Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Adquisició del Llenguatge de 0 a 2 anys

Presentació treball Assignatura Psicologia del Llenguatge UB amb Elisabeth Gilboy Novembre 2012
by

Georgina Subiela Ferré

on 28 November 2012

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Adquisició del Llenguatge de 0 a 2 anys

Adquisició del Llenguatge de 0 a 2 anys Arenas Perez, Alicia NIUB 14953993
Collazos Díaz, Clara NIUB 14957832
Españón López-Serrano, Irene S. NIUB 15719336
Roig Monturiol, Ariadna NIUB 16341570
Subiela Ferré, Georgina NIUB 14754810 Introducció 1. Percepció de la parla 2. Segmentació del flux de la parla 3. Comprensió del llenguatje 4. Producció 5. Conclusions 6. Bibliografia Al final desenvolupament intrauterí el sistema auditiu del fetus ja es va preparant per arribar a comprendre i produir el llenguatje.

- A travès del líquid amniòtic percep estímuls auditius.
- Preferència veu Mare. Ateració tasa cardíaca/respostes motrius.

Al nèixer el nadó també mostra clara preferència per la seva llengua materna. Hipòtesis de la classe rítmica (Ramus, Nespor i Mehler, 1998): Just després de nèixer els bebès ja són capaços d'inferir la prosodia (entonació i pautes d'entonació) de la seva llengua materna Grups rítmics llengues Isocronía Acentual
Isocronía Silábica
Isocronía de mora Els bebès també mostren preferencia per les altres llengues que formen part del mateix grup isocrónic que la seva llengua materna. El maternès i
la comunicació intencional Karmiloff (2005): Forma com ens dirigim als nadons. Accentuant les característiques melódiques de la senyal acústica, fet que facilita la posterior segmentació del llenguatge. Acte comunicatiu que permetrà una interacció bebè-adult (diàleg) referències preverbals protoconversacions L'adult atribueix intencionalitat als seus fills/es (Aparici, 2006). ·Segons Karmiloff i Karmilloff-Smith (2005) el maternès facilita l'agrupació de sons en unitats gramaticals a partir: Uso de protoimperativos: - uso solamente instrumental
- relacionado con lo que el bebé quiere
- contacto visual, gestos y vocalizaciones.
- consistentes y ritualistas.
- Espera a la respuesta de sus actos, sino insiste hasta conseguirla. - puramente interactivos
- comentar y compartir experiencias del mundo. SISTEMA DE APOYO Quan processem el llenguatge les persones som capaçes de fragmentar-lo, és a dir, segmentem el flux continu de la parla en unitats. Seqüencialitat dels sons:
L'infant es familiaritza amb aquells trossos de sons que sorgeixen de la parla materna i aprèn a identificar els contextos en que sorgeixen aquests. Kuhl, Morgan, Saffran y Werker (1995) : a la primera infància s'arriben a processar cadenes trisil·làbiques. Capacitat d'agrupar els sons: adquisició d'una sèrie de característiques que facilitaran el procès de segmentació. - Fonotàctica de la llengua: familiarització del cervell dels sons que estan permesos i els que no. ex: "sp" si en anglès, no en castellà.

- Senyals acústiques+gran sensibilitat auditiva infant = l'ajuden a anar diferenciant quant un so surt dins d'una paraula o entre dues d'elles. - Gran sensibilitat auditiva
+
capacitat d'agrupar sons en pautes regulars Base de la capacitat infantil de segmentació de la parla en unitats semblants a les paraules Patró dèbil fort: patrons accentuals que permeten discriminar entre l'inici i el final d'una paraula.

Freqüència dels sons: els bebès són capaços d'extreure i recordar aquells patrons que són comuns en sèries de paraules. límits paraules


els segments rellevants dels irrellevants [fue el chico] [y no la chica][quien cogió la pelota]
[fue] [el] [chico y no] [la chica quien] [cogió la][pelota] ga-ko-ti” i “ti-ga-ko”


ti és l'únic que canvia de lloc. Intensió: trets conceptuals i semàtincs a un referent que determinen les característiques d'un referent.




