Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

¿Por qué defender la gestión pública del agua?

Riesgos y conscuencias de la privatización
by

Jordi Colomer i Missé

on 27 March 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ¿Por qué defender la gestión pública del agua?

En el servei privatitzat
Administració busca SERVEI a bon preu
Empresa privada busca BENEFICIS
L'únic objectiu de l'empresa és obtenir beneficis i perpetuar-se com a "gestor" d'un monopoli captiu, on l'ajuntament li garanteix els clients.

Faran tot el necessari perquè ningú pugui obtenir informació que pugui comprometre el canvi de mans de la seva gallina d'ous d'or.
Tendència a demanar més servei a mateix preu.

Tendència a desentendre's del servei.

Tendència a donar la raó a l'operadora per no "enfrontar-se" amb l'exèrcit d'advocats de l'empresa.

Cerca de finançament a curt termini sense importar-li el cost a mig-llarg termini. Especialment lacerant en els cànons concessionals de l'aigua.
El sobrecoste de la gestió privada de servicios públicos
¿Por qué defender la gestión pública del agua? Riesgos y consecuéncias de la privatización
Mentides
L'administració s'enganya:

Licitant imports menors que el cost real del servei que contracta.

Creient que l'empresa privada assumeix els costos de finançament gratuïtament.

Que els costos dels serveis extres estan ajustats.


L'empresa enganya a l'administració:

Oferint preus més baixos del servei que el que realment costaria si els acabessin realitzant.

Dient que compleixen tot el contracte.
Conflicte d'interessos
Mentides, sobrecost i mal servei
+ servei
- servei
- benefici
+ benefici
Valorant remunicipalitzar
Municipalitzant
Traspàs de la
responsabilitat a tercers
Despreocupació per el dia a dia del servei ... Solució o reinici del problema?

No és necessària capacitat d'inversió o endeutament per el sevei ...
Però si cal disposar de major capacitat de despesa corrent.

Possibiliat d'obtenir finançament extra a través dels cànons concessionals...
A costa d'encarir les tarifes a les usuàries.

...
Estalvi econòmic
Qualitat de servei
Motivació i proximitat
La proximitat permet reaccionar més ràpidament davant qualsevol incidència.

Es facilita ocupació en el municipi. Es prioritza les proveïdores del municipi. Exerceix un efecte dinamitzador de l'economia local.

El mite que les treballadores públiques s'apalanquen i no treballen, és això, un mite. Cada cop hi ha més gent amb la necessitat de desenvolupar la seva vida professional amb coherència ètica i que vivim com un honor dedicar-nos a la gestió del bé comú. I si cal un incentiu econòmic, sempre es poden plantejar remuneracions per objectius.
Especialització
La pública es dota d'un equip de professionals competents, mitjançant processos de selecció.
Mitjà propi
Capital 100% públic

Consideració de mitjà propi en els estatuts, realitzant activitats, essencialment, per l'ajuntament.


No subjecció a IVA
Reinvertint beneficis
Si es servei municipalitzat es presta a través d'empresa pública, l'únic accionista de l'empresa és el mateix municipi i no necessita generar beneficis a costa del servei. En el cas que hi hagi beneficis (més ingressos que despeses previstes) es poden reinvertir en el propi servei o en el propi municipi a través de l'estalvi.

Si el servei és prestat per organisme autònom o directament per l'ajuntament ni existeix el concepte de benefici, sinó de superàvit. Que en tot cas anirà per el pressupost següent.
En empreses privades o mixtes amb presència privada, és habitual carregar un marge comercial en les compres de materials o equips necessaris per a la prestació del servei, a més de les despeses de gestió que pugui aplicar una administració intermediària per poder finançar la seva activitat.
Repercussió
neta dels costos
Privatitzant
Incloent empreses mixtes, o delegació de competències a altres administracions que no prestin directamente el servei.
Control directe del servei
Servei executat i controlat per personal vinculat al municipi.

No és necessària la contractació de personal extra per realitzar el seguiment del servei.

És la formula que permet el màxim control del servei ja que aquest es coneix realitzant-lo dia a dia.
Màxima transparència
Existeix l'obligació de presentar comptes anuals, ja sigui seguint el pressupost de les administracions públiques en prestació per la pròpia entitat o per ens autònom, o mitjançant el pla comptable en les societats mercantils. En aquestes també cal realitzar una auditoria externa de compliment de legalitat, i fiscalització interna de la intervenció municipal. Tots aquests documents, són públics i accessibles des de l'aprovació de la llei de transparència.

Pel que fa als consells d'administració de les societats mercantils, la legislació permet crear-los obert i amb tots els grups polítics i membres de fòrums de participació ciutadana per participar en la presa de decisions estratègiques. La única condició obligatòria és la reserva d'un terç dels llocs a persones que no siguin regidores.
Coincidència d'interessos
Qui encarrega i qui presta el servei té els mateixos interessos i objectius.

Ja no estem en un joc de suma zero entre maximitzar benefici privat i prestar servei públic de qualitat, sinó un joc on totes hi guanyem.
Millor servei
Qui encarrega el servei té tots els mecanismes de control sobre el servei, i per tant totes les decisions sobre la seva qualitat.

Aquí ja no té cap sentit plantejar un servei a un preu més econòmic o cobrar un preu més alt del que realment costa.

És el millor servei, perquè és el propi i no queda més remei que ser honest amb un mateix.
El servei es dota d'eines i recursos adequats, i es comparteix experiència amb altres municipis que presten el servei de forma directa. El que s'anomena el benckmarking públic, generant una xarxa d'intencanvi de coneixement i d'experiències gens envejable del suposaat "know how "privat.
Permet l'establiment d'indicadors objectius i consultables, en el marc d'un procés de millora contínua.

Seguiment del servei integrat
En els serveis privatitzats, a més de l'equip tècnic de l'empresa que presta el servei, és necessari dedicar recursos municipals per assegurar el compliment del contracte. Darrerament es contracta terceres empreses, consultores, per realitzar el control del servei.
En la prestació directa, el control del servei el realitzen els propis tècnics assegurant els requeriments de qualitat de reglament del servei, sense necessitat de duplicar o triplicar els equips tècnics.
L'incentiu en l'empresa pública, en canvi, està en prestar el servei al menor cost possible, ja que així és més competitiva i assegurar la seva continuïtat. No hi ha cap incentiu en aplicar marges comercials.
Les prestacions de servei públic de forma directe no estan subjectes a IVA, per l'ajuntament (a excepció del servei d'abastament d'aigües).

En la gestió privada, els serveis estan subjectes a un 0% en educació reglada; 10% en gestió de residus, neteja via pública, parcs i jardins, clavegueram i tractament aigües residuals, transport; i el 21% en la resta de serveis (enllumenat, cementiri, neteja edificis públics,...).

Tot i així, l'empresa pública es pot deduir part de l'IVA suportat si aquesta pot facturar IVA amb els rebuts de l'aigua o en preus públics en serveis que es prestin en règim de competència.
És un mite que l'empresa privada és l'única que disposa del coneixement del servei.
Tècniques d'espoliació de recursos públics
Estat municipalitzacions
A Catalunya
Formalment, el 70% dels serveis públics municipals estudiats en els Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona 2012 es presten de forma directa.
A nivell de despesa, però, la gestió indirecta ja significa el 47% de la despesa de serveis estudiats. El 55% si restem el servei de policia que no es pot prestar de forma indirecta.

Els serveis amb major cost, són els que estan més privatitzats, aigua, residus i neteja.

D'on els privats extrauen més diners és del servei d'aigües que el els cobren directament de les usupàries i no de pressupostos municipals, al gestionar el cobrament de les taxes.
Al Món
Segons la unitat de recerca internacional de serveis públics de l'escola de negocis de la universitat de Greenwich:

Al món urbà, la major part dels serveis d'abastament d'aigües és prestat per operadors públics.

