4_RISCOS_Reiniciemnos

Problemes psicològics i emocionals

Addicció

Les pantalles poden provocar dependència. Tanmateix, una dependència no ha de ser sempre negativa. És habitual que depenguem de coses que necessitem: d’un ordinador per treballar, d’un mòbil per estar localitzables a certs llocs, d’un medicament que ens fa trobar bé...

No obstant això, certs usos de les pantalles poden acabar en una addicció, i això ja és una altra història. Sempre que hi ha una addicció, la persona afectada se sent malament quan està amb la pantalla (no se sent gens orgullosa del que fa encara que sovint ho negui), però, tot i ser conscient dels problemes que li està creant, té dificultats per deixar aquesta relació.

Preguntes per pensar

Autotest:

Estic gaire enganxat o enganxada a les pantalles?

• Sortim de casa amb el carregador del mòbil per si de cas?

• Anem directes de classe a casa per jugar a un e-joc?

• La primera cosa que fem quan entrem a l’habitació és encendre l’ordinador?

• Ho passem molt malament si no emeten o pengen el darrer capítol de la sèrie a la qual estem enganxats?

Per resoldre aquest dubte teniu dues possibilitats:

1. Feu un autotest amb clau d’humor de la web Pantallados del Consell de la Joventut de Navarra: http://www.cjn-ngk.org/pantallados/index.php/cast/jovenes/estas-pantallad

2. Ompliu els qüestionaris (sobre el mòbil, els e-jocs i Internet) que ha fet l’organització experta en socioaddiccions AIS: http://ais-info.org/adiccionpantallas.html

Desorganització

Uniformitat en base a estereotips

Problemes físics

De vegades les persones es presenten mitjançant les pantalles com els agradaria ser en la realitat. Si ens hi fixem, veurem que la majoria de personatges de les sèries o de les pel•lícules tenen el mateix cos, vesteixen igual i actuen segons uns patrons força estàndards.

Els protagonistes dels e-jocs també responen a un esquema molt definit: homes forts i violents, dones amb cossos perfectes, per a ells violència, per a elles bellesa...

Sovint els textos i les imatges a les e-xarxes socials representen també aquests estereotips. Quan mirem al nostre voltant ens adonem que som molt diferents i que no existeixen dues persones iguals. Però això varia molt amb els models de representació que s’acaben donant a les pantalles, models que sovint únicament reprodueixen estereotips. Els estereotips són models de representacions, imatges que contenen prejudicis i simplifiquen la realitat.

Font de la imatge: Ajuntament de Granollers (http://sobrepantalles.net)

Microactivitat

De vegades utilitzem una pantalla per no avorrir-nos, mentre esperem l’autobús, una tarda de dissabte a casa o en lloc de fer un treball de català. El més important és no aturar-nos mai! Sempre podem treure el mòbil de la butxaca o tirar amunt i avall el TL (la línia de temps) de qualsevol e-xarxa social.

Però és negatiu avorrir-se o estar una estona sense fer res? Sovint és en aquests moments quan tenim grans idees.

Cada cop més funcionem amb múltiples pantalles alhora: mirem la televisó amb el portàtil davant, tenim el mòbil a la mà mentre consultem l’ordinador... Amb l’ús de pantalles, les interrupcions són contínues i la concentració se’n ressent. Som capços d’estudiar sense el mòbil al costat? Podem fer un treball si el pip dels missatges sona constantment?

Com pot ser?

Microfòrum

La gran invasió!

Micro-activitat

Les 7 diferències

Llegiu aquest article sobre un dels impactes de l’e-xarxa més popular del món:

Valoreu si el que s’hi explica té alguna relació amb la vostra experiència o si us ha passat alguna cosa semblant.

Per què creieu que allò que es penja a una e-xarxa no acostuma a ser la realitat sinó una exageració d'aquesta realitat, és a dir, no allò que ha estat (un concert) sinó allò que ens hauria agradat que hagués estat (el millor concert del món)?

Foto: Dimitris Kalogero-poylos (dkalo)

Avui tinc la tarda lliure. Em poso a l’ordinador per fer el treball de català i en quatre hores només he tingut temps de fer el primer exercici. Miro per la finestra i ja és fosc.

