Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

GATTACA

No description
by

on 9 June 2014

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of GATTACA

Activitats d'introducció
a. Què és el genoma humà?
El genoma humà és el genoma de l’ homo sapiens, és a dir, la seqüència de l'ADN que conté 23 parells de cromosomes en el nucli de cada cèl•lula mare diploide.
b. Què és l’enginyeria genètica?
És la tecnologia de la manipulació i transferència de DNA d’uns organismes a uns altres (pot ser de la mateixa espècie o no).
c. En quins aspectes és justificable la manipulació genètica?
S’utilitza en diversos aspectes justificables com el diagnòstic i la prevenció de malalties, les teràpies genètiques, la medicina modelable, en la bioarqueologia i medicina forense.
d. Quins aspectes, no relacionats amb les malalties genètiques, seria ètic abordar?

-Protecció de la intimitat genètica. “Califució” de les dades genètiques a 3 persones en l’àmbit familiar i educatiu.
-Sondejos genètics en àmbit laboral, contradicció d’assegurances.
-Sondejos en ambits clínics
e. Quins aspectes genètics no haurien en cap cas de deixar-se a elecció dels pares?
En les prevencions de malalties hereditàries, ja que es decisió personal de cada persona.
f. Per què es va interessar tanta gent pel fals anunci de GATTACA?
Perquè aportava informació genètica que no s’havia vist abans.
g. Què és la clonació?
És el procés de crear una copia idèntica de quelcom, és a dir, es reflecteixen selectivament els processos utilitzats per crear còpies de fragments d’ADN (clonació molecular).
Activitats d'introducció
h. En quins casos seria justificable i en quins casos rebutjable?
Seria justificable per la recerca de tractament per les malalties i així millorar la salut de les persones, però pel contrari, seria rebutjable per interessos econòmics.
i. Qui es beneficiarà de l’evolució genètica?
Totes aquelles persones que estaran preparades pel canvi genètic, les quals volen millorar positivament els avenços.
j. Per què s’oposen els governs i les esglésies a la clonació?
Perquè és ideològicament acceptable i el govern tampoc ho acceptaria.
k. S’arribarà a una evolució genètica dirigida en l’espècie humana?
Pel moment es desconeix però es possible que en un temps indeterminat es pugui aprofundir més sobre aquest tema.
l. Quins conflictes pot provocar l’evolució genètica?
L’evolució genètica pot provocar grans conflictes dins de l'ètica i la moral, com per exemple el fet de poder clonar-se, ja que obriria una gran disputa entre la societat.
m. Quins son els últims debats sobre el tema? (La recerca sobre material d’origen embrionari)
Si és ètic o no és ètic crear i investigar en la genètica utilitzant material d'origen embrionari.
Activitats després del visionat
1. Com qualificaries la pel•lícula? (Assolida -Fallida -Emotiva -Panfletària” -Tendra -“Cursi” -Còmica -Trista -Humana -Absurda -Interessant -Avorrida -Encantadora -Detestable -Bona -Dolenta)
Detectivesca, Futurista, Reflexiva, Irrealista, Confusa, Aconseguida
2. Fes un resum de l'argument del film (sense repetir la sinopsi argumental).
La pel•lícula tracta sobre dos germans: un va néixer feble, amb probabilitats molt altes de malalties cardíaques i malalties cròniques i el seu altre germà era tot el contrari. Va ser escollit amb el millor dels seus dos pares. Sempre el germà menor guanyava al major i el seu pare l’estimava més, ja que era més fort, atlètic, etc... El malaltís tenia un somni, viatjar a l'espai, però els seus problemes físics li impossibilitaven aconseguir-ho; àdhuc sabent això no li va importar i va començar a treballar en aquell lloc on es preparaven com a astronautes. Ben aviat aquell jove va conèixer a un senyor el qual li va dir que podria aconseguir el seu somni a través d’un altre jove que tenia totes les habilitats físiques però havia sofert un accident.
Finalment, davant les dificultats, el germà malaltís aconsegueix fer realitat el seu somni, i el paralític es suïcida.

