Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

españa sXX

No description
by

bryan diaz

on 6 June 2011

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of españa sXX

Espanyña segle XX Restauracióo borbòonica (Alfons XIII) Es coneix com Restauracioó borboònica al períiode que abraça des del pronunciament del general Martíinez Campos el 1874, que acaba amb la Primera Repúublica, i la proclamacióo de la Segona Repuública el 14 d'abril de 1931. El període es caracteritza per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporacioó dels moviments socials i políitics, fruit de la revolucióo industrial,No obstant aixòo, Espanya patia quatre problemes de summa importància que donarien en orris amb la monarquia liberal: la manca d'una veritable representativitat política d'amplis grups socials, la pèssima situacioó de les classes populars, en especial les camperoles, els problemes derivats de la guerra del Rif, i el nacionalisme català, esperonat per la poderosa burgesia barcelonina. Aquesta turbulència políitica i social, iniciada amb el desastre del 98 va impedir que els partits tornista aconseguissin implantar una veritable democràcia liberal, el que va conduir a l'establiment de la dictadura de Primo de Rivera, acceptada pel monarca.en fracassar la dictadura Volia impulsar el retorn a la democràcia amb la intencioó de regenerar el règim però va ser abandonat per totes les classes políitiques al sentir traïda pel suport que havia donat a Primo de Rivera. Dictadura de Primo de Rivera *El 13 de setembre de 1923 el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera es revolta contra el Govern i dóona un cop d'Estat amb el suport de la majoria de les unitats militars. La reunióo prevista de les Corts Generals per a dates immediatament posteriors amb l'objectiu d'analitzar el problema del Marroc i el paper de l'exèrcit en la contesa, va ser el ultim detonant úde la revolta. A aquesta situacióo s'uneix una greu crisi del sistema monàrquic que no acaba d'encaixar en un segle XX marcat per la revolucioó industrial accelerada, un paper no reconegut a la burgesia, tensions nacionalistes i uns partits políitics tradicionals incapaços d'afrontar un règim democràtic ple. Després de la crisi econòmica de 1927 accentuada el 1929, la violenta repressió d'obrers i intel.lectuals i la falta de sintonia entre la burgesia i la dictadura, la monarquia, còmplice, serà l'objecte en qüestió a partir de la unió de tota l'oposició a l'agost de 1930 en l'anomenat Pacte de Sant Sebastià. Els governs de Dámaso Berenguer, denominat la dictablanda, i de Juan Bautista Aznar-Cabañas, no faran res més que allargar la decadència. Després de les eleccions municipals de 1931, el 14 d'abril es proclama la Segona República, donant així fi a la restauració borbònica a Espanya. 1909: Guerra a Melilla. Setmana Tràgica. 1910: Creacióo de la CNT 1912: Assassinat de Canalejas 1917: Vaga general - Juntes Militars de Defensa 1917-1923: Governs de concentracio 1918-1923: Pistolerisme patronal i terrorisme anarquista 1921: Desastre d'Annual 1923: Informe Picasso. campanyes militars sostingudes al nord del Marroc per l'exèrcit espanyol i les càbiles del Rif en la segona meitat de l'any 1909. La lleva forçosa dels reservistes ordenada per Antoni Maura, llavors al capdavant del govern espanyol, va generar un fort descontentament entre la poblacioó civil i va ser un dels motius del violent conflicte conegut com Setmana Tràgica de Barcelona.vaga general iniciada a Barcelona el dilluns 26 de juliol de 1909.El dia 27, davant la declaracio de l'estat de guerra i la presència de l'exèrcit als carrers, va començar a radicalitzar el conflicte, fins a derivar en una gran insurreccio. L'exèrcit