Com pot ser?

Cada tarda té un munt de deures però no els acaba. Quan engega l’ordinador no pot obrir només l’editor de text. Posa música de fons, obre les xarxes per si té dubtes comentar-los amb les amigues, i mira webs que li encanten. Està connectada amb tothom però desconnectada dels deures.

Cuando ruge la marabunta (The naked jungle) és una pel•lícula de 1954 en què les formigues van envaint-ho tot; per allà on passen, no hi queda res!

Mireu aquest vídeo: http://nationalgeographic.es/video/otros-videos/marabunta-de-hormigas

Enllaç per descarregar el vídeo: http://bit.ly/control-alt-del-4-4

Penseu que el vídeo és una al•legoria de la invasió de les pantalles i expliqueu en què consistiria i quin impacte tindria per allà on passen!

Un risc per a cada pantalla

Falta d’interacció i relacions

Busqueu les set diferències entre les dues imatges. I vosaltres, quina escolliu?

Manca de contacte físic

De vegades sembla més còmode quedar-nos a casa i xatejar amb una amiga que quedar-hi al poliesportiu. Total, si fa o no fa és pràcticament el mateix, o no?

Però si un missatge de text en un xat no ens fa sentir tan bé com una abraçada, si preferim que vinguin a casa a veure’ns quan ens trobem malament que no pas que ens pengin una cosa a una e-xarxes, si ens agrada que hi hagi gent quan anem a un concert, potser és que no és el mateix. L’ús abusiu de les pantalles per comunicar-nos pot acabar provocant una pèrdua del contacte físic. I això és més fàcil que ens passi si, pel motiu que sigui, ens costa relacionar-nos. I és així perquè podem substituir mancances que tenim per una altra banda. El problema és que, si bé les relacions diferides poden funcionar en un primer moment, a la llarga el resultat és molt pitjor; ens aïllem, ens desconnectem de la gent, ens sentim còmodes amb la relació virtual però la real ens fa por...

Activitat:

Millor amb la pantalla o sense?

Feu una llista d’activitats que es fan amb persones i que es poden fer cara a cara o amb les pantalles (sexualitat, esport, jocs...).

Després ompliu el quadre següent seguint l’exemple. Heu de posar els punts forts i febles de fer cada activitat mitjançant una pantalla o de veritat. Finalment, en l’ultima columna heu de posar (després de valorar-ho tot) quina modalitat recomaneu:

Introducció

Mòbil: “Arreu i sempre”

Ordinador: “Jo sóc tu!”

Tauleta: “Consumeixo, per tant existeixo”

Pèrdua de comunicació presencial

Diuen que al voltant del 70% de la comunicació és no verbal (la cara de l’altra persona, el to de veu, la gesticulació, quan ens toca...). Per això no sempre s’entén allò que es vol dir a través d’una pantalla i és habitual que es donin malentesos o que no es gestionin bé els conflictes.

La comunicació mitjançant xats fa perdre habilitats comunicatives i el contacte físic. Uns signes de puntuació no donen prou informació del to que utilitza qui escriu i no sempre hi ha emoticones per allò que volem expressar. Un malentès es pot convertir en una gran discussió que no es queda al xat sinó que ens afecta a nosaltres i a les relacions cara a cara.

Només amb l’altra persona al davant podem controlar el que passa. Amb una pantalla pot ser que parlem fins i tot amb qui no ens pensem, o que allò que hem dit acabi en mans de qui no voldríem. Les paraules se les endú el vent però el que s’escriu en un xat queda enregistrat!

Preguntes per pensar

Microactivitat:

Com pot ser?

• Fa vergonya dir les coses a la cara?

• Potser és més fàcil a través de les pantalles?

• Sentim el mateix si ens demanen perdó o ens diuen alguna cosa bonica cara a cara, que a través d’un xat?

• Les emoticones són una simplificació d’allò que sentim?

La Pili i jo estem tot el dia xatejant. Ens encanta fer broma. Aquesta tarda m’ha estat explicant un munt de coses divertides, però quan he tornat de fer teatre m’havia bloquejat la conversa.