La prestació privada de serveis públics no està funcionant:

a) Corrupció, pujada de tarifes, pobre qualitat de servei, infrainversió.

b) Via altament inefectiva de destinar inversió en infraestructura.

c) Perillosa via per destinar inversió a infraestrucutra quan es combina amb finançament privat.

Les falses promeses de la prestació privada de serveis públics (en règim de monopoli), estan alimentant la tendència global a la remunicipalització.
Més de 100 remunicipalitzacions del servei d'aigues entre 2000-2014
Atlanta, Indianapolis
Paris, Berlin, Budapest
Buenos Aires, La Paz
Johannesburg, Dar-es-Salaam, Accra
Almaty, Kuala Lumpur
EUA:
Europa:
America Llatina:
Àfrica:
Àsia:
Altres remunicipalitzacions
Energia:
Transport:
Sanitat:
Pensions:
Residus i neteja:
>100 a Alemanya, Lituania, Finlandia.
Londres, East Coast Mainline, Saumur.
Herbolzheim hospital, Alemanya.
51 bilions de dolars renacionalitzats, Polònia.
140 municipis al Regne Unit
Com engalipen?
Ningú se n'adona?
Esclat remunicipalitzador
Finançament privat?
O finançament popular?
El privat assumeix la inversió però la repercuteix en el preu anual del servei carregant, com a mínim, interessos.

En el servei d'aigua, repercuteix directament a la usuària el sobrecost del finançament, amb un increment del rebut.
La figura de les contribucions especials es pot aplicar a les inversions d'implantació o ampliació de qualsevol servei públic, no només la urbanització de carrers.

Si l'ajuntament no disposa de finançament i ho d'han d'acabar pagant les veïnes, com a mínim que s'estalviin els sobrecostos del finançament privat.
Doble (o triple) imputació de costos
Blindatge dels beneficis
Aplicació fraudulenta equilibri econòmic
Usura en el cànon concessional
Subcontractació amb preus inflats
Imputació costos il·legítims
Retallant servei i inversions
Facturant serveis extraordinaris
Si bé en els contractes de gestió de serveis públics, les subcontractacions només poden recaure sobre prestacions accessòries (art 289 tr LCSP). És tècnica habitual subcontractar internament una altra empresa del mateix grup per uns imports més alts que els que es trobarien en competència de mercat. Aquí és on es troba a faltar la tasca de fiscalització dels serveis tècnics municipals per impedir aquestes pràctiques.

El que aconsegueix l'empresa que gestiona el servei públic és:

Obtenir uns costos majors que li permetran justificar majors despeses i per tant major % de despeses generals i de benefici industrial (imputat indegudament), permetent obtenir un benefici major que si la feina s'hagués realitzat amb uns costos més baixos.

Obtenir una major facturació a l'empresa subcontractada de la mateixa matriu, amb ingressos majors que mercat i per tant amb un benefici més gran.

Una variant d'aquesta tècnica és la repercussió en les despeses de compra de material dels preus de catàleg sense repercutir-hi els descomptes que obtenen dels seus proveïdors.
De la Tatcher...

... a la Troica
La gestió indirecta de serveis públics és una imposició ideològica neoliberal que comença als anys 70 del segle XX amb l'escola de Xicago, Xile i les primeres privatitzacions de serveis públics per la Tatcher, com a via d'obertura de nous mercats al sector privat.

Però, segons la pròpia ortodòxia econòmica, la gestió privada de serveis públics no és eficient per gestionar el bé comú, ja que no es dóna cap de les condicions de competència que podrien fer una empresa que busca beneficis, ser un agent eficient: Ni hi ha un gran nombre d'ofertants (només uns pocs en el moment del concurs, convocats cada molts anys), ni transparència, ni llibertat d'entrada i sortida d'empreses, ni lliure accés a la informació, ni lliure accés als recursos. Sinó un mercat captiu amb un únic operador.
Professionals de...

...la rendibilitat
Venen que al disposar de moltes concessions , tenen millors economies d'escala, han desenvolupat tècniques i tecnologies més eficients, i coneixement del sector.

El que hi ha, de fet, és una empresa àvida de beneficis que ocupa un monopoli gairebé pur i que actua com a voltor buscant aconseguir el màxim benefici abans no vingui un voltor més gran.

El que realment han desenvolupat és una elaborada bateria de tècniques d'espoliació dels recursos públics, a canvi de res (que no sigui constitutiu de delicte), aplicades simultàniament.
L'empresa redacta els plecs
Polítics filtren "esborranys" de Plecs
Legislació prioritzant preu baix
Sense temps ni recursos
Desactivant professionalitat tècniques
Desactivat l'ètica de les polítiques
L'article 150 del text refós de la llei de contractes del sector públic estableix que quan s'utilitzi un únic criteri d'adjudicació, aquest ha de ser el preu més baix. Sense valorar ni la qualitat del servei/material o la capacitat tècnica de l'empresa. De tota manera la LCSP obliga a valorar més d'un criteri per els contractes de gestió de serveis públics.

En la majoria de plecs de condicions, es dóna un percentatge molt alt de puntuació a la baixa econòmica. Al ser pública la fórmula de càlcul, totes les empreses concursants posen preus baixos per aconseguir el màxim de punts.
El gran drama de la prestació indirecta dels serveis públics és que la major part de les responsables polítiques van pensar que, ara que ja hi havia "professionals" que s'ocupaven del servei se'n podien despreocupar. Es van desmantellar els serveis tècnics que s'ocupaven anteriorment del servei, potser per un suposat estalvi, o potser perquè ja anava bé que fos així. De tal manera, que, els ajuntaments han deixat de tenir coneixement directe del que passa en el seu servei i només disposen de la informació que facilita l'empresa concessionària.

Quan l'ajuntament no disposa ni de temps ni de recursos per fer seguiment dels contractes, aquests tendeixen a no sentir-se controlats i acaben percebent que el servei és "propietat" de l'empresa i no púbic. Arribant al cas de tècnics que pregunten a l'empresa sobre les característiques del servei.

Hi ha extensa literatura i experiència que demostra que la única forma de garantir un bon servei en la prestació privada d'un servei en règim de monopoli és amb una forta presència del regulador. Com és que els polítics convencionals no tenen cap pressa per incrementar recursos al seguiment dels contractes? Els recursos invertits en control i seguiment són àmpliament recuperats d'immediat. És desídia, o voluntat que l'espoli continuï?
Hi ha diversos mecanismes per desactivar la professionalitat de les tècniques que hauríen de fer seguiment de les concessions. Totes elles amb l'objectiu de desactivar la independència, la capacitat i la iniciativa professional necessàries per desenvolupar la tasca de seguiment, control i denúncia, si s'escau, de les concessions.

Portes giratòries
Polítiques amb responsabilitat en les meses de contractació, acaben treballant per l'empresa a la que van contractar.
CDL i CiU a Arenys de Mar
Manel Calvo i Catà, 1954-2007, regidor de CiU a l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Del 1995-1999 regidor d'Hisenda i Serveis Generals. Del 1999-2003 cap de l'oposició. Del juny de 2003 a desembre de 2005 torna a ser regidor d'Hisenda i Administració General.

El maig de 2004 la mesa de contractació de la que formava part va escollir CLD com empresa guanyadora del concurs de gestió del servei de recollida d'escombraries. L'empresa que prestava el servei anteriorment era FCC.

El 19 de setembre de 2005, Manel Calvo és nomenat director general adjunt de CLD. Des d'aleshores fins el desembre de 2005 "compatibilitza" les dues tasques, però la pressió popular el força a dimitir com a regidor. Ell manifesta que ho fa perquè no pot compatibilitazar la dedicació de la nova feina amb la de l'ajuntament i l'alcalde, en Miquel Rubirola, li dona suport mantenint que no hi ha cap incompatibilitat.
Al 2005 ja feia 20 anys que estava vigent el règim d'incompatibilitats. L'art 178.2 d) de la llei orgànica 5/1985 de Règim Electoral General, estableix incompatibilitat per ser regidor quan aquest sigui: "d) Los contratistas o subcontratistas de contratos, cuya financiación total o parcial corra a cargo de la Corporación Municipal o de establecimientos de ella dependientes."