Extensió: classes de referent als que s'aplica una paraula. vegetal, alt, troNc, copa, fulles,... pi, om, avet, plataner, roure,.. Els nens i les nenes al principi de l'adquisició llenguatge encara no tenen les capacitats per poder-ho aplicar. Es donen els anomenats fenòmens de sobregeneralitazció i subgeneralització. En la comprensió del llenguatge s'ha de distingir dues àrees (Serra, 2000): Restriccions sobre l'aprenentatge de les paraules Hi ha mecanismes que ajuden a la comprensió del significat de les paraules i que faciliten i agilitzen el procés d'aprenentatge. N'hi ha tres hipòtesis relacionades amb aquests: Hi ha postures que defensen que només existeix una i n'hi ha d'altres que creuen que són les tres les que estan relacionades amb el procès d'aprenentatge. - Restriccions lingüístiques - Restriccions socials - Restriccions lèxiques Explica como influeixen diversos factors cognitius en la forma com els infants relacionen les paraules noves que adquireixen amb altres objectes a les quals aquestes es refereixen. - Restricció d'exclusivitat mútua:




- Restricció d'objecte complet:



- Restricció taxonómica:




-Correspondència ràpida: Un objecte no pot tenir més d'un nom, l'infant no espera trobar sinònims. Les altres paraules assignades a l'objecte seràn per referir-se alguna propietat o aspecte referent. Una paraula escoltada en presència d'un objecte del qual no es coneix el nom, es refereix a l'objecte complet i no a les seves parts o propietats. Senyala que quan s'ensenya el nom d'un objecte aquest es refereix a una classe específica d'objecte i no a una sola o a varies categories, així com tampoc a objectes ja relacionats temàticament. Estipula que les paraules noves corresponen a objectes pels que el nen o la nena encara no tenen un nom. Restricció semblant a la d'exclusivitat mútua, hi ha autors que diuen que és la mateixa. Gràcies a aquestes restriccions seràn capaços/es d'adquirir vocables nous sense haver de contemplar tots els seus significats L'ambient social el qual es troba l'infant l'hi proporciona pistes que l'ajuden a establir significats de les noves paraules.

Aquestes pistes socials es refereixen principalemt a la interacció entre adult i bebè per guiar l'atenció del petit o la petita cap a determinats estímuls de forma que sigui més senzill ensenyar-li en nom de l'objecte. Es basen en l'estructura d'una llengua per facilitar la comprenssió de les paraules. Paraules de Contingut (verbs, adjectius, noms i adverbis) Des de molt petits/es presten atenció: Paraules Funcionals (artícles, demostratius, ...)
Utilitzades com a restriccions útils en el processament del significat de noves paraules de contingut. "Aquesta és la Zav/ Aquesta és una Mef" “Zav” es refereix a un nom pròpi buscarà la nina mostrada

“Mef” referit a nom comú buscarà qualsevol nina Sobregeneralitzacions i Subgeneralitzacions Errors que fan els bebès a l'hora de denominar els elements molts cops a causa de una generalització incorrecta del significat. Subgeneralització:
Quan utilitzen una paraula tan sols pel subconjunt dels referents als que aquesta abarca. Sobregeneralització:
S'utilitza una única paraula per referir-se a varies categories. GAT GAT Error de sobregeneralització quan no disposen dins el seu limtat vocabulari de la paraula adequada i recorren a alguna de les paraules que ja disposen el qual el seu significat és semblant. Entenen el significat de GAT com a tal. Mapeig ràpid: fa referencia al procés d'aprendre una paraula després d'escoltar com un referent l'aplica en unes quantes ocasions. Perquè es produeix l'error? “Mira, un perro!"
1r cop. Caniche
2n cop. Labrador Extracció trets intensionals :
animal+ quatre potes + pelut Conclusió:

PERRO = En el procés d'aprenentatge de la llengua, les noves paraules resalten les característiques comuns entre els objecte afavorin així l'aparició de categories d'objecte.

Aquesta expectativa inicial té tres funcions fonamentals:

- Guiar a l'infant en el seus primerencs esforços per establir objectes de referència.

-Promoure l'establiment d'un sistema conceptual estable que ajudi amb l'organització de categories d'objecte i l'adquisició d'informació adicional sobre els membres d'una categoria.