Com pot ser?

La Pili m’ha explicat una anècdota del cap de setmana i jo li he escrit “ets burra, tia”. No he posat cap emoticona com faig normalment i he apagat el mòbil a teatre. S’ha emprenyat molt perquè no ha entès que li ho deia de conya.

Sedentarisme

Malestar físic

Compartim la casa, la música, la roba, el menjar i també l’ordinador. I com que és una plataforma per gestionar el correu electrònic, les piulades, les e-xarxes socials... podem desar les contrasenyes sense cap mecanisme de seguretat i si aquell teclat passa per moltes mans (les de la família, les de les amigues del meu germà, les del cosí de...) podem tenir sorpreses amb la nostra privacitat.

No cal ser un hacker per suplantar la identitat d’altres persones a través de les e-xarxes socials. Les persones que tenen males intencions no ho van fent públic per allà on passen i aprofiten quan ens despistem per aconseguir les contrasenyes!

És una pantalla força nova però que ja es pot trobar a moltes cases, centres educatius o espais laborals. Una tauleta, però per a què? És més gran que un telèfon mòbil i més petit que pantalles com el televisor o l’ordinador. No obstant això, les seves funcions no estan gaire definides.

El risc està a tenir-ne simplement per consumisme; primer la comprem i després ja li cercarem alguna funció. Sovint es té per qualsevol motiu però mai perquè la necessitem: es pot dir que pràcticament la regalaven amb un diari, és Nadal i com que ja tenim gairebé de tot demanem una tauleta perquè està de moda...

En moltes ocasions la tauleta és senyal de consumisme, d’aparell superflu o de cangur per als infants.

Una de les característiques del mòbil és la mida. Com s’hi poden tenir tantes coses en un aparell tan petit? És a la butxaca, a la motxilla o a la tauleta de nit, però sempre ben a prop!

La seva mida i l’autonomia que li dóna la bateria permeten que no ens en desprenguem en cap moment i facilita que n'estiguem pendents les 24 hores. Sovint el seu ús envaeix qualsevol espai i moment; no podem deixar de mirar-lo ni a classe!

Les aplicacions es queden treballant en un segon pla tot i que es bloquegi el dispositiu. Així, sempre hem d’estar disponibles i en qualsevol moment podem rebre notificacions.

Sovint també tenim al telèfon mòbil aplicacions de gestió de correu electrònic o accés directe a altres aplicacions; així mai se n’ha de sortir i ja no cal posar-hi la contrasenya per entrar-hi.

Preguntes per pensar

Preguntes per pensar

Preguntes per pensar

• Són per fer coses que ja podíem fer abans amb altres aparells?

• Les tauletes s’han convertit en un complement perquè hem de fer moltes coses alhora com ara consultar el correu mentre mirem la televisió?

• Quina és la seva utilitat real?

• Comprar-ne una ha estat una necessitat? Una decisió personal? O ens hem deixat portar per comentaris d’altra gent que explica com n’és de pràctica?

• Desem les nostres contrasenyes?

• Tenim activada l’opció “recordar l’usuari i entrar automàticament”?

• Hem de saber molt d’informàtica per tenir accés a una xarxa social d’una altra persona?

• Quan diverses persones fem servir un mateix ordinador, sabem crear comptes diferents per a cadascú?

• En cas de pèrdua del telèfon mòbil que hauríem de fer? Canviant la targeta SIM puc seguir entrant a moltes de les apps?

• Portar-lo arreu i tenir-lo sempre encès és una qüestió de necessitat o de dependència?

• A qui li interessa que no puguem separar-nos més d’un metre de l’aparell?

• Amb un major ús del mòbil, qui en sortirà més beneficiat, les e-empreses de noves tecnologies o les persones usuàries?

Una persona que es passi massa hores asseguda en una cadira mirant una pantalla tindrà diferents tipus de problemes. Estar molt de temps en una cadira pot provocar que ens faci mal l’esquena, les cames o els ossos. A més, apareix el que es coneix com a fatiga visual, que es caracteritza pel cansament de la vista, irritació i ulls vermells, mala visió i, fins i tot, mal de cap.

