Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Bloc III. Contes i llegendes. Didàctica

No description
by

Vicent Brotons

on 17 October 2016

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Bloc III. Contes i llegendes. Didàctica

Bloc III. Contes i llegendes. Didàctica
Aproximació al conte català
La morfologia del conte
Tipus de contes
Classificacions
Indexació de motius contístics
Documentació de contes per a l'exercici de l'activitat docent
Aproximació al llegendari català
Llegendes valencianes
Documentació de llegendes per a l'exercici docent
Els contes i les llegendes en l'educació infantil i primària
Els espais per a la narració dels contes
La rutina de la narració del grup
El conte i el vocabulari
Com es conta un conte
Aproximació al conte català
Classificacions
Indexació de motius contístics
Classificació tipològica

Documentació de contes per a la docència
Aproximació al llegendari català
Llegendes valencianes
Llegendes per a la docència
El
conte
o
rondalla
és una narració anònima (recopilada o no), sovint en prosa que conta fets imaginaris, diferenciant-se així de la llegenda o el mite)
Rondalles fomulístiques
Rondalles d'animals
Rondalles de gegant babau o beneit
Rondalles d'enginy
Rondalles meravelloses (contes de fades)
Rondalles religioses
Contarelles (rondalles costumistes)

Es caracteritzen per:
pertànyer al patrimoni d'un poble
La doble funció de distraure i alliçonar
Absència quasi absoluta de descripcions no argumentals (o d'escenari)
Narrador omniscient
Arguments habituals: lluita de la força contra la feblesa; la maldat contra la bondat; premi al treball i l'abnegació
Estructura narrativa tancada i hipercodificada
Forma i estructura (I)
Fórmules de començament i acabament

Totes dues

delimiten l'espai textual de la rondalla
Delimiten a un món d'espai i temps imprecisos
Ens tornen al món real
Formes fixe estandaritzades
Combinen grau de veracitat i actitud de l'oient

-
COMENÇAMENT: Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, Això era i no era...

-ACABAMENT: Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte acabat; Xibilim, xibilam, la rondalla s'ha acabat: per la ximenera se'n va el gat i el fum se n'ix pel forat...
Forma i estructura (II)
Espai i temps

No són precisats (sí, però, l'espai escènic: coves, muntanyes, barrancs, rius; la mar apareix molt poc)

Contada de manera directa, creïble


Forma i estructura (i III)
Personatges

Heroi: príncep, llaurador... valent, honrat, llest, forçut, ben plantat, sanament ambiciós. Superarà proves difícils. Accedirà a objectes o accions màgiques. Vencerà: matrimoni, riquesa, reconeixements...

Heroïna: menys freqüent. Víctima de l'entorn familiar (madrastra). Sovint pobra, òrfena. Trajectòria victoriosa semblant a l'heroi.

Personatges secundaris:
Agressors malèfics (bruixes, dimonis, ogres... també familiars)
Ajudants: fades, velles, nans, animals i bestioles, personatges sagrats...
INTERÉS EDUCATIU
Pont entre el folklore i la literatura per on passa la literatura infantil i juvenil (LIJ)
Element fonamental en la vida i desenvolupament de l'infant: emotiu, afectiu, intel·lectual i
lingüístic
.
Reflex metafòric de la vida: dificultat, esperances, aspiracions humanes, "educadores sentimentals"
I per tant...
aliment de la fantasia
subministradores de noves experiències
afavoridores del proces de maduració
potenciadores del
patrimoni lingüístic
i els
mitjans expressius
satisfan les necessitats afectives, estètiques i morals
proporcionen un joc d'entrada i eixida del món real que afavoreix la creativitat
La morfologia del conte
Vladimir Propp
(1895-1970)
Morfología del cuento
(1928-1969): successió regular de funcions (estructuralisme)
Las raices históricas del cuento
(1946): els contes provenen de ritus i mites (iniciàtics i fúnebres)
Gianni Rodari
(1920-1980)
Gramàtica de la fantasia
(on es desenvolupen pedagògicament les funcions de Propp)
Bruno Bettelheim
(1903-1990):
Psicoanálisis de los cuentos de hadas
(1976): paper de la rondalla en el desenvolupament dels xiquets; subconscient, ego i superego; alliberadores de pors i inseguretats; ajuden a madurar

LES FUNCIONS DE PROPP (exemples):

V. Propp va establir 31 funcions (allunyament, prohibició, infracció... transfiguració de l'heroi, càstig de l'antagonista, noces de l'heroi... Rodari les va reduir "funcionalment"20)
EXEMPLES:
-El personatge no pot fer determinada cosa (o anar-hi) : PROHIBICIÓ

