Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Filosofia

No description
by

Mireia Garcia Puche

on 3 April 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Filosofia

D. Hume Teoria de Hume Tota acció es realitza a partir d'un desig i d'unes creences, escent la primera part, el desig qui mana sobre l'acció. I. Kant Interpretació Kantiana de la teoria de Hume "S'ha de fer X" per satisfer un desig Teoria Kantiana L'acció moral no pot dependre de condicions ni d'interessos egoistes. FORMALISME EL DESIG Tot i que el desig és el que ens condueix a actuar moralment no sempre és així. Desig = Voluntat
Desig = Plaer
Desig = Motivació ACCIÓ INTENCIONAL CONTEMPORÀNIA explicar l'acció i dir els motius pels quals s'ha produït... Anys 60: es critica la posició causal de Hume distingint entre raons i causes. Coneixent les raons que han provocat una acció... D. DAVINSON "Accions, raons i causes" (1963) Hi ha moltes raons que expliquen una acció però només una és la causa concreta de l'acció, perquè si el que es vol és explicar l'acció s'ha de dir quina és la raó que la provoca. Raons primàries Creences = Causes Materialista = processos mentals com a esdeveniments S'estableix una connexió no empírica entre desig (creences) i acció, que depèn de la descripció de la relació entre causa i efecte. A (causa) - B (efecte) A no és sempre la causa de B CRÍTICA A L'ARGUMENT
DE DAVINSON Pro-actitud Tota acció intencional és producte d'una raó i encara que es digui que no hi ha cap raó, almenys hi ha una voluntat de fer-ho = raó primària Davidson confon el sentit de voler genèric
amb un voler mínim. Teoria de Wittgenstein Hi ha diferents nivells d'intenció i alguna intenció pot ser la última o no. Aleshores es pot donar el cas d'encadenament d'intencions. CONDICIONS DE POSSIBILITAT
D'ATRIBUCIÓ D'INTENCIONS Hi ha d'haver una relació interna entre l'objecte intencional i la intencionalitat Tota representació del món
demana una relació interna 1.Cartesianisme i Hume : El contingut de la ment és fixat per imatges interiors 2.Teoria conductista del contingut :
B.Russell a "Filosofia de la ment" ( 1921 ) 3. Teoria de la conducta expressiva: el desitjar condiciona (Wittgenstein) CONDUCTA
EXPRESSIVA Cicle de conducta i una redescripció de la conducta com a expressiva La raó és o ha de ser esclava de les passions i no és un motiu que condueixi a l'acció, no es pot oposar a la passió en la direcció de la voluntat D. Hume Les coses es fan per algun motiu Voler és una entitat Els desigs són les disposicions a ser motivats per les creences LA PRAGMÀTICA Fa que barregem els tres usos en el
llenguatge ordinar Il·lusió: motivació universal = egoísme Els sentiments es poden considerar en el sentit de disposicions però no en el sentit d'intenció perquè no expliquen la raó per la qual s'ha dut a terme l'acció. EGOÍSME MOTIVACIONAL Constitutiu del desig respecte al benestar propi que no exclou que les raons morals siguin raons no egoistes. Expressivisme moral o emotivisme Les creences motiven si són equiparables a desig. Problema Després de totes aquestes
teories, opinions i
contradiccions... No sempre és possible
la motivació moral? PRINCIPALS TEORIES ÈTIQUES Intel•lectualisme moral Eudemonisme Hedonisme Estoïcisme Jusnaturalisme ètic Emotivisme Utilitarisme Ètica discursiva Intel•lectualisme moral Coneixement La moral és fruit del saber Sòcrates Felicitat = objectiu La felicitat és esencial per la naturalesa humana Aristòtil Eudemonisme Hedonisme Felicitat = Plaer Cirenaics Deixebles de Sòcrates
Donen importància als plaers sensuals i
corporals amb moderació. Aristip de Cirene Epicuris S’han de triar els plaer més equilibrats Màxim plaer és l'espiritual Epicur Estoïcisme Tranquil·litat de l'ànima Indiferència envers els plaers Raó ho regeix tot Zenó de Cítion Jusnaturalisme ètic Tomàs d'Aquino Llei moral universal objectiva L'home és lliure de triar Els judicis morals provenen d'emocions i sentiments Emotivisme Hume Utilitarisme La felicita és el màxim bé.
És un plaer general. Mill Ètica discursiva Estableix procediment Les normes han de ser acceptades Habermas L'ACCIÓ MORAL Pricipals teories ètiques
Full transcript