Qualsevol pantalla –llevat que no emeti llum, com ara un llibre electrònic– suposa per als ulls una càrrega addicional de treball. D’altra banda, també hi ha factors personals que augmenten encara més els impactes negatius en la vista i altres parts del cos, com ara algunes diòptries no corregides, sobrepès, etc.

També hi ha altres problemes de salut associats, tot i que només es donen si hi ha predisposició a patir-los i ocorren en pocs casos, com ara l’epilèpsia fotosensible.

Per pensar-hi...

El sedentarisme, la mala alimentació i el tabaquisme són les causes principals de malalties cròniques com les cardiovasculars, el càncer i l'obesitat. Encara que també hi influeixen factors genètics, aquesta és una amenaça per a la salut física i l’estat d’ànim.

Passar-se massa hores en una cadira en general i amb les pantalles en particular afavoreix el sobrepès.

Potser no és bona idea quedar-se a casa cada tarda per jugar amb la consola o l’ordinador. No és el mateix jugar a un joc d’esport que practicar-lo!

Micro-activitat

Preguntes per pensar

• Com és que de vegades notem signes d’haver jugat massa (com ara que la vista està molt cansada) però no apaguem la pantalla?

• Si sovint acabem amb mal de cap o picor als ulls, amb l’esquena tensa etc. podem provar de reduir el temps d’ús de les pantalles?

• Hem provat de fer altres activitats físiques –com ara l’esport– per contribuir a disminuir el malestar físic?

• De vegades ens fa mandra sortir amb bicicleta, anar d’excursió o, fins i tot, quedar amb la colla a la plaça?

• El millor pla és quedar-se a casa amb l’ordinador o la consola?

• Quant fa que no fem esport i activem el cos?

Cerqueu quines activitats físiques segreguen uns neurotransmissors que es diuen endorfines i que són una manera natural d’aconseguir benestar i plaer!

Les pantalles entretenen i fan passar el temps d’una manera amena. Amb elles és pràcticament impossible avorrir-se. Sempre hi ha algú amb qui xatejar, amb qui jugar, sempre fan alguna cosa a la televisió i la xarxa sempre ens està esperant perquè hi entrem a navegar.

Aquesta connexió permanent ens pot fer desconnectar del nostre entorn? Deixem de jugar en directe amb la nostra gent per fer-ho en xarxa amb contrincants virtuals? Estar envoltats de tantes pantalles ens pot prendre temps de fer coses importants? Ens canvia l’humor o ens piquen els ulls després d’estar tota la tarda davant de pantalles? No sabem arribar a casa d’una amiga si no mirem el GPS al mòbil? Aquestes eines reforcen els tòpics i els estereotips?

Televisió: “Me la crec”

E-jocs: “El temps és per perdre’l!”

E-xarxes socials: “Perdre la intimitat”

Alteració del son

Icones de http://www.flaticon.com

Es pot jugar a e-jocs des de diferents pantalles: el mòbil, l’ordinador, la consola, la tauleta... Hi juguem perquè és divertit però sovint deixa de ser-ho quan n’estem pendents tot el dia. És fàcil que en qualsevol moment que tinguem lliure (uns minuts a l’autobús, a la sala d’espera de la terapeuta, abans que serveixin el menjar en un restaurant...) ens posem a jugar-hi.

Els e-jocs estan pensats perquè les persones que hi juguen hi passin el màxim de temps possible i, si s’hi enganxen, millor!

Probablement el risc més gran de la televisió és creure que allò que hi surt és la veritat, i no que és una de les veritats possibles o molt sovint fantasia. Com qualsevol canal de comunicació permet emetre de tot: des de programes o sèries de molta qualitat fins a l’anomenada teleporqueria (que, de fet, ocupa la majoria d’emissions).

Cada cop existeixen més canals de televisió i més continguts. Però sovint no triem què volem veure sinó que, per contra, ens ho empassem tot, un programa rere un altre i un contingut rere un altre.

D’altra banda, la publicitat –la codirectora de les cadenes– s’encarrega de bombardejar-nos amb missatges. Allò que pretén és que, en lloc de ciutadanes o ciutadans, ens limitem a ser consumistes acrítics i que associem qualsevol tipus de valor a la compra de productes i serveis.

