Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

ELS DIFERENTS TIPUS D'AN�ISI

description
by

Gual Vaqués

on 18 June 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of ELS DIFERENTS TIPUS D'AN�ISI

ELS DIFERENTS TIPUS D'ANÀLISI
Marta Galofré
Gemma Garcia
Anna Gual
Judit Pla
Maria Zubiaur
Característiques
Es concentra en els significats dels textos
Preveu els investigadors d'haver de fer una "lectura entre línies" dels missatges que investiguen
No és un procediment exploratori
Respon a hipòtesis ben definides
Implica un treball de traducció dels missatges en unitats quantificables

Els seus passos són:
1. mostres i unitats d'anàlisi ("actors"dels missatges, representació dels missatges, fets o dades socials i temes)
2. categories d'anàlisi (d'identificació i tòpiques)
3. fitxa d'anàlisi i llibre de codis
4. prova pilot i validesa de dades
Definició
Anàlisi
de
continguts
És una tècnica de recerca per a la descripció objectiva, sistemàtica, quantitativa i replicable del contingut manifest de la comunicació i per tant centrada en els significats dels textos
Història
Origen amb Harold Laswell ( període entreguerres)
Desenvolupament definitiu (Segona Guerra Mundial)
Finalitat original: identificar autors de textos anònims
o descobrir els propòsits dels emissors.
Segona meitat segle XX: consolidació amb els estudis
de cultiu (de Gerbner i Gross) i els d'establiment
d'agenda ( de McCombs i Shaw).
Berelson ( defineix el procediment) i
Krippendorf (replicabilitat)
Anàlisi
textual
Definició
Segons Max Weber el model d'anàlisi textual
és una simplificació intel·ligible
de la realitat obtinguda després
d'un procés d'abstracció.
Trasllada les observacions concretes
i particularsal nivell abstracte de la teoria.
Existeixen dos tipus de models:
els materials i els formals.
Formes d'anàlisi semiòtica, retòrica, narratològica
o discursiva s'agrupen sota l'anàlisi estructuralista.
Característiques
És aplicable a qualsevol tipus de text
És el punt de partida de tota recerca
Fa emergir el significat latent dels textos
Disposa d'uns esquemes interpretatius
més complexos que l'anàlisi de continguts
No extreu el significat dels missatges
emesos socialment
No aporten resultats categòrics per donar
resposta als problemes de recerca
Es considera una bona font per generar
hipòtesis per a recerques futures

Història
Als anys 50 l'anàlisi de continguts va veure's limitat i van aparèixer altres formes d'anàlisi textual combinables amb la de continguts.
Aquests models s'han aplicat cada cop més des d'aleshores.
Anàlisi
retòrica
A l’antiga Grècia, Plató i Aristòtil diuen que la retòrica no es pot ensenyar ja que està relacionada amb el virtuosisme de l’orador. Més tard amb els romans esdevé una disciplina ensenyada. Amb la Il•lustració adopta el doble sentit de “parlar formal i estèticament acurat però buit de contingut” i al segle XX apareix la retòrica moderna (es dona més èmfasi en la part argumentativa que en l’ornamentació).
Història
Seguit de receptes per a la construcció de discursos persuasius aplicats també a l’anàlisi. Mètode per a la recerca de patrons argumentals a discursos. S’aplica en la publicitat (especialment propaganda política) i gèneres d’opinió pública en el periodisme.
Definició
Característiques