La incompatibilitat legal no limita, encara, anular les decisions dels regidors que han entrat posteriorment per porta giratòria. Però en aquest cas va estar, a més, 4 mesos incorrent en incompatibilitat. Ningú va deunciar aquest cas!!
Sovint els plecs de condicions afavoreixen l'empresa concessionària, o estan fets per valorar especialment els punts forts d'una empresa concreta.

Com pot ser que uns tècnics que han de defensar els interessos públics redactin plecs de condicions tècnics i administratius que sembli que hagin estat escrits per la concessionària? Doncs perquè segurament ho estan!

Molts pocs plecs, especialment els tècnics, els redacten de nou els serveis municipals, sinó que es dediquen a "afusellar" plecs ja aprovats d'altres municipis. Models de plecs que han estat "subministrats" per l'empresa actualment gestora del servei.

En casos de serveis nous o que el servei és molt específic, la pròpia empresa interessada proporciona un esborrany del plec per "facilitar" la feina dels serveis tècnics municipals per "estalviar-los temps" o per "aprofitar el coneixement" de l'empresa en qüestió.
Si en el país hi ha hagut una sistemàtica d'espoliació dels recursos públics per transferir-los a mans privades ha estat perquè una sèrie de factors han facilitat que això sigui possible. Els tres més importants:
1)Polítics, empresaris i tècnics de la vella escola, "agafem un pessic, perquè tothom ho fa".

2)Por dels professionals ètics d'aturar la sagnia, mirant , la majoria dels cops, cap una altra banda.

3)Indiferència social.
Sense fixar-nos en l'entramat obscur i subterrani de la corrupció en l'esfera pública local, algunes de les dinàmiques que podem trobar a la superfície són:
En els casos on els serveis tècnics municipals fan la seva feina, determinats polítics demanen una copia de l'esborrany d'aquests plecs per passar-lo a algun "amic" o "conegut" que, curiosament, treballa en una empresa del sector, perquè pugui valorar si la forma de planteja el servei és interessant per aquestes i plantejar modificacions, si cal , per assegurar que el concurs no quedi desert.

En aquest casos, més que poder introduir modificacions, el que s'assegura l'empresa del "conegut", es disposar d'un avantatge en el temps de preparació de l'oferta respecte les altres empreses que tindran accés als plecs de condicions només en el període que va entre l'aprovació dels plecs i la data límit de presentació de l'oferta.

Això permet, bàsicament, preparar una oferta que s'ajusti a la perfecció a les demandes del plec. Amb independència que després tal servei sigui possible o viable fer-lo. L'important és presentar una bona oferta... sobre el paper, que ho aguanta tot.
És clau intervenir políticament en el moment de definició dels plecs, ja sigui en comissió, quan es disposa de regidoria, o en forma de presentació d'al·legacions, en el moment de l'aprovació d'aquestos, quan no tenim representació institucional.
Aquí és interessant incloure alguna modificació dels plecs a darrera hora, especialment via al·legacions, que faci modificar algun dels elements de l'oferta, per veure si les licitants s'han confiat tenint accés a un esborrany anterior.

De fet el més habitual és que en l'oferta del nostre municipi hi hagi inserit el nom d'un altre municipi. Problemes del retallar i enganxar!
En el moment d'aprovació dels pressupostos anuals, cal assegurar-se que s'ha dotat de partida suficient per disposar de mitjans per fer el seguiment dels contractes, com un element més de la prestació del servei. Sinó podem presentar al·legacions al pressupost perquè no hi ha recursos suficients per prestar els serveis municipals.
Amb participació necessària de polítiques
Com a política estratègica d'empresa
Proveïment de les places de tècnic en condicions d'interinatge per tal que els professionals romanguin en una situació de precarietat i siguin molt més permeables a les arbitrarietats dels seus responsables polítics.

Contractació de serveis tècnics bàsics a professionals externs sense que hi hagi condicions reals de pública concurrència.

Retirant, habitualment de paraula, funcions a personal que le té assignades en el catàleg de llocs de treball, per "excessiva" independència respecte les prerrogatives del govern.

Promoció per part de responsables polítics de "reunions de treball" en restaurants, visites a fires i jornades de promoció d'activitats o tecnologies de l'empresa amb les tècniques, amb les despeses pagades per aquesta.

Normalització de l'acceptació de regals d'empresa (lots Nadal), etc..
Establiment d'un vincle emocional inconscient de la tècnica amb l'empresa que fa molt difícil actuar en contra d'ella.
Què fan quan se'ls acaba l'avi-coca?
Reclamació subrogació treballadores
Contenciós administratiu contra acord d'execució de la garantia
Retorn de dades del servei
en formats no tractables
Emissió de factures (falses?)
i reclamació del deute
Recomanació que havia arribat a fer la DIBA socialista a les electes
Amb concatenacions irregulars de contractes
A vegades a petició de l'empresa concessionària
Oferint complementar el sou de la tècnica amb contractes professionals per a projectes en altres municipis.

Oferint "incentius econòmics irregulars ", comissions, per inversions o facturació que es facin sota l'exercici de la seva autoritat (suborn, en definitiva, anomenat "coecho" en el codi penal).

Coercionant, manifestant que no estan "contentes" amb informes realitzats, demant explicacions per informes que han mostrat els seus incompliments, etc. Ho fan amb més força quants més "regals" ha rebut la tècnica.

Copant els espais de formació i construcció de discurs des de la seva òptica:
Pactant preus patronals
Reversió en males condicions o no retorn del material del servei
Ens cal coneixement i determinació de denunciar aquests casos perquè cap polític pugui tenir la sensació d'impunitat.
Conveni amb el Consell General del poder Judicial
Cicles formatius grau mig
CSID, UPC i ABGAR
Galicia
Las Palmas
Universitat de Barcelona
Master UPC-UPM
Universitat de Vic
Universitat de Colombia
Qui ha auspiciat aquells plecs ho pot haver fet amb tota la bona intenció del món de dedicar els recursos de la seva regidoria al màxim d'activitats. Però en el fons les empreses tenen costos de personal similars, costos de combustibles similars, etc., etc. Amb preus més baixos només estem aconseguint o més explotació laboral o més engany en la prestació del servei.
"Formant" als polítics
Les "grans" empreses "ofereixen" formació a càrrecs elèctes de la Federación Española de municipios y provincias (FEMP) amb un programa amb el que "se da un paso adelante en un modelo de colaboración público-privada que, en la actual coyuntura económica, resulta más necesario que nunca”.

8 seminaris per "formar de la manera más adecuada" als electes per donar "un servicio mejor, más eficiente y eficaz al ciudadano". Els seminaris estan centrats en: comunicació estratègica, creació d'opinio pública.

En definitiva crear discurs que les grans empreses privades són les més eficients per gestionar el servei públic, reforçant a les polítiques/titella que defensen tals postulats.
Les despeses generals s'acostumen a imputar dues vegades. Detallant-les totes com a costos directes (lloguer, assegurança, comunicacions, despeses d'oficina, informàtica, etc.) i després cobrar-les altre cop com un percentatge dels costos directes (personal, combustibles).

Poden arribar a carregar un % de despeses generals o de benefici industrial a les amortitzacions de les inversions. En aquest cas tampoc hi ha hagut ni tals despeses ni és lícit reclamar un benefici per una feina que no s'ha fet.

