Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tema 3: Sociabilitat i Educació

No description
by

Martin Curiel

on 23 September 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tema 3: Sociabilitat i Educació

Tema 3: Sociabilitat i Educació Introducció: -Tres eixos per esclarir què es la persona:
a) Cultura / Natura
b) Individu / Societat
c) Immanència / Transcendència quina ès la finalitat de
l'educació? CENTRAR L'EDUCACIÓ
EN L'INDIVIDU I EN LA SEVA
COMPETITIVITAT INTRUMENT DE
SOCIALITZACIÓ,
CONTRUCCIÓ DEL
CIUTADÀ I DE L'ESTAT Dilema
individu -societat ESQUEMA DE LA CLASSE:
3.1 La sociabilitat natural de la persona humana
3.2 Dues maneres d'entendre la sociabilitat humana
3.3 La persona supera la dicotomia individu / societat
3.4 Família i escola com a àmbits de personalització Glossari:
-La sociabilitat natural de l'home
-Sociabilitat natural i sociabilitat artificial
-La persona com a superació del
dilema individu/societat
-Família i escola àmbits de personalització 3.1 La sociabilitat natural de la persona humana Trets individualistes en la nostra societat Perills de la societat altament individualista

-Charles Taylor: comporta "malestar"
-Hannah Arendt: fragmentació, totalitarismes L'home: ser social per naturalesa (Aristòtil) El desenvolupament complet i curull
de la personalitat requereix la vida en societat "La ciutat és una de les coses naturals" (Aristòtil) “(...)D’això, doncs, resulta evident que la ciutat és una de les coses naturals, i que l’home és per naturalesa un animal social, i que aquell que és insocial per naturalesa i no per l’atzar, o és inferior, o n’és superior a l’home, com aquell a qui Homer vitupera: ‘sense tribu, sense llei, sense llar’, perquè aquell que és així per naturalesa es també afeccionat a la guerra, i és com una peça aïllada en el joc. Doncs l’home és un animal social en major grau que l’abella o que qualsevol altre animal gregari. La Naturalesa no fa res en va, com s’acostuma a dir, i l’home és l’únic dels animals que té paraula (logos). La veu és signe de dolor i de plaer, i també la tenen els animals la natura dels quals es permet sentir el dolor i el plaer i manifestar-lo els uns als altres. La paraula, en canvi, serveix per expressar allò que és convenient i allò que és nociu, i també allò que és just i allò que és injust. I, és, en efecte, exclusiva de l’home davant la resta d’animals el que pugui percebre el bé i el mal, allò que és just i allò que és injust i les coses que són semblants a aquestes. Doncs bé, la comunitat d’aquests valors és el que fa a la família i a la ciutat.” Societat i paraula Plató i l'home com a "micropolis" L'ESSÈNCIA HUMANA NO ES POT TROBAR EN L'INDIVIDU (Feuerbach, Buber) 3.2 Dues maneres d'entendre la sociabilitat humana 3.3 La persona supera la dicotomia
individu / societat L'enfant sauvage (1970)
François Truffaut La història de Victor de Aveyron 1790 més que inculcar la sociabilitat en l'educand, cal fer-la brillar La persona com ésser comunicatiu
creix per donació d'ella mateixa. L'enriquiment personal no entra
en conflicte amb l'enriquiment de la societat Posar els talents als servei dels demés
[responsabilitat de l'estudi personal] Afovorir una atmosfera en la
que es pugui beneficiar i regalar
als altres 3.4 La família i l'escola com a àmbits de personalització Falsedat del dilema individu / societat una cultura massa centrada en
l'individu i en l'èxit acadèmic i
professional L'ésser humà
microcosmos, i micropolis L'educació com a servei:
fer rutllar els dons, i beneficiar.
Família i escola «Cuando tú me elegiste
-el amor eligió-salí del gran anónimo
de todos, de la nada.
Hasta entonces
nunca era yo más alto
que las sierras del mundo.
Nunca bajé más hondo
de las profundidades
máximas señaladas
en las cartas marinas.
Y mi alegría estaba
triste, como lo están
esos relojes chicos,
sin brazo en que ceñirse
y sin cuerda, parados.
Pero al decirme: “tú”
-a mí, sí, a mí, entre todos-,
más alto ya que estrellas o corales estuve.
Y mi gozo
se echó a rodar, prendido
a tu ser, en tu pulso.
Posesión tú me dabas
de mí, al dárteme tú.
Viví, vivo. ¿Hasta cuándo?
Sé que te volverás
atrás. Cuando te vayas
retornaré a ese sordo
mundo, sin diferencias,
del gramo, de la gota,
en el agua, en el peso.
Uno más seré yo
al tenerte de menos.
Y perderé mi nombre,
mi edad, mis señas, todo
perdido en mí, de mí.
Vuelto al osario inmenso
de los que no se han muerto
y ya no tienen nada
que morirse en la vida.»

PEDRO SALINAS, La voz a ti debida, Clásicos Castalia, Madrid, 1987, págs. 64-65 y 114-115.
Full transcript