La retòrica consisteix en aconseguir uns objectius mitjançant la influència que exerceixen els discursos sobre els àmbits racionals i afectius.
Per persuadir a l’audiència, es pot fer de tres formes: mitjançant una personalitat amb credibilitat, mitjançant l’aportació de proves o bé traslladant l’audiència a un estat intel•lectual o emocional favorable als interessos de l’orador.
Per aconseguir la persuació, l’autor ha de seguir els següents passos: inventio (buscar arguments i idees d’un tema), dispositio (ordre del discurs), elocutio (elaboració lingüística de la matèria del discurs), memòria (exercici memorístic de recordar) i finalment l’actio (representació pública)
L’objectiu de l’anàlisi rètòrica és la recerca de patrons argumentals en els discursos. Joan Leach proposa dos operacions per disseccionar retòricament els textos: analitzar la situació retòrica (el moment temporal, la idoneïtat, el public a qui va dirigit, i avaluar l’adequació entre el tipus de discurs i el context comunicatiu) i descriure els elements retòrics i el seu ús (reconeixer les parts del text i la seva funció).
Anàlisi
del
discurs
El llenguatge no és unicament un conjunt de significants que tenen associat un significat
Halliday estableix que el llenguatge té unes funcions i aquestes poden ser de caràcter textual (coherència, cohesió...), interpersonal (comunicació amb els altres) i ideacional (coneixements i creences de l’autor al llarg dels elements del discurs).
M. Foucault diu que la llengua no és neutral, sinó que s’hi materialitza la ideologia de l’orador.
Algunes de les estratègies utilitzades són la passivitització, la classificació dels actors del discurs, la relexicalització o la sobrelexicalització.
En l’anàlisi crítica del discurs s’ha d’establir distància amb relació a les dades i exercir autocrítica.
L’objectiu dels analistes consisteix a reconèixer la presència de contingut ideològic allà on es pretén objectivitat natural i sentit comú.
Els textos que normalment s’analitzen són els de persones amb poder, dels resposables de l’existència de desigualtats i dels que tenen mitjans per millorar les condicions socials.
Deacon basant-se en la prema escrita proposa una guia del mètode:
1)estudiar la base formal d’un text (analitzar la posició, la composició i les relacions intertextuals),
2)Recerca de dades en el text (estructura temàtica i l’esquema del discurs)
3)Tries lèxiques (paraules utilitzades, ideologia de l’autor...)
4)Avaluar si les estructures temàtiques del text són adaptades al discurs (si hi ha una coherència global). I com a objectiu final, identificar la ideologia de
l’emisor (Sentit comú).
Característiques
Fins als anys 70 la lingüística es basa en els aspectes formals del llenguatge, sense donar importància a l’ús social. A partir dels anys setanta, passa a ser un fenòmen social d’objecte d’estudi. Als anys 80 la lingüística crítica va refinant el seu projecte científic i no és fins als 90 que es desenvolupa de forma més conscient l’anàlisi crítica del discurs.
Història
Definició
Seguit de receptes per a la construcció de discursos persuasius aplicats també a l’anàlisi. Mètode per a la recerca de patrons argumentals a discursos. S’aplica en la publicitat (especialment propaganda política) i gèneres d’opinió pública en el periodisme.
Anàlisi
Semiotico-
Estructural
Característiques
S’ha de fer des d’un punt de vista objectiu, crític i analític.
No es pot perdre de vista la totalitat del text, el conjunt.
Fixar-nos per una banda en la trama o successió de fets i per l’altra en personatges
Descripció dels fets (per estètica no és necessari sempre que estiguin ordenats temporalment)
Definir les parts clares del text (introducció, nus , desenllaç)
Identificar els personatges i les seves característiques i funcions.
Cal tenir en compte les nocions bàsiques del llenguatge audiovisual: enfocament, angulació, objectius/lents, il•luminació, moviments i so.

Hi ha dos passos fonamentals en un anàlisi semiòtic seus passos són:
1. Anàlisi / descripció a nivell denotatiu: descripció exhaustiva de tots els elements gràfics (imatge i text). D'aquí s’han de relacionar els diferents elements que hi apareixen entre sí. Si es fa una descripció efectiva, els diferents significats connotatius es poden començar a fer visibles.
Tots els elements descrits són signes amb unes determinades connotacions i que, combinats amb els altres, poden prendre nous sigmificats.
2. Interpretació a nivell connotatiu:
Gemma penn creu que s’han d’el•laborar “mapes” amb els diversos elements, les relacions entre ells i els significats que es proposen per tal de comprovar que l’anàlisi comprèn tots els elements
Definició

L'objectui és l’estudi dels signes i els codis que aquests
conformen i la càrrega simbòlica dels missatges.
L’anàlisi semiòtic té molt en compte l’anàlisi i
l’estructura del text.
- Alhora d'extreure significats es basa en el signe,
la denotació i la connotació.
- Per deduïr les estructures utilitza el codi (sistema de
signes) i l'eix paradigmàtic/sintagmàtic

Aquests anàlisi no només ens mostren detalladament
totes les parts de la història sinó que ens ajuden a
comprendre fets i treure conclusions no explicites en el text.
Història
Importància de Saussure pel que fa al
llenguatge, entés com a sistema de
signes i signe com a combinació de
significat i significant, i importància de
Sanders, que
considera que hi ha 3 tipus de signes
(Incones, Indicis i Símbols) per establir
la base teòrica de la semiòtica (s.XX).
L. Strauss i Deacon
Ferdinand
Saussure

Charles
Sanders

Harold
Laswell

Max
Weber

Michael
Foucault
Full transcript