va recuperar el control de la ciutat els dies 30 i 31, a costa de més de 100 morts i 500 ferits. La Confederacióo Nacional del Treball (CNT) és una unioó confederal de sindicats autoònoms d'ideologia anarcosindicalista d'Espanya que està adherida a l'organitzacioó de caràcter mundial Associacioó Internacional dels Treballadors (AIT). La hi coneix per aquest motiu també amb el nom de CNT-AIT. És una organitzacioó que ha tingut un paper molt significatiu dins dels moviments socials relacionats amb l'anarquisme. Eren les 11:25 del mat del 12 de novembre de 1912, Canalejas caminava des de casa-situada al madrileny carrer de Huertas-fins al Ministeri de la Governaci. El fet va tenir lloc quan mirava l'aparador de la llibreria Sant Mart a la Puerta del Sol, l'anarquista Manuel Pardias Serrano, li va disparar 2 bales al cap i va acabar amb la vida del president del govern d'Espanya Va ser convocada conjuntament pels sindicats UGT (socialista) i CNT (anarquista). La vaga general va tenir lloc en el context histoòric de la Crisi de 1917 La creacio de Governs de concentracio nacional, unia als ministres liberals (de Romanones) i conservadors (de Dada) de la Restauracio per donar solucions, per eren incapaços de resoldre els greus problemes d'Espanya. Alfons XIII va acabar acostant-se al exèrcit, com a mesura de excepcio. consistia en la contractacio de matons a sou per part de la patronal per fer front als sindicalistes i treballadors més actius. Al seu torn, els treballadors van respondre amb els seus propis pistoleros.Se va donar sobretot pel proletariat urbà i industrial que es mobilitza i multiplica les seves vagues, impulsat per la Confederaci Nacional del Treball a Barcelona en comptar amb major nombre d'afiliats. Davant la seva influència i poder la Federacio patronal reacciona violentament, radicalitzant l'enfrontament patrons-obrers que degenera en el pistolerisme blanc (terrorisme blanc patronal) contestat al seu torn pel terrorisme anarcosindicalista. Empresaris, autoritats poltiques, autoritats eclesiàstiques, forces de l'ordre d'una banda i lders sindicals o advocats sindicalistes per un altre sn objectius d'aquest terrorisme que va assolar Barcelona, encara que també va actuar en altres ciutats. va ser una greu derrota militar espanyola davant els rifenys comandats per Abd el-Krim prop de la localitat marroquina d'Annual, el 22 de juliol de 1921, que va suposar una redefinicioó de la políitica colonial d'Espanya en la Guerra del Rif.La crisi política que provocar aquesta derrota va ser una de les més importants de les moltes que soscavar els fonaments de la monarquia liberal d'Alfons XIII. Així, els problemes generats per Annual van ser causa directa del cop d'Estat i la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. és el nom amb que coneix a l'informe redactat pel general de divisióo Juan Picasso González, destinat al Consell Suprem de Guerra i Marina, en relacióo als fets esdevinguts en la Comandància General de Melilla en els mesos de juliol i agost de 1921: l'anomenat Desastre d'Annual i l'abandó de les posicions. 1923-1930: Dictadura de Primo de Rivera. Directori militar 1925: Desembarcament d'Alhucemas. Rendició d'Abd-el-Krim. Directori civil. 1930: Dimissió de Primo de Rivera. Govern de Berenguer. 1931: Gobierno de Aznar. Elecciones municipales. Les causes immediates que expliquen en cop d'Estat i la implantacio de la
Dictadura son:
• El fracàs i la degeneracio del sistema politic del turnismo, incapaç de
solucionar els problemes greus del pas.
• El problema del Marroc.
• Els continus desordres pblics: vagues obreres, protestes
camperoles, que preocupava a la burgesia, partidària de mesures de força.
• El terrorisme.

