LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

LA TERRA

LA TERRA I EL

SISTEMA SOLAR

PLANISFERI POLÍTIC

PLANISFERI FÍSIC

LA TERRA I ELS SEUS MOVIMENTS

L'UNIVERS

REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

TRANSLACIÓ

ROTACIÓ

CAPES

DE LA TERRA

MOVIMENT DE TRANSLACIÓ

L'Univers està format pel conjunt de tots els astres (estels, planetes, etc.) i l'espai que hi ha entre ells.

La Terra gira al voltant del Sol i tarda aproximadament 365 dies i 6 hores a fer una volta sencera. Com a resultat s’originen les estacions.

MOVIMENT DE ROTACIÓ

La Terra gira sobre ella mateixa al voltant de l’eix terrestre. Aquest moviment dura 24 hores i provoca la successió dels dies i les nits.

CLIMA

PARAL.LELS I MERIDIANS LATITUD I LONGITUD

LA TERRA I LES SEVES CAPES

QUÈ HI HA ?

ORIGEN

Per poder localitzar qualsevol lloc a la Terra, s'ha ideat un sistema de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.

HIDROSFERA

La hidrosfera és el conjunt de l'aigua del planeta, en qualsevol dels seus estats: sòlid, líquid o gasós.

EL CLIMA

ATMOSFERA

QUÈ HI HA A L'UNIVERS?

L'atmosfera és la capa de gasos que envolta el nostre planeta.

A l'atmosfera podem distingir diverses capes.

Les dues més properes són:

La major part de l'aigua de la Terra es troba en forma d'aigua salada als oceans. L'aigua dolça és una petita part de la hidrosfera.

La troposfera és la capa inferior d l'atmosfera i està en contacte amb la superfície del planeta, és on tenen lloc la major part dels fenòmens meteorològics.

L'estratosfera està per damunt. En aquesta capa abunda un gas anomenat ozó. L'ozó impedeix que les radiacions solars ultraviolades, que són nocives per a la salut, arribin a la superfície terrestre.

GALÀXIES

CAPES DE LA TERRA

MERIDIANS

PARAL.LELS

NEBULOSES

ORIGEN DE L'UNIVERS

NEBULOSES

GALÀXIES

El planeta Terra està format per quatre capes relacionades entre si: l’atmosfera, la geosfera, la hidrosfera i la biosfera.

Les galàxies són agrupacions de milions d'estels, planetes, niguls de gas i fragments de roca.

Les galàxies poden tenir forma el·líptica, d'espiral o ser irregulars.

Les nebuloses són núvols de gasos que reflecteixen la llum emesa pels estels que hi ha a la vora.

PARAL·LELS

MERIDIANS

VIA LÀCTIA

El nostre Sistema Solar està situat a una galàxia amb forma d'espiral anomenada Via Làctia.

Fa quinze mil milions d'anys aproximadament, es va produir una gran explosió, coneguda amb el nom de Big Bang, que va ser l'origen de l'Univers.

ZONES

CLIMÀTIQUES

EL TEMPS

I EL CLIMA

Els meridians són línies imaginàries que uneixen els dos pols.

El meridià de Greenwich és el meridià zero i divideix la Terra en dues mitats o hemisferis: l'est i l'oest.

Els paral·lels són línies imaginàries que envolten la Terra. Aquestes línies són paral·leles a l'equador.

- L'equador és el paral·lel zero o principal. L'equador divideix la Terra en dues mitats o hemisferis: el nord i el sud.

A més de l'equador, hi ha altres paral·lels importants:

ESTELS

ESTELS

PLANETES

ASTEROIDES

SATÈL.LITS

COMETES ...

Els estels són esferes de gas enormes que emeten energia en forma de llum i calor.

Els estels es perceben més o menys lluminosos depenent de la quantitat de llum que emeten i la seva distància respecte a la Terra.

- Al nord de l'equador hi ha el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic.

