Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

TRANSFORMACIONES SIGLO XIX

Historia. Carolina Grauel.
by

carol ine

on 23 January 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of TRANSFORMACIONES SIGLO XIX

Causes CONSOLIDACIÓ DE LA PROPIETAT
PRIVADA DE LA TERRA Conseqüència més important reforma agrària = increment superfície conreada LÍMITS DEL CREIXEMENT AGRARI ESPANYOL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA HISENDA I DEUTE PÚBLIC Transformacions agràries i expansió industrial SEGLE XIX LES TRANSFORMACIONS DE L'AGRICULTURA ESPANYOLA Governs liberals Reforma agrària liberal nova concepció jurídica de la propietat
+
nova organització capitalista de l'economia = liquidació formes propies Antic Règim
+
consolidació propietat privada de la terra
+
economia de mercat Necesitat millorar producciò agrària
Resistència pagesos a pagar drets feudals
Posibilitat de nous grups a accedir a la propietat progrès i modernització del sector agrari Mesures 1. Abolició de senyories i drets jurisdiccionals
2. Desvinculació terra
3.Desamortització terres i bens comunals terra passa a ser una mercaderia que es pot comprar i vendre CONSEQÜÈNCIES Antics senyors transformen senyories en propietat privada Pagesos reclamen propietat terra conreada Tribunals a favor noblesa Problemes amb jornalades o arrendaments 1.ABOLICIÓ DE SENYORIES Y DRETS JURISDICCIONALS Pagesos lliures de rendes senyorials = Pagesos són arrendataris o assalariats 2.DESVINCULACIÓ DE LA TERRA Milers de propietats surten al mercat = Modificació profunda de la propietat territorial Edificis + parcel·les canvien d'amo PERÒ Compraven terres els que ja en tenien Interessats a aconseguir rendes segures No inverteixen en la terra ni s'hi dediquen professionalment Mitjans + petits pagesos = NO propietaris 3.DESAMORTITZACIÓ DE LES TERRES I BENS COMUNALS Finança la guerra carlina Terres passen a mans que volen augmentar la producció i comercialitzar per obtenir beneficis Fomenta la construcció del ferrocarril Pal·lia el dèficit de la hisenda PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
A ESPANYA Consolidació formes propietat que afavoreixen millora de metodes de conreu i de l'augment de producció Llei de desvinculació = desfeta patrimonis noblesa catalana Noblesa vendre part del seu patrimoni agrari Benefici burguesia urbana + pagesos benestants A CATALUNYA Desfeta dels patrimonis de la noblesa catalana noblesa vendre part patrimoni Benefici burguesia urbana + pagesos benestants A CATALUNYA Ofereix als
pagesos Redimir cens que pagaven Accedir a la propietat FACTORS QUE VAN CONSOLIDAR EL CONTROL DE LA PAGESIA SOBRE LA TERRA Abolició drets senyorials i delmes