En les facturacions/memòries de costos, consideren les subcontractacions com una despesa més sobre la qual imputen benefici industrial i despeses generals. Però si és una subcontractació, ja porta el seu benefici i les seves despeses generals. Per tant tornen a carregar més marge (a una subcontractació que segurament ja porta doble imputació) il·lícitament per fer pujar la factura.

En serveis amb equipament mòbil, com la recollida de residus o la neteja viària, però també l'enllumenat, les contractes repercuteixen en la facturació l'amortització de la inversió dels vehicles que s'utilitzen en la contracta. El problema està que hi ha vehicles que s'utilitzen en més d'una contracta... i que s'amortitzen completament en més d'una contracta. En aquest cas, estem pagant una inversió que algú altre també està pagant, enlloc de pagar només una part proporcional.
Doble imputació:








Triple imputació:





"Co-amortització":
Qualsevol empresa que operi al mercat, els seus beneficis s'obtenen de la diferència entre els ingressos i les despeses de l'activitat. Si ha tingut més despeses, i ha mantingut el seu nivell d'ingressos per pressió de la competència, es redueix el seu marge de beneficis.

Però les empreses que capten el monopoli natural del servei públic, blinden els seus beneficis assegurant-se un % fixe de beneficis, sobre les seves despeses, obligant a l'administració a pujar els ingressos si incrementen les despeses.

En el cas que el servei en qüestió gestioni també els pagaments dels usuaris, desenvolupen una altra estratagema per cobrir-se els beneficis. Apliquen a les despeses una partida de reserva d'impagaments, partida que utilitzaran en el cas de no tenir tots els ingressos previstos. Però això va contra el risc i ventura dels contractes. S'asseguren, encara més, els beneficis a costa d'incrementar les partides de despeses a repercutir entre totes les usuàries.

Aquest darrer concepte no hauria d'estar permès entre les condicions del contracte. Sinó passa el de sempre, socialitzem les pèrdues, privatitzem els beneficis. Si hem de socialitzar les pèrdues, tant per tant que socialitzem també els beneficis.
Una altra de les tècniques habituals d'espoli és la facturació de serveis extraordinaris, no inclosos en el contracte. Hi solen haver dues dinàmiques:

Es tracta d'un contracte de manteniment (típicament enllumenat) on la substitució de determinats elements accidentats es fa difícil de preveure i en el contracte es plantegen preus unitaris. Normalment l'empresa ha posat un import total del contracte baix, però uns preus unitaris no tant ajustats o fins hi tot per sobre del preu de mercat (especialment si està pactat amb les diverses empreses que concursen). Els preus unitaris estan "calculats" per intervencions puntuals, però aconsegueixen que s'apliquin per intervencions més massives, cosa que els abaixa els costos però no els disminueix l'ingrés unitari. És habitual que una explotació sigui "viable" més pels extres que no per les tasques contractuals. En aquests casos es poden arribar a saltar la pública concurrència emparats en que ja es van contractar preus unitaris.

Es tracta de contractes de serveis (típicament neteja edificis, neteja carrers, platges...) on els plecs de condicions son genèrics i l'empresa aprofita per manifestar que determinats serveis no estan inclosos en el contrancte (neteja festa major, determinats actes no habituals). O fins hi tot fa interpretacions molt laxes de les seves obligacions (on diu neteja interior del camió de brossa, ells entenen que és buidar-lo de brossa, no pas fer-hi una neteja amb aigua i sabó). Fan el servei i posteriorment et presenten la factura i ja t'espavilaràs tu en com pagar-la.
Sovint les concessionàries formulen revisions de preus sol·licitant el restabliment de l'equilibri econòmic-financer del contracte. En el cas dels serveis on gestionen els ingressos, com ara l'abastament d'aigua, sol·liciten una revisió de tarifes. En les condicions dels contractes es preveu com ha de fer-se les revisions de preus. Sempre un cop hagi passat un any des de l'inici de la prestació del servei. És a dir que no es poden fer revisions abans de passat el primer any (i executat el 20% de l'import en els contractes que no siguin de gestió de serveis públics). Les revisions de preus s'han de fer basades en índexs oficials o en forumules aprovades per el Consell de Ministres. Quan l'índex sigui l'IPC, la revisió no podrà superar el 85% de variació de l'IPC. En les revisions de preus no es podrà incloure el cost de la mà d'obra, les despeses financeres, ni les despeses generals ni el benefici industrial. Només si hi hagués una evolució dels costos de mà d'obra excepcionals, la Generalitat podria autoritzar la introducció de factors correctors.

El concepte de restabliment de l'equilibri econòmic del contracte està previst en només tres casos:

Quan l'administració modifiqui, per raons d'interès públic les característiques del servei contractat.

Quan actuacions de l'administració determinin de forma directa el trencament substancial de l'economia del contracte.

Quan casos de força major determinin de forma directa el trencament substancial de l'economia del contracte. Entenent per casos de força major:
Incendis causats per electricitat atmosfèrica.
Fenòmens naturals d'efectes catastròfics.
Destrosses ocasionades violentament en temps de guerra, robatoris tumultuosos o alteracions de l'ordre públic.

Només en aquests casos l'administració haurà de restablir l'equilibri econòmic del contracte, a part, és clar de les revisions de preus que correspongui. Però en molts casos quan es planteja el restabliment de l'equilibri econòmic el que es vol fer és obviar el risc i ventura de l'empresa al presentar la seva oferta acatant les condicions de revisió de preus que s'establien en els plecs de condicions.

És la tècnica per excel·lència, podria semblar escaqueig. De fet els responsables de la contracta intenten que es vegi així quan des del municipi es detecta que no es presta tot el servei, per culpabilitzar els treballadors i que l'ajuntament sigui condescendent amb mesures dures contra la plantilla. Les formes més habituals de retallar servei i inversions (per tant despesa, per tant increment de beneficis):

En els comptes d'explotació sovint imputen costos il·legítimament. Els més descarats són els relacionats amb l'accés al coneixement de l'empresa. Però això no va incorporat amb els costos de personal?

El més habitual és incloure com a despeses relacionades amb el servei, el que hauríen de ser pèrdues seves a restar de beneficis:

Cost anual de l'aigua de consums municipals que "ofereixen gratuïtament" com a millora de l'oferta.

Costos del canon de l'aigua per aigua usada i no lliurada a tercers (pèrdues de xarxa). Aquest cànon va destinat a les empreses subministradores, com un incentiu per reduir les pèrdues. Però repercuteixen el cost a l'usuari fent desapareixer l'incentiu per millora del rendiment de la xarxa. Al contrari més despeses sobre les qual imputar benefici industrial i despeses generals.

Costos d'altres millores "gratuïtes" incloses en l'oferta.

