Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La Renaixença

No description
by

Bru Boix

on 13 February 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La Renaixença

La Renaixença
Context històric
AUTORS
DEFINICIÓ
ROMANTICISME
EL Romanticisme a Catalunya
Segle XIX : segle de canvis

Intent de superació del sistema absolutista.

Evolució : d'economia agrària a economia industrial

Prosperitat del comerç català s'atura. Causa: guerra contra Napoleó



Progrés social i polític

Orientació republicana i democràtica

Sector progressista

Sectors més reformista i moderat

Governs liberals

Mort de Ferran VII

Tranquil·litat social

Consolidació burgesia

Projecte polític i social

RESTAURACIÓ

Monarquia parlamentaria

Desordre

Primera república

Esclats revolucionaris populars

Burgesia: revolució (1868) cau Isabel II

Carles de Borbó

Candidat a la corona

Pressió de l’ideari absolutista

La Renaixença

Moviment de reivindicació de la personalitat nacional de Catalunya

En l’àmbit literari: - Pretén la recuperació de l’ús culte i literari de la llengua catalana

Coincideix i es reforça amb el Romanticisme.

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. Aquest nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà.

els sentiments i la passió per sobre de la raó

el concepte de nació

l’individu

Corrent ideològic, artístic i literari sorgit a Alemanya (S.XVIII).
VALORA:


S’inicia amb
El Europeu
(1824) i es consolida amb
El vapor
(1833)

Dues tendències:

1) Romanticisme conservador Culte a la història, respecte la tradició i defensa la religió i la monarquia Joaquim Rubió i Ors; Jacint Verdaguer…

2) Romanticisme liberal Defensa les idees revolucionarias i democràtiques. És anticlerical i exalta la llibertat artística Víctor Balaguer

Narcís Oller i Moragas va començar a escriure en castellà, l’any 1872. Però rondant els anys 1877-1878, es va plantejar a escriure en català.
• Una primera etapa de Narcís va ser que escrivia amb un coordenades romàntiques.
• Desprès d’uns quans llibres. Narcís Oller i Moragas va passar d’escriure una vida d’una burgesia i d’una societat en formació a la nova burgesia barcelonina.


• Narcís va començar escriure de ben jove, però la majoria de textos en castellà. Rondant el 1877 va canviar el llenguatge.
• Narcís finalment, va emprar el català no nomes per raons sentimentals o politiques, sinó també per qüestions literàries. Tot això va provocar una polèmica amb la premsa peninsular.

-Obra: '' Gal·la Placídia''
Obra publicada en l'any 1879. Es una de les mes destacades d'aquest autor ja que es la primera tragedía en vers. Tragedía en tres actes i en vers del drama, aquesta obra va ser convertida en opera. 
Un petit resum d'aquesta obra:
L'acció transcorre a Barcelona l'any 416, i se centra en dos personatges històrics: Ataülf, rei got, i Gal·la Placídia, filla de l'emperador romà Teodosi. A la cort d'Ataülf arriba des de Roma el jove got Sigeric, que és nomenat oficial de la guàrdia del rei. Existeix malestar entre els guerrers per l'esposori d'Ataülf amb la romana Gal·la Placídia. Un d'aquests uerrers, Verneulf, vol agredir-la i és condemnat a mort. Però aconsegueix l'indult al confessar el seu secret amor a Gal·la Placídia i a l'explicar-li que ell la va salvar de morir el dia en què va caure presonera. Gal·la Placídia vol venjar-se del seu marit i al mateix temps se sent fascinada per Verneulf. Aquest li ofereix el seu ajut per tornar a Roma, la seva pàtria, i per matar a Ataülf. La reina vacil·la, però finalment correspon a l'amor de Verneulf. Mentrestant, els guerrers obliguen al rei a lluitar contra els romans. Verneulf cobreix la fugida de Gal·la Placídia i mata a Ataülf a traïció. Però és sorprès pels guerrers fidels al rei i mor al costat de Gal·la Placídia, que ha tornat buscant Verneulf. Sigeric és proclamat rei. L'odi entre gots i romans, gairebé mític, determina el destí dels personatges, que quan pretenen alliberar-se d'ell moren. La grandesa d'ànima de Verneulf, les vacil·lacions sentimentals de Gal·la Placídia i l'absoluta submissió d'Ataülf a la seva dona són els punts claus de l'obra.

