Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Els castells medievals

No description
by

anna gorgues

on 8 February 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Els castells medievals

1.1-Els primers castells
Els primers castells es començaren a construir entre els segles VIII i XV, tot i que el seu origen és més antic i tenen precedents en l'arquitectura militar de la Grècia clàssica. A l'Alta Edat Mitjana s'utilitzava com setge defensiu una simple palissada de fusta, però l'evolució de l'armament i les tècniques militars van fer inservible aquest procediment. Més endavant, es va confiar en la solidesa de les construccions de pedra i en l'alçada dels murs que es podia arribar a aconseguir amb aquest material.
Els castells medievals
1.2-Dels models més antics
Les torres són de pedra i calç, materials molt abundants i fàcils d'aconseguir a Catalunya. Les més antigues encara conserven la planta quadrada d'origen romà però ja experimenten una primera transformació en arrodonir els cantons. Aquesta evolució desemboca en el model de torre cilíndrica i de planta rodona que a les terres de marca de Catalunya apareix al segle X, dos-cents anys abans que a la resta d'Europa, segurament per influència andalusina.

El model més freqüent és la torre de planta circular. Els murs tenen una alçada entre 15 i 20 metres i només disposen d'una sola entrada elevada al primer pis, a la qual només s'hi podia accedir per mitjà d'una escala de fusta que podia ser retirada quan convingués. L'interior era un espai cilíndric, de reduïdes dimensions que podia ser subdividit en diversos pisos separats per embigats de fusta; el pis superior era cobert per una volta de pedra
1.3-On es localitzen els castells?
Construcció en emplaçament estratègic.
Els castells sempre es construien als llocs més elevats, perquè així era més fàcil controlar els voltants.
1.4-Les parts bàsiques d'un castell
Anna Gorgues i Miriam Farnós
Els castells medievals
als més complexos
Estuctures visibles, de material més fort, generalent de pedra. Torres rodones de pedra subtituint antigues defenses de fusta, que poden ser simples torres de guaita o convetir-se en castells més complexos, amb estructures entorn de la torre original. L'abandonament es sol donar entorn als segles XV-XVI amb la baixa del poder feudal, tot hi que hi ha casos de reocupació (bandolerisme) fins el segle XVIII.
2-La funció militar dels castells
2.1-elements arquitectònics de caràcter militar.
Torre de guaita:per vigilar als enemics i disparar sense poder ser atacats.
Porta llevadissa:per a dificultar el pas als atacants.
Muralla:per defensar-se dels atacs.
2.2-com s'assalta un castell
Escometre, atacar, bruscament (especialment una fortalesa, un vaixell, etc.), per apoderar-se'n.
Armes
Els setges
Catapulta
Ballesta
Fonèvol
Projectils
Trabuquet
Ariet
Estratègies
Hi havia altres tàctiques, com per exemple encendre focs al voltant de les muralles per intentar descompondre el ciment que subjectava a les pedres unes amb altres, o en ocasions fins i tot es minaven els fonaments amb túnels excavats sota les muralles.
3-Els castells com a residència del senyor
3.1-Espais(normes i utilitats)
Les guarnicions de l'edat mitjana tenien una defensa més que les nostres: foragitades de la ciutat, es retiraven al castell; si aquest era ocupat, aleshores es refugiaven al donjon; i encara podien tenir la sort de poder escapar-se del donjon si l'enemic hi entrava, fugint per l'eixida normalment camuflada, o passar per les fortificacions que l'envoltaven, a la nit, amb un cop d'audàcia. Però aquesta disposició del donjon associada a la fortalesa medieval no tenia com a objectiu resistir o fugir de l'enemic de l'exterior, sinó que era la conseqüència del sistema feudal. Un senyor, per molt poderós que fos, depenia sempre dels seus vassalls. En el moment de perill, aquests havien de respondre a la crida del senyor, tancar-se dins el castell i participar en la defensa; però sempre arribava el moment que la fidelitat d'aquests vassalls no era a tota prova. Sovint, l'enemic els posava de la seva banda; aleshores el senyor traït no tenia més refugi que el seu donjon, en el qual es tancava amb els seus. Com a darrer recurs, només li restava defensar-se fins al final, fugir o rendir-se.
3.2-Qui viu al castell?(personatges i funcions)
rei:Vivien en els castells amb les categories més altes
nobles:Vivien en els castells, i eren propietaris d’algunes terres
senyors feudals:També en els castells, i com els nobles, eren propietaris d’algunes terres
cavallers:Vivien en els castells, i els defensaven i anaven a les guerres que hi havia
serfs:Vivien en les parts fredes i humides dels castells, i eren esclaus dels reis
escrivans:Eren molt importants, perquè gràcies a ells hi havia llibres escrits a mà, i vivien en habitacions dels castells.
doctor:Els doctors vivien en els castells per curar i mirar si la gent que hi vivia no estava malalta
musics:Acompanyaven tots els àpats, generalment entre plat i plat, per això vivien en els castells
bufó:Eren actors que divertien als senyors i a la seva família, amb cançons i bromes
3.3-La vida quotidiana en un castell
La vida dels senyors era molt diferent de la dels camperols i capellans.Cada un d'ells vivia,menjava i feia feines molt diferents.
la societat feudal era una societat estamental:cada persona pertanyia desde el seu naixament i fins a la mort a un estament.Els nobles naixien i morien nobles encara que fossin pobres.
4- Localització dels castells meievals
4.1- Elaborció d'una fitxa* d'algun dels castells medieval més importants de la comarca o d'una comarca veïna.
El Castell dels Arcs és un castell protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vinyols i els Arcs (Baix Camp).
4.2- Elaboració d'una fitxa d'alguns dels castells més importants d'una comarca llnyana a la vostra.
El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.

Està declarat com a bé cultural d'interès nacional: el recinte fortificat en la categoria de monument històric i el conjunt intramurs com a conjunt històric.
4.3- Elaboració d'una fitxa d'un castell d'alguna altra comunitat autònoma.
El castell templer de Ponferrada, es troba a la ciutat de Ponferrada (el Bierzo). Se situa sobre un pujol en la confluència dels rius Boeza i Sil. L'avui castell templer s'emplaça en el que, probablement, va ser en origen un castrum, en una posició similar a la d'altres assentaments cèltics del Bierzo. Posteriorment es creu que va ser un emplaçament castral romà i, més tard, visigot. Cap a 1178, Ferran II de Lleó permet que els templers estableixin una comanda en l'actual Ponferrada. En 1180 el Rei expedeix fur per a la repoblació de la vila que havia sorgit un segle abans, documentant-se la primera fortificació en 1187.
4.4- Elaboració d'una fitxa d'un castell europeu
El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra. Es troba dins del districte londinenc de Tower Hamlets, separat del límit nord de la ciutat per un espai obert conegut com a Tower Hill. Es va fundar cap a la fi de 1066 com a part de la conquesta normanda d'Anglaterra. La Torre Blanca, que dóna nom al castell sencer, va ser construït per Guillem el Conqueridor en 1078, convertint-se en símbol de l'opressió a Londres per part de la nova elit governant. Des d'almenys 1100, el castell va ser usat com a presó, encara que no era aquest el propòsit primari.
Full transcript