Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

LES ACTITUDS DELS CATALANS DAVANT LA GUERRA

No description
by

julia beltra

on 19 February 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of LES ACTITUDS DELS CATALANS DAVANT LA GUERRA

LES ACTITUDS DELS CATALANS DAVANT LA GUERRA
Les actituds dels catalanistes en esclatar la guerra de Cuba va ser: les classes benestants van donar defensar l'espanyolitat de les colònies i van donar suport a la política de guerra i les classes populars van mostrar un sentiment d'oposició mitjançant actituds pacifistes i defensant la llibertat de Cuba.
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
El catalanisme va iniciar-se al s.XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i cultura catalana, acompanyat d'un interès per la història, literatura, tradicions i el dret civil català, esdevenint, més tard, un moviment polític, que pretenia una reforma de l'Estat i l'autonomia de Catalunya, a causa del sentiment que creava el procés industrialitzador amb Catalunya com a pionera i a problemes que aquest creava i l'Estat no podia resoldre.
LA PERSISTÈNCIA DE LA IDENTITAT CATALANA
Després d'haver estat promulgat el Decret de Nova planta, persistia a Catalunya un refús del procés de centralització administrativa i d'imposició de les lleis i llengua de Castella, que havia provocat la desaparició del català com a llengua administrativa i de cultura, encara que el català continuava viu com a llengua de la comunicació oral i la societat catalana mantenia els seus costums i tradicions, és a dir, tenia consciència del seu particularisme.
LA RENAIXENÇA LITERÀRIA I CULTURAL

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir a la dècada del 1830 per reivindicar l'ús públic i literari del català i recuperar la identitat pròpia, impulsat pel redescobriment de la idea de pàtria, l'assimilació d'aquesta amb la llengua i portat a terme amb l'estudi i recuperació de les arrels de la literatura, història dret i folklore catalans, que va tenir com a representants Carles Aribau i Joaquim Ribó i Ors, els quals ajudaren a crear els Jocs Florals, una institució cultural que va fer conèixer el moviment entre la gent i va estimular a escriure en català.


LA LITERATURA DE LA RENAIXENÇA
En la Renaixença literària van aparèixer dos corrents: uns que defensaren l'ús del català medievalitzant i arcaica i altres que defensaren l'ús del català que ara es parla, amb Frederic Soler al capdavant (el qual es va anar integrant a poc a poc en la renaixença), Josep Anslem Clavé (que va crear societats corals), Abdó Terradas i Valentí Almirall (primer a formular la doctrina del fet diferencial català) i es va popularitzar els Jocs Florals, que van esdevenir festa cívica i plataforma de difusió del català, destacant autors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
A Catalunya s'oposaren i criticaren l'Estat liberal i proposaren sistemes descentralitzadors que van portar a plantejaments federalistes i autonomistes.

LA CRÍTICA DEL CENTRALISME
La imposició de l'Estat liberal, que proposava Espanya com a nació única i un model centralitzador, va rebre crítiques per part dels progressistes catalans organitzant Bullangues i la Jamaica (1843) ib s'hi proposava la reforma de l'Estat defensant l'antimentalisme, encara que durant l'època Moderada es va augmentar el centralisme provocant la declaració de l'estat de guerra a Catalunya.
EL FEDERALISME
Des de la dècada del 1840, el federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme, amb Terradas com a referent, experimentant una expansió de les idees, sobretot a Catalunya, gràcies al Partit Republicà Democràtic Federal, defensant que l'Estat federal havia de ser el resultat de la unió voluntària de les diferents regions (tesi que es va establir durant la proclamació de la primera República), signant-se, entre un grup de federalistes catalans (Almirall i Clavé), el Pacte Federal de Tortosa, per assegurar que es tingués en compte la història de la Corona d'Aragó i la sobirania popular.
VALENTÍ ALMIRALL I EL CENTRE CATALÀ
Valentí Almirall, dirigent federal, principal impulsor del catalanisme polític, va decidir impulsar una política específicament catalana, va promoure la formació del primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar diverses tendències i que va acordar la formació d'un partit, el Centre Català (1882) encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i propaganda catalanista, va convocar, més tard, el segon Congrés Catalanista (1883), on va acordar que els polítics catalans s'implicarien en organitzacions estrictament catalanes, i va publicar “Lo catalanisme” on establia les bases ideològiques del catalanisme progressista.