Fou fill de pare català i mare canària, els primer 6 anys de la seva vida els va passar a Tenerife. Al fer 7 anys se’n van anar a viure a Catalunya i es van adaptar molt ràpid. Va iniciar la seva carrera amb la poesia però la major part de la obra literària va ser dedicada al teatre.  En 1889 Àngel Guimerà va ser escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1909 rep un multitudinari homenatge popular i el 1911 a ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. El teatre principal del Vendrell rep el seu nom, és un equipament municipal concebut per mostrar la representació de tot tipus d’arts escèniques, com el teatre la dansa i música.

Escriptor de poesias èpiques

Provenia d’una família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses. Ingressà al seminari de Vic.

Jacint Verdaguer i Santaló 

Món personal

Natura mediterrània

Teodor Llorente

premis

PÀTRIA

Jocs florals

Estructura del poema:

1ª estrofa: Lament de la pèrdua català. És un plany, un comiat resignat d’una pàtria entesa com a llengua.

L’evocació de la pàtria es fa com la d’un paisatge (tret romàntic)

2ª estrofa: S’associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals.

3ª estrofa: Recança per la glòria passada d'una llengua somorta.

4ª estrofa: El que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. La grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró.

5ª estrofa: Torna l’evocació del que podia haver estat i no és el català. Aribau li atorga la condició de pròpia i transcendental, atès que és la que usa quan es troba sol i parla amb el seu esperit.

6ª estrofa: Evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.

• Va néixer a Valls el 10 d’Agost del 1846 i va morir el 26 de Juliol del 1930. Va ser un advocat i, sobretot, un escriptor conegut que va cultivar el realisme i el naturalisme per adaptar-se al modernisme de l’època.
• Narcís es va quedar orfe de pare als 2 anys. Es va anar a viure a Valls amb la seva mare. Allà es va educar en un ambient il·lustrat i molt liberal. Més tard, va estudiar dret a Barcelona. Primer va treballar de funcionari a la Diputació de Barcelona i fins que va morir, es va dedicar com a procurador dels Tribunals.


NARCÍS OLLER I MORAGAS

La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià, que intenta aturar l'atac dels musulmans.
L'escuder comença a parlar a Gentil de les fades que viuen, al Canigó. Gentil decideix de traslladar-s'hi. Allà és rebut per Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.
Encisat per ella, el minyó s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora, mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes.
Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall.
Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo.
Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.

Argument

Els grans autors de La Renaixença

Sempre ha defensat que s’escrigui en català

autors

Manuel Milà i Fontanals

Recuperació de temes del Romanticisme

Joaquim Rubió i Ors

Temàtica paisatgística

Joan Pons i Gallarza

premis

FE

Ramon Milà i Fontanals





Rastreja la història de la literatura medival i la divulga - Poesia trobadoresca: De los trobadores de España - Poesia popular de transmissió oral: Observacions sobre la poesia popular - completades al Romancillero Catalan

És el pare de la dialectologia catalana

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA LA PÀTRIA

Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema com a felicitació d'un aniversari al banquer Gaspar de Remisa. Va ser publicada l´any 1833 en el diari “El Vapor”.

És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va ser considerat com l'iniciador del Romanticisme català i de “La Renaixença”.


És un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis estrofes de vuit versos, de versos alexandrins.

La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.



Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

ODA A LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.



Bonaventura Carles Aribau

Oda a la pàtria

Va ser publicada a la revista El vapor

Primer poema romàntic en català

To elegíac sobre la situació de la llengua catalana

Té un sentit reivindicatiu

Combina materials de la literatura del moment i formes tradicionals

Biografia:
La biografia d' Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica. Tan com per la seva data de naixement(voluntàriament falsejada pel dramaturg, produït l'any 1845), com pels aspectes que poden afectar a la seva intimitat. Àngel Guimerà, va néixer a santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845 i va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924. Fou dramaturg* , polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, característica per unir diferents aspectes com el Romanticisme i el Realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o ‘’ressorgiment’’ de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

El teatre:Angel GUIMERÀ

Canigó


Més tard, Verdaguer publicà l'obra Canigó (1886).
Aquest poema, que és un llibre, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro.
Aquesta història, en què apareixen també elements mitològics, és situada al segle XI, època en la qual els catalans patien invasions musulmanes.




