Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Eix cronològic s.XIX

No description
by

Marçal Grau Torres

on 21 November 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Eix cronològic s.XIX

Eix cronològic s.XIX
Batalla de Trafalgar (1805)
En acabar el segle XVIII Espanya era una gran potència gràcies a l'explotació dels recursos de les colònies a les Amèriques. El país entra en el nou segle sota el regnat de Carles IV i després del moviment de la il·lustració.
Els britànics formen part de l'anomenada tercera coalisió formada per tal d'acabar amb el domini de l'imperi Francès a Europa.
La flota espanyola, en canvi, està al bàndol Francès ja que vol acabar amb la pirateria anglesa que sovint saqueja els vaixells provinents de les Amèriques.
El resultat de la batalla és una derrota estrepitosa per part de les flotes Espanyola i Francesa.

Això posa fi al domini naval d'Espanya a l'Atlàntic.
Comencen processos d'independència per part dels criollos a les colònies americanes, amb ajuda dels britànics.
Comença la fi de l'imperi colonial Espanyol.
Tractat de Fontainebleau (1807)
Manuel Godoy va ser escollit primer ministre pel rei Carles IV.
Napoleó decideix envaïr Portugal, en aquest tractat informa al rei Carles IV que neccessita passar amb el seu exèrcit per terres espanyoles.
El primer ministre va autoritzar a les tropes franceses a entrar en territori espanyol.
L'exèrcit francès era el més modern, més ben organitzat i més ben armat del moment. Estava format per ciutadans i dirigit per militars professionals, no nobles privilegiats, i encapcalat pel millor militar del segle, Napoleó Bonaparte.
Motí d'Aranjuez(1808)
Ferran VII, fill de Carles IV, que tenia ganes d'usurpar el tro al seu pare va promoure el motí d'Aranjuez que va fer que l'aristocràcia es decantés per ell i va arribar al poder.
Napoleó, aprofitant la inestabilitat de la monarquia espanyola a canviar de plans i va decidir envaïr, també, Espanya. Va retenir la familia reial a Baiona i els va fer abdicar a tots, després va proclamar rei al seu germà Josep I.
Divisió de la
societat espanyola
Afrancesats
Liberals francòfils
Govern de Josep I
Suport de les tropes franceses d'ocupació
Patriotes
Liberals anglòfils
Tradicionalistes
Juntes provincials de defensa
Guerrilles
Junta suprema central
Aliança amb Gran Bretanya
Guerra del francès (1808-1814)
Va començar després que les tropes franceses reprimissin de manera brutal una isurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid. L'alçament es va estendre per tot el país, molts afrancesats es van passar al bàndol dels patriotes i els liberals.
Batalla de Bailén (1808)
El triomf dels patriotes i els Britànics en aquesta localitat de jaén el dia 19 de juiol va permetre alliberar andalusia de control francès, cosa que va possibilitar que, amb la protecció de la flota anglesa, s'organitzés la Junta Suprema Central a la ciutat de Cádiz.
Aquesta junta va acumular els poders legislatiu i executiu durant l'ocupació francesa, la seva funció era actuar com a òrgan de govern durant l'absència del rei.
Les corts de Cádiz (1810)
Davant la manca d'autoritats governants al país, es va crear un buit de poder. La Junta Suprema Central va covocar una reunió de representants de totes les juntes provincials del país.
Els liberals van aprofitar aquesta situació per forçar l'aprovació d'una constitució moderna i liberal.
La consitució de Cádiz, també anomenada "la Pepa" es va aprovar el 19 de març del 1812 i representava el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
