Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

CAU_UD1_imatge i significat

No description
by

ismael cabezudo

on 18 September 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of CAU_UD1_imatge i significat

Unitat 1.
Imatge i significat
1. De l'inici de la imatge a l'era digital:
evolució dels mitjans i dels llenguatges audiovisuals
necessitat de deixar empremta i guardar records
Al segle XV s'aconsegueix la reproducció idèntica de la imatge
amb l'arribada de la impremta i de les tècniques de gravat.
DEMOCRATITZACIÓ DE L'ÚS DE LA IMATGE (producció seriada)
S.XIX
la visió del paisatge en moviment a través de la finestra del tren, segons molts experts, produeix la necessitat en l'home de captar l'intant en la imatge.
Noves formes
de registrar imatges
ART
Sensacions
Expressió
Moviment
Imaginació
Món interior
...
La càmera obscura i
la imatge fotogràfica
Les propietats físiques de la llum fan que aquesta es pugui dirigir en forma de rajos a través d'un petit forat, reflectir una imatge punt a punt i com que es transmet en línia recta, projectarla de forma invertida a la paret contrària del material.
Aristòtil 300 anys a. C.
Al Hazem segle XI
Leonardo al S.XVI en relació a la perspectiva a la pintura.
La càmera obscura és el primer antecedent, tant de la càmera de fotografiar, com del projector de video, les diapositives i el cinema.
Llanterna màgica d'Athanasius Kircher
L'invent definitiu en el món de la imatge és:
LA FOTOGRAFIA
Nicéphore Niepce
(1765 - 1833)
Jackes Mandé Daguerre
(1787 - 1851)
William Henry Fox Talbot
(1800 - 1877)
amb els seus experiments què aconsegueixen?
Primera impressió de la imatge sobre un material fotosensible
Niepce. La cour du domaine du Gras. 1826
Daguerre. Boulevard du Temple. 1838
Fotografia i evolució de la
imatge en moviment
Un diorama és un conjunt de materials o elements en tres dimensions, que conformen una escena de la vida real. Se situen davant d'un fons corbat, pintat de manera tal que simuli un entorn realista i amb els efectes d'il·luminació, es completa l'escena.

Es poden representar animals, plantes, batalles, paisatges, etc. El diorama és un model tridimensional de paisatge que mostra esdeveniments històrics, naturalesa, ciutats, etc. amb finalitats educatives o d'entreteniment. El terme va ser encunyat per Louis Daguerre en 1822, per a un tipus de display rotatiu. Frank M. Chapman, responsable del Museu Americà d'Història Natural a finals del segle XIX i principis del segle XX, va fer popular aquest estil.[1]
L. J. M. Daguerre, Vue prise au château de Tournoël (Puy-de-Dôme), galerie qui conduit à la chapelle, lavis à l’encre brune, 21,5 x 27 cm, v. 1820
Reproduir el moviment
Captar l'instant fotogràfic no queda molt lluny de descompondre el moviment en imatges successives.
Edward Muybridge
1830 - 1904
Etienne Jules Marey
1830 - 1904
PERSISTÈNCIA RETINIANA. 1824

Peter Mark Roget (1779-1869. Metge, físic, matemàtic, filòleg i teòleg anglès)
Joseph Plateau
(1801 - 1883)
Plateau - Simon Von Stampfer
Fenaquitoscopi. 1832/33
La imatge, una vegada formada a la retina, es queda impressionada durant un instant. Si s'aconsegueix que, per la velocitat amb què es projecten els fotogrames des d'un mitjà mecànic, la imatge anterior encara no s'hagi "esborrat" de la retina quan l'ull percep la següent, tindrem una il·lusió de moviment, origen de la percepció cinètica.
Thomas A. Edison, Dickson
Kinetoscopi. 1891
Germans Lumiére.
Cinematògraf. 1895
Germans Lumiére.
Arribada d'un tren a l'estació. Presentat al Gran Café de París
28 de desembre de 1895
George Meliès.
Viatge a la Lluna. 1902
1a pel·lícula de ciència ficció
El poder de la imatge en moviment
Hem de ser conscients que qualsevol imatge pot ser manipulada.
La imatge és capaç de:

Captar l'atenció
Provocar sensacions
convèncer d'idees
PROPAGANDA
Neix durant la 1a guerra mundial. s'utilitza com a element de comunicació, d'espionatge (serveis fotogràfics d'intel·ligència)
La imatge a l'abast de tothom
George Eastmann
(1854 - 1932)
"You press the buttom, we do the rest"
1888.Kodak
Les tècniques narratives aplicades a la imatge
El documental
El documental es basa en la representació de la realitat de forma narrativa.
Nanouk l'esquimal. R. Flaherty. 1920
El cantor de jazz. 1927
1a pel·lícula sonora
La dimensió informativa de la imatge:
La televisió
Malgrat el so no era de gran qualitat, degut sobretot a la poc desenvolupament tècnic dels micròfons, els primers en aprofitar aquesta tecnologia van ser els noticiaris.
La televisió , experimental, apareix els anys 30 del segle passat a les grans capitals europees i imés tard, el 28 d'octubre de 1956 va començar a Espanya les emisions de RTVE.
La televisió incorpora, per a la seva filmació suports plàstics electronitzats magnèticament, que no necessita cap procés addicional de revelar o positivat i permet la gravació de so i imatge de forma simultània
El registre domèstic de la imatge:
el vídeo
Valdemar Poulsen
1900
Telegràfon. Gravadora de so magnètica sobre fil d'acer
Ampex Corporation
1956
Aparell d'enregistrament de so i imatge d'una emisió de televisió en cintes cobertes d'òxid de ferro
Sony
1969
incorpora el videocasset
L'Era digital
De l'habilitat en l'ús dels pigments, eines mecàniques, dilucions i plasticitat
als coneixements informàtics
MULTIMÈDIA
La revolució consisteix en fer arribar la informació a través de la imatge i amb la integració de so i imatge en moviment.
Terminals d'informació als museus
Punts d'informació per turistes
Plànols interactius
Enciclopèdies electròniques
Videojocs
Simuladors de realitat virtual
...
2. La importància de la comunicació audiovisual en la nostra societat
Densitat d'imatges i poder de la imatge gràfica
El poder dels mitjans en la societat de la informació
LA INFORMACIÓ ÉS PODER
Watergate
wikileaks
"central lechera"
3. El poder de fascinació de la imatge
L'atracció per les imatges és una constant en la història de la cultura.
La forma i el color s'han convertit avui en dia en claus de significat, capaces de crear codis lingüístics estandaritzats basats en la imatge sense els quals ja no podríem viure en societat (per exemple el codi de circulació)
4. Funcions de la imatge
Funció referencial, informativa o identificativa
Fa referència a la capacitat per referir-se de manera objectiva a un determinat fet o esdeveniment. És comú trobar aquesta funció a la premsa o als llibres (fotografia periodística i documentalisme). L´interès es centra en el context.
Funció emotiva o de disposició personal
És la funció orientada a l´autor de la imatge. Permet afegir la subjectivitat de qui mira, el seu estat d`ànim. La imatge és un mitjà que pot estimular les passions o actituds del receptor.
Funció connotativa o funció simbòlica
Inclou la capacitat retòrica, per la qual la imatge adquireix significats exclusius per a un receptor o per a una col·lectivitat determinada. Funció orientada al receptor.
Funció poètica
Vinculada a la capacitat creativa, es refereix a la capacitat de la imatge per sorprendre el receptor, cridar-li l'atenció. Funció orientada al propi missatge-embellir-lo...-.
Funció fàtica
Marca el grau d'apropament dels interlocutors i el receptor. Els missatges publicitaris, amb la intenció de cridar l'atenció i fent ús de constrastos, són un bon exemple d'aquesta funció. Funció orientada al canal de comunicació ja que pretén establir i mantenir la comunicació entre emissor i receptor
Funció metalingüística o autorreferencial
És la capacitat de referir-se a si mateix o al propi llenguatge utilitzat al missatge. La pel·lícula de Françoise Truffaut La nit americana, per exemple, és una pel·lícula que tracta sobre com es fan les pel·lícules.
5. La imatge com a representació de la realitat
El conceptes de realitat i coneixement són fonamentals per entendre el funcionament dels mitjans de comunicació i el seu paper a la societat
La realitat és tot allò que reconeixem com una cosa independent de la nostra pròpia voluntat, de la nostra pròpia imaginació. La podem experimentar físicament, per mitjà dels nostres sentits.
Coneixement és la certesa que les coses existeixen i tenen unes característiques determinades. És el que sabem, el que imaginem, el que pensem o recordem.
La construcció social de la realitat
La sociologia del coneixement estudia la manera que té l'ésser humà de construir la realitat mitjançant el que aprèn en societat.
Per mitjà de l'experiència i les relacions que tenim durant la nostra vida, que en gran part ens arriben gràcies als mitjans de comunicació, construïm estereotips.
D'entrada els estereotips ens ajuden a simplificar la informació.
Quan ens deixem portar per estereotips, estem simplificant la nostra percepció del món per no haver d'esforçar-nos en experimentar-ho pels nostres propis mitjans. És important per tant, en aquest aspecte, l'ús que fem dels mitjans de comunicació, ja que hem d'evitar recorre-hi com a única font de coneixement de la veritat.
Les representacions socials
Representació: Figura, imatge o idea que substitueix la realitat o cosa que en representa una altra.
Tres característiques fonamentals:

Representació: Sempre fa present un objecte, persona, esdeveniment, idea... que està absent.
Imatge: És un instrument que es pot percebre i transmetre amb la forma d'una imatge.
Símbo i significant: La representació, a més de reproduir allò que està absent, s'omple del significat que l'ésser humà que la percep li dóna per interpretar-la i assimilar-la.
La imatge com a construcció social de la realitat
Els mitjans de comunicació construeixen la realitat que ens ofereixen per mitjà d'imatges.
OBJECTIVITAT
Suposa que la forma d'interpretar la realitat es basa en el coneixement pur, sense que influeixi l'experiència personal, social, política i econòmica de qui la interpreta.
TEORIA DEL RUMOR
Els sociòlegs defineixen aquesta teoria com els passos que necessita un missatge transmès de boca en boca fins que deixa de ser-ho
La imatge és un llenguatge i com a tal, pot ésser reconeguda com a una realitat. Perquè aquest fet es produeixi, cal assolir diferents etapes:

Percepció i selecció: Un emissor percep alguna cosa de la realitat i, mitjançant mecanismes mentals, selecciona les caraterístiques que utilitzarà per descriure-la.
Representació: L'emissorordena aquestes característiques per representar de forma resumida el que ha percebut. Aquest resum és fruit de les seves intencions, ja que un altre emissor hauria seleccionat i ordenat el que ha percebut de manera diferent.
Imatge: La representació es transforma en una imatge, és a dir, en una forma que pot ser percebuda per altres i que descriu alguna cosa de la realitat.
Recepció: Quan algú percep aquella imatge, pensa en la realitat a la qual representa i així la reconeix, l'aprèn.
Els graus en els quals una imatge es relaciona amb la realitat en què es basa són diferents.
ABRAHAM MOLES
GRAUS D'ICONICITAT
6. Trascendència de la valoració expressiva i estètica de les imatges i de l'observació crítica dels missatges
Sentiment estètic
Robert Motherwell
No entendre el significat no vol dir que no ens pugui transmetre sensacions; tal és el poder expressiu de les imatges.
Com més experiència tinguem amb les imatges, major cultura adquirirem com a éssers socials i més aprop estarem d'una percepció encertada de la realitat.
Conèixer com funcionen els mitjas de comunicació és la millor forma de ser crítics a l'hora d'interpretar els missatges que consumim.
L'atracció visual
Elements gràfics essencials d'una imatge:

el punt
la línia
el contorn
el format
el to
el color
la textura
el moviment
provoquen en l'espectador sensacions estètiques agradables o desagradables
a l'igual que:

imatges que trenquin l'equilibri
el pes i la força de determinades formes
línies horitzontals o oblíqües
...
La composició
Per saber-ne més:
http://www.slideshare.net/hornelas/sintaxis-de-la-imagen
Una composició visual és, en arts visuals, el resultat d'ordenar els elements visuals bàsics de l'obra d'art per a expressar idees i sentiments. La selecció i la col·locació dels elements en un treball visual contribueix a una resposta de l'espectador, l'obra d'art pot ésser un plaer per a la vista si els elements que la configuren estan disposats de manera equilibrada.