Els objectius del cop militar, definits en el manifest de Primo de Rivera, sn:
· Acabo amb el sistema parlamentari de la Restauraci (immoral i corrupte,
segons Primo).
· Solucions el problema marroqu.
· Garantir l'ordre pblic i acabar amb el terrorisme i l'agitaci social.
· Termes amb l'anticlericalisme i el separatisme El Directori va aconseguir restablir l'ordre púublic i es va apuntar un gran triomf al Marroc quan, després del desembarcament d'Alhucemas el 1925, va aconseguir la rendicióo d'Abd el Krim.

En els primers anys de la dictadura, l'actuacióo política es va fonamentar en el personalisme del dictador, en el pragmatisme políitic i en certa influència del feixisme italià. Posteriorment, Primo de Rivera va intentar institucionalitzar el seu règim, per al que va crear un partit úunic, la Unióo Patriòtica, i es va formar una cambra parlamentària, l'Assemblea Nacional Consultiva. Socialistes, republicans i intel.lectuals d'ideologia d'esquerres es van unir en la campanya contra la dictadura, que amenaçava amb arrossegar també a la monarquia que l'havia tolerat, estudiants i obrers es manifestaven en contra del règim, els propis militars conspiraven contra Primo de Rivera (la conspiracióo fallida en contra va tenir lloc el 1926 i va ser coneguda com la Sanjuanada).
Finalment, desautoritzat pel rei i els alts comandaments militars, claudicant la seva salut corporal, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió el 28 de gener el 1930 Després de la dimissióo de Primo de Rivera, Alfons encarrega formar govern al Sr Berenguer: la Dictablanda, per establir la normalitat constitucional sense fer perillar al rei. Berenguer insegur, governa per decret i posterga la convocatoòria d'eleccions a Corts constituents durant un any, de manera que molts políitics no veuen una altra solucioó que la implantacioó d'un règim republicà. Mentrestant, creixia l'agitació popular, especialment la estudiantil (FUE) Els polítics republicans, socialistes i catalanista signen el 1930 el Pacte de Sant Sebastià per acabar amb la Monarquia. Segona Repúublica 1931: Govern d'Aznar. Eleccions municipals. 1931: Victòoria republicana a les eleccions municipals. Proclamacioó de la Repuública. Constitucióo democràtica. Exili d'Alfons XIII. 1932: Aprovacioó de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Llei de Reforma Agrària. Intent de cop d'Estat de Sanjurjo ("Sanjurjada") 1933: Eleccions. Triomf de les dretes (CEDA) Fundacioó de Falange Españnola 1934: Vaga general revolucionària. Repressióo per F. Franco 1936: Eleccions: Triomf de les esquerres (Front Popular) 18 juliol 1936: Alçament militar. Inici de la guerra. Alfons XIII va encarregar formar govern llavors l'almirall Juan Bautista Aznar, que va organitzar un govern "de concentracio" amb personalitats dels vells partits dinàstics.

Amb la intencio de donar sensacio de llibertat, per sense exposar-se al fracàs, es van convocar eleccions municipals, amb el resultat favorable als republicans a les grans ciutats, mentre que els monàrquics-que van guanyar les eleccions-van mantenir el predomini en les zones rurals.

El resultat de les eleccions va ser interpretat per la societat com un triomf dels republicans Amb el nom de Segona Repuública Espanyola es coneix el períiode poliític de la històoria d'Espanya comprès entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamacióo del sistema republicà com a forma d'organitzacioó de l'Estat en substitucioó de la monarquia) a l'1 d'abril de 1939 (data del final de la Guerra Civil Espanyola que va donar pas a la dictadura del General Franco). El numeral «segona» obeeix a la necessitat de distingir de l'anterior periíode republicà que hi va haver, conegut com a Primera República Espanyola, que es va desenvolupar entre 1873 i 1874. A la nit del 14, el Rei Alfons XIII va partir en cotxe al voltant de les 21 hores des del Palau Reial d'Orient a Madrid a la ciutat de Cartagena, escortat per les forces de seguretat en un comboi de cinc vehicles, per marxar a l'exili Principis fonamentals de la Constitucióo de la II Repuública Espanyola
1. El principi d'igualtat dels espanyols davant la llei, en proclamar a Espanya com "una repúublica de treballadors de tota classe" .-
2. El principi de laïcitat, pel qual s'anava més enllà de la mera separacioó entre l'Església i l'Estat per a endinsar-se en un àmbit de total eliminacióo de la religióo de la vida políitica .-
3. El principi d'eleccióo i mobilitat de tots els càrrecs púublics, incloòs el Cap de l'Estat .-
4. El principi monocameral, que suposava l'eliminacióo d'una segona cambra aristocràtica o d'estaments privilegiats i pel qual el poder legislatiu seria exercit per una sola cambra. -
5. Es preveia la possibilitat de la realitzacioó d'una expropiacioó forçosa de qualsevol tipus de propietat, a canvi d'una indemnitzacioó, per a utilitzacióo social aixoí com la possibilitat de nacionalitzar els serveis puúblics. -
6. Àmplia declaracióo de drets i llibertats. Concedia el vot des dels 23 anys amb sufragi universal, també femeníi (el sufragi femení s'aplica per primera vegada en les eleccions de 1933). -
7. Separacioó de l'Església i l'Estat, a més del reconeixement del matrimoni civil i el divorci. - La signatura del Pacte de Sant Sebastià entre republicans, socialistes i catalanistes d'esquerres, l'agost de 1930, preveia atendre les reivindicacions nacionalistes, però sense proposar un calendari concret. Després de l'abdicacióo del rei Alfons XIII, l'abril de 1931, Esquerra Republicana, dirigida per Francesc Macià, va proclamar la Repuública Catalana, el 15 d'abril de 1931. El cap del Govern provisional, Niceto Alcalá-Zamora, va acudir a Barcelona i va aconseguir que Macià reconsiderés la proclamacioó, a l'espera de l'aprovació de la Constitucioó. Mentrestant, es va recuperar el vell nom de Generalitat, per a designar el sistema institucional autoònom català. La Llei de Bases de la Reforma Agrària espanyola, promulgada el 9 de setembre de 1932, va ser el major projecte al qual es va enfrontar el govern de la Segona Repúublica per tres raons:
-Espanya seguia sent un país de base agriícola de baix rendiment.
-Gairebé el 50% de la poblacio activa era camperola i d'ells la majoria eren jornalers, és a dir, sense terres.
-El sud d'Espanya tenia una estructura latifundista, de manera que amplis sectors socials suportaven una situacioó de misèria i atur que els portava a realitzar ocupacions il.legals de terres, influïts pel moviment anarquista.