També és habitual continuar facturant costos d'amortització quan ja s'ha completat el període d'amortització i no s'ha fet una inversió nova.
AGBAR, integrada a la Asociación Española de Abastecimiento de Aguas y Saneamiento AEAS, ha emès un informe conjuntament amb la FEMP: "Recomendaciones tècnicas para la regulación del servicio de abastecimiento urbano", on recomana tallar el subministre a les famílies que s'endarrereixin en el pagament de la factura. "si en el plazo de 20 dias de ser presentado el recibo a su cargo no es satisfecho por el Cliente, se iniciarà el procedimiento de corte".
Oferint finançament
El cànon concessional és un percentatge sobre els beneficis o sobre els ingressos previstos en la gestió del servei públic en qüestió. Ingressos o beneficis que es realitzen al final de l'execici anual. Però su l'ajuntament té "necessitat" urgent de finançament i no pot esperar al final de cada any per materialitzar els ingressos, "demana" a la concessionària que li "avanci" els cànons de cada any al començament del contracte.
Posem per exemple el darrer contracte de Sant Cebrià de Vallalta (3.500 hab) amb SOREA on l'Ajuntament va reclamar un cànon concessional de 848.808,59€ per un contracte de 25 anys, per un cost de servei anual (dades SOREA) de 322.666,00€. És a dir que li estaria reclamant el 10% dels ingressos o el que és el mateix el 100% dels beneficis declarats (d'un 16%). Un cànon molt alt!
Aquests són els ingressos anuals que s'espera que obtingui la concessionària. És sobre aquests ingressos que una part serien per l'Ajuntament
Aquest és l'increment dels ingressos que es preveuen per els 25 anys. No deixa de ser una previsió arbitrària ja que en teoria les variacions de preus tenen a veure amb el increments de costos indexats. Si l'increment d'ingressos reals fos major, donaria lloc a un ingrés major "real".
Aquesta és la durara del contracte Com més llarga sigui més oportunitat hi ha per obtenir uns interessos més alts (ja que són més anys pagant interessos) i més anys per poder obtenir, a més dels interessos, el marge de beneficis assegurat en aquest contracte, el 16%.
Que seria justament l'import a avançar des de l'any en que es generés fins al començament del contracte
Imports que s'haurien de finançar per diferents períodes de temps. Des de moment en que es meriten, cada any de la concessió, al moment de la signatura del contracte. Seria com 25 crèdits diferents cadascún amb un import diferent i per un període diferent.
Donant lloc a uns interessos concrets per cada import i cada període.
És a dir, que cobraríem per avançat tots els cànons...
Havent de pagar, al llarg de 25 anys, els interssos per haver-nos finançat l'avançament del cànon.
Però no ho fan així!
Ho consideren un prèstec, que els hi aporta més beneficis!
I per tant el pagament inicial no és un cànon, sinó un capital pendent de retornar, en format de crèdit!
Que es paga amb unes anualitats que es repercuteixen com a despeses en el compte d'explotació del servei.
Amb els seus interessos, aquests al període més llarg, 25 anys, enlloc de períodes més curts, i per tant amb un import total major.
Tornant, al final del contracte, tot l'import del cànon que ens havien "avançat" el primer dia...a més dels interessos.
Pagant un 15% més d'interessos
Tornant tots els diners "avançats" el dia de la signatura del contracte
En definitiva, les regidores que aproven el contracte, tenen el "privilegi" de gestionar els diners del cànon concessional, mentre que les usuàries paguem els interessos del prèstec i tornem tots els diners amb un resultat final negatiu per el municipi.
Pressió a les tècniques/polítiques locals
Les delegades de l'empresa acostumen a intensificar les seves visites al municipi ja sigui:

Quan s'ensumen que poden perdre la concessió:
En aquest cas prometent
millores
,
solucionant tots els possibles problemes
que hi hagi pogut haver, i fins hi tot plantejant
assumir inversions
o oferir finançament a través d'assumir
cànons concessionals
. A part dels contactes que pugin fer a nivell de cúpules d'empresa i partit.

Quan s'ha aprovat l'acord que inclou la finalització del contracte:
En aquest cas concerten entrevistes amb les tècniques i/o polítiques per demanar-los explicacions de
"què ha passat?"
. Pressionen per obtenir informació i poder tirar enrere el seu comiat. Arriben a presentar al·legacions o recursos de reposició treient tot l'arsenal jurídic del que disposen per
"donar l'oportunitat"
al municipi de reconsiderar la seva posició i també per mostrar que poden anar al contenciós administratiu obrint un focus més d'inestabilitat al municipi.
Fan la darrera fuetejada per
mantenir la percepció que només les empreses privades tenen la capacitat
d'executar el servei amb garanties. La darrera oportunitat que els queda és la de
crear la fantasia que el municipi s'està posant en un fangar
al municipalitzar el servei, que no ens en sortirem, que tindrem problemes amb l'oposició, i que la única forma de sortir-se'n és demanar-los ajuda per poder resoldre el dia a dir del servei.

Quan veuen que la municipalització del servei ja no té volta enrere els queden dos objectius,
limitar la transcendència del "mal exemple"
, i
escarmentar
al màxim
el municipi "heretge"
perquè els números li surtin el pitjor possible.
Intenten posar les usuàries en contra de la prestació directa
Posen les treballadores en contra de la prestació directa
En el fons busquen obrir un altre front que reforci la percepció de les regidores que s'estan equivocant al municipalitzar el servei. Aquesta "circumstància" apareix especialment en els serveis on la relació entre les usuàries i les professionals genere un vincle emocional intens: escoles bressol, escoles de música, residències d'avis, servei de teleasistència, etc.

La crítica més habitual és que qui ha de fer la prestació directa (empresa pública, organisme autònom o personal municipal) no "té experiència" en aquell camp i que les usuàries (infants, avis) estaran mal ateses. La realitat serà ben diferent, les usuàries deixaran de ser una font de rendiment econòmic per ser l'objectiu en si del servei.
Quan la municipalització del servei s'ha fet a partir d'un mínim seguiment del servei privatitzat, es detecten nombrosos incompliments del contracte que permeten clarament justificar danys i perjudicis causats al municipi. Part d'aquests danys i perjudicis es poden rescabalar resolent contra la garantia que l'empresa privada havia depositat per formalitzar el contracte. De fet es tracta d'una obligació legal i moral fer-ho.

Si s'executa la garantia, l'empresa privada presenta un contenciós per mirar de recuperar-la. La quantia de la garantia és d'un 5% de l'import total de licitació.

Normalment les sales del contenciós administratiu fallen a favor de l'administració que ha executat la garantia si aquesta ho ha fet justificadament.
Emprenyar-se molt!
Una forma molt simple de dificultar la posada en marxa del servei municipalitzat és lliurar les dades del servei (bases de dades i expedients d'usuàries, abonats, inventaris d'instal·lacions, etc. ) en paper o en formats difícilment tractables. D'aquesta manera donen la imatge d'estar complint amb les seves obligacions, però en el fons dificulten clarament el traspàs del servei.

Si durant l'execució del servei, les dades estaven a disposició del municipi a través d'un usuari virtual al núvol, en el moment de la reclamació de les dades aquest usuari habitual i curiosament deixa d'estar operatiu.

És interessant preveure aquesta situació i recollir les dades, que altrament són sempre de titularitat pública, abans d'entrar de ple en la situació de conflicte.
El seu plantejament és que ens trobem dificultats en tots els front davant la municipalització. Per això intenten convèncer a les treballadores del servei públic privatitzat que un cop aquest es municipalitzi, perdran el seu lloc de treball. I que en canvi, si el servei continués essent privatitzat en el cas de convocar-se un altre concurs i guanyar una altra empresa, serien subrogades i mantindrien el seu lloc de treball.

Per això a vegades les treballadores poden ser el col·lectiu més contrari a la municipalització, si no hi ha una tasca prèvia de compartir objectius.

Aquest conflicte té una fàcil resolució si s'actua a temps i es planteja quina és la dinàmica de les empreses privades en els serveis públics (reducció de llocs de treball i baixades del 40% del sou -recollida Madrid-) i que en l'empresa pública busquem mantenir l'experiència i oferir bones condicions laborals ja que ens interessen treballadores compromeses amb el servei.
Els darrers mesos de contracte són la darrera oportunitat de l'empresa de poder emetre factures amb visos de legalitat per poder reclamar més ingressos. És el moment on "recuperen" tots aquells "no patiu, ja ho trobarem".

Els conceptes facturats i reclamats com a deute més habituals són:

Revisions de preus antigues que "no s'havien tramitat".
Serveis extraordinaris que "no s'havien regularitzat".
Inversions l'amortització de les quals no s'ha completat durant el contracte.
En concessions amb dret a facturar (típicament aigua), factures amb lectures estimades amb grans consums o fuites a usuàries que no han pogut cobrar i que en tota la durada del contracte no havien reclamat mai la via executiva.