-El personatge se'n va d'un lloc: PARTIDA DE L'HEROI

-Apareix un enemic malvat: COMPAREIXENÇA DE L'ANTAGONISTA

-L'enemic té poder extraordinaris o sobrenaturals: PODERS DIABÒLICS DE L'ANTAGONISTA

-L'enemic o un aliat d'ell suplanta el personatge: FALS HEROI

-Es valoren els èxits i virtuts de l'heroi: RECONEIXEMENT DE L'HEROI

-L'heroi retorna amb la família, l'agrupa, es casa...: NOCES
Comparem rondalles de diversos territoris, països, cultures (elements comuns, origen, evolució, extensió territorial): J. Krohn (1835-1888), K. Hrohn (1863-1933)
UNIVERSALITAT
Catàleg d'arguments rondallístics universals
(Antti Aarne, 1910, i S Thompson, 1928, H-J Uther, 2004): AARNE-THOMPSON-UTHER,
índex ATU
Índex tipològic de la rondalla catalana,
Generalitat de Catalunya, 2003,
de C. Oriol i J. M. Pujol (URV)
RondCat
http://rondcat.arxiudefolklore.cat/
RECULLS RONDALLÍSTICS UNIVERSALS
(folkloristes)
Europeus, asiàtics, americans, àrabs, africans, australians, escandinaus....
Hispànics
Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balear, l'Alguer, Rosselló...
[Com adaptar-les]
ADAPTACIONS LITERÀRIES (infantil, juvenils, d'adults...)
Reculls
llibres singulars (il·lustrats)
En formats impressos, digital i "en línia"
[El debat sobre la genuïtat i la manipulació moral i/o ideològica]
Exemples
Sala de Mestres - Contes
http://blocs.xtec.cat/pdillibertat/category/1-educacio-infantil/contes/
Un país de llibres
http://www.unpaisdellibre.com/
Què és una llegenda?
Relat que narra fets extraordinaris que s'insereixen en el sistema de creences de la comunitat que els explica.
Susceptible de ser presa com certa
base real, realista, creïble
reflecteix societat, geografia, cultura, religió propis
FUNCIÓ: explicar un fenomen, fet, personatge (imaginari o real)
MITIFICAT
Hi ha cicles de llegendes (San Vicent Ferrer, Jaume I...)

Presenten precisió espacial i temporal (real o falsa, tan se val)
Característiques de les llegendes
caràcter etiològic (explicatiu)
Apel·len a la fe col·lectiva
Adreçades a infants grans i adults
Didactisme i moralisme
Relacionades amb una persona, grup, monument, lloc o territori
Classificació de les llegendes
En estar connectades amb la realitat i la interpretació del món és un gènere que s'ha transformat en el pas del temps.
Llegendes del passat
Temps antics o temps dels orígens (creació)
Alliçonen, exemplifiquen i prevenen (sistema de valors i creences peindustrials)
Món natural (origen de les coses)
Món sobrenatural
Història humana
Llegendes contemporànies (urbanes o actuals)
Sentiments i pors dels temps actuals
Gènere jove
Exemples: alimentació, trànsit per determinades vies, tràfic d'òrgans, mascotes, trobades en 3a fase...
Pseudo llegendes
Relat d'un fet extraordinari
Desenllaç burlesc, absurd o esglaiador
"Antillegenda"
Interés educatiu de la llegenda
Contribueix a la història particular d'una localitat: patrimoni i
bagatge cultural
d'una col·lectivitat
Potencial educatiu
extraordinari connectat amb l'
imaginari col·lectiu
Expliquen l'entorn i
preserven la història
i les creences
Cal
contrastar-les
, però, amb les
explicacions científiques
El nostre país, com totes les comunitat humanes del món, ha desenvolupat un
sistema de creences narratiu
religiós, parareligiós, socioantropològic i històric que configura l'
imaginari col·lectiu
. És el seu
llegendari
.

Investigadors etnopoètics, cronistes locals i escriptors les han fixades per escrit de manera semblant a les rondalles

Llegendes valencianes de la Fundació Bromera:
http://www.llegirenvalencia.org/llegir2011/

Llegendes del sud
, de Joan Borja (Edic. del Bullent, València, 2005)
Convé seleccionar les llegendes que usem a l'escola i adaptar-les al nivell cognitiu de l'alumnat (recordeu que en les seues versions originals no solen ser adequades per a l'alumnat d'educació infantil i els primers anys de primària)

Usar les llegendes locals i les vinculades al cicle festiu
Promoure les llegendes històriques, tot i que cal contrastar-les, a partir dels últim anys de primària amb les visions objectives històriques
Comparar les llegendes universal amb les locals: personatges, fets històrics

La visió màgica del passat i l'entorn constitueix
imaginari col·lectiu
La visió cientificosocial del passat i l'entorn constitueix
consciència col·lectiva
Full transcript