- Al sud de l'equador hi ha el tròpic de Capricorn i el cercle polar antàrtic

Els meridians mesuren la longitud, que és la distancia entre qualsevol punt de la Terra i el meridià de Greenwich. Els meridians es numeren en graus, que van de 0° a 180° cap a l'est i cap a l'oest.

El SOL

CONSTELACIONS

EL SOL

El és l'estel més proper a la Terra.

SOL

ZONES CLIMÀTIQUES

EL TEMPS I EL CLIMA

CONSTELACIONS

Les constel·lacions són grups d'estels que formen figures al cel. Hi ha moltes constel·lacions diferents

La Terra gira damunt ella mateixa i també al volant del Sol; per això, al llarg de la nit, no es veuen sempre les mateixes constel·lacions, n'hi ha que es van amagant i d'altres que van apareixent. Tampoc no es veuen les mateixes constel·lacions en cada estació de l'any i són diferents les que s'observen des de l'hemisferi nord i des de l'hemisferi sud.

El temps atmosfèric és l'estat de l'atmosfera en un lloc i en un moment determinat.

Se podem distingir cinc zones al planeta:

BIOSFERA

Una zona càlida. És la més propera a l'equador i la que rep més calor. En aquesta zona, els raigs del Sol hi arriben de forma perpendicular durant tot l'any. Per això les temperatures són elevades sempre i hi ha molt poques diferències de temperatura entre unes estacions i les altres.

GEOSFERA

La geosfera és la part rocosa i va des de la superfície terrestre sòlida fins al centre del planeta.

La biosfera està formada per tots els éssers vius de la Terra i el medi físic amb el qual es relacionen.

El mantell és la capa intermèdia de la geosfera. Té una temperatura més elevada que la de l'escorça.

L'escorça és la capa externa i fina de la geosfera. Està formada per roques.

Dues zones temperades:

- Una està situada a l'hemisferi nord, entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic.

- L'altra és a l'hemisferi sud, entre el tròpic de Capricorn i el cercle polar antàrtic.

En aquestes zones els raigs solars incideixen de forma més inclinada que a la zona càlida. Per això les temperatures són més moderades.

El nucli és la capa interna. Té una temperatura més alta que la del mantell. La part més externa del nucli està en estat líquid, mentre que la més interna és sòlida.

Els valors de la latitud i la longitud en un punt són les coordenades geogràfiques.

Exemple: Mallorca Latitud: 39° N Longitud: 2° E

LA LLUNA

El clima és el temps atmosfèric que predomina en un lloc al llarg d'uns quants anys.

El clima d'un lloc depèn de les temperatures

i de les precipitacions.

Dues zones fredes. Estan situades a les zones polars: l'una al voltant del pol nord i l'altra al voltant del pol sud.

En aquestes zones, els raigs solars cauen d'una manera molt obliqua durant tot l'any.

Per aquesta raó, les temperatures són sempre baixes.

LA LLUNA

SISTEMA SOLAR

La Lluna és el satèl·lit de la Terra.

Tarda aproximadament 28 dies a fer una volta sencera a la Terra.

La Lluna no emet llum però la veim brillant perquè el Sol la il·lumina. Segons la seva posició amb el Sol i la Terra es veu il·luminada una part diferent de la Lluna i diferenciam les quatre fases lunars: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant.

PLANETES

QUÈ ÉS?

PLANETES

SOL

SISTEMA SOLAR

Els planetes són astres esfèrics sense llum propia que giren al voltant d’un estel.

El sistema Solar és un sistema planetari format per un estel, el Sol, al voltant del qual giren els satèl·lits, asteroides, cometes i planetes.

PLANETES INTERIORS

MERCURI

VENUS

TERRA

És el planeta més proper al Sol. El seu nom prové del déu Mercuri, missatger del déus romans.

Dóna la volta al Sol en 88 dies, sent el planeta que més ràpid ho fa. .

No té cap satèl.lit.

MART

És el segon planeta més proper al Sol.

S'anomena així en honor a Venus, deesa romana de l'amor.

Tarda quasi 225 dies en donar la volta al Sol.

És el més semblant a la Terra pel seu tamany.