S'ha perseguit l'harmonia en la composició des de l'antiguitat. La creença secular en l'existència d'unes normes objectives que regulen la bellesa, així com la necessitat d'un ordre que eviti la por envers el caos, es remunta als orígens de la cultura occidental.
La imatge com a mitjà de comunicació d'emocions
http://www.julianwolkenstein.com/index.php?/project/symmeytrical-portraits/
Recordem abans un rostre que un nom, tant si es tracta de rostres molt atractius...
de l'exposició "de donde nunca se vuelve" d'Alberto García Alix
com si ho son poc
El rostre de les persones és un gran transmisor de sentiments i emocions. Podem trobar expressivitat en tres zones:
El front i les celles (sentiments de tristesa)
Els ulls (estat d'ànim i intencionalitat de les persones)
El nas, les galtes, la boca i la barbeta (sentiment d'alegria)

Llanterna màgica
Cinematògraf
Autor de la que es considera com a 1ª imatge permanent. Per a fer-ho, recobrí una superfície de metall amb una solució de betum de judea en oli de lavàndula-compost d´espígul-.Exposà la placa durant 8 hores.
Perfeccionà l´invent de Niepce reduint el temps d´exposició a 20 minuts. Aquest fet, va facilitar l´obtenció de retrats.
Aconseguí l´obtenció d´una imatge positiva per contacte del negatiu amb una altra superfície.
1873-79
Fusell fotogràfic. 1882 (Permetia captar 12 fotografies per segon)
Inventor del rodet de paper i fundador de Eastman Kodak Company.
Fotografies d’Eugene Smith per a la revista Life: La primera correspon a una sèrie que documenta la vida d’un metge rural en un petit poble d’Estats Units; la segona és un assaig fotogràfic que visualitza la situació d’Espanya dominada pel franquisme de postguerra als anys 50.
Eduard Munch. El Crit








Zoòtrop

1880-1900. Reg. 00983

Inventat per W.G. Horner el 1834 i inspirat amb el fenaquistoscopi, però amb l'avantatge que la imatge en moviment la podien observar diverses persones al mateix temps. Consistia en un tambor de metall o cartró, amb diverses ranures verticals, que girava horitzontalment al voltant d'un pivot muntat sobre un peu sòlid. El zoòtrop tenia una sèrie de bandes de paper longitudinal igual al perímetre del tambor i la meitat de la seva alçada. Aquestes bandes es col·locaven dins el tambor i s'observaven a través de les ranures mentre aquest girava, donant la sensació de moviment continu de la imatge. Les imatges de les bandes eren dibuixos senzills que reflectien les diverses fases d'un moviment.
Zoòtrop1880-1900. Inventat per W.G. Horner el 1834 i inspirat amb el fenaquistoscopi, però amb l'avantatge que la imatge en moviment la podien observar diverses persones al mateix temps. Consistia en un tambor de metall o cartró, amb diverses ranures verticals, que girava horitzontalment al voltant d'un pivot muntat sobre un peu sòlid. El zoòtrop tenia una sèrie de bandes de paper longitudinal igual al perímetre del tambor i la meitat de la seva alçada. Aquestes bandes es col·locaven dins el tambor i s'observaven a través de les ranures mentre aquest girava, donant la sensació de moviment continu de la imatge. Les imatges de les bandes eren dibuixos senzills que reflectien les diverses fases d'un moviment.
Praxinoscopi

É. Reynaud. França, 1877

Inventat per E. Reynaud el 1877. Era un perfeccionament del zoòtrop. Les ranures eren substituïdes per miralls rectangulars situats a l'interior del tambor, els quals reflectien les imatges de la banda, donant una sensació de moviment menys sobtat, més pausat i amb més lluminositat que el zoòtrop, ja que s'eliminava el temps d'obturació.
Full transcript