Aquesta tècnica també l'apliquen quan hi ha un canvi política o tècnica per tornar a plantejar temes que les antigue responsables polítiques o tècniques havien tancat de forma desfavorable per l'empresa.
Subrogació?
Segons l'
article 44 de l'estatut de les treballadores
, quan hi ha una successió d'empreses en una unitat productiva autònoma amb un canvi de titularitat, el nou empresari ha de
subrogar
el personal amb els drets i deures que estaven pactats en el conveni vigent
o pacte?
Però aquesta no és la dinàmica es dóna quan hi ha una nova adjudicatària en un concurs. Ja que per fer successió d'empreses hi hauria d'haver també un traspàs d'elements patrimonials de l'empresa que com unitat organitzada puguin servir de suport a l'activitat. Si només hi ha cessió de contractes de treball, estem de fet, davant un pacte entre empreses. Molts cops obligat per les bases de la licitació. Es tracta no d'una obligació legal, sinó d'un
pacte a tres bandes
on les treballadores
mantenen el lloc de treball
, l'empresa que surt
no hagi d'assumir les indemnitzacions de la seva plantilla, i el municipi manté pau social
en el traspas de concessionari del servei, i el quart que entra nou com que està content per haver aconseguit el contracte, ja es "menjarà el marrón" de fer "neteja de plantilla" un cop hagi caducat el conveni laboral.
Personal sector públic
En el sector públic no hi pot haver pactes de cessió de treballadores. Segons l'
article 55 de l'estatut bàsic de l'empleada pública
,
totes les ciutadanes tenen dret a l'accés a l'ocupació pública
d'acord amb els principis constitucionals d'
igualtat, mèrit i capacitat
. Les administracions, entitats i organismes públics han de seleccionar el seu personal seguint criteris de: publicitat de les convocatòries, transparència, imparcialitat, independència, etc.

Només es pot plantejar deixar la pública concurrència en llocs de treball eventuals (càrrecs de confiança) , que no és el cas.

La reclamació de la subrogació obeeix a tres objectius de l'empresa que deixa el servei:

Obrir un front més al municipi perquè es repensi la municipalització.

Estalviar-se la indemnització de les seves treballadores.

Allunyar les treballadores de dinàmiques de col·laboració amb la municipalització del servei.
Si una de les formes d'estalviar costos o obtenir més ingressos és reduint despeses de manteniment o utilitzant els mateixos vehicles per diverses contractes (amortitzant-los més d'una vegada), això s'ha de notar necessàriament fent seguiment del material mòbil.

Però si el nostre ajuntament li ha semblat que no calia fer aquest control per la "professionalitat" de les empreses "expertes", es trobarà sorpreses com la darrera de FCC a Madrid.
Segurament si no els tornen és que els estan fent servir en una altra contracta... i no els poden tornar.
Els vehicles inutilitzats ho son, habitualment, per falta de manteniment
Cedir la responsabilitat a una empresa privada que explota un monopoli públic i creure que ja no te n'has de preocupar, és una fantasia!
Però aquesta no és una informació que haurien de tenir les tècniques municipals?
Abans d'anar a dinar amb els responsables de l'empresa?
A quin preu?
Mesures alternatives
En els contractes de gestió de serveis públics hi ha
llibertat de pactes
, això vol dir que l'administració pot acordar, a través dels plecs, les condicions que consideri amb l'empresa adjudicatària del servei.

En els contractes on l'administració concedeix a l'empresa la capacitat de recaptar les tarifes o les taxes del servei (abastament d'aigua, serveis funeraris, escoles bressol, gestió d'equipaments esportius, escoles de música, etc. ), es sol incloure en els pactes el pagament d'un cànon concessional de l'empresa a l'administració, justament com a
compensació per haver-li cedit la capacitat recaptatòria
.

El cànon concessional
és un percentatge dels beneficis anuals
per l'empresa per la gestió del servei. També es sol definir com un percentatge dels ingressos.

Formalment aquest cànon
hauria de servir a l'ajuntament per sufragar les despeses de seguiment i control del serve
i, però legalment
no hi ha cap normativa espanyola que obligui a destinar-lo al servei
.
Què és?
Oposat a la DMA?
La Directiva Marc de l'Aigua (DMA), del 2000, estableix la tendència a la recuperació integral dels costos en la política de preus. La DMA, es va redactar en un moment on les infraestructures hidràuliques estaven fortament subvencionades i l'usuari final no n'assumia tots els costos d'inversió. Ara, a més dels costos d'inversió també s'hi vol repercutir el cost de finançament dels municipis , que no té res a veure amb costos de l'aigua. És a dir que podríem interpretar que la DMA aposta per no incloure sobrecostos que no tenen res a veure amb la gestió de l'aigua.
Avançant el pagament del cànon concessional
En el moment de formalitzar el contracte, l'empresa ingressa a l'Ajuntament tot l'import del cànon concessional previst en els plecs per la durada del contracte, fent una previsió de beneficis o ingressos. Les característiques que el fan més interessant de cara els pressupostos municipals són:

És un recurs que es pot destinar a qualsevol cosa, fins hi tot a comprar obres d'art.

Són ingressos extraordinaris que permeten reduir el deute i, si s'eixuga, destinar una part a inversions.

Són diners que l'Ajuntament no ha de tornar.

Es reben en el moment de signatura del contracte i es poden gastar tots de cop!
Molt perillós pels polítics clientelistes compulsius!
Genera dependència i síndrome de d'abstinència que se sol contenir amb una prolongació del contracte i un nou cànon concessional.
Pujada de tarifes del servei en concessió
L'empresa repercuteix les despeses financeres en la proposta de tarifa del servei fent revisions de preus SEMPRE a l'alça.

L'ajuntament està atrapat entre l'empresa (reclama pujada) i la seva població (reclama contenció). Es "resol" aplicant increments progressius de la tarifa. Que vol dir que tot el que no paguis de més ara, ho pagaràs de més i amb interessos més tard (però amb una mica de sort ja hi haurà un altre alcalde).

L'empresa pressiona a l'Ajuntament que permeti el tall del subministre de l'aigua al primer impagament perquè cap usuaria es plantegi deixar de pagar l'abonament si té dificultats econòmiques.

S'acaba creant una bombolla financera que acabarà esclatant quan les usuàries no poguem pagar. Qui rescatarà?
Negociació política clara i decidida per millorar el finançament municipal.

Plantejament d'una nova fiscalitat municipal redistributiva i ambiental.

Cerca de finançament en banca ètica o en cooperatives de crèdit.

Subscripcions populars.

Plantejar un rènting com a forma de "convertir" una inversió o un endeutament en una despesa corrent.

Establiment de contribucions especials per implantació o millora de serveis publics (si al final no hi ha cap més remei que paguem les veïnes, com a mínim que estigui clar que paguem, que ho haguem pogut decidir i que no se'ns hi carregin interessos, despeses generals i beneficis industrials.)
Avançant el cost
de les inversions
Problema
:

Per el manteniment de la majoria de serveis públics, és necessari realitzar inversions (vehicles recollida, enllumenat, etc.)

Els municipis amb dificultats econòmiques i/o que estàn intervinguts té moltes limitacions per realitzar inversions.

Si no hi ha recursos per realitzar inversions cal tirar d'endeutament, però molts cops els límits d'endeutament ja s'han assolit.
"Solució"
:

Incloure les inversions dins el material que ha d'aportar l'empresa guanyadora del nou concurs.

La despesa de la invesió passa a formar part de despesa corrent per a la prestació d'un servei obligatori o bàsic i es pot continuar prestant.

Si no tenim cap contracte nou, sempre podem modificar un existent fent una pròrrga i introduir la nova inversió.
Increment del
cost del servei
Les inversions tenen un cost més alt que si les fes directament l'ajuntament (que licitaria la compra a concurs amb competència entre proveïdors). L 'empresa no només no fa ús de la seva capacitat de compra per forçar preus a la baixa sinó que busca preus de catàleg per poder-hi repercutir despeses generals i benefici industrial.