Possibilitat de redempció dels censos
emfitèutics


Contractes de conreu a llarg termini + + CONTRACTES AGRARIS A CATALUNYA Cereals = 80% sòl agrícola espanyol al 1860 Vinya = producte d'exportació Blat de moro Patates Cabanya porquina Ramaderia ovina = exportacions de llana Sostingut població
+
Prescindir importació cereals
+
Producció agrícola Causes lent de
la productivitat Marc natural poc favorable Estructura propitat que no fomenta millores tècniques Frena innovació agrícola + pagesos sense terra en condicions de subsistència L'EXPANSIÓ AGRÍCOLA CATALANA Causa especialització + intensificació de l'ús del sòl producte agrari Conseqüència Millora de la productivitat agrícola (per sobre de la mitjana espanyola) Prosperitat de l'agricultura catalana Arrenca el procés d'industrialització Proporciona capitals per invertir Venda de la producció (capacitat adquisitiva pagesia) Expansió conreu de: Reducció conreu de: Vinya Venda a Espanya
+
Exportació colònies
+
Edat d'or de la viticultura Oliveres Arbres fruiters Cereals Llegums dèficit alimentari *1860 Promoure conreu d'arròs + ÈXODE RURAL I CREIXEMENT URBÀ MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES CAUSES GENERALS Expansió conreus = millora dieta = desaparició de det. epidèmies ESPANYA CATALUNYA Creixement limitat
població espanyola Mortalitat + natalitat elevades Causes Males condicions sanitàries Males collites fam + desnutrició manca d'higiene epidèmies Creixement econòmic + Millor alimentació Epidèmies = Taxa natalitat Mortalitat infantil * Transició demogràfica comença abans que a la resta d'Espanya *Transició demogràfica d'Espanya endarrerida
en comparació a la mitjana d'Europa ESPANYA Procés urbanització
limitat Causa Predomini
món rural Modesta transformació industrial Endarreriment agrari = Creixement ciutats lent però constant Creixements més importants a partir de 1850: - Madrid (centre polític)
- Barcelona (nucli industrial principal + punt de destinació) Principi s.XX Mayoria població = rural Dualisme accentuat entre camp i ciutat CATALUNYA Moviments migratoris interns intensos i en 2 direccions Camp - Ciutat + nuclis industrials a Bcn població Interior - Costa - 40% població Pirineu i Solsonès Increment urbanitazació a Catalunya Últimes dècades s.XIX població = escasses oportunitats d'ocupació + persones al món laboral baixa qualificació educativa de la població escassetat de transformacions en l'agricultura Emigrar a altres continents per millorar condicions de vida Focus d'emigració - Galícia (60%)
- Astúries
- Cantàbria
- Canàries Escassetat terres i llocs de treball Destinació a Hispanoamèrica en vaixells de vapor - Argentina
- Mèxic
- Cuba
- Brasil Principi s.XX Moment + important d'emigració espanyola a Amèrica per raons laborals (1900-1929) LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA LA INDÙSTRIA TÈXTIL CATALANA Inicia industria moderna al sector tèxtil cotoner Origen a les fàbriques d'indianes s.XVIII = producció incorporació filadores mecàniques Lliure exercici de l'act. industrial + mecanització industria a)Mesures liberalitzadores de la producció i mercat
b) Supressió privilegis gremials Causes Disposava de capitals i empresaris Procés de mecanització 1830 salt a economia industrialitzada Introducció màquina de vapor Mecanització del procès productiu Fusos mecànics producció
costos
Sustitució llana per cotó preus + = demanda = fase creixement sector tèxtil *Interrompuda amb G.Secessió EE.UU 1874 Nova fase expansiva Conseqüències Característiques industria tèxtil Industria lleugera Predominaven Ind. intensives en capacitat empresarial i comercial Petites i mitjanes empreses Iniciat amb aportació de petits capitals Créixer a partir de la reinversió de guanys Exigia al govern mesures proteccionistes contra la competència de teixits extrangers -Pobresa subsòl català = dependència energètica extranger
-Feblesa mercat espanyol Localització industrial 1. Costa (1830-1860) Ports propers
2. Conques (1869) Energia hidràulica Causes VAPORS I COLÒNIES 2 models d'organització de la producció industrial: 1. Vapors (Industries que utilitzen l'energia del carbó) Situats als barris industrials de les ciutats costaneres
Poseien l'edifici fabril i annexos 2. Colònies (a causa de la dificultat d'obtenir carbó a bon preu) Situades lluny dels nuclis urbans a prop dels rius Energia hidràulica
Poseien edificis complementaris treballadors + families vivien allà Inconvenients Construccions complexes
- procès de producció quan disminuia el cabal a l'estiu
+ Cost transport Avantatges Gratuïtat aigua
Mà d'obra + barata = - reivindicativa
Beneficis fiscals per fomentar el poblament rural LA DIVERSIFICACIÓ INDUSTRIAL Desenvolupament d'altres sectors a banda de l'indústria tèxtil cotonera: Llana: gràcies a mecanització i introducció de la maq. de vapor Metal·lúrgia Gran expansió arran crisi cotonera 1866 Sabadell + Terrassa paper subsidiari Estimulada per mecanització tèxtil Maquinista Terrestre i Marítima (1855, Bcn) Ind. química avenços lligats a la producció d'àcids per ind. cotonera Electricitat 1875 primera instal·lació electrica d'Espanya
1881 primera central elèctrica per la Sociedad Española de Electricidad Telefonia 1877 primera comunicació telefónica entre Bcn i Girona Manufactures tradicional van continuar desenvolupant-se Producció gas per enlluernar la ciutat desprès substituit per L'ESTRUCTURA INDUSTRIAL D'ESPANYA LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA Segona meitat s. XIX Lligat al desenvolupament de mineria, ferro i carbó Primeres siderúrgies Màlaga hegemònica a la Península durant 30 anys Carbó vegetal = costos producció =competència insostenible FRACÀS Astúries centre siderúrgic d'Espanya 1864-1879 Única zona d'Espanya que disposava de carbó mineral producció créixer ràpidament L'hemonia de Biscaia Eix comercial Bilbao - Cardiff Exportació mineral de ferro a Gran Bretanya

Importació carbó de coc gal·lès als alts forns bascos Industrialització
País Basc Poder calorífic
Preu Fi empreses asturianes La més important al s.XX LA LENTA EXPANSIÓ INDUSTRIAL Diversificació industrial espanyola: Indústria agricoalimentaria = meitat total industrial al 1856

Indústria farinera a Aragó

Indústria tipogràfica i editorial a Madrid

Diverses indústries a Valencia (impolsat x l'exportació de cítrics)

Indústria a de gas (Bcn, Madrid, Bilbao, Saragossa, Sevilla)

Indústria química per al consum d'altres indústries + explosius mineria

Indústria metal·lúrgica (guanya terreny amb el pas del segle) No tenien un desenvolupament significatiu fins ben entrat el s.XX Catalunya + País Basc els únics en haber desenvolupat una estructura industrial moderna (tèxtil + siderúrgica) DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA EL 1900 LA PRODUCCIÓ MINERA 1874-1914 Explotació massiva jaciments miners acts. extractives més importants = carbó + mineral de ferro Desenvolupament de la mineria de carbó + gran a Astúries Causes Abundància de recursos

