Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

GENEALOGIA DELS DÉUS GRECS

No description
by

Elionor Payeras Martorell

on 17 December 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of GENEALOGIA DELS DÉUS GRECS

Elionor Payeras Martorell
GENEALOGIA DELS DÉUS GRECS
- És la deessa primordial de la nit.

- El satèl·lit Plutó Nix es va anomenar en honor seu.

- En la mitologia romana el seu nom és Nox.
- És un forat sense fons on tot cau de manera inacabada.

- És un lloc sense cap orientació possible.

- Era concebut com una barreja desordenada de tots els elements (aire, terra, aigua i foc).
- Era l'encarnació de l'ordre diví, les lleis i les costums.

- Els jutges s'anamenaven
thermistopoloi
, que significa "servent de Temis".

- Va construir l'Oracle de Delfos
.
- Podrien representar els déus de la religió d'un antic poble que vivia al territori actual de Grècia i que va ser desplaçat pels hel·lens.

- Representarien un culte a la fertilitat de la terra.
- Eren gegants amb cent braços cinquanta caps.

-Acabada la guerra s'establiren en palaus al riiu Oceà, convertint-se en guardians de les portes de Tàrtar, on Zeus havia tancat als titans.
- Representava la part fosca del món, que es troba sota la terra.

- S'uní a Nix i engendrà a Èter i Hèmera.

- El seu nom s'emprava per designar l'infern.
- Eren gegant amb un sol ull enmig del front.

- Eren tres: Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp).

- Eren immortals encara que Apol·lo els va matar.


- Era la deessa de la llar.

- Va ser la inventora de la construcció de cases, i la protectora dels sentiments més profunds.

- Portava harmonia arreu de l'univers.

-Els santuaris més famosos dedicats a Hestia es troben a Atenes, Esparta i Olímpia.
- Era el déu de l'oceà.

- Sempre es traslladava amb una quàdriga impulsada per dofins.

- Els seus atributs són el cavall i el trident.
- Representa la fertilitat de la terra.

- Ella va crear l'univers i va donar a llum a la primera raça de déus i als primers humans.
- Era el déu dels ramats.

- Partipà en la guerra entre els titans i els déus olímpics, la Titanomàquia. els titans van ser derrotats i Críos llançat al Tàrtar, la part més profunda de l'inframon.
- Va ser el rei dels Titans.

- El símbol que el representa és el falç.
- Representa la terra.

- El seu lloc de culte era a Creta.

- Dos lleons estiraven el seu carro.
- Termis li concedí el control de l'oracle de Delfos.

- El símbol que la representa i la caracteritza és la lluna.
- Representava l'endevinació per les estrelles.

- Era el tità de a intel·ligència.
- Representa l'oceà.

- Els seus atributs originals eren la serp i el peix.

- Als mosaics se'l representava amb unes banyes que posteriorment es varen reemplaçar per unes pinces de llagosta.
- És la més jove de les titànides i mare de tots els déus fluvials.

- Es va unir al seu germà Oceà i van tenir tres mil oceànides (nimfes del mar) i tots els oceànits.

- Va ser l'infermera d'Hera durant la Titanomàquia.
- Zeus el va matar en la Titanomàquia.

- Els seus descendents sovint són anomenats per les formes patronímiques Japètides o Japetònides.
- Com a deessa de la vista, dóna als metalls preciosos i a les joies de la seva brillantor i valor.
- Alguns tradueixen "Hiperió" com el que apareix abans del Sol.

- Hiperión exerceix un paper virtualment nul en els cultes grecs i molt petit den la mitologia.
- Era la deessa de la memòria.

- De la seva unió amb Zeus va donar a llum a les Muses.
- Són personatges carcterístics per la seva estatura i força exepcionals.

- En lloc de cames, tenen serps.
- Foren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal.

- "Ernias" volia dir "el bon significat".
- Foren nimfes dels freixes.

- S'originaren de la sang d'Urà que va caure sobre Gea després de la seva mutilació.
- Era la personificació del cel.

- Tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins el ventre de Gea. Però Gea va donar una falç a Cronos i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut a la mar en va nèixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida van sortir els gegants, les erínies i les melíades.
- Represe el dia i, com a tal, reemplaça a la seva mare en el cel.
- Representava el flud intangible que ocupa tot l'espai entre els astres.

- El nom s'empra poèticament per designar l'aire.
- Era la deessa de l'amor, de la bellessa i el matrimoni.

- Els seus símbols són la rosa, la closca de vieira i el mirall.

- Va ser la guanyadora de l'anomenat Judici de Paris, l'origen mitològic de la famosa guerra de Troia.

- Va ser l'esposa d'Hefest, però al mateix temps tingué amors amb Hermes i Ares, i del darrer nasqué Eros.
- És el déu de l'amor,la luxúria i el desig, i també de la fertilitat.

- El seus símbols són l'arc i les fletxes, l'espelma, el cor i les ales.
- Estimada per Zeus fou mare d'Apol·lo i Àrtemis.

- Sofrí la persecució d'Hera, i per això no trobava cap terra que la volgués acollir els darrers dies de la seva gestació. Finalment, arribà a l'illa d'Ortígia o Delos (que abans havia estat la seva germana Astèria), que s'apiadà. Allà tingué els seus bessons i fou venerada en el temps posteriors.
- Eren els déus fluvials.

