Teodosi (379-395)
El període entre Constantí i Teodosi, es va caracteritzar per la decadència que vivia l’Imperi Romà.
Full transcript