L’Atlàntida

Jacint Verdaguer va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es va transformar en L’Atlàntida , publicada l’any 1876

És un poema èpic de 2637 versos,de tematica mitologica, on s’explica l’enfonsament del continent de l’Atlàntida. Verdaguer hi descriu el salvament de Colom, que naufraga i és acollit per un ermità que li conta histories mitològiques.

Colom mira l'Atlàntida sense mida,
com si hi sentís alguna veu que el crida:
com si, de genis, mostres i gegants
entremig dels fantasmes vagarosos,
obiràs d'una verge els ulls verdosos,
verdosos com les ones i amargants.

autors

Defensor de la cultura i la lengua catalana

Àngel
Guimerà

Es dona a conèixer a partir de guanyar els Jocs Florals

autors

Jacint Verdaguer

premis

AMOR

FLOR NATURAL

VIOLA

ENGLANTINA

Premis en els jocs florals

¿Por qué se niega a mis esfuerzos la armónica medida de la poesía? He de expresar mis ideas en sencillo y desaliñado idioma, y ni la llama del amor, ni el fuego de la juventud son bastantes a inspirarme el lenguaje del Olimpo. ¡Yo te invoco, oh musa de la sencillez y de la verdad! 

Ramon López Soler


Los Bandos de Castilla

El Caballero del Cisne


Mostra en el terreny novel·lístic castellà la influència de Walter Scott

Es dedica a la novel·la històrica

Set patges acompanyen  a l’aimador  que va trobar sa nina  prop de la font.  Del castell de son pare,  que n’és a prop,  cap a la font se’n baixa  Na Melior. 

La seva obra poètica catalana es escassa
- La font de Melior - Complanta d’en Guillem

Poemes d’expressió directa, senzilla

Recull i cataloga la poesia: - Romancer popular de la terra catalana

Dinamitza la idea de la Renaixença: - Llibre de la mort . Proses poètiques - La vida embellida amb l’esperança. Troba un consol, enfront el pessimisme , en els personatges

Víctor Balaguer: Los trobadors moderns - Interpretació política de la Renaixença - Reivindicació de les llibertats perdudes

Segueixen l’exemple de Rubió:


Antoni de Bofarull: Trobadors nous - Actitud més conservadora - Contemplació del passat medieval


-Si et donàs la sua corona un rei i el ceptre de plata,  i son mantell d'escarlata,  i son trono engalanat,  gentil gaiter, deixaries  per a ser rei les balades,  les muntanyes regalades  i ton joiós Llobregat? [...]

Joaquim Rubió i Ors

Lo Gaiter de Llobregat és el seu pseudònim

Recorda amb nostàlgia la daurada època medieval

Té una actitut ferma i decidida

Utilitza la poesia com a suport per reivindicar la llengua i la cultura

La seva temàtica és: pàtria, fe i amor


Paisatge català com element identificador

Elements nostàlgics en la literatura

Interés per la literatura popular i el folklore català

Exaltació de la història medieval de Catalunya

RENAIXENÇA

ROMANTICISME

Natura i paisatge com a projecció del sentiments

Intimitat del poeta: mort, destí…

Valoració del patrimoni popular i folklòric

Exaltació nacional i del passat històric

Romanticime i Renaixença:
temàtica i interessos

Paisatge català com element identificador

Elements nostàlgics en la literatura

Interés per la literatura popular i el folklore català

Exaltació de la història medieval de Catalunya

RENAIXENÇA

ROMANTICISME

Natura i paisatge com a projecció del sentiments

Intimitat del poeta: mort, destí…

Valoració del patrimoni popular i folklòric

Exaltació nacional i del passat històric

Romanticime i Renaixença:
temàtica i interessos

RENAIXENÇA

ROMANTICISME

Exaltació nacional i del passat històric

Elements nostàlgics en la literatura

Paisatge català com element identificador

Interés per la literatura popular i el folklore català

Exaltació de la història medieval de Catalunya

Natura i paisatge com a projecció del sentiments

Intimitat del poeta: mort, destí…

Valoració del patrimoni popular i folklòric

Romanticime i Renaixença:
temàtica i interessos

Joaquim Rubió i Ors

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau

Oda a la pàtria

Va ser publicada a la revista
El vapor

Primer
poema romàntic
en català

To elegíac
sobre la situació de la llengua catalana

Té un sentit reivindicatiu

Combina materials de la literatura del moment i formes tradicionals

ODA A LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.



Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.


Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA LA PÀTRIA

Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema com a felicitació d'un aniversari al banquer Gaspar de Remisa. Va ser publicada l´any 1833 en el diari “El Vapor”.