- Aquests déus menors representaven els corrents fluvials i cadascun té el seu estatge a la font respectiva o en una gruta de la ribera.

- Eren representats com homes amb banyes.
- És la personificació del Sol.

- Era imaginat com un famós déu coronat amb la lluent aureòla del Sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins l'Oceà que envolta la terra i hi tornava cap a l'est a la nit.
- És una antiga deessa lunar.

- Va ser reemplaçada per Àrtemis.

- Quan Heliós acaba el seu viatge pel cel, ella el comença.
- Era la deessa titànica de l'aurora.

- Obria les portes del cel.

- Va tenir molts amants: Cèfal, Clitus i Titó. I amb Èol, el guardià dels vents, va tenir a tots els vents i les estrelles.
- Els més importants eren els olímpics: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Hermes, Ares, Afrodita i Hefest.
- És el déu suprem de l'Olimp.

- Els seus símbols són el llamp i l'àguila.

- Va tenir relacions tant amb deesses, amb dones mortls i amb nins.
- És la deessa de l'agricultura.

- Se la venera com a portadora de les estacions.
- És una deessa oceànide convertida en estrella.

- De la seva unió amb el tità Atlas nasqueren les Pléyade, que es varen transformar en estrelles quan escapaven del caçador Orión, que les perseguia i les Híades, que van ser transformades en estrelles, com les seves germanes, però es van guanyar aquestametamorfosis com a premi per haver cuidat a l'infant Dionisio.
- Fou una nimfa.

- Metis va ser primera muller de Zeus.

- Havent sabut per l'oracle que un fill de Metis destronaria el pare i ja estant ella encinta, Zeus l'engolí. Pasat el període de gestació, del cap de Zeus va nèixer Atena.
- Era la muller de Mérope, rei d'Etiopia.
- Són les divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i la música.
- Era el rei de l'inframón, déu dels morts i de les riqueses.

- Els seus símbols són cèrber, la banya, el ceptre, el xiprer, el narcís i la clau.

- Tenia un casc que es feia invisible quan se'l posava.
- Era una deessa de l'Olimp i la segona esposa de Zeus.

- Era la deessa del matrimoni.

- Es caracteritzava per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.

- Els seus símbols són el magraner, el paó i la diadema.
- Es representant com un home lleig, suat, amb una barba nuada, el pit descobert i sempre treballant en la forga.

- Era considerat el déu del foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l'escultura.

- Els seus símbols són el martell i l'enclusa.
- Era la deessa de l'eterna joventut.

- S'encarregava de servir nèctar i ambrosia a les altres divinitats.

- Es va casar amb Heràcles, i va tenir dos fills.
- Era la deessa protectora dels parts i dels nadons.
- És el déu de la guerra.

- El seu origen prové de Tràcia.

- Ares és temperamental, brutal i sanguinari, i sol ser representat dalt d'un carro de guerra.
- Fou una princesa tebana.

- Va ser estimada per Zeus i d'ell tengué un fill, Dionís.
- Era el déu del vi, del teatre l'èxtasi.

- Els seus símbols eren el gotim de raïm i el lleopard.
- És el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia.

- Els seus símbols són la lira i la corona de llorer.
- Era la deessa de la caça i el regne animal.

- Els seus símbols són l'arc i les fletxes i el cèrvol.
- Fou una princesa tessàlia, filla de Flègies.

- Tingué relacions amb Apol·lo, però li fou infidel i al mateix temps anava amb Iquis, princep arcardí.
- Era el déu de la medicina.
- Es va casar amb Ares i es va convertir en la deessa dels inferns.

- Tenia el poder de fer passar als vius al regne dels morts només tallant-se cabell (el fil del destí).
- Foren set nimfes.

- Els seus noms eren Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete.
- Era el missatger dels déus, déu del comerç, dels lladres, dels viatgers, dels esports, dels atletes, dels creuament de fronteres, del peix i el guia de l'inframon.

- Els seus símbols eren el caduceu i la tortuga.
- Era el déu dels pastors i dels ramats.

- El lloc on especialment el veneraven era Arcàrdia.
- Era la deessa de la saviesa, de la guerra, la inteligència, l'arquitectura i l'artesania.

- Era la patrona de la ciutat d'Atenes.

- Els seus símbols són l'òliva i l'olivera.
- Foren nimfes.

- Eren set i es deien: Ambrosia, Coronis, Dione, Eudora, Filètoe, Pedília i Polixo.
- Va ser el líder dels titans en la seva confrontació amb Zeus.
- Se'l anomena un heroi cultural, ja que està relacionat amb: l'aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.
- Es va salvar amb la seva esposa Pirra del diluvi que Zeus havia mandat, ja que van surar durant nou dies dins una barqueta.
- La seva figura encarna la irreflexió i l'actuació precipitada.
- Va se la primera dona humana concebuda pels déus.

- Va ser creada per Hefesto i Atenea.
- Fou una heroïna.

- Es casà amb el seu cosí Deucalió i després del diluvi repoblà el món.
- Van ser el resultat del repoblament.
Full transcript