Loading presentation...
Prezi is an interactive zooming presentation

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

BEARN O LA SALA DE LES NINES

Olga Begar i Aina Invernon
by

Aina Invernon

on 11 March 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of BEARN O LA SALA DE LES NINES

Estructura
- Bearn és una novel·la dividida en dues meitats prou simètriques la primera duu per títol «Sota la influència de Faust» i la segona «La pau regna a Bearn», enquadrades entre una introducció i un epíleg.

Narrador
Característiques generals de l’obra
- Bearn o La sala de les nines és una novel·la de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga

- El tema principal és la desaparició d'un llinatge noble.

- Els personatges estan caracteritzats de forma directa. Don Joan s'encarrega de descriure'ls, dient com són o també amb la introducció de fragments de converses reproduïdes en les quals ressalta alguns caràcters.

Gènere de l'obra
- És una elegia d'aquells personatges i formes de vida destinats a desaparèixer. Encara que també la podem considerar una novel·la simbolista per «la sala de les nines».

- La novel·la psicològica, tipus de narrativa a la qual pertany aquesta novel·la, es caracteritza per la seva subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista i el discurs directe i lliure, a més a més del monòleg interior.

Introducció
- A la introducció, Joan, capella de la casa, escriu una carta al seu amic Miquel, amic del seminari. Li escriu perquè necessita consell, ja que l'última voluntat de don Toni era que les seves Memòries fossin publicades. En aquesta part és descriuen diferents fets des de la fascinació que Joan sent per don Toni, la seva vocació religiosa, la mort de Jaumet, fins a la mort dels senyors esdevinguda en estranyes circumstàncies.

La pau regna a Bearn
- La segona part La pau regna a Bearn que és l'època en què don Toni i la seva dona, Maria Antònia, tornen a viure junts, regressa la calma. Don Toni es dedica a escriure les seves Memòries. Ja no es respecta l'ordre social, així és reflexa al Carnaval on el roben i intenten ocupar les estances de la casa. El final d'aquesta part relata la mort de don Toni i dona Maria Antònia. Joan la descriu com una mort sobtada, ''en estranyes circumstàncies''.

''Dona Maria Antònia era molt bella, i don Toni, magre i esvelt, una mica menut, se li assemblava, tot i essent lleig.'' (pàg 61)
Epíleg
- L'Epíleg relata els fets ocorreguts després de la mort dels senyors. Dos membres de Prússia visiten a don Joan i aquest descobreix que a La sala de les nines hi ha documents que els dos membres estan interessats a investigar. Aquest apartat en fa pensar que tal vegada el senyor Bearn no era ell, és a dir, que no era dels Bearns autèntics.

Sota la influència de Faust
- Aquesta carta es divideix en dues parts, són les dues etapes de la vida de don Toni. Sota la influència de Faust, és la primera i correspon a l'època en què don Toni sembla que vol no perdre el temps. El mite de Faust, l'eterna joventut, és el que don Toni vol aconseguir. És quan comença a escriure les seves memòries, a reflexionar sobre les coses.

Llengua
- Quant als aspectes lingüístics la carta de don Joan està escrita en un perfecte català estàndard bo i respectant les modalitats illenques considerades igualment normatives.

- Els trets dialectals s’intensifiquen en els diàlegs dels personatges per una qüestió de coherència i amb la intenció d’acostar-los al màxim al català oral que aleshores a l’illa.
Morfologia
Pel que fa les diferències amb morfologia verbal hem de dir que es manté, per exemple, en el català balear la desinència zero per a la primera persona del present d’Indicatiu que trobaríem en tots els nostres escriptors de l’edat mitjana i en els contemporanis de les Illes: detectarem formes com estim, confii , convid, ignor... i en la mateixa línia, les persones quarta i cinquena del mateix present acaben en –am i –au en comptes de les continentals –em i –eu. També hem de tenir en compte les terminacions de l’imperfet de subjuntiu en –às, -assis, -às, -àssim, -àssiu, -assin (com ara usàs, estimassin, resàssim...) que són les que trobarem al llarg de la novel·la.
Sintaxi
- La combinació de pronoms segons l'ordre complement directe + indirecte, característic del català antic, es conservava fins fa ben poc en mallorquí:
les mos cedís
, ens les cedís,
el mos tragueren
, ens el tragueren...
Diàleg
- Hi trobarem l'ús de l'article salt, que no s'estén a la resta del text perquè a les Illes no hi ha hagut mai una tradició de fer-lo servir en un àmbit formal com seria la literatura culta
.

- No hauríem de perdre de vista que l'article salt no es fa servir sempre; no s'usa per exemple davant els noms referits a éssers únics:

el Bisbe, el príncep, el senyor...
Lèxic
- El vocabulari amb què Villalonga s'expressa és l'habitual dels mallorquins, formes com:
xot
, xai,
moix
, gat,
al·lot
, noi...

- S'empren les quatre fórmules de tractament:
vossa

mercè
, per adreçar-se als senyors com a mostra del respecte que es mereixen;
vós
, poc usat dins de l'obra, la fa servir dona Maria Antònia en adreçar-se a madò Coloma;
vostè
, es fa servir amb els desconeguts com a mostra de respecte; finalment, la fórmula col·loquial
tu
,
que és la que denota més confiança.

- Presència de certs anglicisimes (
sport, ball, shock, footing...
). Encara destaquen més els gal·licisimes
(
valet, cocotte, entourage, charme...
)
. A l'epíleg apareix alguna frase amb alemany i alguna en llatí.
- És un narrador intern testimoni i protagonista. Però no hi trobem una única veu, ja que hi ha un repartiment del relat, diversos personatges participen coneixent així la forma d'ésser d'ells. Els altres personatges que narren són pròxims al narrador principal.

- Aquest narrador no ho sap tot, ja que ho va descobrint amb les converses, intuïcions, rumors, etc. El relat està estructurat de manera
in media res
, hi ha també salts al passat flash-back. En el moment que don Joan cita alguns paràgrafs de les Memòries, don Toni es converteix en un narrador també.
Estudi del lèxic i l'estil
Olga Begar i Aina Invernon
1r batxillerat C
Curs 2014/15
Montse Bové
Full transcript