Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

La renda i el seu mesurament

Tema 4. Macroeconomia, renda, PIB, polítiques fiscals, polítiques monetàries.
by

Joan Carles Llurdes

on 22 September 2015

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of La renda i el seu mesurament

Tema 4.
La renda i el seu mesurament

1. Introducció a la macroeconomia.
2. La renda nacional i altres agregats.
3. La distribució de la renda.
4. El sector públic i les polítiques
públiques.
5. El diner i la política monetària.
Macroeconomia
: Explica la conjuntura econòmica d’un país amb un reduït conjunt d’indicadors per obtenir un coneixement que permeti actuar, amb mesures de política econòmica, sobre la seva activitat. Per contra la
microeconomia
estudia el comportament econòmic dels agents individuals (consumidors, treballadors, empreses).
Ocupació
Consum, inversió, preus
Balança comercial
P.N.B.
Dèficit públic
etc, etc
Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (1936)
Gran depressió
Cicles econòmics, inevitables?
Polítiques fiscals i
monetàries
Increment de la producció
i ocupació
La macroeconomia basa la seva anàlisi en dades derivades de l'observació i l'estadística; la medició i els estudis de les mateixes mostrarà l'èxit o fracàs d'una economia i la seva situació en comparació a d'altres.
Els temes macroeconòmics es refereixen a aspectes concrets del funcionament general d'una economia, sense considerar aspectes sectoriales o molt més específics.
Oferta
monetària
Inflació
P.I.B.
Atur
Comptabilitat nacional
Agregats econòmics
Obtenir una visió global de l’economia i mesurar
el valor de l’activitat econòmica d’un país
Un dels indicadors més populars dels comptes nacionals: el
P
roducte
I
nterior
B
rut (
PIB
)
PIB
: resultat final de l’activitat productiva desenvolupada per les unitats econòmiques de producció en un territori. Sovint calculat per habitant (PIB per càpita), és utilitzat en estudis comparatius internacionals sobre el grau de benestar d’un país i la seva “salut econòmica”.
PIB subjecte a una certa regularitat dels
cicles econòmics
, és a dir, la successió de moviments a la baixa o a l'alça de l’activitat econòmica; s'hi distingeixen quatre fases: recessió, depressió, expansió i auge.
Durada: 3':20"
Durada: 2':53"
Necessitats
humanes

Recursos
escassos

Economia
sanejada

Política macroeconòmica
: mesures anticícliques de caire fiscal i monetari destinades a influir en la marxa de l'economia (àmbits del creixement, atur i inflació). Redreçar un cicle econòmic moderant-ne les conseqüències (escalfament i refredament).
Mesures expansives i contractives: pujada o baixada d'impostos, de la despesa pública, etc.
Creixement econòmic (PIB)
Generació de
riquesa global
Equitat?
Repartiment just?
Com generar
riquesa?
Preguntes clau:
Com distribuir-
la millor entre
tothom?
Mercat imperfecte
Manca ajustament oferta-demanda
Demanda agregada insuficient
No hi ha plena ocupació
Intervenció de l'Estat
Polítiques monetàries
Polítiques fiscals
Keynesianistes
Fiscalistes
Monetaristes
Lliure joc del mercat
Mercat: ple ús dels recursos
Desequilibris: mecanismes autocorrectors
Estat: el mínim posible
Estat: límit a la seva despesa i control
de la massa monetària
Pressupost estatal: sempre equilibrat
Durada: 3':22"
Durada: 2':38"
2011
Durada: 1':03"
2011
PIB real, PIB nominal i inflació
:
Cal tenir en compte la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris per la pujada de preus. El diner també perd valor.
Càlcul del PIB: es té en compte el valor monetari de la producció de béns i serveis, no la quantitat d'unitats materials. Cal descomptar, doncs, l'efecte de la pujada de preus.
Inflació
: mesura l'índex de preus al consum (IPC)
.
Dóna informació dels preus d’un conjunt de béns triats (el cistell de la compra
)
, que no sempre són els mateixos i que es considera representatius de la despesa d’un consumidor mitjà
http://bit.ly/Calcul_IPC
Deflactor del PIB
: permet saber el creixement real d'una economia, un cop descomptat l'augment dels preus.
Diferència amb l'
IPC
: té en compte tots els béns i serveis produïts, però no és tan popular com l'IPC perquè aquest es pot calcular mes a mes i el deflactor només al final del període comptable. En la comparació de magnituds es diu, doncs, que han estat "deflactades" i que es presenten a preus constants.
Estanflació
: situació combinada de baix creixement econòmic (estancament) i inflació sostinguda, amb incidència en
un
augment progressiu de l'atur
.
Durada: 0':53"
El PIB com indicador de riquesa té limitacions. Cal diferenciar-ho del "
benestar
". A més, no registra les activitats no declarades (treball domètic, voluntariat, economia submergida, etc.).
PIB, riquesa i benestar
Riquesa i equitat
PIB i endeutament
Hores de treball real i hores al lloc de treball
Treball domèstic
"Amortització" del
capital natural
Durada: 3':17"
Conclusió
: no és més felic qui més té sinó el que menys necessita (potser aquesta frase la va dir un pobre). Però sigui com sigui, segur que és més feliç aquell que menys es complica la vida
PIB i distribució de la riquesa
PIB indica la "riquesa" d'un país, el PIB per càpita és un indicador estadístic però ... què passa amb la distribució de la riquesa entre la gent que viu en aquest país?
La distribució serà més o menys equitativa segons com estigui repartida la propietat dels factors productius, del sistema de preus i retribucions vigent, així com també de la intervenció del sector públic a través d’impostos i subvencions.
Corrado Gini
(1884-1965)
Mecanismes per mitigar diferències de rendes entre els habitants d'un país (i també entre territoris)
Sistema impositiu - Política fiscal
Transferències de benestar social
Intervenció directa de l'Estat en els mecanismes del mercat
Impostos
: imposició de l’Estat als individus, famílies i empreses perquè paguin una certa quantitat de diners en relació a certs actes econòmics (consum d’un bé, obtenció d’ingressos pel treball, interessos sobre el capital o beneficis empresarials).
Objectiu: obtenir prou recursos financers per al sector públic i canviar la distribució de la renda (p. ex. si l’Estat els retorna a través de transferències o serveis en una proporció diferent de la contribució dels individus amb els seus impostos).
Impostos directes
Impostos indirectes
IRPF
IVA
Impost de successions
i donacions
Impost de
patrimoni
Impostos especials
(tabac, alcohol, benzina)
Impost actes jurídics
documentats
Impost sobre el joc
Impostos
municipals
IAE
IBI
Impost sobre vehicles de tracció mecànica
Impost de
circulació
Durada: 2':05"
Transferències
:
pagaments que es fan sense que el receptor aporti els béns o serveis corresponents. Garanteixen un ingrés mínim i un nivell de vida digne per a tots els individus i una igualació primària en la distribució de la renda. Són peça clau de l'Estat del Benestar.
Pensions de jubilació, de viudetat, subsidis d'atur, PIRMI, etc.
Reflexió
: quan no hi ha diners per a tot i per a tothom, què és el primer que s'hauria de deixar de pagar? I/o a quí?
Intervenció directa en els mecanismes de mercat
: implica la provisió de béns i serveis al conjunt de la ciutadania per garantir la igualtat d’oportunitats a tothom: educació, sanitat, defensa, transport,