- Possibilitar l'adquisició d'expectatives més específiques lligant tipus de paraules particulars (noms comuns vs adjectius) amb tipus particulars de relacions entre els objectes. Aquestes expectatives tardíes són moldejades per l'estructura d'una llengua nativa en l'adquisició i es va entrenant amb els anys.

Relació bidireccional entre vocabulari i categorització del món:
La cognició restringeix el creixement del vocabulari i a la vegada, que el vocabulari que poseeix l'infant pot obstaculitzar o facilitar la comprensió de la paraula.

L'ús de paraules dirigeix l'atenció de les nenes i els nens cap allò que els objecte tenen en comú i que els estimula a formar noves categories.







Els adjectius que resalten característiques comunes en objectes també ajuden a l'infant a classificar tal i com els noms comuns en l'anterior experiment. Vocabulari i categorització Grup 1: “Mira esto, mira, búscame otro igual”
Grup 2: “Mira este blick, mira, búscame otro blick”, Blick = Categoria Grup amb més éxit
a la busca d'objectes
de la mateixa classe

(Warxman 1998) Los infantes conocen mucho más del lenguaje de lo que son capaces de expresar, puesto que el lenguaje receptivo se adelanta al productivo entre los meses decimosegundo o decimotercero. ¿Cómo y cuándo producen sonidos los bebés? Los/as niños/as saben de forma instintiva que deben dar sentido a los sonidos que salen de la boca de la gente. El bebé entra de manera natural en el proceso de la comunicación. Este aprendizaje sigue unas etapas que son similares en todo el mundo. Primeras palabras entre los 10 y 13 meses Siguientes meses lenguaje caracterizado por la producción de frases compuestas por una palabra Más tarde son capaces de realizar preguntas simples y utilizar negativos. ¿Cómo y cuándo producen sonidos los bebés? (II) Las primeras vocalizaciones se desarrollan en una secuencia de cuatro etapas:
Segunda etapa: Otras vocalizaciones y el cantaleo o arrullo.

Órganos de articulación (labios, lengua, etc…)

Sonidos parecidos acústicamente a vocales posteriores. Tecera etapa: Balbuceo.

Control estructuras articulatorias

Juego vocal que se convierte en algo voluntario (alguna vez se parece al lenguaje hablado)

Aparecen frecuentemente sonidos consonánticos y combinaciones de consonante y vocal. Más tarde se oyen entonaciones similares a las adultas.

Niño/Niña es un ser social que responde a los adultos que le rodean y motiva a los demás hacia la interacción comunicativa (El papel de Madres i Padres en adquisición del lenguaje y comunicación)

Antes de que las emisiones tengan un valor lingüístico, se cree que el signo ya se ha construido en el plano de la construcción. Cuarta etapa: imitación del lenguaje.

Comienzo del “verdadero” lenguaje.

Empieza en el primer año de vida.

La característica más notable es la disminución del número de sonidos diferentes producidos.

Transicion que puede ser gradual o repentina entre la etapa anterior y esa. Diferencies La efectividad del maternés a prova L'infant ha de realitzar una sèrie de passos per arribar al desenvolupament de l'habilitat de segmentar paraules (Karmiloff i Karmiloff-Smith, 2005) En el desarrollo del lenguaje hay un antes y un después de la explosión léxica i la duración de esta. Primera etapa: El llanto.
Comienzan a comunicar sus necesidades a través de este (sueño, hambre, dolor….)
Frecuencia ascendente y descendente del llanto. Primeras Palabras Herramienta a través de la cual comunican sus necesidades o voluntades, con el objetivo de que éstas sean cumplidas. Bebé dice : Agua !
(= tengo sed) Más adelante los niños y niñas toman conciencia de la capacidad de las palabras para atraer la atención de las otras personas e interactuar con ellas. protodeclarativos Holofrase (Shaffer y Kipp, 2007): una expresión de una sola palabra que representa el significado de una oración completa . Presente en los primeros meses de vida “Pelota” = Quiere jugar con mi pelota/ He visto una pelota muy bonita/Alguien ha lanzado una pelota. El adulto guiara al niño/la niña durante la comunicación
Con la finalidad de entender a qué hacen referencia las manifestaciones del infante
Necesite de experiencia compartida previa y un contexto lingüístico,
Servira de andamiaje para el desarrollo del léxico inicial . SISTEMA DE APOYO Explosión del vocabulario. Diferencias con los adultos Uso de la extensión promedio de la frase o número de palabras, como índice de desarrollo del lenguaje utilizando la velocidad del desarrollo. Los niños adquieren 50 palabras antes de juntar dos o mas de ellas: nombres generales, nombres específicos, animales favoritos.