Les despeses financeres són més altes que les que es podrien aconseguir per vies convencionals.

Amb la prolongació dels contractes i la "generosa assumpció de la inversió" es genera una dinàmica a l'empresa en la que es creu "propietària" del servei... o com a mínim de les inversions (que així és!).
Fent aportacions "anònimes"
L'única manera de recuperar la tranquilitat és recuperant el control del servei. I per fer això cal:

Tenir la voluntat política de fer-ho.

Destinar personal i recursos.

Estar disposats a assumir les conseqüències de tenir coneixement de la realitat del sistema.

Quan això passa, és quan inevitablement ens fem la pregunta... i si prestem directament el servei des del municipi?
A costa del preu més car de tots:

De deixar de conèixer el dia a dia del servei.

Deixar de contactar amb les necessitats i impressions de les usuàries.

De saber quin és el servei contractat i quan costa.

De saber què fa l'empresa concessionària, què s'estalvia, què incompleix.

Deixant les portes obertes a la impunitat de l'empresa per interpretar com vulgui el contracte i les seves contraprestacions econòmiques.
I aquest és el pacte implícit:

"Ens ocupem de tot, et pots oblidar del servei i dedicar el teu temps a fer de "polític. Deixa'ns fer i paga'ns per la complexa, desagraïda, estressant i absorbent feina de la que t'alliberem".

Oferint tranquil·litat
Per a tècniques poc professionals i, especialment, per a polítiques amb una visió irresponsable i clientelar de la gestió municipal, els serveis públics sempre han estat considerats una font de problemes i de desgast polític que cal evitar.

El disposar d'un tercer a qui poder-li traspassar les responsabilitats (tot i que en darrera instància és sempre de l'alcaldia i de la regidoria en qui delegui) és una estratègia habitual en el món local.
A quin cost?
Recuperar tranquil·litat
Uraren kudeaketa Aiaraldean.
2015eko martxoaren 24,25 eta 26 Amurrio

Concursos "arreglats"
Llei finançament partits
Jordi Colomer i Missé
ambientologo y gestor de servicios públicos

Mal servei
L'administració presta mal servei a la seva ciutadania quan:

Sobrevalora les baixes econòmiques en els concursos.

No destina recursos a realitzar el seguiment del compliment del contracte ni de la qualitat del servei.

Permet als seus tècnics i polítics rebre regals de les empreses adjudicatàries dels serveis públics.

L'empresa presta mal servei quan:

No realitza tots els serveis contractats ni / o les inversions compromeses per contenir la despesa i assegurar beneficis.
Sobrecost
El sobrecost no només està en els serveis d'aigües, el Tribunal de Cuentas Espanyo, en el seu informe de fiscalització del sector públic de l'exercici 2011 detectava sobrecostos en aigua, neteja i recollida de brossa, i en els serveis on aparentment no hi havia sobrecost, hi havia una devallada de la qualitat del servei.
Socialització de les pèrdues
És la màxima del capitalisme, privatitzar guanys i socialitzar beneficis. Quan el "risc" del servei pot ser considerat "massa gran" en el contracte s'acaba recollint la socialització de les pèrdues mitjançant la previsió d'indemnitzacions, assumpcions de dèficit i/o rescats. És en aquests casos on és fonamental preguntar-se, a quins interessos beneficien els plecs de condicions.
Apropiant-se de dades personals
...
Segur que heu descobert aguna tècnica més. Descriviu-la, documenteu-la i envieu-la a jordi@terranegra.cat! Gràcies!
Entre les pràctiques d'espoli, la més infecta, és la mafiosa tècnica de pactar preus patronals. Si en el moment de presentació de les ofertes, l'únic espai on les diferents empreses privades poden "competir" per ajustar els seus preus, resulta que els preus estan pactats i que fins hi tot s'han repartit el "territori" de les concessions en funció de les seves economies d'escala, és ben evident que el servei privatitzat mai pot ser la forma més eficient de prestar un servei públic.
La pràctica és desgraciadament habitual en la major part dels espais de gestió privada de serveis públics, especialment en els serveis on hi ha més recursos disponibles per "caçar". Els serveis d'abastament d'aigües i els serveis de recollida i tractament de residus.
Hi ha concessions (com el darrerament retirat crematori funerari de Vilassar de Dalt) on el propi ajuntament diu en les clàusules del contracte que l'Ajuntament compensarà el 50% del desequilibri si la previsió d'ingressos és un 15% menor que la de les clàusules o les previsions que faci la contractista en la seva oferta. Només es cobreix el dèficit. No es demana que l'empresa faciliti el 50% dels beneficis quan aquests superin el 15% de les previsions.
Aquesta mana de condicions contractuals de minimització del risc de les empreses, però no són exclusivitat del món local. A nivell estatal de la Generalitat o estatal, el negoci està en construir la instal·lació amb plenes garanties patrimonials públiques, i si després l'explotació de l'obra no és rendible, o bé s'allarga la concessió, o bé es rescata o bé s'indemnitza.
Cobrar personal qualificat, pagar no qualificat
En els estudis econòmics i en les memòries "oficials" s'imputen costos laborals de personal qualificat que per contracte, o per millores, l'empresa ofereix. Però en la realitat del servei les nòmines que reben les treballadores son inferiors. Ja sigui perquè son realment personal no qualificat, o perquè són personal qualificat però reben sous menors. En tots els casos la diferència entre costos laborals formals i costos laborals reals és més marge net per l'empresa.
En escoles bressol, empreses com Cavall de Cartró han utilitzat el títol de mestres del seu personal davant ensenyament però pagant salaris de titulacions inferiors a les seves treballadores.
Si bé formalment no hi ha d'haver relació laboral entre el personal de les empreses contractistes i l'ajuntament, si que és necessari comprovar mitjançant els TC2 quines són les nòmines cotitzades, i que s'adeqüen als costos que repercuteixen en la facturació.
Reducció de la freqüència de servei contractada. Es seleccionen "retallades" que no es "notin" gaire en el servei. (menor freqüència de buidada/neteja de contenidors, rondes de comprovació d'equips, tasques de manteniment preventiu, neteja de carrers/edificis)

Utilització de maquinària, eines o equips de segona mà o d'anteriors contractes quan segons contracte han d'aportar material de primera mà.

No realització d'inversions en els terminis contractuals, o realització amb volums d'inversió inferiors als previstos, ja sigui per utilitzar material de menor qualitat o menor dimensionament. Aquesta retallada d'inversions acostuma anar acompanyada d'una memòria d'inversions falsa on es recullen les inversions tal i com s'haurien d'haver fet. La única forma d'assegurar que això no passa és fer un seguiment de cadascuna de les inversions per part de les tècniques municipals.

Manteniment del servei fora de normativa, tot i estar-ne obligats, per reduir el nombre d'actuacions.
Les dades de les usuàries dels serveis municipals són propietat del municipi i estan protegides per la llei de protecció de dades. En serveis com l'abastament d'aigua, escoles bressol, escoles de música i altres, l'empresa concessionària té accés a aquestes dades per a poder realitzar la gestió dels cobraments del servei. La utilització d'aquestes dades s'hauria d'acabar aquí, per la gestió del servei per el qual l'empresa privada ha estat contractada.
Però una base de dades actualitzada amb totes les adreces de les abonades al servei d'abastament d'aigua , és massa sucosa com per no voler-li treure partit. I passen a utitzar-la com si fos seva i no propietat municipal per destinar-la a finalitats comercials d'altres empreses del seu grup o a vendre-la a terceres empreses. Traspassant a la usuària la càrrega de la denegació de la utilització de les seves dades per un servei al que no estan autoritzades.
Algunes empreses municipals quan han tingut beneficis s'han dedicat a executar altes encàrrecs municipals, normalment de construcció d'equipaments per el municipi. Però també hi ha hagut empresa pública que ha aprofitat els beneficis que obtenia per actuar com una empresa privada a d'altres municipis. Casos com el del Canal Isabel Segunda és el clar exemple de com una gestió pública es converteix en un monstre privat. Així com empreses públiques que s'han enganxat amb la punxada de la bombolla immobiliària.