3. Quin tema o temes aborda el film? Si has decidit que són varis, tria un com a principal.

La qüestió ètica en la genètica.
La manipulació genètica.
La superació i la infravaloració per no ser perfecte genèticament, doble personalitat i competitivitat...
4. En quin gènere l'enquadraries? Cita altres pel•lícules d'aquest gènere que recordis haver vist. A quin d'elles s'assembla més el tema abordat?
L’enquadraríem dins el gènere de ciència-ficció, com ara bé “Godzilla”, “La Isla”, “Blade Runner”, “Doce monos” i “Efecto mariposa”, les quals s’apropen al tema abordat. La que més s’assembla és “La Isla”, ja que tracta sobre la utopia, la selecció genètica...
5. Segur que has assenyalat correctament el gènere del film però, si prescindim de la seva ubicació temporal futurista, ho podríem enquadrar en una altra categoria?
Sí, en la categoria científica, i en la categoria d’intriga.
6. Alguns (bastants) aspectes del comportament dels personatges, en general, xoquen amb els nostres costums actuals Quins t'han xocat més?
Els personatges són molt refinats i estranys, són molt perfeccionistes i curosos, i discriminen les persones que no són vàlides genèticament, cosa que no es produeix en la societat actual, i que contrasta amb la nostra conducta humana.
Ens ha xocat el salut entre les persones, que en la pel•lícula no encaixaven les mans; la manera de caminar (tots anaven al mateix ritme, no corrien)...
Obeïen tots sense protestar, i vestien amb colors foscos, tots de la mateixa manera.
També hem observat una excessiva arbitrarietat i control de totes les persones, les quals actuen com a autòmats.


La història
k) Què significa la paraula Gattaca?
GATTACA està format per les quatre inicials dels nucleòtids que formen l’ADN (guanina, adenina, timina i citosina). Durant els títols de crèdit, aquestes quatre lletres apareixen marcades en blau respecte les altres (escrites en blanc).
l) Condueix forçosament la cerca de la perfecció a l'anul•lació de la personalitat i de les emocions? Per què?
Sí que pot anul•lar-se la nostra personalitat i les nostres emocions, ja que en la pel•lícula hem notat que les persones són totes com autòmats, no tenen sentiments ni emocions, ni personalitat. Tots són “programats” per a complir uns certs requisits. Si tots fossin perfectes, no hi hauria diversitat d’emocions, tots farien les seves feines perfectament i sense errors, cosa que comporta una rutina diària amb una mateixa personalitat per a tots.
m) Ha aconseguit la selecció genètica proposta en el film els seus objectius? Quins objectius són aquests?
Teòricament, l’objectiu de la selecció genètica és buscar una millora de la qualitat de vida de les persones a través de la selecció i millora dels gens. Tot i així, en el film només s’utilitza per a aconseguir una major competitivitat i perfeccionisme. Per tant, no aconsegueix els seus objectius.
n) En quines activitats es mouen els negocis il•legals i el crim organitzat?
En el tràfic de drogues il•legals, en el comerç il•legal d’animals salvatges... i en els assassinats i els crims planejats amb anterioritat.
o) En el futur món de GATTACA, com es creen les persones anomenades vàlides?
A través d’una selecció genètica dels gens que formaran l’embrió i una modificació dels gens abans de la seva formació.

p) Quins són els “no-vàlids”?
Els no-vàlids son aquelles persones que han nascut sota la voluntat de Déu i no han estat modificats genèticament.
q) Com s’ha d’entendre l’ expressió "fills de Déu" que s’utilitza en la pel•lícula per referir-se als no-vàlids?
Aquesta expressió fa referència als fills nascuts a l’atzar sense ser elegits per ningú ni ser controlats per la tecnologia.
r) Com interpretes la frase, “Ay, se lo llevó el viento” utilitzada per Vincent i Irene? (la mencionen al entregar-se una mostra de cabell per investigar sobre la seva “vàlua”)
A Irene no li importava si Vincent era un “vàlid” o un “no-vàlid”, a ella li agradava i no canviava res. No feia falta analitzar la mostra del seu cabell perquè realment ella ja sabia com es.
s) Al final del film Jerôme es suicida. Com interpretes aquest fet, i les poques ganes de viure que mostra durant tota la pel•lícula?
El fet que Jerome es suïcidés dóna a entendre que la societat en el qual vivia era una societat on havies de ser perfecte, si no ho eres llavors no tenies res a fer.
t) Cap al final, el metge de Gattaca fa la “vista gorda” respecte la no-vàlua de Vincent en una prova d’orina. De fet hi ha un indici que permet suposar que durant tot el temps el metge sabia que estava davant un impostor. Comenta l’actuació del metge. Per què creus que ho fa?