Aquesta nova constitució va determinar un model d'estat fonamentat en la divisió de poders i va reconèixer els drets de la religió catòlica, donava àmplies atribucions a l'estat i limitava la monarquia
Comandant Horatio Nelson
Batalla de trafalgar
Batalla de trafalgar
Simón Bolivar
Manuel Godoy
Rei Carles IV
Exèrcit francès
Napoleó Bonaparte
Abdicacions de Baiona
"Afusellaments de la Moncloa" Goya
Corts de Cádiz
Retorn de Ferran VII (1814)
Després de la guerra, el 22 de març del 1814 Ferran VII torna a Espanya ja que li han tornat la corona. Quan arriba restaura el sistema absolutista i deroga la constitució de Cádiz. Durant els primers anys de govern es va produïr una persecusió dels liberals, que s'organitzaven en societats secretes per conspirar a través de l'exèrcit.
"Pronunciamiento" de Riego (1820)
Aquest pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego a Las Cabezas de San Juan, obliga al rei a jurar la constitució i a continuar amb l'obra reformista del 1810 (Trienni liberal).
Trienni liberal (1820-1823)
Després del pronunciament el rei estableix la monarquia parlamentaria com a forma de govern, tot hi així la situació politítica es inestable degut a la tensió que hi ha entre els liberals moderats i els exaltats. El trienni acaba el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança, que envia els cent mil fills de Sant Lluís a petició de Ferran VII, aquests acaben amb l'aventura liberal i es restaura l'absolutisme. Rafael del Riego és penjat el 7 de novembre del 1823.
Rei Ferran VII
Rafael del Riego
Dècada Omniosa
Aquest periòde comprèn des de la fi del Trienni liberal fins a la mort de Ferran VII, és la sogona etapa absolutista del seu regnat. Hi ha una forta repressió contra els sectors liberals, cosa que fa que molts liberals s'exiliïn a la Gran Bretanya. Es produeixen diverssos pronunciaments liberals fallits.
Com que no hi havia eleccions el pronunciaments eren la unica manera de provocar un canvi de govern, podien ser liberals o absolutistes.
Pretorianisme
Durant el segle XIX els militars van tenir un enorme pes en política, tots els polítics importants del moment eren també militars.
General Prim
Repressió antiliberal
El conflicte dinàstic
de 1833
Després de la mort sense descendència masculina de Ferran VII és anomenada reina la seva filla Isabel, sota la regència de la seva mare Mª Cristina de Borbó, gràcies a la pragmàtica sansió, que abolia la llei sàlica i prioritzava la línia hereditària de descendència directa abans que la lateral.
No obstant el germà de Ferran VII Carles Mª Isidre no reconèix a Isabel com a reina, portant així el país a la Primera Guerra Carlina
Ferran VII (mort el 1833)
Mª Cristina (Reina regent)
Isabel II (Nascuda el 1830)
Carles Mª Isidre (Germà del rei)
Llei sàlica
Prioritzava la línia hereditària de descendència masculina, directa o lateral, sobre la femenina.
Pragmàtica sansió
La cort i l'exèrcit es divideixen, el conflicte entre els absolutistes i els liberals es superposa al conflica dinàstic.
Els absolutistes i partidaris de les antigues lleis donen suport a Carles Mª Isidre (Carlins).
Els liberals veuen una oportunitat de fer-se amb el poder, ja que la reina és una nena de tres anys i la seva mare necessita suport per governar i es posen en el bàndol Isabelí.
Primera Guerra Carlina
(1833-1839)
Els carlins es concentren en les arees rurals del nord del país i especialment al País Basc, Navarrai i els pirineus catalans.

Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant, com ara Barcelona o Bilbao, a les capitals de província i a Andalusia.
Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions carlines, els carlins es divideixen en transacionistes, representats per Rafael Maroto i partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals; i intransigents, representats per Ramon Cabrera i partidaris de defensar els ideals carlins fina a la mort.
Rafael Maroto
Ramon Cabrera
Abrazo de Vergara (1839) Fi de la Guerra
Se li va posar aquest nom al conveni en motiu de l'abraçada que es van fer Maroto (carlí) i Espartero (liberal) un cop els carlins van acceptar, ja que havien lluitat junts en les guerres d'independència de les colònies i tenien una vona relació.

El tractat convé els següents punts:
Els liberals es comprometen a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistes mantindràn el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
Entrega d'armes i avituallament carlista al general Espartero.

Els carlistes intransigents rebutjen el tractat i continuen lluitant però en forma de guerrilles i de manera aïllada, gairebé com bandolers.
Abraçada de Vergara
Conseqüències de la Guerra
A causa dels convenis de l' "Abrazo de Vergara", hi segueix havent un nombre important d'oficials conservadors a l'exèrcit i els militars agafen un paper important en política.

Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es manté un to conservador.
És el que anomenem Estat Moderantista.
Sociologia del carlisme
La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.

Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura social de l’Antic Règim. Com eren la baixa noblesa, el baix clergat i els pagesos emfiteutes (quasipropietaris de terres agrícoles a canvi de pagar una contribució al senyor feudal proietari). Aquest sistema era especialment abundant a la meitat nord d’Espanya. I molt habitual en les zones de muntanya de Catalunya, Navarrai Euskadi. I desapareixia amb l'ideal liberal de propietat privada.
Els beneficiats per les reformes liberals eren l’Alta
Noblesa latifundista i les classes socials emergents (Burgesia, menestrals i proletariat urbà).
Masia emfiteuta catalana
Pagès català s. XIX
Ideologia del carlisme
Es pot resumir en el seu lema "Dios, patria, Rei y fueros".
Déu: Els carlins són ultracatòlics i tradicionalistes. Estan en contra de la llibertat religiosa, la separació entre l'Església i l'Estat i el laïcisme social (independència en l'ambit religiós) que volen introduir els liberals.
Patria: Tot el què sigui innovador o introdueixi canvi en la tradició espanyola és vist com a nociu i innecessari, el liberalisme és considerat anticatòlic i antiespanyol.
Rei: Un rei garanteix els drets que tenen tots els seus ciutadants. La llibertat que volen imposar els liberals desprotegeix al humils respecte als econòmicament poderosos.
Furs: Són partidaris de mantenir o, en el seu cas, restablir les lleis tradicionals abolides per Felip V el 1714 que tenien alguns territoris a l’Antic Règim (País Basc, Catalunya). El nou sistema liberal és centralitzador i unificador i no permet la pluralitat de les lleis de l'Àntic Règim.
Els carlins tenen una ideologia enderrerida, però aixo es perquè és la que els ha funcionat tota la vida, només volen seguir vivint com ho han estat fent. Es basaven en els valors familiars i els costa acceptar la individualitat que pesenta el liberalisme
Dios, patria y Rey
La santa causa
"Calderote"
Exèrcit carlí
Regència d'Espartero (1840-1843)
És l'ultim periòde de la minoria d'edat d'Isabel II, en acabar la guerra Mª Cristina cedeix la regència al General guanyador de la causa Isabelina Baldomero Espartero.
El seu pas pel trò no passa desapercebut. Inicia diversos projectes reformistes, atrevits, però no sempre encertats, i això va afectant a la seva popularitat. Tampoc ajuda que, tot i les seves idees liberals tingui una forma de govern autoritària i dictatorial, tal com feia Napoleó Bonaparte.
El 1841 es produeix un pronunciament a Pamplona organitzat per la exiliada Mª Cristina i el partit moderat, però no té èxit. Diversos militars participants en el cop són afusellats i això fa que Espartero es guanyi l'enemistat de l'exèrcit.
També s'enemista amb els liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres.
El 1842 es produeix un sublevament a Barcelona contra l’aranzel lliurecanvista i els pactes comercials amb Gran Bretanya, Espartero va
sufocar la revolta bombardejant la ciutat des del castell de Montjuïc, la Ciutadella i des del mar.
La seva regència acaba el 1843 quan un moviment militar i cívic, encapçalat per una part del Partit Progressista i pel Partit Moderat l'obliga a exiliarse i proclama la majoria d'edat (als 13 anys) d'Isabel II per tal que regni.
Baldomero Espartero
El règim moderantista
(1844 – 1868)
És l'etapa del regnat d'Isabel II, durant la qual, s'instaura l'estat liberal a Espanya.
A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars milloren el seu nivell de vida.
Políticament, els liberals moderats i els progressistes es distancien cada vegada més. Els moderats, amb el suport de la corona, es fan amb el govern. Inrodueixen tímides reformes que afavoreixen a les classes altes.
Els progressistes només gaudeixen d'un curt periode de govern (bienni progressista) que obtenen mitjançant un pronunciament, tot i així és un periode intens en reformes.
Durant tot el govern d'Isabel segona, la corrupció, el tràfic d’influències i el conservadurisme estàn a l'ordre del dia, Isabel es rodeja de personatges grisos i conflictius. És l’anomenada “Corte de los milagros” i de la política de “camarillas”.
El seu regnat acaba el 1868 arran de la ravolució "La Gloriosa", que l'obliga a exiliar-se.
Bienni Progressista (1854-1856)
Arrenca el 1854 arran de la Vicalvarada, un pronunciament encapçalat pel general Loepoldo O'Donnell, que va fer caure al moderas del govern i hi va instaurar als prgressistes. Dura dos anys, fins que un pronunciament torna als moderats al govern.
