Loading presentation...

Present Remotely

Send the link below via email or IM

Copy

Present to your audience

Start remote presentation

  • Invited audience members will follow you as you navigate and present
  • People invited to a presentation do not need a Prezi account
  • This link expires 10 minutes after you close the presentation
  • A maximum of 30 users can follow your presentation
  • Learn more about this feature in our knowledge base article

Do you really want to delete this prezi?

Neither you, nor the coeditors you shared it with will be able to recover it again.

DeleteCancel

Make your likes visible on Facebook?

Connect your Facebook account to Prezi and let your likes appear on your timeline.
You can change this under Settings & Account at any time.

No, thanks

Treball sobre les Meditacions Metafísiques de Rene Descartes

No description
by

Anna Cordón Gauthier

on 28 February 2013

Comments (0)

Please log in to add your comment.

Report abuse

Transcript of Treball sobre les Meditacions Metafísiques de Rene Descartes

René Descartes Meditacions Metafísiques Presentació de Descartes René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. Primera Meditació- Les coses que podem posar en dubte Diu: tot el que veu és fals. "Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses" TOT ÉS FALS
"No ha existit mai res de tot allò que em representa la meva memoria, plena de mentides; penso que no tinc sentits, crec que el cos, la figura, l'extensió, el moviment i el lloc no són més que ficcions del meu esperit" RES (NI EL MÓN NI JO) EXISTEIX.
"Que podré aleshores considerar vertader? Potser nomès això: que no hi ha res de cert al món" Escepticisme.
Si m'enganya, existeixo: jo sóc, jo existeixo. No tinc cap dubte de que existeixo, mai podrà fer que jo no sigui res mentre jo pensi que sóc alguna cosa. Conclou que "jo só, jo existeixo" és necesariàment vertader. Segona Meditació- De la naturalesa de la ment humana i que és més fàcil de conèixer que el cos. ES QÜESTIONA... L'exemple del tros de cera (segona meditació) Conclusions teòriques Cinquena Meditació: de l'esència de les coses materials i altre cop a l'existència de Déu. Sisena Meditació
L'objectiu fonamental de Descartes és trobar un mètode que, partint d'una sèrie de regles, garanteixi el raonament correcte i la reconstrucció de tot el saber humà.
Més tard, Descartes aplica el mètode a la metafísica, per esbrinar si hi ha una primera veritat absolutament certa. Per això, planteja el dubte metòdic, que consisteix a qüestionar tots els nostres coneixements per tal de trobar algun que sigui segur i indubtable Pensament de Desacartes Meditacions Metafísiques Les Meditacions Metafísiques és un dels llibres fonamentals del pensament de Descartes, filòsof i científic del segle XVII preocupat pel mètode de la ciència i publicat l'any 1641.

El principal objectiu de les meditacions metafísiques és la demostració de l'existència de Déu mitjançant raonaments lògics i definir les bases del coneixement que hi havia en aquella època i del moment per tal de tenir unes bases més sòlides de les que hi havia fins aleshores.