El metge sabia el dur treball que li havia suposat a Vincent per arribar on ha arribat i la qual cosa no feia falta ser un vàlid, una persona perfecta per poder aconseguir el que realment vols.
La societat perfecta
u) Hi ha aspectes de la trama que et recordin aspectes ja en vigor en la societat actual? (Pensa en aspectes com la identificació de les persones, el culte al cos,...)
La societat perfecta
x) En què es basen actualment les diferències socials?
GATTACA!
GATTACA
Viatge a la genètica
ELS PERSONATGES
a) Quants personatges recordes?
Vincent Freeman, Jerome Morrow (nedador famós), Irene Cassini, Josef (director de Gattaca), Anton...
b) Llegeix la llista d'adjectius que segueix i atribueix-los als personatges (un tret pot correspondre a més d'un personatge).

c) Què significa la frase "No existeix gen per a l'esperit humà" ? Quin personatge la simbolitza?
Significa que, per molt que hagis estat modificat genèticament, mai podran introduir-te l’esperit humà de lluita, superació, sinó que ets tu el que mostra una actitud positiva (independentment que siguis “vàlid” o “no-vàlid”. La simbolitza Jerome.
d) Vincent i Jerome són com dues cares oposades d'una societat. En què s'oposen? (compara'ls en el terreny físic i intel•lectual però també des del punt de vista emocional)
Físicament, són semblants en aparença, però són diferents quant a certes capacitats. Vincent té molta miopia i necessita ulleres, mentre que Jerome hi veu perfectament. Una altra característica física en què si es diferencien bastant és que Vincent pot caminar, mentre que Jerome no.
Intel•lectualment, Jerome és més llest que Vincent, ja que està creat per mitjà de la selecció genètica.
Emocionalment, Jerome és molt més fràgil. Vincent li infon el seu valor i la seva intrepidesa, a partir dels quals Jerome recupera la il•lusió perduda de ser algú triomfador ajudant a Vincent a complir els seus somnis.
e) Comenta la relació entre Vincent i Irene. En què es basa al principi i com evoluciona?
En un principi la relació entre Vincent i Irene es basa en la desconfiança i en l’anàlisi exhaustiu que fa Irene sobre Vincent, de qui dubtava des d’un principi. Busca els seus defectes fins a descobrir si és vàlid o no-vàlid. Però al llarg de la història es van enamorant. Sorgeixen algunes confusions degut a la identitat de Vincent, i al final Irene, encara que frustrada, decideix acceptar els seus defectes.

f) Et sembla que els personatges tenen certa consistència o creus més aviat que són estereotips?
Els personatges més aviat són estereotips: Vincent és el lluitador, que mostra un esperit de superació constant, Anton representa l’altra cara de Vincent, més negativa. Cadascú representa el seu arquetip, encara que els personatges evolucionen.
g) Per què el protagonista es dutxa cada dia i manté una higiene extrema?

Perquè vol evitar que li caiguin cèl•lules mortes o cabell ja que si s’analitzessin aquestes cèl•lules el resultat seria un ADN d’un no vàlid.
h) Quina forma té la escala de Jerome? A què et recorda?
L’escala de Jerome té forma de doble hèlix paral•lela, i ens recorda a la doble hèlix de l’ADN.
i) Hi ha una escena en la que Jerôme Morrow (el vàlid que presta les seves qualitats genètiques a Vincent) afirma que te vertigen, i que per tant no l’agrada volar. Com interpretes aquest defecte que té, malgrat ser suposadament perfecte?
Significa que, tot i que es busqui la perfecció a través de la perfecció genètica, no sempre s’aconsegueix i sorgeixen imprevistos. La perfecció encara no s’ha assolit en el món de GATTACA, ja que no tothom és perfecte.

j) Comenta l’ esperit de superació i lluita de Vincent. Pots treure alguna reflexió?
Vincent, al contrari que la societat en què viu, té un esperit de superació, una força interna, esperances i desigs. És una societat en què només es considera una cosa: les mostres i els números que apareixen allí. Així doncs, en la pel•lícula es mostren molt bé les diferències entre Vincent, que tot i ser un no-vàlid té esperit de millora, i Jerome, que mostra molt poc esperit en la vida sent un perfecte vàlid.