Más tarde palabras (vocabulario selectivo) que representan acción; las personas importantes en la vida del niño y ciertas clases de objetos que tienen más posibilidad de ser incorporadas al sistema lingüístico. D´Odorico y Fasolo (2007) hay falta de relación entre el estilo de adquisición referencial e incremento del ritmo de crecimiento del vocabulario. El vocabulario se adquiere gradualmente: 1ro. Números 2ndo. Sustantivos 3ro. Verbos Estilo lingüístico: diferencias encontradas entre las primeras 50 palabras adquiridas. Estas palabras no se aprenden por igual Estilo referencial: compuesto principalmente por nombres Estilo expresivo: compuesto por frases hechas y pronombres fundamentalmente. Lenguaje telegráfico: describe los comienzos del lenguaje infantil. Los niños omiten en sus oraciones las mismas palabras que se suprimirían en un telegrama. Sesgo nominativo o "Naming insight" El niño comienza a producir las primeras palabras aisladas para dar paso mas tarde a una expansión fonológica. A partir del año el niño comienza su desarrollo lexical produciendo secuencias parecidas a las palabras, aún así sigue sin atribuir el mismo significado que un adulto a las cosas.

También empieza la etapa holofrástica:
- Emite frases de una sola palabra o de varios significados
- Usa categorías más amplias que las aceptadas por la lengua adulta.
- No hay restricciones en el orden de las combinaciones de las palabras pelota = objetos redondos Las palabras no significan lo mismo para los adultos que para los niños. papá = al padre que esta presente
mama = se usa para pedir que se satisfaga una necesidad. Naming insight PADRE pide a su hijo que señale una jirafa en un cuento con dibujos
NIÑO señalará la jirafa aunque es probable que no sea consciente de que jirafa es un nombre que designa ese objeto. Aparece entre los 15-18 meses, antes de esta edad son capaces de reconocer muchos objetos.






Cuando se produce el naming insight es entonces cuando el niño/a entiende que esas palabras sirven para nombrar objetos (CAPACIDAD DE CATEGORIZAR) Clarck (1973) Hipótesis de los rasgos semánticos: los/as pequeños/as aprenden el significado exacto de las palabras añadiendo, uno tras otro, rasgos semánticos específicos. Las extensiones están basadas en atributos de percepción estáticos como tamaño, forma o en el movimiento (cambio y acción). - Los rasgos de percepción son los más comunes en esta etapa inicial, especialmente los estáticos.
- Los rasgos que no son tan fáciles de percibir, como los abstractos, se añadirán mas tarde.
- Con el tiempo el niño tiene que limitar el significado de los conceptos. La adquisición del lenguaje es un largo y complejo proceso que empieza incluso antes de nacer.



El maternés o aquella forma melódica utilizada para dirigir-se al bebé, no sólo será su primer acto comunicativo, dando lugar a las protoconversaciones, sino que va a ayudarles en
su posterior segmentación de la lengua.


Tendrán que saber manejar las intensiones y extensiones de las palabras, es decir, ser capaces de aplicar de forma apropiada los rasgos conceptuales y semánticos a un referente. Para conseguirlo pasarán por los conocidos errores de generalización del uso de palabras. Tales generalizaciones pueden ser por exceso (sobregeneralizaciones) o por defecto (subgeneralizaciones).


Para llegar a producir el lenguaje, el infante pasa por una serie de etapas que van des del llanto como primera forma de producción, hasta el balbuceo, pasando por las vocalizaciones y el cantaleo, para llegar finalmente a la imitación del lenguaje..