És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va ser considerat com l'iniciador del Romanticisme català i de “La Renaixença”.


És un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis estrofes de vuit versos, de versos alexandrins.

La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa.

• Una de les obres que he escollit ha sigut: “Pilar Prim”.
• La novel·la “Pilar Prim”, passa a ser narrada en tercera persona i tenir un gran relleu a la descripció. Tot això, dona evidencia a la formació realista-naturalista de Narcís Oller i Moragas.
• “Pilar Prim” és unes de les millors obres de Narcís Oller i Moragas.Narra la història d'una vídua encara jove que, enfrontada amb l'ambient que l'envolta (la filla, els parents,les amistats, les conveniències socials i els prejudicis morals de l'època), tracta d'estimar segons els seus íntims desigs. És una novel·la psicològica.

Narcís Oller i Moragas va començar a escriure en castellà, l’any 1872. Però rondant els anys 1877-1878, es va plantejar a escriure en català.
• Una primera etapa de Narcís va ser que escrivia amb un coordenades romàntiques.
• Desprès d’uns quans llibres. Narcís Oller i Moragas va passar d’escriure una vida d’una burgesia i d’una societat en formació a la nova burgesia barcelonina.


• Narcís va començar escriure de ben jove, però la majoria de textos en castellà. Rondant el 1877 va canviar el llenguatge.
• Narcís finalment, va emprar el català no nomes per raons sentimentals o politiques, sinó també per qüestions literàries. Tot això va provocar una polèmica amb la premsa peninsular.

• Va néixer a Valls el 10 d’Agost del 1846 i va morir el 26 de Juliol del 1930. Va ser un advocat i, sobretot, un escriptor conegut que va cultivar el realisme i el naturalisme per adaptar-se al modernisme de l’època.
• Narcís es va quedar orfe de pare als 2 anys. Es va anar a viure a Valls amb la seva mare. Allà es va educar en un ambient il·lustrat i molt liberal. Més tard, va estudiar dret a Barcelona. Primer va treballar de funcionari a la Diputació de Barcelona i fins que va morir, es va dedicar com a procurador dels Tribunals.


NARCÍS OLLER I MORAGAS

-Obra: '' Gal·la Placídia''
Obra publicada en l'any 1879. Es una de les mes destacades d'aquest autor ja que es la primera tragedía en vers. Tragedía en tres actes i en vers del drama, aquesta obra va ser convertida en opera. 
Un petit resum d'aquesta obra:
L'acció transcorre a Barcelona l'any 416, i se centra en dos personatges històrics: Ataülf, rei got, i Gal·la Placídia, filla de l'emperador romà Teodosi. A la cort d'Ataülf arriba des de Roma el jove got Sigeric, que és nomenat oficial de la guàrdia del rei. Existeix malestar entre els guerrers per l'esposori d'Ataülf amb la romana Gal·la Placídia. Un d'aquests uerrers, Verneulf, vol agredir-la i és condemnat a mort. Però aconsegueix l'indult al confessar el seu secret amor a Gal·la Placídia i a l'explicar-li que ell la va salvar de morir el dia en què va caure presonera. Gal·la Placídia vol venjar-se del seu marit i al mateix temps se sent fascinada per Verneulf. Aquest li ofereix el seu ajut per tornar a Roma, la seva pàtria, i per matar a Ataülf. La reina vacil·la, però finalment correspon a l'amor de Verneulf. Mentrestant, els guerrers obliguen al rei a lluitar contra els romans. Verneulf cobreix la fugida de Gal·la Placídia i mata a Ataülf a traïció. Però és sorprès pels guerrers fidels al rei i mor al costat de Gal·la Placídia, que ha tornat buscant Verneulf. Sigeric és proclamat rei. L'odi entre gots i romans, gairebé mític, determina el destí dels personatges, que quan pretenen alliberar-se d'ell moren. La grandesa d'ànima de Verneulf, les vacil·lacions sentimentals de Gal·la Placídia i l'absoluta submissió d'Ataülf a la seva dona són els punts claus de l'obra.

Fou fill de pare català i mare canària, els primer 6 anys de la seva vida els va passar a Tenerife. Al fer 7 anys se’n van anar a viure a Catalunya i es van adaptar molt ràpid. Va iniciar la seva carrera amb la poesia però la major part de la obra literària va ser dedicada al teatre.  En 1889 Àngel Guimerà va ser escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1909 rep un multitudinari homenatge popular i el 1911 a ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. El teatre principal del Vendrell rep el seu nom, és un equipament municipal concebut per mostrar la representació de tot tipus d’arts escèniques, com el teatre la dansa i música.

