Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TCI

Esquema visual de Teoria de la Comunicació i de la Informació a la facultat de comunicació Blanquerna
by

Quique Badia Masoni

on 27 December 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TCI

Arrels TCI Idees bàsiques Erik E. Erikson Simone Weil Paul Watzlawick
(Escola de Palo Alto)
Teoria de Sistemes Ashley Montagu Cultura i societat Peirce (Castañares) Pragmàtica Metzger / Opinió i prejudici Jerome Bruner Goffman Gadamer Tronc
En els sistemes oberts tot interactua i s’afecta mútuament. La ment, observable en la relació.

Axiomes:

Impossibilitat de no comunicar-se; tota comunicació té un aspecte referencial (contingut) i relacional (conatiu); la naturalesa de la relació depèn de la puntuació de les seqüències entre comunicants. A més, hi ha aspectes com la comunicació digital (verbal) i analògica (paralingüística); la interacció simètrica (basada en la igualtat) i la complementària (basada en la diferència); redundància o repetició de patrons de conducta; metacomunicació, comunicar-se sobre la comunicació, sobre els aspectes relacionals
Propietats: retroalimentació, informació que té un sistema per actuar (feed-back positiu o canvi) o no fer-ho (Feed-back – o estabilitat). Totalitat, la part afecta el tot; no hi ha suma. Equifinalitat, les condicions inicials no són determinants, el que importa és el procés. Cal una atenció i un consentiment al Bé perquè aquest sigui possible. Hi ha necessitats del cos i de l’ànima (cal conèixer-los), i a cadascuna li correspon una obligació. Si un grup o una societat no atén (obligació) aquestes necessitats, dificulta que s’hi pugui accedir individualment i socialment. Identifica les etapes de maduració que tot individu ha de passar per assolir la seva
plenitud com a persona.
Les etapes evolutives dels individus també són aplicables al desenvolupament col·lectiu d'una societat.
Les primeres etapes en el desenvolupament psicosexual infantil tenen repercussions psicosocials. Conèixer el passat individual i històric (psicohistòria) permet connectar amb els sofriments reprimits per tal d’evitar que es torni a caure en errors repetits de generació en generació. Així es promou el canvi individual i col·lectiu. La semiòtica, ciència dels signes. Signe o representamen és alguna cosa que significa alguna cosa per a algú en algun sentit o qualitat. El procés semiòtic és possible gràcies a la relació entre interpretant, signe i realitat. Signes: Indicis, icones i símbols. Creences: autoritària, de tenacitat, a priori i científica. Processos mitjançant els quals adquirim coneixement: deducció, inducció i abducció.
La comunicació es fa visible gràcies a la pragmàtica (relació entre interpretant i signe), la semàntica (relació entre signe i realitat), i la sintaxi (relació formal del signe amb si mateix). Disciplina que estudia la relació entre l'interpretant i els signes en context Per Vigotski i per Bruner, el llenguatge és un sistema de simbols que reflecteix el desenvolupament sociohistòric (com per a Peirce). Hi ha una dialèctica entre el món social i el desenvolupament individual. El discurs de l’infant amb l’adult és una mena de microcosmos d’un procés social més ampli. Funcions del discurs: com a bastimentada (interaccions entre mare i infant: correccions de la mare, respostes, oferiments de suggeriments per a l’acció, explicacions per a la conducta apropiada); discurs com a negociació de significats (quan les figures parentals, mestres o companys estableixen explícitament regles o expectatives, s’està transmeten un missatge cultural); discurs com a transferència de valors culturals (l’infant aprèn no només el contingut del discurs, sinó també a disculpar-se, per exemple, aprèn com fer-ho, i les circumstàncies en què s’espera que ho faci). Depenem els uns dels altres. Som jo gràcies que, de petits, ens ha cuidat algú que és un tu (jo i tu). Seguim la natura pel fet que aquesta s’ha diversificat gràcies a la cooperació. El bon desenvolupament emocional d’un infant depèn de la qualitat afectiva de la relació que té amb la mare (biològica o funcional), com aquesta depèn emocionalment de l’entorn immediat (pare i/o altres figures). Molts problemes d’adults vénen d’aquesta fase no ben resolta. A la cultura occidental, l’individu ha de fer front a conflictes constants pel fet que les exigències socials l’obliguen més a competir (jo o tu), contrari a la vida i a l’evolució, que a col·laborar. Branques Margaret Donaldson La nostra cultura depèn dels hàbits que han configurat la nostra personalitat i també del que aquesta pot introduir-hi com a novetat. Hi ha diferents modes de funcionar de la ment d’acord amb el centre d’atenció i els components de la ment (emoció, percepció, pensament i acció) que hi participen. Els tres primers (puntual, lineal i constructiu nuclear) són comuns a totes les cultures. Els altres (constructiu sensible a valors; constructiu intel·lectual; transcendent sensible a valors i transcendent intel·lectual) són una oportunitat evolutiva, i s’han d’ensenyar per desenvolupar-los. Mitjançant el prejudici, el subjecte atribueix propietats a l’objecte que depenen de la configuració perceptiva que en té, però creu que pertanyen a l’“essència” de l’objecte. I hi ha resistència a veure la realitat. L’opinió és un judici transitori, per tant el subjecte està disposat a canviar-lo quan les dades de la realitat es contradiuen amb el que creu. Demostra, en la seva anàlisi sociològica, el contingut i la mena de relacions socials en contextos determinats. El tipus de relacions configuren el món social. D’alguna manera, demostra, a nivell social, el que diuen Bruner i Vigotski des de la psicologia. El mite de la torre de Babel li permet diferenciar dues menes de llenguatge: l’abstracte (el de les matemàtiques), que ha tendit a la dominació, i el llenguatge matern, que malda per expressar l’experiència individual. Aquest últim, amb la diversitat de llengües que hi ha al món, és l’únic que pot donar sentit a la nostra experiència, l’únic amb el qual ens podem conèixer a nosaltres mateixos, i, gràcies a això, l´únic que ens permet reconèixer que l’altre és diferent. Sense aquest reconeixement de l’alteritat i, per tant, del diàleg amb l’altre no és possible construir un món humà, perquè aquest món justament es fa a partir del diàleg amb un altre que és diferent. Raymond Williams Els mitjans de comunicació fomenten una cultura de crueltat quan, a partir de la fórmula “massa” es conceptua els altres com a algú que cal dominar (liberalisme sectari). Només és possible una comunitat on hi hagi igualtat entitativa, on cadascú parli des de la seva experiència (comunitat de consciència), l’única manera d’aprendre. Victòria Sau, Barbara Ehrenreich
i Deirdre English construeixen el seu discurs a partir de l’anàlisi d’aspectes històrics del patriarcat, i mostren el tipus de conseqüències que té per a les construccions de les dones i dels homes. L’atenció a aquestes construccions ens permet descobrir nous àmbits de relació entre sexes. Semàntica Relació entre signe lingüístic i realitat.
Full transcript