A través de les pantalles podem controlar qui hi ha i què passa on som, però no qui hi ha o què succeeix a l’altra banda de la pantalla. En ocasions, el que passa a l’altre costat és ben diferent del que nosaltres pensàvem i ens podem trobar amb sorpreses (agradables o no).

Es pot donar el cas que enviem un missatge, una foto o un vídeo i que no arribi a la persona que volem (qui l’obre no és qui voldríem), o que –tot i ser-ho–, pel motiu que sigui, no s’aturi allà sinó que segueixi circulant. De vegades quan un missatge arriba a qui no toca s’esborra i ja està. De vegades, però, no s’atura i això ens pot crear problemes.

Activitat: A mi la publicitat no m’influeix!

Preguntes per pensar

Com pot ser?

Per reflexionar...

Microfòrum:

I la teva intimitat?

• És possible que després de jugar més temps del compte, apaguem la consola i ens emprenyem amb el món?

• Aprenem alguna cosa útil quan juguem?

• Què deixem de fer tota l'estona que ens passem matant bitxos, guixant caramels o donant de menjar a un ninot?

Sovint l’impacte que la imatge produeix en les persones capta tota l’atenció anul•la tot raonament o qüestionament, per la seva càrrega emotiva. La millor manera que això no passi és ser-ne conscient.

Enregistreu tota una bateria d’anuncis que hi ha en una pausa publicitària d’una pel•lícula o una sèrie i projecteu-la a l’aula.

Per grups analitzeu:

• Quins colors predominen i per quin motiu?

• De manera directa o indirecta, amb quins valors s’associa el producte?

• Quines emocions crea l’anunci (satisfacció, autoestima, atracció sexual...)?

• L’escenari que mostren s’assembla a la realitat o la distorsiona?

• Quins rols donen a les dones i als homes?

• Quins avantatges i inconvenients té relacionar-nos cara a cara? I a través de les pantalles?

• Com hi ha més riscos a l’hora de relacionar-se amb gent desconeguda?

• Dir o fer certes coses pot ser incòmode, especialment quan l’altra persona ens agrada molt o no ens agrada gens. És millor fer-ho amb les pantalles o enfrontar-se a allò que costa?

• La sensació de seguretat i intimitat que dóna relacionar-se mitjançant pantalles ajuda o pot crear problemes en abaixar la guàrdia?

• S’han de compartir amb gent important, les contrasenyes? Només en ocasions concretes? Mai?

• La privacitat és signe de desconfiança? Si jo no dono a una persona la meva contrasenya vol dir que no és important per a mi?

• Si deixem entrar algú a una e-xarxa nostra, vulnerem la nostra intimitat, la de tothom que ens ha enviat coses o totes dues intimitats?

Faig una festa a casa i només hi pot entrar qui té una invitació de les que jo he fet, però em trobo a la festa persones que no conec de res. Fins i tot hi ha gent de l’edat dels meus pares!

Com pot ser?

Vaig donar invitacions a una gent i aquesta les ha passat a una altra. El mateix passa amb les e-xarxes; que jo tingui 200 persones agregades no vol dir que siguin qui jo em penso.

Envio a la meva parella pel mòbil un vídeo picant nostre. Passen uns dies i el té la meitat de la seva classe. Ell segur que no l’ha compartit; me’l conec.

Com pot ser?

La meva parella ha comentat que té el vídeo però que no l’ha ensenyat a ningú. Algú li ha agafat el mòbil sense que se n’assabenti, s’ha enviat a ell mateix el vídeo, ha esborrat l’enviament per no deixar-ne rastre i l’ha començat fer còrrer.

De vegades les pantalles (televisió, mòbil, consoles...) afecten el son, i ho fan de diferents maneres:

• Prenent hores de descans.

• Reduint la qualitat del descans.

• Provocant que el cervell demani descansar en l’horari i el lloc que no toca (com ara al matí en un centre educatiu).

