Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

L'HORTA DE LLEIDA

No description
by

Aleix Noguerol Farré

on 17 May 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of L'HORTA DE LLEIDA

L'HORTA DE LLEIDA
EL SEGRIÀ
En la comarca del Segrià cal destacar tres grans "camps" en l'agricultura, és a dir tres formes de dividir la pagesia a Lleida. Aquests són:


-
la fruita

-
el regadiu

-
el secà
CONREUS DESTACATS
La principal base econòmica de Lleida (província) és l'agricultura. Cal destacar que destaquen els conreus de secà per sobre dels de regadiu, però aquests últims també són importants.

Així doncs, destaquen:
SEGRIÀ
NOGUERA
GARRIGUES
PLA D'URGELL
URGELL
SEGARRA
L'ALT URGELL
ALTA RIBAGORÇA
PALLARS SOBIRÀ
BAIXA CERDANYA
Els principals conreus són:

-
farratges pel bestiar

-
cereals (sègol, ordi, blat)

-
llegums

-
patates
Els principals conreus són:


-
prats de dall


Els principals conreus són:

-
cereals (blat, sègol, civada, blat de moro)

-
patates

-
naps

-
pomeres i pereres

-
farratges
Els principals conreus són:

-
oli d'oliva (oliva alberquina)
Els principals conreus són:

-
presseguers, pomers, pereres

-
cereals (en general)
Els principals conreus són:

-
cereals (en general)

-
patates

-
mongetes

-
farratges i alfals
Els principals conreus són:

-
presseguers

-
ametllers i olivers

-
blat de moro

-
patates
Els principals conreus són:

-
cereals

-
alzinars
Els principals conreus són:

-
farratges
*
Explicat més detalladament en els següent apartat
FRUITA
REGADIU
SECÀ
Els cultius més coneguts del camp del Segrià són els fruiters de fruita dolça, que gaire bé ocupen un terç del regadiu.

Al Segrià és fàcil trobar parcel·les de tota mena de fruiters:
POMES
PERES
PRÈSSECS
NECTARINES
La resta de regadiu és dedicat a farratges i cereals. Els farratges i cereals destaquen sobretot al sector proper al Pla d'Urgell i al proper al Baix Cinca. El farratge més important és l'alfals, per a menjar dels bovins. També hi ha raigràs i alguns altres cereals sembrats.

El cereal per a gra més estès és el panís, nom amb que és conegut el blat de moro a la comarca, però també hi ha blat i ordi. El blat de moro només pot ser cultivat en regadiu, ja que no podria sobreviure en un clima tan sec. El blat i l'ordi se sembren en secà, però tenen una producció més elevada i segura que en regadiu; els anys amb primaveres seques el blat i l'ordi produeixen molt poc en secà.

Al regadiu també hi ha hortalisses i altres plantes, que en conjunt tenen escassa importància.

Una mica més d'un terç de la superfície conreada del Segrià és de secà. L'extensió més gran del secà és en el sector anomenat garriguenc. Municipis com Almatret, Maials, Llardecans, Torrebesses, Sarroca de Lleida, Alcanó, Aspa i Alfés viuen bàsicament del secà. També alguns sectors de secà com Alpicat o Seròs.

El conreu dominant del secà és l'ordi. Hi ha també moltes oliveres, sobretot al sector proper a les Garrigues, i ametllers. Aquests conreus ocupaven abans molta més superfície. S’han reduït perquè alguns han estat transformats en regadiu, però d'altres han estat abandonats per l'escassa rendibilitat. Les parcel·les petites, o allunyades dels nuclis de població, en les quals no és fàcil mecanitzar la feina, o que rendeixen poc, són abandonades, de vinya, n'hi ha ben poca.