VINCENT
IRENE
JEROME
ANTON
Cada estiu, la Maria fa un viatge en cotxe amb els seus pares...
Aquest any toca anar a GATTACA! No sé què és exactament... Hauré de buscar informació!
Doncs si vols informar-te, mira la pel·ícula GATTACA i respon les preguntes d'aquest llibre...
a. Llegir els temes relacionats en el llibre de text
b. Buscar notícies sobre genètica, clonació, cèl·lules mare, etc... en premsa
(diària i revistes) i en Internet.

Dolly está a salvo de patentes
EE UU tumba la petición de los creadores de la oveja de poder cobrar por cada animal clonado
Los jueces estiman que es una copia de la naturaleza y no aporta nada nuevo
Notícia extreta de “El País”

JAIME PRATS Valencia 9 MAY 2014 - 22:25 CET22

Un ser vivo clonado es genéticamente idéntico a su modelo (su progenitor), que ya existe en la naturaleza. Y la ley estadounidense establece que no se puede patentar nada que ya exista en el medio natural. Por tanto, no existen razones para que la oveja Dolly, el primer mamífero clonado a partir de una célula adulta, merezca la protección que confiere la propiedad industrial.
Este es el argumento esgrimido por un juez estadounidense para rechazar la solicitud planteada por el Instituto Roslin de Edimburgo, donde se concibió al ovino más famoso, que nació en 1996. Se trata de la primera resolución judicial sobre un organismo clonado de la Justicia estadounidense. De haber ganado el Instituto Roslin, podría haber cobrado por cualquier oveja, cabra, vaca o cerdo clonado en Estados Unidos.
No hay ninguna duda respecto a los derechos relacionados con la técnica de clonación desarrollada por los investigadores Ian Wilmut y Keith Campbell. Este método goza de toda la protección legal. Pero cuestión distinta es extender este paraguas (y sus derechos económicos asociados) a cualquiera de estos animales replicados en el laboratorio.

A Dolly todo este debate le queda muy lejos. Murió en 2003, a los seis años y medio, sacrificada para evitarle la agonía de una enfermedad pulmonar degenerativa. No llegó a ver cómo, en 2005, el investigador coreano Woo-Suk Hwang protagonizó un fraude de escala mundial al anunciar que con la misma técnica de transferencia nuclear había logrado clonar embriones humanos. Ni tampoco los últimos trabajos en los que la clonación, orientada a la obtención de células madre para regenerar tejidos, ha conseguido crear células productoras de insulinaque podrían servir a pacientes de diabetes. Y que han devuelto la fe a los científicos sobre la futura utilidad terapéutica de la clonación.





La técnica empleada para replicar el animal sí goza de protección legal
La Oficina de Patentes y Marcas de Estados Unidos ya había denegado por dos veces a Roslin la posibilidad de patentar a Dolly. Ahora, en una instancia ya no administrativa sino judicial, tres magistrados federales han ratificado la decisión inicial. “La identidad genética de Dolly respecto a su progenitor donante la convierte en algo imposible de patentar”, plantea el juez ponente, Timothy Dyk. “No hay nada que sugiera que los clones son distintos de forma relevante a los animales de los que son copia”, añade.
No fue fácil llegar a Dolly: otros 227 intentos fracasaron. El método desarrollado por los investigadores escoceses consiste en tomar una célula de una oveja adulta (en este caso de la glándula mamaria de un ejemplar de seis años), eliminarle el núcleo (donde se encuentra el ADN) e introducirlo en el óvulo de otra oveja al que se ha despojado de núcleo. El embrión resultante se desarrolla en una tercera oveja que asume el papel de vientre de alquiler y que pare a un calco de la oveja de cuya ubre salió la célula.
Salvatore Arrigo, el abogado de Roslin, se mostró ayer contrariado por la resolución judicial. “Dolly fue creada por el hombre, no por la naturaleza”, sostiene a este diario a través del teléfono. “La ley estadounidense excluye de entrada la posibilidad de patentar las ideas abstractas, los fenómenos de la naturaleza y las creaciones que se encuentran en el medio natural”, relata. “Pero Dolly es distinta a todo esto. No se ajusta a ninguna de estas categorías. No es equiparable a nada que exista en la naturaleza, la naturaleza no crea clones de animales”.