Dormir amb el televisor encés provoca que es dormi pitjor (pel so i la llum el cos es manté en estat d’alerta i això afecta la regulació cerebral del dia i la nit). Deixar el telèfon mòbil connectat a prop del llit fa que les persones sovint n'estiguin pendents...

Enllaç per descarregar el vídeo: http://bit.ly/control-alt-del-4-2

Aquest vídeo va guanyar el 2n premi del concurs de vídeo SobrePantalles 2012.

Què és el que mou més comentaris i interacció a les e-xarxes?

Com és que sovint es comparteix gairebé tot allà?

Micro-activitat

Per pensar-hi...

• Si juguem molt a la consola o amb l’ordinador després de sopar, la sobreestimulació i els nervis ens deixen dormir?

• Ens poden afectar les ones electromagnètiques del telèfon mòbil encès a la tauleta de nit?

• És possible descansar correctament amb el televisor encés a l’habitació?

La Marina s’ha quedat fins tard xatejant amb en Jonc. Quan està a punt d’adormir-se, flaix! Una llum blanca s’encén. Agafa el mòbil i segueix xatejant... o no?

Digueu pros i contres que la Marina miri el missatge que li ha arribat. Tingueu en compte no només el que implica la seva decisió per a ella, sinó també els possibles impactes que pugui tenir en en Jonc i el dia següent.

ACTIVITAT

Joc de rol. I tu què en penses?

Micro-videofòrum

Qui és l’altra persona?

Com s'hi juga?

Presentació

No sempre es fàcil posar-nos al lloc d’altres persones i saber com se senten. A través d’aquest joc de rol, les persones que hi participin es podran posar en la pell de l’altre. Allò que visquem ens ha d’ajudar a entendre millor altres posicionaments o actituds i, alhora, ens ha de donar l’oportunitat de repensar la nostra manera de veure una realitat.

Heu de fer grups de 7 persones.

Cada grup rep la situació en què es descriu què ha passat, quins són els i les protagonistes i tot el que sabem del cas. Hi ha hagut un conflicte relacionat amb l’ús de les pantalles i se n’haurà de parlar.

Amb la dinàmica del joc caldrà respondre a aquestes preguntes: es podria haver evitat el conflicte? I ara què fem? Com abordem el que ha passat o com ho resolem?

Cada membre del grup ha de tenir una targeta de personatge i haurà d’interactuar en funció de com és i què pensa.

Cada grup disposa de 30 minuts per fer el debat, i tothom s'ha de posar en la pell del seu personatge.

Posteriorment, i deixant de banda els personatges, dedicarem uns minuts per a reflexionar sobre el que s’ha dit i el que ha passat.

En la posada en comú final podem fer una valoració personal en què comentarem com ens hem sentit, què és el que més ens ha afectat i quines alternatives hauriem pogut dur a terme per evitar un problema així.

Els personatges

La situació

Edat 15

Es defineix com... Una persona molt divertida! La típica que tot el dia fa broma de tot. Tota la classe diu que té molt bon caràcter.

La seva versió dels fets: No n’hi ha per tant! En realitat és indiferent qui ho hagi fet. Els tres missatges tampoc són tan bèsties com tothom diu. Tot plegat, simplement és una broma. No cal fer res, la gent ja es cansarà de parlar-ne.

Edat 15

Es defineix com... Una persona sensible i responsable. Es preocupa per tot i per tothom.

La seva versió dels fets: El que ha passat és molt greu! En Jose ha escrit això i tothom li continua fent cas? Si el que volia era fer mal, ho ha aconseguit. La Paula i l’Alba ho estan passant molt malament i mitja classe està emprenyada amb l’altra meitat.

Edat 15

Es defineix com... Una persona intel•ligent i segura de si mateixa.

La seva versió dels fets: El que ha passat és clar. El Jose es va deixar el Facebook obert a l’Espai Jove i algú que no podrem saber mai qui és es va dedicar a agafar les primeres converses que va trobar als xats en el seu mur. Res d’això hauria passat si hagués tancat el Facebook i no hagués activat l’opció “Recordar contrasenya”. Com si fos el primer cop que passa...

Edat 15

Es defineix com... Una persona molt activa, li encanta l’esport. Sempre està fent un munt de coses.