MEMORIAL DE GREUGES

Document presentat a Alfons XII que va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme i que denunciava el centralisme, demanant el dret a impulsar la vida regional i defensava el proteccionisme i el dret civil català d'avant l'amenaça de voler elaborar un nou codi civil únic per a tota Espanya.
EL FRACÀS D'ALMIRALL
La proposta d'Almirall era inviable i va anar perdent suport, ja que representava un catalanisme massa republicà per a atraure els conservadors però més feble que el republicanisme federal i perquè l'oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona (1888) va distanciar la burgesia.
LA LLIGA DE CATALUNYA I EL MISSATGE A LA REGENT
El 1887 es va formar la Lliga de Catalunya, de caràcter més conservador, resultant de l'escissió del Centre Català a causa de les discrepàncies internes, que reivindicava l'oficialitat del català, la defensa del codi civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalanista, mitjançant el “Missatge a la Reina Regent”, document que demanava més autonomia per Catalunya.

EL CATALANISME TRADICIONALISTA
El clero català, deixant de banda la seva posició antiliberalista, va buscar un espai en el liberalisme conservador, impulsat per clergues com Jaume Collell i Josep Morgades, que intentaren cristianitzar el moviment (laic en uns inicis), i on hi va tenir un paper important el vigatanisme, moviment cultural i intel·lectual impulsat per càrrecs esclesiastics de Vic i que va entroncar amb Josep Torres i Bages, defensor d'un catalanisme d'arrels cristianes i d'una posició en contra del canvi social.

LA FORMACIÓ DE LA UNIÓ CATALANISTA
El 1891 es formà la Unió Catalanista, davant la necessitat d'organitzar més i millor el moviment catalanista, per la lliga de Catalunya, tenint un important suport de la Catalunya rural, propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals, amb l'objectiu de crear una federació de tots els grups que propagués les idees regionalistes i creés un programa comú i que s'obtingués un ampli autogovern per Catalunya.

LES BASES DE MANRESA
Les Bases de Manresa és un document creat a partir de l'assemblea de delegats celebrada a Manresa el 1892, l'objectiu de la qual era establir un programa polític, que recollís els principis del catalanisme polític i establís el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola.

L'IMPACTE DEL 98 A CATALUNYA
La crisi del 98 va comportar per a Catalunya canvis polítics, que van significar la irrupció del catalanisme en la vida política, ja que va portar el desprestigi dels partits dinàstics i va mostrar la ineficiència per regenerar la política, afavorint les aspiracions polítiques del catalanisme, que tenia líders, doctrina i mobilització social consolidada, i va comportar també la consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes defensors de l'autonomia i de les reformes polítiques i socials.



LA CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS
Va sorgir, l'any 1899, la Unió Regionalista, un grup polític portaveu de la burgesia industrial que incloïa en el seu programa referències regionalistes explícites i demanava autonomia política i administrativa per Catalunya, i el Centre Nacional Català, el 1900, format per joves professionals que defensaven la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral, la gent dels dos grups dels quals, el 1901, es van posar d'acord per presentar una candidatura unitària que responia a la confluència d'interessos d'ambdós grups, coneguda com la “candidatura dels quatre presidents”, ja que estava encapçalada per 4 personatges importants, aconseguint imposar-se a Barcelona.



LA FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups creant-se la Lliga Regionalista, un partit difós mitjançant “La Veu de Catalunya” que va consolidar la força electoral del catalanisme, aconseguint l'hegemonia electoral entre republicans i catalanistes, que esdevingueren les oposicions polítiques majoritàries, el trencament del monopoli de les classes benestant que tenien els partits dinàstics i dotar-se d'una organització eficaç, tenint influència entre els industrials, comerciants, professionals de Barcelona i, més tard, propietaris agraris.



LA CONSOLIDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
Els primers anys de La lliga regionalista no van ser fàcils perquè havia de fer cara a l'expansió del republicanisme lerrouxista i a les discrepàncies ideològiques internes però es va anar consolidant com a partit hegemònic a Catalunya al llarg de les primeres dècades del s.XX, amb el seu ideari, Enric Prat de la Riba que reclamava l'autonomia política i es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l'Estat, tot i així, finalment, un sector es va dividir per formar una nova formació de caràcter republicà.



EL MOVIMENT SOLIDARI
El 1906 es va crear La Solidaritat Catalana que va ser una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes, llevat dels partits dinàstics i dels lerrouxistes, que va sorgir davant la necessitat d'originar un moviment patriòtic de refermament de la personalitat catalana i lluita pels drets de Catalunya, que defensava la derogació de la Llei de jurisdiccions i dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern i que va obtenir un gran triomf a les eleccions.