DOCUMENT 1
Dos nuevas ‘letras’ en el alfabeto genético
Se crea una nueva pareja de los símbolos que redactan la información genética de los seres vivos.
Ampliando el lenguaje de Dios

Las células madre humanas regeneran el corazón infartado de los macacos
El experimento da el paso esencial en el camino hacia la aplicación clínica
JAVIER SAMPEDRO Madrid 30 ABR 2014 - 18:54 CET

Los cardiomiocitos derivados de células madre embrionarias humanas e inyectados directamente en el miocardio de los macacos logran una remuscularización extensiva del corazón infartado; muestran una progresiva –aunque incompleta— maduración en los tres meses subsiguientes a la intervención; son ‘colonizados’ –perfundidos, en la jerga— por los vasos sanguíneos del corazón huésped; y se acoplan electromecánicamente con él, es decir, que laten a su ritmo y en buena sincronía. Los detalles muestran que ese acoplamiento no solo es aparente, sino que tiene un fundamento bioquímico normal, basado en ondas de liberación de calcio.
Las investigaciones con células madre embrionarias humanas están restringidas en Estados Unidos: no cuentan con financiación pública a menos que se restrinjan a unas pocas líneas celulares autorizadas hace años. ¿Ha supuesto eso un obstáculo para los investigadores de la Universidad de Washington?

DOCUMENT 2 i 3
“Las barreras legales al uso de fondos federales para investigar con células embrionarias nos han ralentizado”, responde Charles Murry a EL PAÍS, “y en ocasiones han hecho temer a la gente de mi laboratorio que pudieran perder sus trabajos por suspensión de fondos”. Murry dirige el Centro de Biología Cardiovascular de la Universidad de Washington, y codirige su Instituto de Células Madre y Medicina Regenerativa.
“Hay que decir a favor de Bush”, reconoce, “que nos dejó arrancar los proyectos con las líneas celulares que ya estaban establecidas en tiempos de su Administración, lo que fue bastante mejor que una prohibición absoluta; la llegada de Obama empeoró las cosas, porque empezó por anular todas las líneas que había aprobado Bush. Después de unos seis meses, sin embargo, sus nuevas regulaciones de regulación sobre células embrionarias entraron en vigor, y desde entonces pudimos trabajar con más líneas celulares que antes. La cosa está ahora significativamente mejor que con Bush”.

Document 3
c. Elaborar una petita enquesta sobre el tema
1- Sap com es transmeten les característiques hereditàries?
2- Pateix alguna malaltia hereditària? En cas afirmatiu, quina?
3- Saps què és una prova genètica DTC?
4- Estaries disposat a realitzar una prova genètica DTC (directa al consumidor)?
5- Creus que la genètica ha aportat avenços a la medicina humana?

6- Creus que ja s’ha clonat a un home completament?
7- Trobes correcte que el científics ressuscitin animals extingits?
8- Estàs d’acord amb la clonació terapèutica?
9- Dónes suport a d’investigació amb cèl•lules mare?
10- S’hauria de permetre la clonació humana?

7. Quin conflicte o conflictes es planteja en el film?
Es planteja un debat sobre la moralitat de la modificació genètica dels embrions humans per tal de crear persones perfectes, i els conflictes ètics que aquesta qüestió mostra. Això produeix una disputa entre els humans modificats genèticament i els nascuts “per la voluntat de Déu”, i es crea un conflicte a l’hora d’establir les llibertats de cada persona (com pot ser anar a l’espai, cosa que només poden fer els “vàlids”).
També es parla sobre la creació d’un món perfecte amb individus perfectes.
8. Quins són els aspectes positius i negatius de la societat que mostra la pel•lícula? Anomena’m com a mínim, dos de positius i dos de negatius.
Aspectes positius:
-Hi ha persones amb un millor rendiment i amb un menor risc d’adquirir malalties.
-La societat està molt ben organitzada, és a dir, que cadascú té un càrrec especial i concret.
Aspectes negatius:
-Racisme i discriminació constant dels individus “no vàlids”, que són els no modificats genèticament.
-Desigualtats entre la població.
-El rol dels “no vàlids” en la societat és encarregar-se de la neteja o de la resta de feines mal considerades i mal remunerades, mentre que, en canvi, els “vàlids” podien assolir altres feines amb més èxit.
9. Creus que actualment es discrimina a la gent de forma semblant que en la pel•lícula per altres motius? Com s’anomena la discriminació genètica? Cerca informació sobre l’eugenèsia i relaciona aquest concepte amb el que has vist a la pel•lícula.
Sí, s’anomena “genoïsme”.