La seva versió dels fets: El que ha passat en realitat és que en Jose devia haver donat les claus a algú, potser a l’Alba, la seva xicota. I com que estaven enfadats, ella s’ha dedicat a fer això. Total, no hi perd res, també està enfadada amb la Paula. El principal problema és anar donant les contrasenyes; després passa el que passa.

Edat 13

Es defineix com... La germana petita que a tothom cau bé! És la germana de l’Arnau i des de sempre va amb la seva colla amunt i avall.

La seva versió dels fets: Jo només tinc Facebook. Mòbil encara no me’n deixen tenir... Jo crec que les coses s’han de dir a la cara! Així ens estalviem aquests problemes. El que passa als xats és que si guardem tot el que diem després algú ho pot agafar, llegir o enviar. Però fins que no passa un problema com aquest no s’hi pensa.

Edat 15

Es defineix com... Una persona molt amiga de la seva gent.

La seva versió dels fets: Amb això tothom hi ha posat cullerada i ara no sé com ho desfarem! Mentre era a classe de teatre vaig rebre més de 200 missatges al WhatsApp. El grup treia fum! Em vaig estressar un munt perquè volia llegir què passava, però és clar, no podia! Total que em vaig passar una hora mirant d’amagat el mòbil, nerviosa. I em vaig menjar una bronca de la monitora! Quin estrès!

Mitja classe està picada! No se sap què ha passat. La Mariam diu que en Jose es va deixar el Facebook obert l’altre dia a l’Espai Jove i que per això ha passat tot: algú hi ha entrat i li ha escrit tot el que apareixia al mur, però ningú s’ho creu. Mitja classe el defensa i mitja classe l’odia.

En Jose sempre va a la seva. Té un caràcter difícil però alhora gairebé tota la classe l’admira. És d’aquelles persones que en diuen líders.

El cas és que fa un setmana van començar a aparèixer al Facebook missatges de converses del xat privat al mur que veu tothom! Bé, missatges no; directament era un copia-enganxa! Amb nom i data de qui ho havia dit!

Primer va aparèixer un fragment d’una conversa entre en Jose i l’Alba (la seva companya). L’Alba li explicava que la seva millor amiga, la Paula, estava molt rallada perquè a casa ho estaven passant molt malament per temes econòmics. Pobre Paula! Imagineu-vos quan ho va llegir!

El segon missatge que va aparèixer era d'en Marc. Li passava una foto a en Jose d’una noia despullada que li havia arribat pel xat i se’n fotia!

Amb tan sols dos missatges la cosa va agafar una volada impressionant! No paràvem de rebre missatges de WhatsApp i ens vam estressar! A veure què publicaria! Què feia en Jose? A més, tothom hi va fotre cullerada i la bola encara es va fer més gran!

El tercer missatge que va aparèixer era d’un xat en grup entre en Jose, l’Ibrahim i en Marc. Hi deia alguna cosa així com que el Marcos –el de classe– era un pringat...

La cosa no va durar gaire. En menys de 30 minuts va aparèixer un missatge d'en Jose que deia: “Hola soy Jose. Me han entrado en el face. Lo siento!”, i es van esborrar els missatges anteriors. Però ja era massa tard; tothom els havia vist i ja n’havien fet captures de pantalla...

Edat 19

Es defineix com... És la germana gran de l’Abdel. És estudiant d’un cicle formatiu de grau superior d’informàtica. Li encanten les pantalles!

La seva versió dels fets: Si vas donant les contrasenyes o et vas deixant algunes webs obertes on has entrat amb el teu compte, tens moltes probabilitats que un dia et passi això. A més, avui en dia, si portes l’aplicació sempre oberta al mòbil també t’ho poden fer des d’allà en qualsevol moment que et despistis. Està clar que en Jose hauria de demanar perdó, però no només és culpa seva.

Targeta extensió (per donar-hi més voltes)

Després de parlar de tot això, els personatges que teniu mòbil rebeu un missatge de WhatsApp. De nou, algú ha entrat al Facebook d'en Jose.

Rebeu una captura d’imatge d’una conversa entre en Jose i la Marta:

Realitzat per

Finançat per