La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià, que intenta aturar l'atac dels musulmans.
L'escuder comença a parlar a Gentil de les fades que viuen, al Canigó. Gentil decideix de traslladar-s'hi. Allà és rebut per Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.
Encisat per ella, el minyó s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora, mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes.
Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall.
Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo.
Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.

Argument

Canigó


Més tard, Verdaguer publicà l'obra Canigó (1886).
Aquest poema, que és un llibre, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro.
Aquesta història, en què apareixen també elements mitològics, és situada al segle XI, època en la qual els catalans patien invasions musulmanes.




L’Atlàntida

Jacint Verdaguer va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es va transformar en L’Atlàntida , publicada l’any 1876

És un poema èpic de 2637 versos,de tematica mitologica, on s’explica l’enfonsament del continent de l’Atlàntida. Verdaguer hi descriu el salvament de Colom, que naufraga i és acollit per un ermità que li conta histories mitològiques.

Colom mira l'Atlàntida sense mida,
com si hi sentís alguna veu que el crida:
com si, de genis, mostres i gegants
entremig dels fantasmes vagarosos,
obiràs d'una verge els ulls verdosos,
verdosos com les ones i amargants.

Escriptor de poesias èpiques

Provenia d’una família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses. Ingressà al seminari de Vic.

Jacint Verdaguer i Santaló 

Els grans autors de La Renaixença

Biografia:
La biografia d' Àngel Guimerà ha estat motiu de polèmica. Tan com per la seva data de naixement(voluntàriament falsejada pel dramaturg, produït l'any 1845), com pels aspectes que poden afectar a la seva intimitat. Àngel Guimerà, va néixer a santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845 i va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924. Fou dramaturg* , polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, característica per unir diferents aspectes com el Romanticisme i el Realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o ‘’ressorgiment’’ de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

El teatre:Angel GUIMERÀ

autors

Defensor de la cultura i la lengua catalana

Àngel
Guimerà

Estructura del poema:

1ª estrofa: Lament de la pèrdua català. És un plany, un comiat resignat d’una pàtria entesa com a llengua.

L’evocació de la pàtria es fa com la d’un paisatge (tret romàntic)

2ª estrofa: S’associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals.

3ª estrofa: Recança per la glòria passada d'una llengua somorta.

4ª estrofa: El que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. La grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró.

5ª estrofa: Torna l’evocació del que podia haver estat i no és el català. Aribau li atorga la condició de pròpia i transcendental, atès que és la que usa quan es troba sol i parla amb el seu esperit.

6ª estrofa: Evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.

-Si et donàs la sua corona un rei i el ceptre de plata,  i son mantell d'escarlata,  i son trono engalanat,  gentil gaiter, deixaries  per a ser rei les balades,  les muntanyes regalades  i ton joiós Llobregat? [...]

Joaquim Rubió i Ors

Lo Gaiter de Llobregat és el seu pseudònim

Recorda amb nostàlgia la daurada època medieval

Té una actitut ferma i decidida

Utilitza la poesia com a suport per reivindicar la llengua i la cultura

La seva temàtica és: pàtria, fe i amor


Víctor Balaguer:
Los trobadors moderns - Interpretació política de la Renaixença - Reivindicació de les llibertats perdudes

Segueixen l’exemple de Rubió:


Antoni de Bofarull
: Trobadors nous - Actitud més conservadora - Contemplació del passat medieval


Ramon Milà i Fontanals





Rastreja la història de la literatura medival i la divulga - Poesia trobadoresca: De los trobadores de España - Poesia popular de transmissió oral: Observacions sobre la poesia popular - completades al Romancillero Catalan

És el pare de la dialectologia catalana

Jocs florals

AMOR
PÀTRIA
FE
Món personal

Natura mediterrània

Teodor Llorente

Temàtica paisatgística

Joan Pons i Gallarza

Recuperació de temes del Romanticisme

Joaquim Rubió i Ors

Sempre ha defensat que s’escrigui en català

Manuel Milà i Fontanals

Es dona a conèixer a partir de guanyar els Jocs Florals

Jacint Verdaguer

ELS GRANS AUTORS
Full transcript