etc.
Durada: 0':58"
Durada: 1':02"
Durada: 1':40"
Durada: 3':20"
Pregunta: paguem massa impostos per al que rebem a canvi? O potser encara són massa pocs?
Inclou les decisions d'un govern en matèria d'impostos i despesa pública. Depenent d’aquesta política es fixen els pressupostos del sector públic (diferència entre ingressos i despeses).
Política expansiva: augment de la despesa pública i/o reducció d'impostos. Tendència a fer créixer el dèficit.
Política contractiva: baixen les despeses i/o apugen els impostos. Haurà de servir per fer disminuir el dèficit.
La questió no és tant en si mateix un cert dèficit sinó que no es dispari i que després hi hagi capacitat de reduir-lo (eps! ningú diu d'eliminar-lo) en un període de temps relativament curt. En altres paraules, no passar la patata calenta a futures generacions.
Al llarg del segle XX en molts països el sector públic ha incrementat la seva presència en l’àmbit econòmic: generació de dèficits i necessitat de finançar-los. Com?
Impostos
:
poden ser insufucients i apujar-los pot ser contraproduent (menor recaptació).
Imprimir diner
: riscos inflacionistes i pèrdua de valor del diner.
Emetre deute públic
: compte amb els interessos i l'“efecte de desplaçament” de l’activitat econòmica privada pel sector públic.
Durada: 2':04"
Durada: 2':17"
Crisi?
Reducció temporal d'impostos.
Però i després?

Programes concrets de transferències (ni-nis, ajudes a aturats sense prestació, etc.)
Programes d'obres públiques
Programes públics d'ocupació
Durada: 1':12"
Durada: 0':21"
Cal evitar això
Política
monetària
Inflació
Estabilitat
mercats
financers
Euro
Devaluació
Control dèficit
Durada: 3':52"
Durada: 1':50"
Autor: Joan Carles Llurdés
Data creació: 10 de novembre del 2012
Darrera revisió: 2 de setembre del 2015

Durada: 4':40"
(Optimisme)
(Excitació)
(Eufòria)
(Ansietat)
(Negació)
(Entusiasme)
(Por)
(Desesperació)
(Pànic)
(Rendició)
(Desànim)
(Depressió)
(Esperança)
(Optimisme)
(Alleujament)
Durada: 3':22"
Què hi fa aquí la imatge d'aquest programa de TV?
Durada: 1':52"
+
-
Impost sobre
habitatges buits
Impost de
societats
Diria que aquí s'han equivocat ...
Durada: 2':15"
Durada: 3':09"
Deflación
: situació de davallada de preus generalitzada i perllongada en el temps. El cercle viciós: el consumidor espera, cau la demanda, cau l'economia.
Ara no!!
Durada: 3':50"
Durada: 2':29"
Durada: 3':02"
2013 - PIB per càpita: 25.500€
Serie de TVE
"Cuéntame"
Març 2014
0 = igualtat perfecta / 100 = desigualtat absoluta
Valors més alts indiquen més desigualtat
(Primera Ministra britànica, 1979-1990)
Pressió fiscal
: proporció entre el que es recapta per impostos i la riquesa del país (PIB)
Durada: 0':27"
Durada: 2':30"
Durada: 0':48"
Cal diferenciar el dèficit públic del deute públic
Full transcript