CANALS I SITEMES DE REG
En l’agricultura de regadiu de tota Lleida és molt important l’aigua, per això existeixen diferents canalitzacions que subministren aigua a les parcel·les i als cultius. De la mateixa manera, els sistemes de reg s'encarreguen de regar les psrcel·les.
PRODUCTES FITOSANITARIS
CANALITZACIONS
SISTEMES REG
De tots els canals que existeixen podríem destacar el següents:
CANAL DE PINYANA



El seu regadiu comprèn els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.
CANAL D'URGELL

El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.
CANAL SEGARRA-GARRIGUES

Aquest regadiu avarca els municipis de Torres de Segre, Sudanell, Montoliu de Lleida, Lleida i Albatàrrec.

Aquest canal encara es troba en construcció.

El canal Segarra-Garrigues ha comportat molta polèmica ja que ha tingut un cost mes elevat respecte al qur s’havia dit i, a més a més, es creu que podria portar l’aigua de Lleida a Barcelona, cosa que ha dificultat que es continuï la seva construcció.

CANAL CATALUNYA-ARAGÓ

La zona regable s'organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants. Comprèn els municipis de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha.

Existeixen diferents tipus de maneres de regar els cultius, i de la mateixa manera diferents formes i aparells per aconseguir-ho. Els que més podríem destacar respecta la seva utilització en l’horta de Lleida serien:
GOTEIG


És un sistema dissenyat per aprofitar al màxim la despesa d'energia i aigua. L'aportació d'aigua s'efectua mitjançant un sistema de petites canonades les quals tenen petits orificis dels que surt el líquid gota a gota o a molt baix cabal. Optimitza el consum d'aigua, i es pot utilitzar per incorporar fertilitzants o altres agroquímics al cultiu.
MANTA

És la forma més antiga que encara se segueix utilitzant actualment. No requereix de mitjans tecnològics complexes, però si d'aigua en abundància. L'aigua, es fa córrer per dins de solcs fets a la terra. Això obliga a sembrar a la part alta on es forma una cresta entre solc i solc.
ASPERSIÓ
Per regar mitjançant el sistema d'aspersió, s'ha de disposar d'una instal·lació de canonades i aspersors, dispositiu que s'encarrega de distribuir l'aigua sobre els cultius en forma de pluja.

Es necessita molta energia i s'ha de disposar de grups de bombament o de pressió.

En casos de molt de fred, el sistema d'aspersió es pot utilitzar per combatre les glaçades. En alguns casos també permeten l'aplicació de productes agroquímics.
INUNDACIÓ

En terrenys de poc pendent l’aigua circula a l’aire lliure i flueix damunt del camp per gravetat a través de sèquies. Per tal d’arribar a cotes més altes que la de font d’aigua es fan servir equips bombes.

Això es tracta del sistema de reg conegut com a d’inundació.
HIDROPONIA
Actualment la hidroponia és la forma més avançada de reg i de producció agrícola. Consisteix en una variant del goteig, a la que s'incorporen tots els nutrients que necessita la planta mitjançant el sistema de reg.

Requereix d'una inversió important, però les produccions també augmenten força.

Tot això es realitza de forma automàtica.

Es va començar a utilitzar en floricultura, però avui en dia és habitual en molts de productes hortícoles.
FERTIRRIGACIÓ

És una modalitat/variació dels sistemes de goteig i aspersió, el qual permet augmentar la producció al mateix temps que s'optimitzen els recursos. Per això s'incorporen fertilitzants a l'aigua de reg. Es pot utilitzar amb l'aspersió o amb el goteig, si bé resulta més efectiu amb aquest darrer.
Un fitosanitari és un producte destinat a la protecció de conreus. La seva acció permet l'adequat desenvolupament sanitari de vegetals que es produeixen amb fins alimentaris o industrials.

TIPUS
Els fitosanitaris poden ser d'origen sintètic o biològic. Es classifiquen d'acord a la malesa, malaltia o plaga contra la qual estan destinats:
PESTICIDES

Els insecticides controlen els insectes perjudicials.
HERBICIDES

Els herbicides controlen les espècies vegetals que envaeixen els cultius.
ALTRES

Els acaricides, fungicides i bactericides es destinen a combatre àcars, fongs i malalties bacterianes respectivament.
ECO PAGESIA
Tot i que els productes sanitaris s’utilitzin per millorar el rendiment dels cultius i els beneficis de la collita, aquests poden ser perjudicials per a la salut humana ja que no deixen de ser productes químics. Com a conseqüència d’aquest fet, sobretot en països més desenvolupats, s’han començat a utilitzar noves tècniques per lluitar contra plagues, conegudes com a eco pagesia.