L'etimologia del terme eugenèsia fa referència a el “bon naixement”. Es tracta de la disciplina que busca aplicar les lleis biològiques de l'herència per perfeccionar l'espècie humana. L'eugenèsia suposa una intervenció en els trets hereditaris per ajudar al naixement de persones més sanes i amb major intel•ligència.
Els defensors de l'eugenèsia asseguren que aquesta pràctica alleuja el sofriment (en evitar que neixin persones amb malformacions o greus malalties, per exemple) i permet que la societat estalviï recursos. Els seus detractors, en canvi, consideren que l'eugenèsia és contrària a l'ètica i creuen que la manipulació d'aquestes lleis biològiques és immoral.
Aquest concepte podria relacionar-se amb la pel•lícula, ja que la modificació genètica que es duu a terme és molt semblant a l’eugenèsia, perquè l’objectiu és millorar i crear persones perfectes sense cap defecte, tal i com fa l’eugenèsia.

Què bé, ja estic informada! Que comenci el viatge!
Cristina Chacón
Alba Llorach
Laura Ndjoli
Identificació de les persones, actualment es fa servir l'ADN o empremtes per saber qui es qui. Avui en dia no es manipula l'ADN abans del naixement perquè surti un fetus determinat.
v) A quines conclusions sobre l'evolució genètica ens condueix el director de "Gattaca" ? Estàs d'acord o matisaries alguna cosa?
Permet que la tecnologia avanci i que puguem estar més allunyats de la naturalesa.
w) A quins precedents històrics remitent aquesta cerca de societats "perfectes"
?
L'eugènesi en recerca d'una societat perfecta
Avui dia existeix discriminació per raça ( diferents nacionalitats), riquesa o pobresa, o bé per ser de diferent estament social.
y) Quines conseqüències creus que pot tenir a llarg termini la classificació de la societat en vàlids i no-vàlids?
Pot provocar una gran discriminació i a la llarga els no vàlids estarien sotmesos a la voluntad dels vàlids.
10. Creus que és lícit saber si les persones poden desenvolupar malalties que influeixin en la feina que realitzaran?
11. Si les companyies d’assegurances demanessin mostres genètiques per a fer una pòlissa, per què creus que ho farien? Que n’opines?
12. Quina és la diferència entre genotip i fenotip? Existeix el genotip perfecte? Raona la teva resposta
El genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret, per contra el fenotip és l'expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi.
Per evitar fraus, i saber si la persona en qüestió està capacitada per fer aquell treball determinat.
No seria lícit, ja que totes les persones tenim la possibilitat a tenir un treball digne i poder exercir-lo en bones condicions.
13. Opina. Què en penses de la possibilitat de tenir fills a la carta? Tothom tindrà accés a aquestes biotecnologies?
Penso que és una gran discriminació a l'ésser viu i només podran accedir les persones més adinerades, ja que comporta una gran despesa.
14. Manipulació del genoma. La investigació del genoma humà, recentment catalogat del tot, és la porta que obre el guariment d’una gran quantitat de malalties, però que també permet investigar de manera inquietant el nostre interior.
a) En alguns països està prohibit utilitzar anàlisis genètiques a l’hora de contractar assegurances de vida o de malaltia. Però continuarà durant gaire temps aquesta prohibició? Sí, perquè seria considerar a la persona una mera mostra química i res més.
b) L’ésser humà ha lluitat sempre contra la malaltia a la recerca d’una cura per als mals. Gràcies a la genètica pot eliminar malalties, escollir el sexe del fetus, etc. On és el límit? Escollir com vols que sigui el teu propi fill, amb unes característiques determinades i una personalitat adequada a les teves aspircions.
Full transcript