LA CRISI DE SOLIDARITAT
La ruptura de la coalició va ser degut a les discrepàncies entre els diferents partits de solidaritat: el projecte de reforma de l'administració local (els membres de la Lliga volien negociar i l'esquerra rebutjava), l'oposició, per part de la Lliga, a un projecte de l'ajuntament de Barcelona que comportava la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa i, finalment, els fets de la Setmana Tràgica (1909), ja que la Lliga defensava la repressió i els republicans la criticaran.



EL CATALANISME D'ESQUERRES
L'any 1906, es creà el Centre Nacionalista Republicà, pels escindits de la Lliga, que era un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà i al qual van afegir-se federalistes, tot i que va tenir poc suport, i, el 1910, es creà la Unió Federal Nacionalista Republicana, amb bons resultats a les eleccions, desapareixent, poc després, a causa del Pacte de Sant Gervasi amb el Partit Radical de Lerroux, ja que descontentà als electors.




EL CATALANISME D'ESQUERRES
L'any 1906, es creà el Centre Nacionalista Republicà, pels escindits de la Lliga, que era un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà i al qual van afegir-se federalistes, tot i que va tenir poc suport, i, el 1910, es creà la Unió Federal Nacionalista Republicana, amb bons resultats a les eleccions, desapareixent, poc després, a causa del Pacte de Sant Gervasi amb el Partit Radical de Lerroux, ja que descontentà als electors.




L'IMPACTE DE LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA
L'any 1909 va esclatar una violenta protesta popular per Catalunya, a causa del trist record de la guerra de Cuba entre les classes populars.



CONFLICTE DEL MARROC
A Espanya li van establir, del protectorat francoespanyol, el territori de Rif, amb l'obligació de pacificar-lo i administrar-lo, els interessos de la qual eren els beneficis econòmics, restaurar el prestigi de l'exèrcit i esdevenir novament una potència colonial, però durant la seva presència va patir atacs dels rifenys, sent derrotats el 1909 al Barraneo del Lobo, per la qual cosa es va decidir augmentar el nobre de soldats, la majoria procedents de Barcelona, fet que va provocar protesta popular.
LA MOBILITZACIÓ POPULAR I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
Es va iniciar una mobilització contra la guerra i l'injust sistema de quintes a Barcelona, es va organitzar una vaga general i es va allargar la revolta popular una setmana, fet que va desbordar l'objectiu inicial i va adquirir un component antimilitarista i de rebuig de l'hegemonia de l'Església, declarant, les autoritats, l'Estat de guerra i reprimint de manera molt dura el moviment insurreccional que mancava de direcció i coordinació, fet que va aixecar una onada de protestes que va fer caure el govern conservador de Maura i, a Catalunya, va fer anar perdent influència als lerrouxistes, es va afavorir l'arrelament de l'anarquisme, es va desintegrar la Solidaritat Catalana i la Lliga Regionalista va patir un retrocés electoral.
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925)
EL PROCÉS DE FORMACIÓ
Les actuacions dels ajuntaments i les diputacions catalanes, quan el catalanisme va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions, van ser els precedents de la formació de la Mancomunitat, ja que els polítics catalanistes eren conscients de la necessitat d'un programa de millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el fonament de la llengua i cultura catalanes, objectius del programa de la Diputació de Barcelona (1907), del qual Enric Prat de la Riba n'era el president, i la qual va promoure la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i presentar la proposta al govern liberal de Madrid, aprovat per les corts el 1912, tot i que va ser bloquejar fins al 1913 que, amb el nou govern conservador, es va autoritzar a les diputacions a mancomunar-se només per a fins administratius.




LA CONSTITUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT
La Mancomunitat de Catalunya, constituïda el 1914, constava d'una presidència, Enric Prat de la Riba, i una assemblea (un consell permanent de 8 membres), que només va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions amb el pressupost que disposaven anteriorment i que, a més, el govern podia suspendre en qualsevol moment, tenint sempre una presència majoritària de la Lliga Regionalista.


L'OBRA DE GOVERN DE LA MANCOMUNITAT
La Mancomunitat va tenir dues direccions: pel que fa al desenvolupament econòmic, va crear una infraestructura de serveis públics i administratius (pla de millora de la xarxa viària, sistemes postal i telefònic i pla d'acció agrària) i, pel que fa a la cultura i l'ensenyament, va iniciar un projecte per consolidar la llengua i la cultura catalanes amb la creació de Biblioteques i Escoles, tasques d'unificació ortogràfica, protecció del patrimoni cultural i impulsant una renovació pedagògica.




EL CATALANISME
Full transcript