Per exemple, una tècnica en la que no s’utilitzen fitosanitaris, seria la que utilitza altres insectes per combatre una plaga en comptes de productes químics. Això millora considerablement la qualitat dels aliments.
ADOBS
Els adobs són altres productes per millorar la producció agrícola, però tenen l’inconvenient que suposen un cost addicional per als pagesos que els utilitzen.

En els següents gràfics es pot veure que l’ús d’aquests productes tant a Espanya com a Catalunya és força important i també el seu cost:
ESPANYA
CATALUNYA
TÈNCIQUES AGRÍCOLES
L’agricultura és el conjunt de coneixements que s’apliquen a la terra per conrear-la, de tal forma que també podríem dir que l’agricultura són un conjunt de tècniques agràries que s’utilitzen per obtenir un benefici del conreu de la terra.
MODERNITZACIÓ
NOVES TÈCNIQUES
Respecte a aquestes tècniques, tot i que en els últims anys s’hagin modernitzat molts aspectes de la societat i el treball, és destacable que actualment encara es continuen practicant moltes tècniques agràries que ja es practicaven fa milers d’anys o en els segle passat. Però cal dir que aquestes han patit algunes modificacions o canvis en la forma de realitzar-les.

Exemples:


ARADA
RECOL·LECCIÓ
Tot i que s’han mantingut moltes tècniques, únicament innovant-les al segle XXI, també gràcies a les noves tecnologies ha hagut millores en el sector agrari.
BIOTECNOLOGIA
La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.

Pel que fa a la pràctica de la biotecnologia en el sector agrari cal destacar la seva funció principal:

LA BIOTECNOLOGIA VERDA:
És la biotecnologia aplicada a processos agrícoles. Un exemple d'això és l'obtenció de plantes transgèniques capaces de créixer en condicions ambientals desfavorables o plantes resistents a plagues i malalties.

La biotecnologia, tot i que no sigui tan utilitzada a Lleida, aquesta ens aporta una gran millora en la producció agrícola ja que permet la modificació genètica d’alguns factors dels cultius.

PARC CIENTÍFIC
A Lleida existeix El Parc tecnològic agroalimentari de Gardeny que ajuda al creixement econòmic agrícola de la província i també col·labora amb projectes de la universitat de Lleida.

A continuació un vídeo on es parla i s’explica en que consisteix el Parc Tecnològic de Gardeny i que es realitza en aquest:

PRECISIÓ
La tècnica més innovadora que, actualment, es practica a Lleida és coneguda com l’agricultura de precisió. Aquesta sol ha estat possible gràcies a la construcció de l’Aeroport Lleida-Alguaire, ja que aquesta nova tècnica consisteix en realitzar una sèrie de fotos dels camps de cultius des de l’aire de manera que es pugui calcular la quantitat exacta de productes que seran necessaris per assegurar una bona producció. A continuació:
FIRA DE LLEIDA
Fira de Lleida és un dels motors econòmics més importants de Lleida. Des dels seus inicis, ha estat el millor aparador comercial de la ciutat en la promoció i la comercialització de béns i serveis; en l'organització de debats a l'entorn de les qüestions més actuals en cada sector; en la informació i la venda directa al públic assistent dels productes exhibits, i en l'oferta d'activitats de lleure pensades per als més joves.

Anualment, Fira de Lleida programa més de 30 certàmens a l'any, fet que situa Lleida com el segon municipi de Catalunya que més n'organitza. La Llotja, el nou Palau de Congressos i Convencions, ha incrementat decisivament un potencial que anirà a més en el futur amb l'execució del pla estratègic de Fira de Lleida.
FIRA SANT MIQUEL


-
Nom: Fira Agrària de Sant Miquel
-
Edició: 60
-
Data: del 25 al 28 de setembre de 2014
-
Lloc: Recinte firal de Lleida (Camps Elisis)
- Organització: Fira de Lleida

-
Horari: de 10.00 a 20.00 h.
-
Periodicitat: Anual
-
Entrada: 4,50 euros (Jubilats: 2 euros).
Professionals acreditats: entrada gratuïta.