Per solucionar aquesta situacioó des del primer govern provisional es van prendre unes mesures que més tard s'aprovarien en la llei de reforma agrària:
-Es prohibia als propietaris de terres que fessin fora als camperols que arrendaven les terres.
-S'aplicava també als jornalers les jornades de 8 hores i aconseguides pels obrers industrials.
-S'obligava a contractar per al treball de les terres a jornalers del propi municipi.
-S'obligava als propietaris a conrear les terres sota amenaça de confiscació per evitar que els terratinents van boicotejar a la repúublica deixant les terres sense cultivar. Es coneix com La Sanjurjada al fallit cop d'Estat que va intentar part de l'exèrcit espanyol la matinada del 10 de agosto1 de 1932 contra la II República liderat des de Sevilla, pel general Sanjurjo.Després del cop, Sanjurjo, va ser en primer lloc condemnat a mort, i posteriorment, després d'una temporada al Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va tractar de tornar anys després per posar-se al capdavant dels revoltats el 1936. triomf de les dretes (CEDA), que exploten el anticlericalisme de bona part de les esquerres i que reben el vot de bona part de les dones, les quals exerceixen aquest dret per primera vegada. és un partit polític espanyol d'extrema dreta, d'ideologia feixista, sorgit en el període històric de la II República, resultat de la fusió de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista) i FE (Falange Espanyola).
FE es va donar a conèixer en un miíting celebrat al Teatre de la Comèdia de Madrid. Al febrer de 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), fundades per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos, entre altres. Amb aquesta fusió, va passar a denominar-se Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS). La Revolucioó de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934, va ser un moviment de vagues, revolucionari que es va produir, entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934, durant el bienni radical-cedista de la II Repúublica. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, com Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederacioó Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).
1934, el govern de Lerroux va encomanar a Franco la repressio de la vaga revolucionària d'Astries, que es va distingir per la brutalitat de les represàlies i per les execucions que van tenir lloc un cop sufocat l'aixecament. Les eleccions van donar el triomf a la coalicióo d'esquerres anomenada Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya i València), que, amb més del 60% dels diputats electes, agrupava PSOE, Esquerra Republicana (que incloïa a l'ORGA), Unió Republicana, ERC, PCE, Acció Catalana, POUM, Partit Sindicalista i altres. Però, no van obtenir el 50% pel que fa a vot es refereix. És difiícil calcular quants vots va rebre cada partit, ja que la llei electoral era per llistes obertes, i no és possible dir quants vots va obtenir cada candidatura, ja que els votants podien triar candidats de diferents llistes per a cada un dels escons de la seva circumscripció. El cert és que els resultats no van ser publicats. El 18 i 19 de juliol, el cop es va estendre a la peniínsula i les illes. Mentre el govern de Casares Quiroga reaccionava amb lentitud davant els esdeveniments.
El cop va triomfar a Galíicia, Castella-Lleóo, Navarra, amb el general Mola a Pamplona, Andalusia Occidental, amb Queipo de Llano a Sevilla, Balears, excepte Menorca, amb el general Goded que després es va desplaçar a Barcelona per posar-se al capdavant de la insurreccioó, i Canàries, des d'on Franco, després d'assegurar el triomf del cop a l'arxipèlag, es va desplaçar al Marroc el dia 19 per posar-se al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. També va triomfar en enclavaments aïllats com Oviedo, amb el general Aranda, Granada, on va tenir lloc assassinat de García Lorca, i Saragossa amb el general Cabanellas.