EL SOL

És el tercer planeta més pròxim, es troba a 1.500.000.000 Km del Sol.

És el cinquè en grandària.

És l'únic planeta conegut on existeix vida.

Tarda 365 dies i 6 hores en donar la volta al Sol.

Té un satèl·lit, la Lluna.

Quart planeta en proximitat al Sol. Conegut com el planeta roig, pel seu color.

Els romans l'anomenaren Mart, com el déu de la guerra.

Té dos satèl.lits, Fobos i Deimos.

Tarda 1 any i 322 dies en fer una volta al Sol.

El Sol és l’estel més proper a la Terra. Emet energia en forma de llum i calor.

És 1 milió de vegades més gran que la Terra.

La temperatura a la seva superfície és de 5500º C.

És la principal font d’energia de la Terra i és essencial per la subsistència dels éssers vius.

PLANETES EXTERIORS

ELS ECLIPSI

JÚPITER

SATURN

És el cinquè planeta del Sistema Solar i el més gran.

S'anomena així en honor a Júpiter, pare dels déus romans.

És el planeta amb més satèl·lits, en té 63.

Tarda un 11 anys terrestres en fer la volta al Sol.

URÀ

Sisè planeta en proximitat al Sol i el segon més gran del Sistema Solar.

El seu nom prové del déu romà de l'agricultura.

Té un sistema d'anells compostos per partícules de gel, roques i pols.

Orbiten al voltant seu 61 satèl·lits.

Tarda uns 29 anys terreestres en fer una volta al Sol

NEPTÚ

Setè planeta del Sistema Solar i tercer en grandaria. El seu nom prové de la divinitat grega del cel, Urà. Orbiten al voltant seu 24 satèl·lis.

Tarda 84 anys terrestres en donar la volta al Sol.

És el vuitè planeta.

Rep el seu nom en honor al déu del mar.

Té 14 satèl·lits que orbiten sobre ell.

Tarda en fer una volta al Sol uns 165 anys terrestres

PLUTÓ

És el que se denomina un planeta nan. Està més enllà de de Neptú.

Plutó en la mitologia grega és el déu del món subterrani.

Tarda 249 anys en donar la volta al Sol.

ELS ECLIPSIS

ASTEROIDES

COMETES

Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre. És una alineació de tres o més astres.

Existeixen dos tipus d'eclipsis:

ASTEROIDES

COMETES

Els asteroides són fragments de roca de forma irregular que giren al voltant del Sol. N'hi ha sobretot a dues regions: al cinturó d'asteroides, entre Mart i Júpiter; i al cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú.

SATÈL.LITS

Els cometes són astres rocosos, petits i gelats que giren al voltant del Sol; segueixen el·lipses molt allargades

LUNAR

SOLAR

COMETA HALLEY

SATÈL·LITS

El cometa Halley és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys aproximadament.

METEORIT

METEORIT

Els meteorits són asteroides petits que xoquen amb altres astres i hi formen cràters a la superfície.

Si els asteroides són molt petits, es des integrenen entrar a l'atmosfera i deixen un rastre o solc lluminós que anomenam estel fugaç.

L'estels fugaces són grans d'arena o pols que s'incendien quan toquen l'atmosfera

ECLIPSI LUNAR

ECLIPSI SOLAR

Els satèl·lits són astres rocossos sense llum pròpia que giren que giren al voltant dels planetes.

El satèl·lit de la Terra és la Lluna.

Un eclipsi solar té lloc quan l'ombra de la Lluna cau sobre la superfície de la Terra.

Un eclipsi de Lluna té lloc quan l'ombra de la Terra cau parcial o tatalment sobre la superfície de la Lluna.

SATÈL.LITS ARTIFICIALS

SATÈL·LITS ARTIFICIALS

Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.

El primer satèl·lit artificial va ser l'Spútnik 1 llençat l'any 1957 per l'URSS

El 1910 la seva aproximació a la Terra va comportar que la seva cua fregués amb les capes superiors de l'atmosfera terrestre.