Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

El llenguatge audiovisual

Llenguatge audiovisual i alfabetització en mitjans. Introducció i conceptes bàsics.
by

Pere Cornellà Canals

on 7 October 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of El llenguatge audiovisual

El llenguatge
audiovisual

Dimensió
instrumental
Dimensió
semàntica
Dimensió
estètica
MITJANS AUDIOVISUALS
“Mitjans electromagnètics o electrònics d’enregistrament, de reproducció i de difusió de missatges sonors o visuals, utilitzats separadament o conjuntament per a presentar coneixements, facilitar la seva adquisició i, ocasionalment, motivar o corregir els comportaments”

Conferència internacional d’instrucció pública de Ginebra, 1947.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
DE MASSES
“Instruments i sistemes que, degudament organitzats, permeten transmetre informacions i impressions de manera indiscriminada a grans masses de població, dominantment, fins avui, quasi en sentit unidireccional, encara que es cregui una aparent intercomunicació entre els individus al participar de forma simbòlica de les mateixes notícies, ficcions i aspiracions”

M. Teixidó, 1996.
PLA
Com a unitat de presa per a referir-se al conjunt d’imatges que en el moment de la presa s’enregistren amb continuïtat.
Com a valor d’enquadrament per referir-se al grau d’apropament de la càmera a la realitat. (Planificació)
pla general
gran pla general
pla de conjunt
pla sencer
pla americà
pla mitjà
primer pla
pla de detall
DESCRIPTIU
NARRATIU
EXPRESSIU o DRAMÀTIC
mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements
mostra també un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància
capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció
recull la figura humana en la seva totalitat, de cap a peus
mostra la figura humana des del cap fins als genolls
apareix la figura humana tallada a l'altura de la cintura o del pit
capta el rostre d'una persona, o bé una part del cos humà
recull una petita part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte
gran pla general
pla general
pla de conjunt
pla sencer
pla americà
pla mitjà
primer pla
pla de detall
COMPOSICIÓ
Compondre consisteix a distribuir tots els elements que formen part del camp visual d’acord amb una determinada intencionalitat semàntica i/o estètica.

Es tracta d’un problema de proporcions i distribucions, és a dir, de mides, contrastos, posicions i interrelacions.
ANGULACIÓ
IL·LUMINACIÓ
PROFUNDITAT DE CAMP
L’angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l’objecte o part de l’objecte que han de ser enregistrats.

L’angle de visió és una variable formal que pot potenciar el valor expressiu de la presa.
PICAT
NORMAL
CONTRAPICAT
És la quantitat d’espai longitudinal captat per la càmera amb nitidesa.
Permet establir relacions entre elements situats en diferents termes del camp visual.
Anul·lar la profunditat de camp serveix per privilegiar o aïllar un objecte o subjecte determinat, per destacar-lo del fons o per esborrar elements marginals que podrien dispersar l’atenció.
És la base de la fotografia i, en conseqüència, del cinema i del vídeo. Només la llum fa possible que la realitat pugui ser representada fotogràficament.

A més d’aquest valor funcional, la il·luminació té un valor expressiu o artístic.
dimensió instrumental
dimensió semàntica
dimensió estètica
Són recursos per donar sentit, per confeccionar significats a partir del tipus d’imatge que s’utilitza, la combinació que es fa, l’ordre que es dóna, la importància d’una o altra imatge...

Ho podríem traduir com “el llenguatge de les imatges” i fa referència al que ens volen transmetre a través d’unes imatges concretes.
Es tracta de fer una valoració des del punt de vista de la bellesa.

Cal tenir en compte els següents aspectes:
- la cultura que reprodueix
- l’estètica que persegueix
- el públic a qui va dirigit
IMATGES EN MOVIMENT
+
Moviments de la càmera
Signes de puntuació
Raccord
So
La panoràmica: moviment de rotació de la càmera sense desplaçar-se.
El tràveling: moviment de translació de la càmera.
El zoom: òptica de distància focal variable (no es desplaça la càmera sinó l’òptica).
Són les formes de connexió entre els diferents plans, entesos com a unitats de presa:
tall en sec, fosa en negre, obertura en negre, encadenament o fos, cortineta, desenfocant, panoràmica, la congelació, els efectes lluminosos, transició acústica...
Continuació.
És la coordinació, la fluïdesa o la unitat harmònica dels diferents plans d’una seqüència.
La banda sonora: els elements de la banda sonora han d’estar pensats des del començament per a complementar l’expressió de les imatges.

El text verbal: la paraula és l’element formal que té més força denotativa o referencial i més capacitat per expressar el pensament amb claredat i exactitud.
ALFABETITZACIÓ AUDIOVISUAL
Tots els mitjans són construccions
Tots els mitjans són llenguatge
No tothom entén el missatge de la mateixa manera
Els mitjans tenen interessos comercials
Els mitjans porten implícits valors perquè porten el punt de vista de l’autor
La TV és el negoci de vendre espectadors a la gent que s’anuncia
Concepte d’individualitat del receptor
Representen una manera de comunicar-se. Tenen una sèrie de codis i símbols que hem après a través del cinema, la TV...
Algú decideix què ensenyar o què dir i què no ensenyar o què no dir
Els infants es fan grans més joves (joguines, revistes...).

Juguen menys amb jocs manuals o físics.

Parlen menys amb la família.

Molta presència de la imatge.

Molta presència dels mitjans de comunicació de masses.

A l’escola no es mencionen els mitjans de comunicació de masses. Poc sentit crític.

Dins la família no se li dóna prou importància.
Un cop d'ull al nostre voltant
ens cal...
conceptes previs
Full transcript