El fracàs de la revolta

El cop va fracassar a Astúries, Cantàbria i part del País Basc, on el PNB va col.laborar finalment amb la Repúublica, Catalunya, Llevant, Madrid, Castella la Manxa, Múurcia i la zona oriental d'Andalusia.
Els fracassos més greus van tenir lloc a Madrid, on el nou president Giral lliurar armes a les miliícies obreres, ia Barcelona, on una inusual col.laboració dels obrers de la CNT amb la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt va avortar la insurreccióo.

En general, exceptuant a Navarra i Castella-Lleó, la revolta no va tenir suport popular i es va basar en les forces militars insurrectes. Factors com els dubtes o la resolucioó dels revoltats i les autoritats encarregades de reprimir el cop, la capacitat de mobilització obrera i el paper de la Guàrdia Civil van ser claus per entendre el resultat final del cop a cada zona del país. Guerra Civil 17 de juliol: Alçament a Melilla. 18 de juliol: Alçament a la resta d'Espanya. Agost: "Pas de l'Estret": implicacióo de l'Alemanya Nazi a favor de Franco. Enviament de tropes italianes. Setembre: Comitè de No-intervencioó Arribada de voluntaris esquerrans, les Brigades Internacionals, a favor de la Republica. 1937: Front del Nord 1937-1939: El front de l'Est Caiguda de Madrid (28-3-1939) Fi de la guerra (1-4-1939) Com ja havia previst el general Mola en el seu plans colpistes, a Melilla començaria la revolta militar contra la II Repuública Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va passar. Un registre policial al centre de la conspiracioó va provocar que els colpistes avancessin el cop, sense pertorbar això els seus plans, encara que aquest avançament si afectaria a altres parts de la conspiracioó. Abans d'acabar el 17 de juliol, els militars alçats s'havien fet amb el control de tota la ciutat i els voltants, donant el tret de sortida a la revolta el Marroc espanyol.Al dia següent, 18 de juliol, quan es va estendre a la resta del territori nacional. Per aix el dia designat per a la commemoracio anual del Alzamiento Nacional era el 18 de juliol. gracies a avions italians i alemanys les tropes del marroc van travessar l'estret.Van anar de andaluisa a Extremadura i toledo i es van quedar al es portes de madrid. les democràcies aïllen a la Repúublica, que es troba sola davant els nacionals i els seus aliats alemanys, italians i-en menor mesura-portuguesos. gracies a l'arribada de brigades internacionals van impedir prendre la capital.Davant el fracas van concentrar els esforços en altres fronts. Després estabilitzar les posicions al voltant de Madrid, els nacionals emprenen la conquesta del nord.
Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià el setembre de 1936. la veritable batalla del nord va començar amb el setge de Bilbao al març de 1937. La creacioó pels bascos d'una línia defensiva (cinturó de ferro) prolongar la resistència durant dos mesos. El terrible bombardeig de Guernica, amb avions alemanys de la Legió Còondor, i la caiguda de Durango van ser el preludi de l'entrada a la capital el 19 de juny de 1937.

Les tropes nacionals van prosseguir a continuacióo el seu avanç cap a Santander (agost) i Astúries. L'avanç va ser lent, a causa de la resistència trobada, al abrupte del terreny ia les maniobres de l'exèrcit republicà sobre Saragossa per distreure a les tropes del nord. El 21 d'octubre les tropes nacionals entraven a Gijón, i tot el Nord quedava incorporat a l'Espanya revoltada, encara que alguns grups guerrillers mantindran la resistència a les muntanyes.