Descartes també estudiarà la naturalesa dual de l'home composta per la "res cogitans" (pensament) i la "res extensa" (cos). En resum i en paraules de l'autor, podríem dir que Descartes busca trobar "la veritat" de les coses a través de la raó. Dubta de tot, inclús de totes les conclusions extretes fins ara.
Els sentits a vegades ens enganyen (no ens podem refiar), amb això ens adonem de que potser les coses no són tal i com les mostren els sentits. Però no per això podem dubtar que aquests existeixin.
Dificultat per distingir entre la vetlla i el somni. Com podem saber amb certesa que el món de vetlla és més real que el dels somnis? Com podem tenir la seguretat absoluta que el món que percebem, no és, com en el cas dels somnis, un simple producte imaginari de la nostra ment? Això permet qüestionarse l'existencia del món material (les coses) i que aquest sigui la causa de les idees o percepcions que tinc en la meva ment. I em permet dubtar de l'existència del meu propi cos.
Les matemàtiques (aritmètica o geometría) ens diuen la veritat ja que tot ho podem comprobar i és més simple. 1+1=2
El geni maligne. Si Déu permet que m'enganyi a vegades no és possible que en raonar m'enganyi sempre. Dubta: No tinc cap seguretat de que Déu no existeixi, per això no puc dubtar absolutament de tot allò que estava completament segur. Això significa que puc dubtar de les veritats matemàtiques, de la mateixa existencia de Déu i la seva veracitat. Res extensa: Pot estar delimitat per una FIGURA Pot estar contingut en un LLOC determinat Pot ser SENTIT pel tacte, la vista.. Pot ser MOGUT per quelcom aliè amb el que contacta. Sóc un cos? Sóc una cosa que pensa Però.. què sóc, doncs? Res cogitans: Sóc una cosa que pensa Dubta Entén Concep Afirma Nega Vol Destija Tenim un tros de cera que acabem de treure del rusc: encara no ha perdut la DOLÇOR de la mel i reté L'OLOR, el seu COLOR, la FIGURA, és DUR, està FRED. el podem TOCAR i si li donem cops emetra algun SO. En aquest cos treobem totes les coses que ens fan conèixer un cos. L'acostem al foc.. i què passa? El que hi quedava de sabor es desprén, l'olor s'esvaeix, canvia de color, perd la forma, augmenta la grandaria, es fon, s'escalfa i quasi no se'l pot tocar i no emet cap so. Que coneixem llabors del tros de cera? Que són, doncs les coses corporals? Potser no era res del que jo havia percebut per mitjà dels sentit, ja que totes les coses que incidien en el gust, o en l'olfacte, la vista, el tacte, l'oïda, ara han canviat tot i que la cera és la mateixa. PER TANT... Només concebem els cossos per la facultat de pensar i no per la imaginació o els sentit, els concebem amb el pensament. Com els coneixem? REALISME/EMPIRISME: REALITAT SENTITS SUBJECTE (idees) Conèixer és descubrir IDEALISME/RACIONALISME: Conèixer és crear SUBJECTE (idees) SENTITS REALITAT Res cogitans Res extensa Perill de solapisme Abans d'examinar si exsiteixen les coses fora de mi, haig de considerar les meves idees. Les que estan al meu pensament: veure quines són confuses Clasificació de les idees: 1. Idees innates: no provenen dels sentits sinò que provenen de Déu. Les uniques idees fiables. 2. Idees adquirides: provenen de l'experiencia sensible de l'ensenyament. No són certes ni segures. 3. Idees artificials: les idees que nosaltres elaborem amb les nostres facultats internes com ara la imaginació. Demostració de l'existència de Déu Tots tenim la idea de perfecció: la idea d'un ésser perfecte i com a tal, existeix. "No puc concebre Déu sense existencia, la existència és inseparable de Déu, i per tant ell, existeix veritablement. Existeix, Déu? Si, és la res infinita. Ésser primer
Ésser sobirà
Poseeix totes les perfeccions
Existeix veritablement
Ha existit desde tota l'eternitat
Ha d'existir eternament
Té una infinitat d'atributs RES INFINITA Res extensa Res cogitans el meu cos IDEES ARTIFICIALS el meu pensament IDEES INNATES REBUIG (DEFINITIU) DELS DUBTES CONTRA ELS DUBTES VERS ELS SENTITS: No penso que hagi d'admetre que totes les coses que ens ensenyen els sentits, però tampoc penso que hagi de dubtar de totes les coses que hem digui. REBUIG DEFINITIU DELS DUBTES Contra el dubte vers els sentits: No penso que hagi d'admetre que totes les coses ens les ensenyen els sentits, però tampoc penso que hagi de dubtar de totes les que em digui. Contra el dubte vers la impossibilitat de distingir el somni de la vigilia: Estic completament segur que les percebo despert i no pas adormit. DEL FET QUE DÉU NO ÉS ENGANYADOR, SE'N SEGUEIX QUE JO TAMPOC M'ENGANYO. Glossari dels termes utilitzats per Descartes en les Meditacions Metafísiques: 1. Ego cogitans:         2. Cos: Substància finita extensa. “Entiendo por cuerpo todo aquello que puede estar delimitado por una figura, estar situado en un lugar y llenar un espacio; todo aquello que puede ser sentido, que puede moverse no por sí, sino por alguna otra cosa que lo toca.” Explica els cossos desde els principis de la seva física. 3. Ànima: Substància pensant que defineix la naturalesa humana, és autònoma i independent de la matèria, no la necessita per existir. Forma juntament amb el cos, l'home. Forma junto con el cuerpo el hombre. 4. Substància: 5.Mètode: allò que no necessita de cap altre cosa per existir. Porta al descubriment de la veritat del mètode racional i sistemàtic. 6.Dubte metòdic: 7.Geni Maligne: La resposta i el primer moment del procés de recerca del coneixement veritable, és l'anomenat dubte metòdic. És un recurs argumentatiu proposat per René Descartes a les Meditacions Metafísiques. Amb ella, Descartes culmina el dubte metòdic, que adquireix així la màxima radicalitat. 8. Res extensa: És una de les tres substàncies definides per Descartes en les Meditacions Metafísiques. La extensió és el principal atribut que identifica la res extensa. 9. Res divina: Res divina o substància divina. Substància no creada, que té com a atribut la infinitat. Descartes considera Déu com a justificació del món exterior al jo
1. Moltes vegades admetem com veritables opinions falses, les que són fonamentades sobre principis tan poc vàlids que només poden ser dubtosos i incerts, per tant per poder establir alguna cosa ferma i segura hem de desfer-nos de totes les opinions que fins aleshores havíem cregut.

2. Diverses ciències com la física, astronomia, medicina i moltes altres, es basen principalment en hipòtesis que són molt dubtoses i incertes, en canvi l'aritmètica, la geometria i les altres ciències d'aquesta naturalesa les podem considerar certes i indubtables.

3. Tot el que fins ara hem admès com a veritable i segur ho hem extret dels sentits, però em experimentat que aquests poden enganyar-nos i per tant em de ser prudents a l'hora de confiar plenament amb ells i confiar amb els que mai ens han enganyat.

4. Se suposa que un veritable Déu no existeix, sinó que es tracta d'un un geni maligne, que ens enganya i sempre intentarà fer-nos creure el que realment no és cert.

5. Déu existeix, ja que si ho esmentem i posem en dubte la seva existència és perquè realment si que hi ha un ésser suprem a nosaltres. BIBLIOGRAFÍA www.wikipedia.org www.google.es INTERNET LLIBRES El mundo de Sofia Apunts de filosofía del any passat
Full transcript