Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Tècniques d'Estudi II

No description
by

Laura Gorrias

on 19 February 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Tècniques d'Estudi II

Psicologia, neurociència, lingüística, filosofia, programació i antropologia són les disciplines que contribueixen a la CIÈNCIA COGNITIVA
que estudia la MENT. 1a.Com puc lligar nous coneixements a la memòria? QUAN APRENEM QUELCOM NOU... Què fem normalment per preparar un examen? 1. RELLEGIM ELS NOSTRES APUNTS. 1R. PRINCIPI
LA MEMÒRIA ESTÀ FORMADA PELS RESIDUS DEL PENSAMENT. Normalment no controlem allò que recordem i allò que no. Però en l'aprenentatge, allò que es recorda és allò CLAU.
El CONEIXEMENT DE REREFONS que tenim ens proporciona habilitats però també fa possible que aprenem més i millor. Com podem millorar la nostra memòria? Con de l'aprenentatge -> La informació que recordem no depèn de com rebem la informació, sinó l'esforç de reflexió que comporta cada una de les activitats realitzades. Com funciona la nostra ment i com aprenem? 2N. PRINCIPI
LA MEMÒRIA ES PERD, GRAN PART DE LES VEGADES, PERQUÈ NO TENIM UNA PISTA QUE ENS HI PORTI, O PERQUÈ LA PISTA QUE TENIM ÉS AMBIGUA. 3R. PRINCIPI
L'AFIRMACIÓ INDIVIDUAL SOBRE EL PROPI CONEIXEMENT ÉS FAL·LIBLE. Durant la nostra vida com a estudiants aprenem, bàsicament, CONEIXEMENTS i HABILITATS TRES PRINCIPIS DE LA MEMÒRIA QUE INTERVENEN EN L'APRENENTATGE Si vols recordar quelcom, el que vol dir i el que significa has de realitzar una feina que asseguri la reflexió sobre el significat. Si vols recordar un detall s'hauran d'emprar recursos mnemotècnics. 1. Fer distintius els nostres records.
2. Distribuir l'estudi en el temps.
3. Continuar estudiant fins i tot quan ja dominem el material. si volem recordar hem de: Tenim la sensació, quan estudiem, de que ja ens sabem allò que hem d'aprendre molt abans d'haver-ho après de veritat. És a dir, tot sovint ens equivoquem en afirmar que sabem quelcom. QUAN TROBEM IDEES QUE SEMBLEN INCONNEXES: GRAN ESFORÇ PER PROCESSAR CONSCIENTMENT LA INFORMACIÓ. Una bona base de coneixement fa que el coneixement que adquirim creixi de manera exponencial. Com millor base de coneixement tinguem, més capacitat d'aprendre tindrem. Adquirim nova informació a través del coneixement que ja tenim gràcies a les inferències, les connexions que establim entre allò que ja sabiem i allò nou que aprenem. INFERÈNCIES QUE SÓN,
NORMALMENT, INCONSCIENTS. També depèn directament dels coneixements de rerefons. Com més en tinguem, més associacions, més riques i més fortes, podem formar entre coneixements. Gràcies a això, s'automatitza la motivació de coneixement i els procés de comprensió es torna inconscient. Ens fa MILLORS LECTORS. Un coneixement de fons ric implica que no ens caldrà rellegir conscientment el text per buscar connexions que ens permetin entendre'l. 1b. Com el coneixement ajuda a pensar nova informació? Una volta hem comprès el text, hem de pensar en ell reflexivament per tal de poder aprendre'n quelcom.
Tenint en compte que la capacitat de pensar, de concentració i de recordar és limitada, tot el que sigui automatitzat resulta beneficiós a hora d'aprendre: tenim més "espai" lliure per entendre i comprendre. L'habilitat per connectar allò totalment nou amb els coneixements de rerefons que ja tenim és l'objectiu, ja que així tenim més "espai" de memòria i de concentració per buscar implicacions i relacions entre idees que no són tan explícites, noves i més complexes. 2.Com puc evitar oblidar les coses que he de recordar? L'automatització depèn directament de la PRÀCTICA (la tractarem al final.) Molts cops volem recordar quelcom però no podem. Col·loquialment diem que ho hem oblidat, però en la majoria de casos no és així.
El que sol passar és que tenim un difícil accés als records.
Com podem facilitar l'accés als nostres records? Necessitem "PISTES". Són paraules o conceptes clau que marquen l'inici de la recuperació de la memòria.
Han de ser de bona qualitat: unívoques i distintives.
Cada persona elabora les seves. El sistema de les pistes és la manera més senzilla per la qual lliguem allò nou al que ja sabiem. Com més coneixement previ tenim, més capacitat d'incorporació de nou coneixement.
És així perquè el que elaborem és una xarxa d'associacions entre diferents coneixements.