La Fira Agrària de Sant Miquel és molt coneguda i famosa a Lleida. Consisteix en diverses activitats, entre elles l’exposició de la maquinària agrícola.

La realització durant el certamen d’una variada proposta d’activitats paral•leles, com jornades tècniques, reunions professionals, visites institucionals i un seguit de convocatòries de premis i concursos d’alt interès en el sector, fan de la Fira de Sant Miquel un punt de trobada per a professionals, fabricants i distribuïdors vinculats amb el món agrari.

És una festa molt antiga, ja que la primera va ser celebrada al 1946.

FIRA EUROFRUIT


-
Nom: Eurofruit
-
Edició: 60
-
Data: del 25 al 27 de setembre de 2014
-
Lloc: Recinte firal de Lleida (Camps Elisis)
- Organització: Fira de Lleida

-
Horari: de 10.00 a 20.00 h.
-
Periodicitat: Anual



Aquest certamen s'ha plantejat de manera exclusiva per a professionals del sector de la fruita. Aglutina tota l'oferta de serveis i subministraments per al sector industrial fructícola.

D'aquesta manera s'ha convertit en una trobada de referència per a professionals, fabricants i distribuïdors relacionats amb el sector fructícola català, espanyol i europeu.

Eurofruit compta amb 8000 m2 d’exposició, els quals són visitats per uns 9600 professionals nacionals i uns 500 estrangers (Alemanya, França, Itàlia, Holanda i Portugal).

COMERCIALITZACIÓ
Pel que fa a l’exportació i la comercialització de la producció agrícola de Lleida, el més destacable és el sector fruiter. Això es degut a que:

- la fruita de Lleida és més dolça que l'Europea.
(a causa del clima, especialització i comercialització)
EXPORTACIONS
Els principals països destinataris són, principalment, els de la vella Europa. És a dir, alguns com Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia i Bèlgica. I el propi Estat Espanyol.

No obstant, l’exportació de la pera i la fruita de pinyol als països de l’Est i els països àrabs s’ha incrementat en els últims anys.


PRODUCCIÓ
Tot i que l’exportació cap a l’exterior de l’estat espanyol és important, l’exportació a altres comunitats de l’interior de l’estat també és important. Això també és conseqüència d’una alta producció de fruita respecte al total de la produïda en tot l’estat.

Per entendre-ho millor:


CONCLUSI0NS
CONCLUSIÓ GENERAL
A partir d’aquest treball queda demostrat que l’agricultura a Lleida és molt important, i podria ser considerada d’imprescindible en l’economia de Catalunya i d’Espanya, al menys en el camp del sector primari.

També s’ha demostrat que l’agricultura a Lleida potser no ha canviat molt en els últims anys, però si cal destacar que ha patit una intensa modernització ja que en la majoria de casos s’han aplicat es tecnologies en el treball de la terra.

Resumint, gràcies a la innovació en el sector primari a Lleida, una gran professionalitat i especialització i també una extensa comercialització amb altres països ha permet que el sector agrari s’hagi desenvolupat positivament a les terres de ponent i que aquestes hagin aconseguit ser una de les zones més rentables i productores de fruita i verdura de tot l’estat.

Però, cal dir que actualment existeix una disminució de la població pagesa. És a dir, la població que es dedica a l'agricultura ha disminuït considerablement en els últims anys i ha patit un envelliment progressiu.

Tot i això, una bona part es troba a Ponent.
ENTREVISTA
Per finalitzar tot el que seria la situació de l’agricultura a Lleida actualment, vam realitzar una entrevista a un pagès de Lleida per coneixer-la millor. Aquesta és la següent:


Full transcript