Facilitat accedir al transport marítim Problema: apareix el carbó gal·lès Demanda carbó a causa de la màquina de vapor y la siderúrgia Sector en expansió a partir de la difussió del convertidor Bessemer Destinat a exportació (Requeria mineral sense fòsfor, poc freqüent però es trobava al ferro basc) (Espanya = principal proveïdor d'Europa) Desamortització del subsòl Llei de mines del 1868 = fi reglamentació de les concessions mineres

liberalirzació del sector = Explotació massiva jaciments espanyols Causes de l'expansió minera Demanda internacional

Avenços de les tècniques d'extracció = abaratir costos

Endeutament crònic de l'hisenda espanyola Impulsa Explotació jaciments (destinats a exportació) per companyies estrangeres a canvi de compensacions monetaries x l'Estat = problema Exportaments importants:
1. Plom
2. Coure
3. Mercuri
4. Zinc LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL Aprovació "Llei general de ferrocarrils" (1855) inici xarxa ferroviària a Espanya 1ª. 1855-1866: Mobilització de capitals 5.108 km construits

2ª. Paralització construcció per crisi financera de 1866

3ª. 1873: Crisi superada = nova etapa constructiva (Moltes companyies van desparèixer) FASES Efectes del ferrocarril sobre l'economia: 1. Estructura radial de la xarxa de Madrid = dificulta comunicacions entre les zones industrials i dinàmiques

2. Fixació d'un ample via = obstaculitza intercanvis amb Europa

3. Autorització companyies constructores a importar materials necessaris per construcció xarxa lliures d'aranzels duaners (Mayoria companyies extrangeres) (Volien posar calderes de vapor més grosses per vèncer els desnivells de l'orografia espanyola) LES DIFICULTATS DEL MERCAT INTERIOR S. XX passos legislatius per Suprimir els obstacles a la circulació de mercaderies

Construir un mercat nacional Impostos de pas
Taxes
Impostos indirectes sobre el comerç Supressió Creacció sistemes de transport per trallat de mercaderies Ferrocarril Transport massiu, barat i ràpid Intercanvi de persones + mercaderies comerç interior Comerç a Catalunya Exportació de les seves produccions a altres zones espanyoles

Importació d'aliments i primeres materies d'altres zones espanyoles Port de Barcelona important via d'entrada i sortida del comerç català Causes dificultats del mercat interior Predomini d'una economia agrícola amb productivitat desenvolupament escàs

Manca demanda per escassa capacitat administrativa dels pagesos L'AUGMENT DEL COMERÇ EXTERIOR Espanya s.XIX Exportacions al nivell europeu (+ o -) + rellevants Importacions + lentes que al nivell europeu + rellevants 2 etapes evolució del comerç exterior 1ª. 1815-1850: creixement moderat i sostingut

2ª. 1850-1900: + creixement per l'expansió del comerç internacional Pérdua colònies americanes altera les relacions comercials exteriors Nous socis = França + Gran Bretanya

Socis mantinguts = Cuba + Puerto Rico *Venda productes catalans a les Antilles finançar adquisició de cotó en floca i carbó gal·lès Oli i vi
Minerals
Teixits cotó Cotó i lli
Cotó en floca i carbó* LLIURECANVISME I PROTECCIONISME Debat econòmic s. XIX entre 2 bàndols Proteccionisme presiona els governs per protegir els seus productes Conseqüencia política proteccionista Obstaculitza la vinculació amb mercat internacional
+
Frena l'especialització de la producció


Dèvil desenvolupament industrial Lliurecanvisme esforç liberació comerç exterior (fins 1874) 1845 Reforma fiscal del govern liberal Eliminació extraccions fiscals dels privilegiats

Igualtat davant l'impost Problema Nous impostos directes no incloïen les rendes personals

Insuficiència dels ingresos (Estat no aconsegueix la recaptació)


Finançament per crèdit exterior Dèficit hisenda pública
+
Emissió constant deute públic

Negoci prèstecs en condicions cada vegada pitjors per l'Estat
+
Desconfiança prestadors internacionals


ESTAT EN FALLIDA Deute continu No soluciona res EL SISTEMA FINANCER Banc espanyol + gran s.XIX = Banco Espanyol de San Fernando (1829) Banco de Isabel II
1844 creació
Banco de Barcelona No aconseguixen crear un sistema de credit poderós per finançar industria 1831 Funcionament borsa de Madrid Banco de España 1874 obté la concessió del monopoli d'emisió de bitllets
1856
Banco de Bilbao 1860 Funcionament borsa de Barcelona Voluntat de canalitzar l'estalvi privat vers el finançament industrial 1876 Banc Hispanocolonial 1902 Banco de Vizcaya *dona suport al seu finançament industrial + expansió per tota Espanya HISENDA, BANCA I DINERS
Full transcript