Aprendre quelcom en relació a una altra cosa, mitjançant pistes, paraules i conceptes claus de la matèria és molt més senzill que no començar una àrea nova de coneixement. FILOSOFIA 3. Com puc saber que he lligat a la memòria les coses que vull aprendre? Podem usar preguntes com a indicadors de si hem après o no el que voliem, però ens poden dur a l'error, perquè molts cops pensem que sabem quelcom i no és així: "Ho sé però no ho sé explicar".
COM PODEM SABER SI HEM ESTUDIAT PROU? "FAMILIARITAT": és el coneixement del que em tingut experiència en el passat però del qual tenim poca informació en la memòria. Ens proporciona un accés PARCIAL al coneixement. Ens fa pensar que hem assumit el nou coneixement, però no és així, perquè la revisió dels continguts de la memòria els feim mitjançant pistes, no revisant completament la memòria. Per tant, pot passar que haguem vist quins són els conceptes principals i haver assumit les pistes, però que darrera les pistes no hi hagi res. "RECORD": està relligat per moltes associacions. Es dóna quan darrere les pistes, paraules claus, idees, hi ha un desenvolupament d'aquestes i de les seves relacions ja que està lligat a tota una xarxa significativa de coneixement. ENS HEM DE PREGUNTAR A NOSALTRES MATEIXOS.
FASE DE RESUM: QUINES PREGUNTES EM PODEN SORTIR A L'EXAMEN? QUINES PREGUNTES EM PODRIA FER? QUINES PREGUNTES EM RESULTARIEN MÉS DIFÍCILS DE CONTESTAR? Com més els rellegim, més familiar ens resulta el que llegim. Tendim a pensar que ho entenem i que ho sabem.
Aquesta sensació no sol ser fruit a la capacitat de "re-explicar" allò que hem llegit, perquè només amb llegir i rellegir no s'assegura la reflexió sobre el contingut. Processament i coneixement poc profund.
ÉS LA SENSACIÓ "HO SÉ PERÒ NO HO SÉ EXPLICAR". 2. RELACIÓ LINIAL D'ALLÒ QUE APRENEM. Hi ha molta informació relacionada amb qualsevol aprenentatge, però quan només llegim i rellegim els apunts, la relació entre les idees que estudiem i el seu rerefons és linial -> CAUSA i CONSEQÜÈNCIA.
OBVIEM QUE LA XARXA QUE DÓNA SIGNIFICAT ALS CONEIXEMENTS ÉS TRIDIMENSIONAL I MOLT MALEABLE. 3. SENSACIÓ DE QUE SABEM QUELCOM QUAN NO ÉS AIXÍ. Hem d'aprendre a formar records i a recuperar records. El que queda en la memòria de l'experiència depèn del que s'ha pensat durant l'experiència. Preguntant-nos "PER QUÈ AIXÒ ÉS AIXÍ I NO D'UNA ALTRA MANERA?" reflexionem sobre el que esteim estudiant.
Veiem quines són les idees principals i quines relacions les uneixen. Podem elaborar esquemes de relacions entre idees.
Reflexionant, i encara que sigui només en la ment, reorganitzem de manera personal i única el material que hem d'aprendre. Estudiar en diverses ocasions i en espais diferents de temps un mateix material ajuda a la recuperació dels records una volta els necessitem: estarem més acostumats a fer la feina de recórrer als records.
Si estudiem només just abans de l'examen, el cervell lliga el contingut just i únicament a aquell moment del temps. Una volta passat l'examen, ens resulta molt més difícil recordar.
Continuar repassant una volta ja hem après el material, fent-nos proves a nosaltres mateixos, parlant amb companys/pares que ens facin preguntes que ens obliguin a reordenar i repensar el material. Elimina la familiaritat en favor del record. La ment té tendència a recordar-ho de manera superficial. CONEIXEMENT Inflexible Flexible De memòria, per repetició Memorització amb total manca de significat i de sentit. NO és el c. de memòria.
És totalment necessari per aprendre, perquè fonamenta l'experiència.
És el tipus de c. que adquirim quan entenem la qüestió que tractem, les idees i les relacions.
Té ple sentit, però lligat a l'estructura superficial dels conceptes.
RECORDEM TERMES CONCRETS. És el coneixement que entén l'estructura profunda del material que estudiem i és el que es capaç d'establir analogies entre materials diferents.
Termes abstractes, generals.
Hi arribem gràcies a l'experiència continuada amb una àrea. Com es construeix? HEM D'ESTAR MENTALMENT COMPROMESOS.
Anticipant les qüestions que haurem de pensar durant l'estudi.
"Efecte creatiu": recordem millor el que hem fet per nosaltres mateixos.
Tasques que obliguin a processar el material activament: atenció en el significat.
Descobrir la META d'allò que estudiem.
MITJANÇANT LA PRÀCTICA DE LLARGA DURADA. [INTEGRACIÓ EN EL C. DE REREFONS] [ESQUEMES, RESUMS] [APUNTS, ESQUEMES] [PRELECTURA] Aconsegueix l'automatització de processos de comprensió que ens permet pensar en problemes més complexos.
GENERA UN HÀBIT
Requereix esforç a través del temps Val tant per esportistes com per científics.

Paper del talent natural que té molt poca incidència basat en les investigacions de Daniel T. Willingham
Full transcript