Amb el nord dominat, els nacionals adquireixen la soòlida base industrial basca-indústries d'armes-i els recursos de carbó asturià i posseïen gairebé tot l'acer d'Espanya. La victòoria també va permetre que la flota nacional es concentrés a la Mediterrània. Finalment, 65.000 homes de l'exèrcit nord van quedar disponibles, juntament amb els seus armaments, per incorporar-se al capdavant del sud .. les operacions militars es van desenvolupar en el front est. Encara que el govern va tractar de portar la iniciativa ocupant Teruel, sobretot per salvar a Madrid de l'atac franquista, aviat es va perdre la plaça i l'avanç nacional per la vall de l'Ebre fins la Mediterrània (Castellonó va caure a l'abril de 1938) va dividir ala Repuública a dues zones, deixant aïllada a Catalunya. Per impedir l'avanç cap a València i guanyar temps, l'exèrcit republicà, va llançar una ofensiva, iniciant-se la duriíssima batalla de l'Ebre, la més cruenta de tota la guerra pel nombre de baixes i que s'estendria entre juliol i novembre de 1938.
Aquestes campanyes van suposar un enorme desgast per a l'exèrcit republicà, molt inferior en armament, municions i soldats, i la moral i unitat politica s'enfonsava amb les contrarietats militars. A les sis del matií del dia 6 de març de 1939, el coronel comunista Barceló es proclama cap de l'exèrcit sobre la rereguarda de Madrid.

Al vespre, el general Miaja arriba de València i ocupa el seu llegendari lloc de comandament en els soterranis d'Hisenda.

Els populars semblen haver trobat una via per organitzar la seva lluita numantina final. Malgrat tot, aquest mateix dia 6 Negríin i els principals dirigents republicans fugen d'Espanya des de l'aeròdrom de Monòver a Alacant.

Franco ordena a Ràdio Nacional que rebutgi enèrgicament la nova campanya de mediació estrangera; vol una rendició sense condicions. Al matí del 7 de març, el general Miaja fuig a València, deixant a Matallana com a substitut.

Franco ordena un tempteig ofensiu per la Ciutat Universitària i la Casa de Camp, però l'enemic resisteix insospitadament.

En el matí del dia 9, els defensors de Madrid llancen un uúltim atac a la desesperada contra el Ministeri de Guerra.