El progressistes inicien grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
Llei general del ferrocarril (1855): Espanya necessita el ferrocarril, i com que no hi ha capital nacional disposat a invertir, l'estat ha de patrocinar la construcció.
Desamortització de Madoz (1855): Permet al govern obtenir una garantia per a poder aconseguir un préstec de la banca estrangera, ja que la nacional estava en dèficit.
Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856): És una constitució atrevida, molt democràtica. Però es rebutjada per la reina i el propi O'Donnell.
Després de la proposta de la constitució es produeix el pronunciament moderat.
Reina Isabel II
General Leopoldo O'Donnell
El sexenni revolucionari (1868-1874)
La Gloriosa
Es produeix el setembre del 1868, i és l'unica revolució a l'Espanya del segle XIX, ja que per primera vegada, a més de militars progressistes, també hi participen les masses populars.
El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68 inclou:
Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
Drets civils democràtics i llibertat de culte.
Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos
Revolució del 1868
Les tres principals causes que expliquen aquesta revolució són:
La Double Bubble: La primera gran crisi del capitalisme, es produieix una crisi de subsistències , pròpia de l'Àntic Règim, no hi havia prous recurssos. I una crisi industrial i financera, pròpia del ou sistema capitalista, una crisi econòmica greu que afectava a la majoria de la població donada pels antics problemes sense resoldre del país.
Inoperància, corrupció i desprestigi dels governs d’Isabel II: El govern era ineficaç, no era capaç de solucionar els problemes del país.
Aparició activa del moviment obrer: La població civil estava descontenta.
Fàbrica Industrial s.XIX
Caricatura que desprestigia
el govern d'Isabel
Moviment obrer
El 19 de setembre es formen Juntes Rovolucionàries a les principals ciutats del país arran de pronunciament del brigadier Juan Bautista Topete a Cádiz.
El 27 d'quell mateix mes es produeix la Batalla d'Alcolea (Córdova), que enfronta al revolucionaris amb les últimes tropes fidels a la reina. Guanyen els revolucionaris i aconsegueixen arribar a Madrid, a causa d'això la reina s'ha d'exiliar a París (França).
Els revolucionaris formen un govern provisional integrat pel liberal progressista Joan Prim i el moderat Francisco Serrano.
Isabel II en l'exili
Govern provisional
Eleccions a Corts constituents 1869
Es duen a terme mitjançat el sufragi universal per homes majors de 25 anys com a sistema de vot.
Els partits polítics sorgeixen com a la nova manera de representar políticament a la població.
Resultats de les
eleccions del 1689
Constitució del 1869
S'aprova el 6 de juny del 1869 i és vigent fins a l'abdicació d'Amadeu I el 1873.
Després de l'aprovació de la constiució el govern necessita trobar un rei, i fins que aquest no arribi es proclama al general Serrano com a regent, la seva regència és més llarga de que s'espereav degut a les dificultats per trobar rei (una mica més de 2 anys).
Finalment el nou monarca, Amadeu de Saboia, Duc d’Aosta, fill del rei d’Itàlia Vittorio Emmanuele II i de coneguda tendència liberal democràtica, va ser elegit per les Cortes el desembre de 1870. Altres candidats van ser: Leopold von Hohenzöllern (alemany); Antoine d’Orelans, Duc de Montpensier (francès) i Alfons de Borbó, fill d’Isabel II.
Amadeu I
Regnat d’Amadeu I (1870 – 1873)
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot.
Es va trobar amb una pila de problemes greus:
Aixecaments carlins
Revoltes federalistes
Insurrecció a Cuba
Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
Després de sis governs fracassats i tres eleccions
a Corts que no donaven cap majoria estable, aclaparat pels problemes del país i la manca de suport, Amadeu I va abdicar el febrer de 1873
Assasinat del general Prim
La I República (1873 – 1874)
Es proclama l'11 de febrer del 1873 després de l'abdicació del rei. Està caracteritzada per la inestabilitat política, ja que les corts estan dividides, de fet molts diputats monàrquics la voten sense convicció per evitar un rídicul internacional.
Malgrat l’entusiasme popular, la República hereta
els greus problemes econòmics i polítics del regnat
d’Amadeu I. En els primers 11 mesos de república es succeixen quatre presidents, tots del partit Republicà Democràtic Federal, sense saber solucionar res, degut a insurreccions obreres i carlines, el problema de cuba i la falta de suport de les corts.
Els republicans estaven divits en unitaris i federals i van ser incapaços de redactar una constitució republicana, els unitaris, moderats defensaven una república centralitzada, a l'estil francès, i els federals, progressistes, una organització federal, com als EE.UU.
L’estiu del 1873 el govern republicà es va trobar amb dues insurreccions de caràcter diferent que va haver de reprimir de forma autoritària enviant les tropes.
A Navarra i als pirineus catalans una “carlinada” de
l’extrema dreta absolutista i tradicionalista (3ªCarlinada)
A les principals ciutats de l’àrea mediterrània, la proclamació de cantons independents socialistes per part de l’extrema esquerra revolucionària (Insurrecció cantonalista)
Caricatura sobre la divisió republicana
Caricatura sobre els
problemes de la república
Fi de la República
El 3 de gener de 1874, el General Pavía, lidera un pronunciament ocupant les Corts i les dissolent-les de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano. Aquesta, que en realitat és una transició cap al reestabliment de la monarquia borbònica, dura un any fins al cop d'estat del general Martínez Campos el 31 de desembre del 1884.

A partir del 1886 coença el periòde de la Restauració Alfonsina.
Pronunciament del general Pavía
Marçal Grau
2n batx. B
Full transcript