Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

És quan dormo que hi veig clar

No description
by

Yeray Moreno Antonio

on 13 November 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of És quan dormo que hi veig clar

Joan Manuel Serrat - És quan dormo que hi veig clar
Versió musical del poema, a carrec de Joan Manuel Serrat

Realiztat per Yeray Moreno
Comentari del poema
És quan dormo que hi veig clar” per J V Foix (1953)
És quan plou que ballo sol /7A
Vestit d’algues, or i escata,/7B -Enumeració
Hi ha un pany de mar al revolt /7A
I un tros de cel escarlata, 7B/- Metàfora
Un ocell fa un giravolt / 7A
I treu branques una mata, /7B -Personificació
El casalot del pirata /7B
És un ample girasol. /7A -Epítet
És quan plou que ballo sol /7A
Vestit d’algues, or i escata. /7B
Indèx
1. Introducció de l'autor
i localitcazió del poema
en la seva obra.
2. Lectura del poema i versió
musicalitzada.
3. Analisi extern i intern.
4. Opinió personal
Biografia
Josep Vicent Foix neix i mor a Barcelona (1894-1987). Ell mateix es defineix com un investigador de la poesia. Es influït bàsicament pel Noucentisme i les Avantguardes. Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor del nou art d'avantguarda. Ja comença a publicar abans de la guerra civil, que més tard destorbarà la seva obra poètica i feina com a periodista, i no serà fins la dècada dels 50 que rebrà el reconeixement com a poeta català de gran qualitat. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema “És quan dormo que hi veig clar” per part del cantautor Joan Manuel Serrat. D'entre la seva creació poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
J.V foix i el seu estil
Tant la seva poesia com la seva prosa són un reflexe sensual del paisatge i el caràcter català. A través de la identificació entre el significat, el mot substrat, la paraula, forma, caligrafia i la terra, J.V. Foix va aconseguir una poesia autèntica, no falsejada. En la seva vida, on es va formar en els ambients noucentistes, va rebre la seva rigorosa exigència en el domini de la llengua catalana. I gràcies a aquesta autenticitat fixada en la seva terra, va deixar de ser regional, provincià o caduc.
La seva obra és temàticament molt variada. El seu estil no varia i és difícil de comprendre.
J.V. Foix és un autor preocupat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigències del seu estil. Les paraules que fa servir són curtes, dures, acolorides, molt sovint intraduïbles a la resta de llengües, però, sobretot, intraduïbles al llenguatge estàndard, massificat i periodístic.
Localitcació del poema
Aquest poema el localitzem en la obra «On he deixat les claus… » a l’any 1953 i de corrent i moviment noucentista. En aquest poema desenvolupat sobre el món oníric, l’autor reflexiona d’una manera personal i original la seva identitat, la solitud i la necessitat d’imposar la raó damunt la bogeria, sense abandonar la imaginació. Aquesta és una obra surrealista ja que mostra els sentiments interiors de l’autor. Els somnis li permeten comprendre el món i deixant anar la imaginació pot interpretar la realitat amb ulls inconscients i fer una anàlisi corrosiva del que no li agrada amb metàfores i imatges agosarades.

En el vers “és quan dormo que hi veig clar”, JVFoix, es refereix a el “jo interior”, l’inconscient, el que no dorm mai i provoca els seus somnis. Aquesta postura, ens fa recordar a la psicoanàlisi del filòsof alemany Freud.
Analisi extern i intern del poema
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
Pel que fa al analisi extern del poema, la seva metrica consta de versos heptasíl•labs, estructurats en 3 estrofes diferenciades i d’art menor, la rima és consonant i l’estrofa és un sonet.


És quan ric que em veig gepic 7A
Al bassal de sota l’era, 7B
Em vesteixo d’home antic 7A
I empaito la masovera, 7B
I entre pineda i garric 7A
Planto la meva bandera; 7B -Metàfora
Amb una agulla saquera 7B
Mato el monstre que no dic. 7A
És quan ric que em veig gepic 7A
Al bassal de sota l’era. 7B


És quan dormo que hi veig clar 7A
Foll d’una dolça metzina, 7B-Epítet
Amb perles a cada mà 7A
Visc al cor d’una petxina, 7B -Metàfora
Só la font del comellar 7A
I el jaç de la salvatgina, 7B
–O la lluna que s’afina 7B
En morir carena enllà. 7A
És quan dormo que hi veig clar 7A
Foll d’una dolça metzina. 7B –Antitesis
En quant l'analisi inern, en la primera estrofa ens parla del mar i del paper que aquest juga en la seva imaginació que li fa veure coses diferents a la realitat. I crea les il·lusions propies dels somnis.

En la segona, ens parla del seu entorn gravat als somnis ,i de la realització de fantasies pròpies, però també quan ens parla del “monstre que no dic” i de l’acte de matar-lo, és una referencia a la necesitat de canvi referint-se a el règim franquista. Quan diu que planta la seva bandera és proclama defensor de la seva pàtria. També quan diu “ És quan ric que em veig gepic” vol dir que quan riu, és a dir acepta aquets pensaments, es veu tal com és.

La tercera i última estrofa ens porta al món oníric profund, quan parla de tenir perles a cada mà i viure al cor d'una petxina, podria tenir diverses connotacions monetàries i sexuals, tot i que ràpidament cambia d'ambient al igual que pasa als somnis, ens diu que és quan somia que veu les coses clares ja que es coneix a ell mateix i els seus desitjos interns, que poden ser per ell com un verí.
OPINIÓ PERSONAL
Fins aqui arriba el meu comentari

Moltes gràcies per la vostre atenció!


Si teniu qualsevol dubte o qüestió
estarè encantat de resordre'ls en mesura
del posible.

Yeray Moreno 1r Bat B
Full transcript