El 12 de març es rendeix l'úultim bastió republicà, els Nous Ministeris. Amb aixòo acaba la lluita als carrers, amb un nombre de baixes semblant al de la gran batalla per Madrid de novembre de 1936. signat per Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya. Dictadura del general Franco. 1939: Instauracióo de la dictadura. Espanya es declara neutral en la SGM. 1940: Llei de repressióo de la Masoneria i el Comunisme. 1941: Enviament de la Divisió Blava a l'URSS. 1942: Lleis de Corts, de Referèndum i Fur dels Espanyols. 1945 1945-1957: El règim del Nacional-Catolicisme. (1953) Acord amb els EUA i Entrada a l'ONU (1955). 1956: Sorgeix una nova oposició al règim 1957-1975: L'Espanya del Desenvolupisme 1959 Anys 60 20 desembre 1973 1975: Penes de mort contra membres de FRAP i ETA Llei de repressio de la Maçoneria i el Comunisme. Llei d'organitzacio sindical. Espanya passa de ser neutral a ser "no bel.ligerant"a la SGM. Entrevista Franco-Hitler a Hendaia. Instauracio de la dictadura. Espanya es declara neutral en la SGM, tot i que manté un suport més o menys evident a l'Eix Enviament de la Divisióo Blava (tropes voluntàries enquadrades per Falange) a lluitar al costat d'Alemanya contra l'URSS. Establia la formacióo d'una assemblea unicameral d'eleccioó indirecta amb teòorica iniciativa legal, encara que aquesta residia en la figura de Franco des del moment de la promulgacioó de la Llei d'agost de 1939, que li atribuïa la capacitat de dictar normes sense cap tipus de condicionant .
una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, i en ella s'establia una sèrie de drets, llibertats i deures del poble espanyol. Aquesta llei pretén ser una declaracióo de drets i llibertats, aparentment liberal.
contemplava la possibilitat de sotmetre a referèndum o plebiscit alguna llei de les concebudes per Franco i el seu govern.
Els referèndums es durien a terme entre tots els homes i dones de la Nacióo majors de vint anys. S'autoritzava el Govern per dictar les disposicions complementàries conduents a la formacióo del cens i execucióo d'aquesta llei. Arran de la derrota de l'Eix en la SGM, Espanya es desvincula de la ideologia nazi-feixista i el règim canvia d'orientació. un plebiscit va aprovar la llei que va declarar a espanya monarquia, i anomena a franco com regent vitalici amb dret a nomenar successor. Bases de Torrejón, Rota, Morón, Saragossa.
els intents d'Espanya per a ser reconeguda internacionalment van naufragar fins que el suport dels Estats Units va permetre resoldre el que en aquells dies s'havia anomenat "Spanish question" (estudiants, democristians, nova esquerra) Amb el Pla d'Estabilitzacióo finalitza el model autàrquic, que és substituït per l'obertura cap a l'exterior. El Pla pretén esmenar el progressiu deteriorament en qualitat i costos de la indústria espanyola respecte a la dels països avançats. Es liberalitzen importacions i es facilita l'entrada de capital estranger, per tal de millorar la infraestructura tècnica, compensar la insuficient capitalitzacioó, i fomentar la introduccióo d'innovacions i l'obertura cap als mercats exteriors. L'increment durant aquests anys del turisme exterior, i les remeses dels emigrants, són dos factors que contribueixen a la capitalitzacioó i el finançament industrial. En definitiva, l'objectiu final és aconseguir el canvi d'una indústria basada en «un esquema primitiu de substitucioó importacions» per una moderna economia industrial. Pla d'Estabilitzacióo, caracteritzat per una clara políitica liberalitzadora de l'economia té com a objectiu el desenvolupament econoòmic i social del país. Creació d'ETA. anys de desenvolupament economic, afavorit pel creixement de la "industria" turstica, les inversions de capital estranger i les remeses de diners de més d'un milio d'emigrants espanyols a Amèrica i, sobretot, Europa. Fortes migracions interiors del camp a les ciutats, que implicarà el despoblament d'àmplies zones rurals. El espanyolet mitjà comença a gaudir del "Estat del Benestar", simbolitzat pel SEAT 600, la televisio a casa i les vacances a la platja. La Seguretat Social. Mor en atemptat d'ETA el President del Govern, almirall Carrero Blanco. Franco entra en un evident declivi fiísic i moral. Carlos Arias Navarro, President del Govern. Penes de mort contra membres de FRAP i ETA, que provoquen un aixecament internacional contra el règim franquista (campanyes polítiques, manifestacions, assalt d'ambaixades-Lisboa-). A l'interior, l'oposicioó està començant a organitzar-se ia prendre posicions.Conflicte amb el Marroc a causa del Sàhara Espanyol, que finalment és abandonat a la seva sort en mans del Marroc i Mauritània. 20 de novembre: Mor Franco. Transicio a la Democràcia 22 novembre 1975 1976 1977 1979 1981 1982 1986 1996 Joan Carles de Borbóo, coronat Rei. Arias Navarro, el darrer president del Govern amb Franco, es manté en el càrrec, donant mostres d'indecisioó i ineficàcia. Adolfo Suárez és nomenat President del Govern. Inicia els moviments en direccióo a la democratitzacióo d'Espanya, canviant el Règim des de dins i establint acords amb l'oposicióo. Aprovada per les Corts la Llei per a la Reforma Políitica (18-XI) i ratificada pel poble el 15 de desembre. Deu dies sagnants de gener (assassinat d'advocats laboralistes d'Atocha, a Madrid, morts de manifestants). Legalitzacióo dels partits políitics (PCE, el Dissabte Sant), "soroll de sabres". 15 de juny: Eleccions Generals lliures: victòria de Suárez amb la UCD. Pactes de la Moncloa.
Corts Constituents: s'encarreguen de crear una nova Constitucióo plenament democràtica i que reconeix el dret a l'autonomia de "nacionalitats i regions" (aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978). Noves eleccions generals (1-III), que torna a guanyar la UCD. Eleccions municipals (3-IV: Tierno Galván, alcalde de Madrid i de la Movida). UCD necessita el consens de la resta de les forces polítiques per tirar endavant multitud de lleis orgàniques. - 29 de gener: Dimissió d'Adolfo Suárez.
- 23 de febrer: Cop d'estat de Tejero i Milans del Bosch, desactivat en poques hores.
- Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), president del Govern.
-22 de juny: Llei del divorci (Fco Fdez Ordóñez)
-29 d'octubre: entrada d'Espanya a l'OTAN. Eleccions (28-X): Victria per majoria absoluta del PSOE. Felipe Gonzlez, President del Govern. Poltica de modernitzacio i de reconversio industrial. Adhesio a la CE. Entrada efectiva d'Espanya a la Comunitat Europea. Victòria del PP a les eleccions generals. José M ª Aznar, President del Govern.
Full transcript