Per això és clau que la gestió directa sigui transparent i que les decisions estratègiques les prenguin les usuàries com a destinatàries dels serveis que es presten.
Apoderament
Per avançar en al camí de l'apoderament col·lectiu no n'hi ha prou amb la municipalització del servei, però és una condició necessària. Ja que des del control de la gestió del servei és possible gestionar-lo de forma transparent, democràtica, garantint els drets i la integració amb el medi natural.
Privat
Lucratiu
Opac
Elitista
apropiant-se
de les plusvàlues del
treball
i les
necessitats socials
Objectiu:
Beneficis
Sobredimensionant els costos
Incomplint les obligacions contractuals
Postergant les inversions
Tallant el subministre
Increment cost servei
Mala qualitat servei
Major impacte ambiental
restringint la informació
a les seves legítimes propietaries per
impedir el coneixement

del servei
Objectiu:
Ignorància
Emparant-se en el secret industrial o en la "complexitat",
limiten, escapcen, "gestionen" la informació sobre :
Costos reals del servei i balanç de pèrdues i guanys
Rendiment xarxa
Estat de les inversions
Analítiques qualitat aigua fora de normativa
...
Mantenint el control de la informació s'asseguren el control del servei
limitar la participació pública, per tal d'assegurar que no interfereix en l'interés privat dels beneficis
Objectiu:
Consentiment
Si podem participar, ens voldrem informar.
Si ens podem informar, veurem que l'emperador va despullat:
La prestació privada d'un monopoli públic no garanteix l'eficiència.
L'aparent disponibilitat de diner públic "lliure" dispara avarícies privades.
La prestació del servei no és la màxima prioritat.
El manteniment del contracte és la màxima prioritat.
Tendència a "comprar" voluntats o "silenciar/minimitzar" "molèsties".
Omertà
Corrupció
Màxima conflictivitat servei
Entitat pública
amb criteri de gestió privada
Entitat privada
amb criteri de gestió privada
"No money, no water"
Gérard Payen
President Aquafed (Federació internacional d'operadors privats d'aigua)
al WWF6, Forum Mundial de l'Aigua, Marsella 2012
...
o mixta,
amb qualsevol percentatge de capital privat... es comporta amb tots els vicis de la privada
... però no cal ser fill del gran capital per prioritzar el benefici, a Catalunya hi ha moltes empreses privades locls que també gestionen serveis públics...
Formalment són públiques però segueixen criteris de gestió privada per
afavorir els interessos dels partits del govern
local i no els interessos generals de la població.
Consell d'administració limitat als membres del govern municipal.
Finançament d'inversions no relacionades amb els serveis encomanats.
Apliquen talls d'aigua a usuaris domèstics amb dificultats econòmiques.
Fan el salt fora del municipi actuant com una empresa privada.
...
Transparència?
Sobrecost servei,
finançament legal taxa?
Garantint el dret bàsic d'accés a l'aigua?
Només busca el benefici privat fora del municipi?
Com es pot prestar una gestió privada?
Públic
No lucratiu
Transparent
Participatiu
reinvertint
els excedents en més
formació i millora
: xarxa, qualitat aigua, impacte ambiental
Objectiu:
Servei
Ajustant els costos
Complint les obligacions contracturals
Realitzant les inversions
Assegurant el subministre social
Contenció cost servei
Major qualitat servei
Menor impacte ambiental
fent
circular la informació
a les seves legítimes propietaries per facilitar el
coneixement del servei
Objectiu:
Apoderament
Publicacions periòdiques i accés lliure a:
Balanç de pèrdues i guanys
Rendiment xarxa
Estat de les inversions
Analítiques qualitat aigua
Planificació estratègica
...
prendre les decisions
més òptimes
per la comunitat i el medi
, tenint en compte els diversos condicionants
Objectiu:
Corresponsabilització
Al ser els autèntics responsables del servei:
No ens podem fer trampes al solitari.
No permetem els abusos.
Busquem l'excelència no l'exigència.
Dinàmica tots hi guanyem.
Decisions consensuades
Continuitat objectius
Mínima conflictivitat servei
Entitat comunitaria
amb criteri de gestió pública
Entitat pública
amb criteri de gestió pública
Els usuaris són els copropietaris, es mena seguint criteris de gestió pública per
executar els interessos de la comunitat
,
i no els interessos d'una èlit.
formalmetn privada, però amb la propietat repartida entre tots els usuaris, com ara una cooperativa de consumidors.
Empoderament ciutadà a través de l'autogestió: Gestió comunitària
Com es pot prestar una gestió pública?
Transparència
Publicacions periòdiques i accés lliure a:
Balanç de pèrdues i guanys
Rendiment xarxa
Estat de les inversions
Analítiques qualitat aigua
Planificació estratègica
...

Consell d'Administració format, com a mínim per:
Representats de tots els grups polítics.
Membres dels diversos fòrums municipals de participació.
Representants de les entitats locals.
Accés lliure de qualsevol ciutadà.
Participació comunitària
Presa de decisions estratègiques articulada participativament amb tots els actors del servei:
Usuàries
Treballadores
Responsables polítiques

Àmbit territorial d'actuació delimitat al municipi en què és l'ens instrumental i on té la base participativa.
Responsabilitat social
Garant de la prestació del dret universal d'accés a l'aigua potable

Responsabilitat laboral:
Formació contínua
Gestió cooperativa
Salaris dignes

Competència contrastada en la prestació de serveis: Benckmarking.

Socialització del coneixement: compartir l'experiència amb altres experiències de gestió pública.

Reinversió dels beneficis en el propi servei o en estalvi per les usuàries.
Responsabilitat ambiental
Prestació del servei dins dels marges de sostenibilitat d'un anàlisi multicriterial:

Assegurant la renovabilitat del recurs
Assegurant la conservació del medi
Aportant salut
Adaptats al pic del petroli - decreixent
Transparència
Publicacions periòdiques i accés lliure a:
Balanç de pèrdues i guanys
Rendiment xarxa
Estat de les inversions
Analítiques qualitat aigua
Planificació estratègica
...

Consell Rector obert a:
totes les usuàries
socies de la cooperativa
tècnics municipals
polítics municipals
Participació comunitària
Presa de decisions estratègiques articulada participativament amb tots els actors del servei:
Usuaries
Treballadores
Responsables polítiques

Àmbit territorial d'actuació delimitat al municipi on té la base social de socies consumidores/usuàries.
Responsabilitat social
Garant de la prestació del dret universal d'accés a l'aigua potable

Responsabilitat laboral:
Formació contínua
Gestió cooperativa
Salaris dignes

Competència contrastada en la prestació de serveis: Benckmarking.

Socialització del coneixement: compartir l'experiència amb altres experiències de gestió pública.

Reinversió dels beneficis en el propi servei o en estalvi per les usuàries.
Responsabilitat ambiental
Prestació del servei dins dels marges de sostenibilitat d'un anàlisi multicriterial:

Assegurant la renovabilitat del recurs
Assegurant la conservació del medi
Aportant salut
Adaptats al pic del petroli, decreixent
No n'hi ha prou de remunicipalitar
, cal fer-ho des d'una perspectiva de servei públic de les classes populars. Remunicipalitzar
apostant per el bé comú i no per l'interés particular
.

Abans que nosaltres ja n'hi ha hagut moltes altres que van municipalitzar serveis, i van deixar que les empreses públiques estiguessin només al servei de determinats interessos clientelars.
Full transcript