Aunque las intenciones comunicativas intencionadas aparezcan de forma temprana en la mitad del primer año de vida, no será hasta los 10 años, más o menos, cuando alcanzarán todas las aptitudes necesarias para utilizar el lenguaje en toda su complexidad social, haciendo uso correcto de la pragmática. Al largo de todo este proceso de adquisición del lenguaje habrá una serie de influencias a nivel biológico y ambiental, así como diferencias individuales, que pueden inducir algunos cambios en el ritmo de superación de cada fase en cada niño. Aparici, M. (2006). “L’adquisició del llenguatge”. Psicologia del Llenguatge. Soler, O (Coord.).Barcelona: Editorial UOC.

Bruner, J. (1983/1985) La parla dels infants: com s’aprèn a fer servir el llenguatge. Vic: EUMO

Calero, A. y Pérez, R (1993). Segmentación del habla y adquisición de la lectura. CL&. Comunicación, Lenguaje y Educación.núm 18, páginas 41-53

Carreiras, M. (1997) Descubriendo y procesando el lenguaje. Madrid: Editorial Trotta. Cap 4. Pag 147-153

Clarck, E.V, (1973) What´s in a word? On the child's acquisition of semantics in his first language. En Moore, T.E. (Ed). Cognitive development and the acquisition of language. New York: Academic Press. Pp. 65-110.

Dale P. (1980) Desarrollo del lenguaje. Un enfoque psicolingüística. Ciudad de México:Editorial Trillas.

Flores, M R., Beltrami, L. y Souza, A.P. (2011). The mathernese and its applications for the constitution of the subject in language .Sao Pablo (Portugal): LILACS.

Galián, M D.; Ato, E.; Carranza, J. A. (2010) Explosión del vocabulario infantil y primer lenguaje: una revisión. Anales de psicología, vol. 26, núm.2, pag. 341-347.

Karmiloff K. y Karmiloff-Smith A. (2005) Hacia el lenguaje. Del feto al adolescente. Madrid:Morata.

Morais, J. (1987). The relationship between segmental analysis and alphabetic literacy: an interactive view. Cahiers de Psichologie Cognitive. Universite Libre de Bruxelles. European Bulletin of Cognitive Psychology . Vol. 7, n" 5, 415-438.

Morgan, J. L., & Saffran, J. R. (1995). Emerging integration of segmental and suprasegmental information in prelingual speech segmentation. Child Development, 66, 911-936.)

Navarro, P. (2003) Adquisición del lenguaje. El principio de la comunicación. Revista de Filología y su didáctica. Núm. 26. Pag. 321-347

Shaffer, D. R. y Kipp, K. (2007). Psicología del desarrollo. Santa Fe (México): Cengage Learning.

Serra, M., Serrat, E., Solé, R., Bel, A. y Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.

Waxman, S. R. (1998). Linking object categorization and naming: Early expectations and the shape role of language. En D. L. Medin (Ed.). The psychology of learning and motivation, Vol. 38 (pp. 249-291). San Diego: Academic Press. Preguntes examen 1. En la producció del llenguatge (senyala la correcta):
a.les primeres paraules dels nens i les nenes busquen atraure l'atenció d'altres persones
b. les primeres paraules són de carácter instrumental, tracten de comunicar les seves necessitats
c.les primeres paraules que sorgeixen són protoparaules
d. les primeres paraules que sorgeixen són protoparaules i protoimperatius

2. Quina restricció es correspon amb l'estructura de la llengua?
a. la lèxica
b. la social
c. la lingüística
d. la a i la c són correctes

3. En que ajuda el maternès en l'adquisició de llenguage en els nadons?
a.Dóna significat a les paraules.
b. Afavoreix molt l'agrupació de sons en unitats gramaticals.
c. Ajuda a diferenciar els límits de les paraules i a distingir els segments rellevants dels irrellevants.
d. b i c son correcte.

4. Perquè és important la seqüencialitat dels sons?
a. Ajuden al bebè a relacionar so-context
b. Ajuda al bebé a diferenciar els sons quan apareixen en una paraula o entre paraules
c. Permet discriminar entre el principi i el final de cada paraula
d. Ajuda al bebé a integrar sons que es repeteixen habitualment a la parla. 2.Prova Maternès SI 1. Prova Maternès NO Categorització d'un nom Categorització d'un adjectiu
Full transcript